diumenge, 22 de maig del 2022

Cloenda del curs de primavera de botànica


L’equip de Recerca Botànica, en col·laboració amb l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, ha organitzat, aquesta primavera, un curs de botànica titulat Els boscos de la zona volcànica de la Garrotxa
 
 
El grup als cingles de Fontfreda,
una colada volcànica al costat de la riera de Bianya
[foto: Valentí González]


 
El curs ha estat estructurat en 3 blocs:

1er bloc:
1a sessió teòrica: dijous 24 de març, «La vegetació mediterrània de la zona volcànica de la Garrotxa».
1a sortida de camp: dissabte 26 de març, al sector dels Camps de Batet (Olot). Tema central de la sortida: l’alzinar muntanyenc.

2on bloc:
2a sessió teòrica: dijous 21 d’abril, «La vegetació submediterrània de la zona volcànica de la Garrotxa i el seu contacte amb el món eurosiberià».
2a sortida de camp: diumenge 24 d’abril, al vessant nord de la serra de Xenacs (Les Preses). Tema central de la sortida: la fageda humida.

3er bloc:
3a sessió teòrica: dijous 19 de maig, «La vegetació eurosiberiana de la zona volcànica de la Garrotxa».
3a sortida de camp: dissabte 21 de maig, a Sant Joan les Fonts. Tema central de la sortida: la roureda de roure pènol.

El dijous passat es va impartir l’última sessió teòrica dedicada als boscos eurosiberians que ens quedaven per estudiar: la roureda de roure pènol i el bosc de ribera. El dissabte es va fer la sortida de treball pels voltants de Sant Joan les Fonts. 
 
 
 

Diferents moments mentre s'estava fent l'inventari fitosociològic
a la roureda de roure pènol
[fotos: primera, Ia Calvet, segona i tercera, Àngels Morell]


 
En aquesta sortida es va fer un recorregut pel sector del Boscarró, un indret sobre una colada volcànica on hi ha una antiga pedrera de basalt i un mirador sobre el municipi. El Boscarró és un petit espai on conflueixen el riu Fluvià i la riera de Bianya. Aquí vam poder fer un inventari fitosociològic d’una roureda de roure pènol. 
 
 
A dalt del Boscarró, sota un sol de justícia
[foto: Anna Bonnín i Antonia Carvajal]
 
 
El recorregut continuà remuntant un tram de la riera de Bianya, que ens va permetre gaudir de la frondositat de la vegetació de ribera que es desenvolupa en aquest sector garrotxí i veure una paret basàltica molt a la vora: els cingles de Fontfreda. 
 
 
Durant el recorregut vam haver de passar,
en dues ocasions, la riera de Bianya
[foto: Josep Maria Soler]


En plena observació de la flora que es feia a tocar de la riera
[foto: Valentí González]

 
 
El dia va ser molt calorós, el termòmetre va arribar a marcar el 34 graus. Sort que gran part del recorregut va ser al costat de la riera de Bianya i la frescor de l'indret ens va fer més tolerable la sortida.
 
Us passem un recull fotogràfic d'algunes de les plantes que vam observar durant la sortida:
 

Gerani nuós (Geranium nodosum)
[foto: Valentí González]

Olivereta (Ligustrum vulgare)
[foto: Àngels Morell]

Campaneta blava (Campanula persicifolia)
[foto: Josep Nuet Badia]

Roser salvatge (Rosa canina ssp. stylosa)
[foto: Ia Calvet]

Dorònic cordat (Doronicum pardalianches)
[foto: Àngels Morell]

Ortiga pudent (Stachys sylvatica)
[foto: Àngels Morell]

Cerfull bord (Anthriscus sylvestris ssp. sylvestris)
[foto: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

Verònica austríaca (Veronica austriaca)
[foto: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

Cucut de rec (Lychnis flos-cuculi)
[foto: Valentí González]

Ortiga morta groga (Lamium galeobdolon)
[foto: Valentí González]
 
 
[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnin, Ia Calvet, Antonio Carvajal, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Josep Maria Soler] 

diumenge, 8 de maig del 2022

Nova sortida de treball a la serra de Malacara (la Segarra)


L’any 2017 l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya començà un treball botànic a la serra de Malacara, al municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra. El treball consisteix en fer el mapa de vegetació de la Serra i elaborar un catàleg de flora el més exhaustiu possible.
 
 
 
Tot el grup davant del conjunt arquitectònic de Malacara
[foto: Valentí González]

 
La serra de Malacara és una serra petita, allargada i orientada d’est a oest, amb una altitud màxima de 702 metres i que està envoltada de camps de conreu de cereal. Just al mig de la serra es troba el conjunt arquitectònic de Malacara, format per un antic castell, reconvertit actualment en una casa senyorial, i l'església de Santa Maria, just al costat. La importància d’aquestes construccions fa que aquest conjunt formi part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 
 
La serra de Malacara envoltada de camps de cereals.
Al mig s'intueix el castell de Malacara
[foto: Valentí González]


 
Posteriorment a les sortides que vam realitzar durant l’any 2017 es va fer un treball de laboratori, principalment a les instal·lacions del CEC, en el qual es van determinar totes les mostres herboritzades que vam recollir i es van analitzar els inventaris fitosociològics realitzats a la Serra. Després de l’anàlisi de les dades, vam creure oportú fer una nova sortida per resoldre alguns dubtes i fer alguns inventaris més. Aquesta nova sortida es va realitzar els passat dissabte, 7 de maig.
 
 

 
Dos moments durant el treball de camp en el que es van
recol·lectar plantes i, sobretot, fulles de roures, per a la seva posterior determinació
[fotos: Àngels Morell, a dalt, i Anna Bonnín, a baix]

 
Anteriorment a la nova visita a la Serra, ens vam reunir al CEC en dues ocasions per programar la sortida de camp, en la que es van fer diversos grups, amb tasques concretes a desenvolupar. 
 
 
 

 
El treball de camp també consistí en fer inventaris fitosociològics
en alguns llocs on ens interessava completar la informació que teníem
[fotos: Josep Nuet, a dalt, Josep Maria Soler, al mig, i Jordi Pérez, a baix]


La jornada de treball va ser força profitosa i es van aconseguir els objectius programats. Ara resta analitzar totes les noves dades i començar a redactar el treball. 
 
 
L'abellera de mirall (Ophrys speculum)
[foto: Jordi Pérez]

L'abellera de la Passió (Ophrys sphegodes ssp. passionis)
[foto: Elena Juliachs]
 

Polígala de montpeller (Polygala monspeliaca),
una de les rareses que vam trobar durant la jornada de treball
[foto: Josep Nuet]

Van gaudir d’un dia assolellat i a estones calorós.

[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnín, Valentí González, Elena Juliachs, Àngels Morell, Josep Nuet, Jordi Pérez i Josep Maria Soler]