Sortida de treball de camp a Vallgrassa

El passat dissabte, 8 de febrer, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida de treball mensual. En aquesta ocasió visitàrem el sector de Vallgrassa, al massís del Garraf, en el municipi de Begues (el Baix Llobregat).

El grup, després del dinar, al costat dels cocons de Vallgrassa
[foto: Valentí González]

El dijous anterior, dia 6, vam organitzar aquesta sortida de treball durant la reunió que fem cada setmana en el local del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, a més, vam aprofitar per celebrar la recent publicació de la Nova flora i atles corològic de Montserrat, treball monumental fet pel nostre company Josep Nuet Badia.

Moment de la celebració en les dependències del CEC
[foto: Valentí González]

Portada de l'obra

Aquesta sortida és una de les que farem durant aquest curs dedicades a recordar un dels esdeveniments més importants en la història de la botànica de Catalunya, com és l'Excursió de la Sigma, celebrada l'any 1934.

A l'inici de la sortida, fent una explicació
[foto: Josep M. Soler]

Durant la recollida de dades florístiques
[foto: Àngels Morell]

El recorregut de la sortida de l'ERB començà al pàrquing de la collada de Vallgrassa (323 m d'altitud) i continua per la pista que va cap a la masia de Vallgrassa (289 m), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment, la masia és un equipament pedagògic per a desenvolupar activitats artístiques i culturals. Des d'aquí agafàrem el GR 92 que s'endinsa en el fondo de Vallgrassa i vam arribar fins a unes ruïnes on es troben els Cocons de Vallgrassa (305 m), on vam dinar. La tornada va ser pel mateix camí. 
El cocons són pous de filtració, que recullen aigua de la pluja i que van ser molt importants per a l'assentament humà i el desenvolupament agrari en el massís del Garraf. A Vallgrassa es troben dos d'aquests pous, actualment en desús. Un d'ells contenia una bona quantitat d'agua, aparentment en bon estat perquè vam observar algun exemplar de salamandra adulta.

Les restes dels dos cocons de Vallgrassa
[foto: Àngels Morell]

Durant el dinar, en les ruïnes dels cocons de Vallgrassa
[foto: Valentí González]

El paisatge que vam observar és el típic d'aquest sector del massís del Garraf. Sobre la roca blanca de les calcàries del Cretaci es fa una vegetació dominada per un mosaic de brolles de romaní i bruc d'hivern, garrigues i màquies, de vegades cobertes de pi blanc. Vam observar molt exemplars de pi amb les fulles seques o sense fulles, possiblement a causa de la sequera tant intensa que hi ha hagut els últims anys.

Un altre moment del grup durant la recerca florística
 [Àngels Morell]

La pista que va cap a la masia de Vallgrassa
i el paisatge general del paratge
[foto: Àngels Morell]

Una cabana de pastor reconstruïda, testimoni
del passat agrícola d'aquest territori
[foto: Miquel Femenia]

Durant el recorregut vam apuntar les plantes que vam observar, tot i que moltes estaven en estat molt primerenc, i vam fer dos inventaris fitosociològics fent servir el mètode sigmatista d'estudi de la vegetació. Atès que eren un grup de 18 persones, durant els moments de la presa de dades florístiques vam haver de dividir-nos en dos per a treballar millor.

Un dels grups durant l'aixecament d'un dels inventaris
[foto: Josep M. Soler]

L'altre grup durant l'explicació prèvia a fer l'inventari
[foto Imma Selva]

Dues de les poques plantes que vam veure florides
A dalt: Sideritis hirsuta [foto: Marga Losantos]
A baix: Fumaria parviflora [foto: Maria Congost]

El dia va ser fred i en gran part va estar ennuvolat, amb estones de sol que eren ben rebudes pel grup. Per sort, durant el recorregut pel fondo de Vallgrassa vam estar ben arrecerats del vent que, encara que no era gaire intens, era una mica gelador.

Les plantes que vam observar són les següents:

1. Ajuga iva (L.) Schreb.
2. Alyssum maritimum (L.) Lam.
3. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
4. Anthyllis tetraphylla L.
5. Aphyllanthes monspeliensis L.
6. Arbutus unedo L
7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
8. Asparagus acutifolius L.
9. Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E. Meyer
10. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz subsp. bromoides
11. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter [sp. cf.]
12. Biscutella laevigata L. subsp. mediterranea (Jord.) Br.-Bl. et al.
13. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
15. Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
16. Buxus sempervirens L.
17. Calendula arvensis L. subsp. arvensis
18. Calicotome spinosa (L.) Link
19. Cardamine hirsuta L.
20. Carex halleriana Asso
21. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
22. Ceratonia siliqua L.
23. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
24. Chamaerops humilis L.
25. Cistus salviifolius L.
26. Clematis flammula L.
27. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. ramosum (Costa) Silvestre
28. Coronilla emerus L. subsp. emerus
29. Coronilla scorpioides (L.) Koch
30. Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
31. Daphne gnidium L.
32. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
33. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
34. Erica arborea L.
35. Erica multiflora L.
36. Erysimum grandiflorum Desf. subsp. collisparsum (Jord.) O. Bolòs et J. Vigo
37. Euphorbia characias L. subsp. characias
38. Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et J. Vigo
39. Euphorbia prostrata Ait.
40. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
41. Fumana thymifolia (L.) Spach subsp. thymifolia
42. Fumaria parviflora Lam.
43. Galium lucidum All. subsp. lucidum
44. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
45. Globularia alypum L.
46. Hedera helix L.
47. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
48. Helichrysum stoechas (L.) Moench
49. Helleborus foetidus L.
50. Hippocrepis comosa L.
51. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
52. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
53. Inula conyza (Griess.) DC.
54. Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus
55. Juniperus phoenicea L. subsp. phoenicea
56. Lactuca viminea (L.) J. et C. Presl
57. Lavandula latifolia Medic.
58. Linaria supina (L.) Chaz.
59. Linum strictum L. subsp. strictum
60. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
61. Odontites luteus (L.) Clairville
62. Olea europaea L.
63. Ononis minutissima L.
64. Pallenis spinosa (L.) Cass.
65. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
66. Pinus halepensis Mill.
67. Pistacia lentiscus L.
68. Pistacia terebinthus L.
69. Plantago lagopus L.
70. Plantago lanceolata L.
71. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
72. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
73. Potentilla neumanniana Reichenb.
74. Psoralea bituminosa L.
75. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
76. Quercus ilex L. subsp. ilex
77. Ranunculus bulbosus L.
78. Reichardia picroides (L.) Roth
79. Rosa sempervirens L.
80. Rosmarinus officinalis L.
81. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
82. Rubus ulmifolius Schott
83. Ruscus aculeatus L.
84. Sanguisorba minor Scop.
85. Satureja montana L. subsp. montana
86. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
87. Senecio vulgaris L.
88. Sherardia arvensis L.
89. Sideritis hirsuta L.
90. Smilax aspera L.
91. Stipa offneri Breistr.
92. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
93. Veronica polita Fries
94. Viburnum tinus L. subsp. tinus
95. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost, Miquel Femenia, Valentí González, Marga Losantos, Àngels Morell, Imma Selva i Josep Maria Soler]

Presentació de la Nova flora i atles corològic de Montserrat

La sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya va ser el lloc triat per a presentar la Nova flora i atles corològic de Montserrat, del nostre company Josep Nuet Badia, que tingué lloc el dijous, 30 de gener del 2025, a les set del vespre.

Invitació a la presentació celebrada a la sala d'actes del CEC

En l’acte hi intervingueren Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que ha editat el llibre, Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya, i l’autor de l’estudi, Josep Nuet Badia.

D'esquerra a dreta: Josep Nuet, autor de la Nova Flora
i atles corològic de Montserrat; Eduard Cayón, president
del CEC, i Núria Mañé, directora de les Publicacions
de l'Abadia de Montserrat [foto: Valentí González].

La presentació va comptar amb una gran afluència dels companys de l’Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), amics del CEC i d’altres entitats i institucions (Universitat de Barcelona, Institució Catalana d’Història Natural, Jardí Botànic Mar i Murtra, Patronat de la Muntanya de Montserrat, Museu de Ciències Naturals de Granollers), que van omplir tota la sala d’actes. També es van rebre nombroses adhesions a l’acte d’amics que no hi van poder assistir per diferents motius.

Una mica abans de començar, la sala d'actes del CEC ja era plena
dels que no es volien perdre la presentació [Foto: Imma Selva].

Vista de la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya
durant la presentació de la Nova flora i atles corològic de Montserrat
[Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

L’acte va començar amb una salutació d’Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya, que va dedicar unes paraules d’elogi a l’autor per la feina feta, que és una mostra tangible de l’actitud de l’entitat orientada al coneixement, el respecte i la protecció de la natura. Va tenir també un elogi per a la feina de recerca i pedagogia que duu a terme l’Equip de Recerca Botànica del CEC, del qual en Josep Nuet és un dels animadors.

A continuació Josep Nuet va llegir les adhesions rebudes i passà a entregar els exemplars dedicats als amics que es van oferir des del primer moment a acompanyar el nostre company en l’exploració de la muntanya. Així, Eulàlia Nuet —que a més ha corregit gentilment el llibre—, Josep M. Soler, Valentí González, Àngel M. Romo i Àngels Morell, van rebre cadascú el seu volum dedicat i l’abraçada d’agraïment de l’autor. Finalment, entregà el volum a Frederic Fosalba, monjo de Montserrat, sotsprefecte de l’Escolania i també botànic, per la seva col·laboració en diversos aspectes, com ara facilitar la consulta de l’herbari de Montserrat del P. Adeodat Marcet o cedir dades meteorològiques i florístiques per a aquest estudi.

Eulàlia Nuet rep el llibre dedicat [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Josep Nuet explica la col·laboració que aportà Josep M. Soler
en la Nova flora [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Valentí González, un instant abans de fondre's en una abraçada
amb Josep Nuet [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Àngel M. Romo, també rep el llibre dedicat per a agrair l
a seva col·laboració  [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Josep Nuet, explica la col·laboració que li prestà Àngels Morell
en aquesta obra  [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Frederic Fosalba, monjo de Montserrat, també va rebre el reconeixement
per la seva col·laboració generosa en diferents camps
[Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

A continuació, Josep Nuet, en una presentació documentada però àgil, ens explicà l’objectiu de la Nova flora, les dificultats de l’exploració, els resultats obtinguts i el paper dels herbaris en les recerques sobre la flora. Després detallà l’estructura del llibre i aportà unes mostres dels aspectes que tracta de: la muntanya —amb unes dades climàtiques preocupants—, la història de les exploracions botàniques —amb unes imatges de diferents membres de la família Salvador i un plec del seu herbari—, el catàleg florístic —l’estructura de la informació i els detalls històrics de les plantes descrites a partir d’exemplars montserratins—, i l’atles corològic, amb diferents mostres de la distribució particular de cada planta. Aportà, a més, unes conclusions, més aviat negatives, a causa de l’impacte climàtic i zooantròpic sobre la flora. Al final donà les gràcies a una sèrie d’institucions i botànics que havien col·laborat en l’estudi.

Vista parcial de la sala d'actes del CEC
durant la presentació del procés d'elaboració
de la Nova flora [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Núria Mañé, directora de les Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, durant la seva intervenció
[Foto: Valentí González].

Després de la presentació, Núria Mañé parlà de l’obra, que considerà molt laboriosa i ben treballada, feta per un autor prou conegut i valorat a Montserrat. També dedicà unes paraules a destacar el bon clima humà que percebia en el CEC i donà les gràcies al Patronat de la Muntanya de Montserrat per haver contribuït a l’edició del llibre. També destacà que el llibre s’ha publicat dins el marc del Mil·lenari de Montserrat, que és una data molt significativa per a tot l’entorn montserratí.

Finalment, Eduard Cayón va cloure la presentació expressant la seva satisfacció i orgull per poder presidir actes com aquest, i felicità novament l’autor per la Nova flora i atles corològic de Montserrat.

Els assistents a la presentació tingueren ocasió de comprar el llibre i n’exhauriren l’estoc que en portà la llibreria Horitzons, que cobrí aquest servei.

Acabat l’acte els assistents van poder conversar, felicitar l’autor i demanar-li que els signés el llibre.

[Text: Valentí González i Josep Nuet Badia; fotos: Valentí González, Josep Nuet Badia i Imma Selva, Santi Sotos].

Estrena del documental La riera de la Vall de Can Carreres, un paratge natural d’interès local

El passat dimecres, dia 15 de gener, es presentà al teatre de Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat el documental La riera de la Vall de Can Carreres, un paratge natural d’interès local.

Aquest documental ha estat realitzat per la comissió de Natura de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians amb l’edició i el muntatge de Xavier Sánchez (@elmarge). En el documental ha participat activament Valentí González, membre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

L’objectiu del documental era mostrar a la ciutadania de la ciutat els valors naturals i culturals que té la riera de la Vall de Can Carreres. Hem de tenir present que aquesta riera va ser declarada com a paratge natural d’interès local per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en el Ple del passat 29 de febrer del 2024, a ran d'una moció presentada per la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians i que va tenir el vot favorable de tot el consistori.

Al documental s’expliquen els resultats dels estudis que, des de fa uns anys, s’estan desenvolupant en la riera per membres de la comissió de Natura. Estudis sobre la geologia, les mines d’aigua, la flora i la vegetació i la fauna que hi viu i que fa servir la riera com a lloc de pas, de cria, de descans i d’alimentació.

Posteriorment a l’estrena del documental es va fer una taula rodona, en la qual van participar:

Josep Maria Cervelló, geòleg (la Rutlla-CES).

Andreu Burguera, naturalista (la Rutlla-CES).

Valentí González, botànic (la Rutlla-CES i ERB-CEC).

Josep Maria Panareda Clopés, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona.

Javier López Herranz, regidor de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

L’acte va tenir com a presentadora i moderadora de la taula rodona a Mireia Mendoza (la Rutlla-CES). En el debat es van tractar diferents temes, entre els quals la necessitat de protecció i conservació de la riera, i en extensió de tota la vall de Can Carreres, i que aquest paratge sigui un lloc de descoberta i d’educació ambiental per als ciutadans de Sant Boi de Llobregat.

Acabada la taula rodona, la presidenta de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians, Maria Lledó Barrera, va fer la cloenda de l’acte agraint al públic la seva presència.

A l’acte va assistir molta gent. El teatre de Cal Ninyo, amb un aforament de 150 persones, estava ple de gom a gom.

El documental està penjat i disponible per a tothom que vulgui veure’l i fer-ne difusió al canal de You Tube de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians. Es pot accedir directament clicant aquí.

[Text: Valentí González; fotografies: la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians]

Primera sortida de treball del 2025 a Torrelles de Llobregat

Les sortides de treball de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 2025 han començat el dissabte passat. En aquesta ocasió, hem anat a Torrelles de Llobregat (el Baix Llobregat).

A l'inici del recorregut es va fer una petita explicació
referent al paisatge que es veurà durant la sortida
[Foto: Josep Nuet Badia]

El recorregut començà en una pista que surt de la carretera que connecta Torrelles de Llobregat amb Begues, concretament la que passa pel costat de can Nicolau (185 m d'altitud), des d'aquí, fent una petita baixada, passem pel costat d'unes instal·lacions d'hípica, properes al mas de cal Carnero (171 m). A partir d'aquest punt el recorregut continua pel fondal espectacular de la riera de Can Claver, que va pujant poc a poc fins a la Roca del Barret (299 m), ja en el terme municipal de Begues. Aquí vam dinar. La tornada es va fer per un camí que, per la carena, passa pel costat de can Bruguera (287 m). Finalment, el camí baixa fins a connectar amb el camí d'anada, al costat de l'hípica.

La Roca del Barret, en el terme municipal de Begues,
és un gran conglomerat del Triàsic amb el seu característic
color vermell
[Foto: Valentí González]

Durant el descans del dinar en la Roca del Barret
[Foto: Jaume Ríos]

Al llarg del recorregut vam trepitjar dues de les tres formacions geològiques que caracteritzen el massís Garraf-Ordal i que defineixen, per les característiques de la roca, tres colors diferents en el substrat. Gairebé durant tot el recorregut vam estar sobre pissarres del Cambroordovicià (Garraf negre) i quan vam arribar a la Roca del Barret estàvem sobre gresos i conglomerats de la fàcies Bundsandstein del Triàsic (Garraf vermell). Molt a prop es veia algun cim amb el color blanc de les calcàries i dolomies de la fàcies Müschelkalk, també del Triàsic (Garraf blanc).

Observant la flora durant l'inici del recorregut
[Foto: Valentí González]

El corriol passa per indrets molt frondosos
[Foto: Valentí González]

Una imatge de l'alzinar que hi ha al costat
de la riera de Can Claver
[Foto: Valentí González]

De tornada, pel camí que hi ha a la vora de can Bruguera
[Foto: Josep M. Soler]

Durant el recorregut vam observar un paisatge típic d'aquest sector oriental del massís Garraf-Ordal. Un paisatge vegetal dominat per les brolles silícies cobertes de pi blanc i, en el fondals, frondosos i espectaculars alzinars. En aquesta ocasió, el treball consistí en la recollida màxima de dades florístiques del lloc. Tot i que l'època no era la més adient i moltes de les plantes estaven en un estat molt primerenc, vam aconseguir una bona llista d'espècies.

A les llicorelles era fàcil trobar petits
grups de melic de Venus
(Umbilicus rupestris)
[foto: Adela Martín]

Selaginella denticulata, una falguera que
sembla una molsa, trobada al fondal de
la riera de Can Claver
[Foto: Elena Juliachs]

El dia va començar una mica ennuvolat però, poc a poc, es van obrir clarianes, deixant pas a un dia ben assolellat i amb poc fred.

La relació de plantes que vam observar és la següent:

1. Agrimonia eupatoria L.
2. Alyssum maritimum (L.) Lam.
3. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
4. Anagallis arvensis L.
5. Antirrhinum orontium L.
6. Apium nodiflorum (L.) Lag.
7. Araujia sericifera Brot.
8. Arbutus unedo L.
9. Arctium minus Bernh.
10. Arundo donax L.
11. Asparagus acutifolius L.
12. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
13. Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E. Meyer
14. Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
15. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
16. Bidens subalternans DC.
17. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
18. Calendula arvensis L.
19. Calicotome spinosa (L.) Link
20. Calluna vulgaris (L.) Hull
21. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
22. Cardamine hirsuta L.
23. Carex pendula Huds.
24. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
25. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
26. Caucalis platycarpos L.
27. Cistus albidus L.
28. Cistus monspeliensis L.
29. Cistus salviifolius L.
30. Clematis flammula L.
31. Clematis vitalba L.
32. Convolvulus althaeoides L.
33. Conyza bonariensis (L.) Cronq.
34. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
35. Coriaria myrtifolia L.
36. Corylus avellana L.
37. Crataegus monogyna Jacq.
38. Cynoglossum creticum Mill.
39. Cynosurus echinatus L.
40. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
41. Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
42. Daphne gnidium L.
43. Datura stramonium L.
44. Daucus carota L. subsp. carota
45. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
47. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
48. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
49. Erica arborea L.
50. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
51. Euphorbia characias L. subsp. characias
52. Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia
53. Euphorbia segetalis L.
54. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
55. Fragaria vesca L.
56. Fumaria capreolata L.
57. Galactites tomentosa Moench
58. Galium aparine L. subsp. aparine
59. Galium maritimum L.
60. Genista triflora Rouy
61. Geranium columbinum L.
62. Geranium molle L. subsp. molle
63. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
64. Geranium rotundifolium L.
65. Hedera helix L.
66. Helleborus foetidus L.
67. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
68. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
69. Hypericum androsaemum L.
70. Hypericum perforatum L.
71. Inula conyza DC.
72. Inula viscosa (L.) Ait.
73. Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus
74. Lapsana communis L. subsp. communis
75. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
76. Leucanthemum vulgare Lam.
77. Ligustrum vulgare L.
78. Lithospermum purpurocaeruleum L.
79. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
80. Medicago arabica (L.) Huds.
81. Mentha suaveolens Ehrh.
82. Mercurialis annua L. subsp. annua
83. Olea europaea L.
84. Origanum vulgare L.
85. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
86. Oxalis corniculata L.
87. Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
88. Paspalum dilatatum Poiret in Lam.
89. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
90. Pinus halepensis Mill.
91. Pinus pinaster Ait.
92. Pinus pinea L.
93. Pistacia lentiscus L.
94. Pistacia terebinthus L.
95. Plantago lanceolata L.
96. Plantago major L. subsp. major
97. Polycarpon tetraphyllum (L.) L.
98. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
99. Populus × canadensis Moench.
100. Potentilla reptans L.
101. Prunella vulgaris L.
102. Prunus mahaleb L.
103. Prunus spinosa L.
104. Psoralea bituminosa L.
105. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
106. Quercus cerrioides Willk. et Costa
107. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
108. Quercus ilex L. subsp. ilex
109. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. huguetiana Franco & G. López
110. Ranunculus bulbosus L.
111. Reichardia picroides (L.) Roth
112. Rhamnus alaternus L.
113. Rosa agrestis Savi [sp. cf.]
114. Rosa sempervirens L.
115. Rosmarinus officinalis L.
116. Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs
117. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
118. Rubus canescens DC.
119. Rubus ulmifolius Schott
120. Rumex crispus L.
121. Ruscus aculeatus L.
122. Sanguisorba minor Scop.
123. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
124. Scrophularia sp. [Gen. confer]
125. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
126. Selaginella denticulata (L.) Spring
127. Senecio pterophorus DC.
128. Senecio vulgaris L.
129. Setaria viridis (L.) Beauv.
130. Silybum marianum (L.) Gaertn.
131. Smilax aspera L. subsp. balearica (Willk.) Malagarriga
132. Sonchus oleraceus L.
133. Sonchus tenerrimus L.
134. Sorbus domestica L.
135. Spartium junceum L.
136. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
137. Stipa bromoides (L.) Dörfler [gen. cf.]
138. Tagetes minuta L.
139. Trifolium angustifolium L.
140. Trifolium pratense L.
141. Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
142. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
143. Verbena officinalis L.
144. Veronica hederifolia L.
145. Veronica persica Poiret in Lam.
146. Viburnum tinus L. subsp. tinus
147. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
148. Xanthium echinatum Murray subsp. italicum (Moretti) O. Bolòs et J. Vigo

Text: Valentí González; fotografies: Valentí González, Elena Juliachs, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Jaume Ríos i Josep Maria Soler.

 L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) continua col·laborant en l'estudi botànic de Sant Magí de Brufaganya

El passat dissabte, 14 de desembre, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya dugué a terme la sortida de treball de camp oficial de cada mes, en la qual va continuar col·laborant en l'estudi de la flora que porta a terme el nostre company Josep Nuet, com a treball voluntari per a l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn.

Aquesta jornada de treball de camp l'hem dedicada a explorar l'obaga del puig de les Creus, un vessant força humit cobert de vegetació densa amb predomini d'alzinar, amb boscos de pinassa a la base i algunes zones de brolla de romaní on el sòl rocós no permet la vida dels arbres.

En començar la jornada els amics de l'Associació d'Amics
de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn ens
oferiren cafè i galetes a la Capella de les Fonts
[Foto: © Valentí González]

Com sempre, els amics de l'Associació —en Josep, la Teresita, en Ferran i en Silvestre, que n'és el president— ens van rebre cordialment i ens obsequiaren amb detalls plens de calidesa —cafè i galetes quan vam arribar i un kit de berenar per a cadascú, que ens portà en Jordi— que ens van ajudar a fer la feina amb més ganes i il·lusió si pot ser.

Explorant l'obaga de les Creus amb Sant Magí al fons 
[Foto: © Imma Selva]

Anotant les plantes d'una brolla amb garrics al Solà
de Rocamora [Foto: © Anna Bonnín]

Dinant al Solà de Rocamora [Foto: © Josep Nuet Badia]

Interior de Sant Jaume de Rocamora (segle XI)
[Foto: © Josep Nuet Badia]

El santuari de Sant Magí de Brufaganya des de
Rocamora [Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut començà a la Capella de les Fonts i continuà pel camí de Valldeperes, on ens aturàrem a anotar les plantes de la pineda de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) del peu del vessant. Després vam pujar fins al collet al peu del puig de la Mosca, on vam explorar la base del vessant solell del puig, cobert de pi blanc i fenassar de marge. Després vam prendre el camí que ens portà al peu de Rocamora, travessant el bosc de pinasses i més endavant d'alzines, on tornàrem a fer una bona llista de plantes. Com que feia fred i vent, vam continuar camí enllà, travessant una zona de brolla i un nou alzinar, fins a sortir al barranc de la Fou, on trobàrem unes gatoses (Ulex parviflorus ssp. parviflorus) florides. 

Al peu de Rocamora vam dinar arrecerats del vent i amb sol, sovint tapat per les boires que empenyia el vent.

Després de dinar aprofitàrem per a fer una nova llista en un espai de brolla de romaní amb gatoses i garrigues. Durant aquesta estona ens va venir a saludar en Jordi amb en Josep, que ja ens havia acompanyat tot el matí. Parlàrem durant una estona i vam visitar junts les ruïnes de Sant Jaume de Rocamora i les basses de Rocamora. Després d'acomiadar-nos continuàrem per la pista cap a la Capella de les Fonts, però pel camí encara ens vam aturar a fer la darrera llista en una roureda de roure de fulla petita.

A la Capella de les Fonts agafàrem el cotxe i ens vam arribar a Sant Magí per mostrar el conjunt arquitectònic als companys que no el coneixien.

La fotografia de grup que vam fer després de dinar
al Solà de Rocamora [Foto: © Valentí González]

El dia va ser fred, amb estones de sol que s'agraïen, però sense les boires denses que vam trobar al matí a la Panadella.

Llista de totes les plantes diferents anotades:

1. Acer monspessulanum L. ssp. monspessulanum
2. Achillea odorata L. ssp. odorata
3. Amelanchier ovalis Medic.
4. Anthyllis vulneraria L. ssp. gandogeri (Sagorski) W. Becker
5. Aphyllanthes monspeliensis L.
6. Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
8. Aster sedifolius L.
9. Astragalus monspessulanus L. ssp. gypsophilus Rouy
10. Atractylis humilis L.
11. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz ssp. bromoides
12. Avenula pratensis (L.) Dumort. ssp. iberica
13. Biscutella laevigata L. ssp. mediterranea (Jord.) Br.-Bl. et al. [ssp. cf.]
14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
15. Bupleurum fruticescens L. ssp. fruticescens
16. Bupleurum fruticosum L.
17. Bupleurum rigidum L. ssp. rigidum
18. Buxus sempervirens L.
19. Carduncellus monspelliensium All.
20. Carex flacca Schreber
21. Carex halleriana Asso
22. Carex humilis Leysser
23. Carlina corymbosa L. s sp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et Vigo
24. Centaurea linifolia L. ssp. linifolia
25. Cistus clusii Dunal
26. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. ssp. ramosum (Costa) Silvestre
27. Crataegus monogyna Jacq.
28. Crepis albida Vill. ssp. macrocephala (Willk.) Babc.
29. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
30. Daphne laureola L. ssp. laureola
31. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
32. Dorycnium pentaphyllum Scop. ssp. pentaphyllum
33. Echium vulgare L. ssp. argentae (Pau) Font Quer
34. Erica multiflora L.
35. Eryngium campestre L.
36. Erysimum grandiflorum Desf. s sp. collisparsum (Jord.) O. Bolòs et J. Vigo
37. Euphorbia nicaeensis All. s sp. nicaeensis
38. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. s sp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
39. Fumana thymifolia (L.) Spach s sp. thymifolia
40. Galium lucidum All. s sp. lucidum
41. Genista hispanica L. s sp. hispanica
42. Genista patens DC.
43. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. s sp. scorpius
44. Globularia vulgaris L. s sp. vulgaris
45. Hedera helix L.
46. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
47. Helichrysum stoechas (L.) Moench
48. Hieracium grup pilosella L.
49. Hieracium sp.
50. Hippocrepis comosa L.
51. Hypericum perforatum L.
52. Hypochoeris radicata L.
53. Inula conyza (Griess.) DC.
54. Inula helenioides DC. in Lam. et DC.
55. Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.
56. Juniperus communis L. ssp. communis
57. Juniperus oxycedrus L. ssp. oxycedrus
58. Juniperus phoenicea L. ssp. phoenicea
59. Koeleria phleoides (Vill.) Pers.
60. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
61. Lavandula latifolia Medic.
62. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
63. Linum narbonense L.
64. Lonicera implexa Ait. s sp. implexa
65. Lotus corniculatus L.
66. Ononis minutissima L.
67. Oryzopsis paradoxa (L.) Nutt.
68. Osyris alba L.
69. Phillyrea latifolia L. ssp. media (L.) P. Fourn.
70. Pinus halepensis Mill.
71. Pinus nigra Arnold ssp. salzmannii (Dunal) Franco
72. Plantago lanceolata L.
73. Plantago media L.
74. Polygala calcarea F. W. Schultz
75. Potentilla neumanniana Reichenb.
76. Prunella grandiflora (L.) Scholler ssp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
77. Prunus spinosa L.
78. Pyrus spinosa Forssk.
79. Quercus coccifera L. ssp. coccifera
80. Quercus faginea Lam. ssp. faginea
81. Quercus ilex L. ssp. ilex
82. Quercus ilex L. ssp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
83. Rhamnus alaternus L.
84. Rosmarinus officinalis L.
85. Rubia peregrina L. ssp. peregrina
86. Ruscus aculeatus L.
87. Sanguisorba minor Scop.
88. Satureja montana L.
89. Scabiosa columbaria L.
90. Sedum album L. ssp. album
91. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
92. Smilax aspera L.
93. Sorbus torminalis (L.) Crantz
94. Stachys officinalis (L.) Trevis.
95. Staehelina dubia L.
96. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip. ssp. corymbosum
97. Teucrium chamaedrys L. ssp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
98. Teucrium polium L. ssp. aureum (Schreb.) Arcang. [ssp. cf.]
99. Teucrium polium L. ssp. polium [ssp. cf.]
100. Teucrium pyrenaicum L. ssp. guarense P. Monts.
101. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. ssp. tinctoria
102. Thymus vulgaris L. ssp. vulgaris
103. Ulex parviflorus Pourr. ssp. parviflorus
104. Viburnum lantana L.
105. Viburnum tinus L. ssp. tinus
106. Viola alba Bess. ssp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
107. Viola willkommii Roem.

[Text: Josep Nuet Badia; fotos: Anna Bonnín, Valentí González, Josep Nuet Badia i Imma Selva].