dilluns, 11 de febrer de 2019

Sortida de treball de camp a Maçanet de la Selva (la Selva)


El passat diumenge dia 10 de febrer vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de febrer de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.
En aquesta ocasió, i en el marc del Projecte FitoCAT, vam anar a l’Enllaç, on es troba l’estació de Maçanet-Maçanes, als afores del municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva. 

El grup prop de la séquia de Sils, amb un primer terme ple
de lliris de neu [Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut que vam fer començà al costat del nucli de cases proper a l’estació de l’Enllaç, al costat de l’església de Sant Josep Obrer, i va continuar cap el nord pel marge esquerre de la riera de Santa Coloma, després vam arribar a la séquia de Sils i vam seguir per un camí que també seguia el seu marge esquerre. El recorregut sempre anava paral·lel a les vies del tren que es trobaven a la nostra dreta. La tornada la vam fer pel mateix camí. 

La riera de Santa Coloma amb els marges arrasats per
alguna recent avinguda [Foto: © Valentí González]
Les plantacions de plàtans són força abundants
[Foto: © Valentí González]

El paisatge que vam observar és el d’un lloc molt modificat per l’activitat humana on destaquen els conreus de plàtans i de pollancres, que caracteritzen aquest territori i que estan afavorits per la fertilitat i la humitat del terra. En el marge de la riera de Santa Coloma i de la séquia de Sils arrela una vegetació de ribera molt alterada que, en moltes ocasions, estava substituïda per fileres de robínies (Robinia peudoacacia) plantades. De tant en tant, però, es podia trobar algun punt on la verneda estava més o menys ben conservada. Als marges propers de les vies del tren, en llocs amb un cert pendent, encara es conserva algun retall de roureda de roure africà. El roure africà (Quercus canariensis) és un dels roures més rars que tenim a Catalunya. És exclusiu de terrenys silícics i la seva distribució està concentrada a la Selva, el Maresme, el Barcelonès i les Muntanyes de Prades.

El grup prenent nota de les plantes que vivien al marge
de la riera de Santa Coloma amb l'ajuda de les tauletes tàctils
[Foto: © Àngels Morell]
Fotografiant el lliri de neu, que era molt abundant
al marge de la riera [Foto: © Valentí González]
Dues imatges de l'espectacular lliri de neu
[Fotos: © Josep Nuet Badia]
El boneter (Evonymus europaeus) era força abundant a les
bardisses que es feien al marge de la riera [Foto: © Àngels Morell]

L’activitat durant el matí va ser la de prendre notes de la flora que vivia al marge de la riera i de la séquia, de la qual podem destacar l’espectacular lliri de neu (Galanthus nivalis), que es trobava en plena floració. Durant la tarda vam fer un inventari fitosociològic de la roureda de roure africà per poder comparar-lo, posteriorment, amb els inventaris fets per Oriol de Bolòs prop d’aquella zona i que va publicar al llibre El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic, de l’any 1957. 

La séquia de Sils i el seu marge cobert de punts blancs que
corresponen a les flors del lliri de neu [Foto: © Miquel Femenia]
La roureda de roure africà on vam fer l'inventari fitosociològic
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Com a anècdota, durant el dinar que vam fer al costat de la séquia de Sils, vam rebre la visita d’un visó americà (Neovison vison) que encuriosit es va apropar. El visó americà és una espècie de mustèlid introduïda accidentalment als nostres hàbitats a final del segle XX i que s’ha estès per moltes comarques del nord de Catalunya.
Vam tenir un dia força bo, amb sol i bona temperatura. 

Relació de plantes diferents observades:

  1. Acer campestre L.
  2. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
  3. Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
  4. Arbutus unedo L.
  5. Arum italicum Mill. subsp. italicum
  6. Asparagus acutifolius L.
  7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum
  8. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  9. Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes
  10. Aster pilosus Willd.
  11. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
  12. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  13. Carex pendula Huds.
  14. Chelidonium majus L.
  15. Clematis vitalba L.
  16. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  17. Cyperus esculentus L. [sp. cf.]
  18. Doronicum pardalianches L.
  19. Equisetum ramosissimum Desf.
  20. Erica arborea L.
  21. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  22. Evonymus europaeus L.
  23. Fraxinus excelsior L.
  24. Galanthus nivalis L.
  25. Galium aparine L. subsp. aparine
  26. Geranium robertianum L.
  27. Geranium rotundifolium L.
  28. Geum urbanum L.
  29. Hedera helix L.
  30. Lamium flexuosum Ten.
  31. Lilium martagon L.
  32. Lonicera japonica Thunb. in Murray
  33. Lonicera periclymenum L.
  34. Lunaria annua L. subsp. annua
  35. Luzula forsteri (Sm.) DC.
  36. Medicago arabica (L.) Huds.
  37. Moehringia pentandra Gay
  38. Osyris alba L.
  39. Phillyrea angustifolia L.
  40. Phytolacca americana L.
  41. Pinus pinaster Ait.
  42. Platanus hybrida Brot
  43. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  44. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  45. Populus nigra L.
  46. Potentilla reptans L.
  47. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  48. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
  49. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  50. Quercus canariensis Willd.
  51. Quercus ilex L. subsp. ilex
  52. Quercus pubescens Willd.
  53. Quercus suber L.
  54. Ranunculus bulbosus L.
  55. Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria
  56. Robinia pseudoacacia L.
  57. Rosa sempervirens L.
  58. Rubia peregrina L.
  59. Rubus ulmifolius Schott
  60. Ruscus aculeatus L.
  61. Salix alba L.
  62. Salix atrocinerea Brot. subsp. catalaunica (Senn.) R. Görz
  63. Sambucus nigra L.
  64. Sanguisorba minor Scop.
  65. Silene nutans L.
  66. Solanum nigrum L.
  67. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  68. Stellaria holostea L.
  69. Ulmus minor Mill.
  70. Urtica dioica L. subsp. dioica
  71. Veronica persica Poiret in Lam.
  72. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  73. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
[Text: © Valentí González; fotos: © Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]

divendres, 8 de febrer de 2019

Presentació del llibre Els sistemes naturals del delta del Llobregat


El dimecres 6 de febrer es va presentar el llibre Els Sistemes Naturals del Delta del Llobregat a la sala d’actes del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Els Sistemes Naturals del Delta del Llobregat és una obra coral escrita per 57 especialistes de totes les branques de les ciències naturals. El llibre és el número 19 de la col·lecció dels Treball de la Institució Catalana d’Història Natural i l’edició és a cura de Josep Germain i Otzet i de Joan Pino i Vilalta, membres de la ICHN, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans, del Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. 


El procés de redacció i d’edició del llibre ha sigut llarg i laboriós, tot i així, els 10 anys de feina han donat com a resultat un volum excel·lent, de 715 pàgines, que recull tota la informació naturalista que es coneix del delta del Llobregat.


La presentació ha estat dirigida per Jordina Belmonte, presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural, i han intervingut Maria José Albadalejo, del Consorci d’Espais Naturals del delta del Llobregat, Antonio Farrero, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Joandomènec Ros, de l’Institut d’Estudis Catalans, i Joan Pino, de la Institució Catalana d’Història Natural. Tots, en els seus parlaments, van destacar la importància de tenir un treball com el que representa el llibre per a la gestió d’uns espais naturals tan sensibles com els del delta del Llobregat. Joan Pino, amb l’ajuda d’una presentació en power point, va fer una síntesi de la història de l’elaboració d’aquest treball, va explicar els principals resultats obtinguts, va destacar la importància d’un treball d’aquest estil en la tercera zona humida més important de Catalunya i va fer èmfasi en les dificultats que porta fer un llibre en el que col·laboren 57 persones d’una manera altruista durant un període de temps llarg i de la bona predisposició de tots els autors.


La sessió també va servir per retre un sentit homenatge a Maria Rieradevall, experta en ecologia de la Universitat de Barcelona i autora d’alguns dels capítols del llibre, traspassada l’any 2015. L’obra està dedicada a la seva memòria.



Val a dir que l’acte va ser un autèntic èxit de públic, amb la sala d’actes plena de gom a gom. 

[Text i fotos: © Valentí González]


Ens plau molt recordar que un dels experts que ha col·laborat en Els sistemes naturals del delta del Llobregat, és el nostre company Valentí González, fundador i instructor voluntari de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), coautor de la magnífica Flora vascular del Delta del Llobregat —publicada l'any 2016 per la mateixa Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans—, obra de referència de la flora d'aquesta important zona humida propera a Barcelona [JNB].

dijous, 31 de gener de 2019

Ja estan a punt els cursos de botànica de primavera i d'estiu de l'ERB-CEC


Ja teniu a punt els cursos de primavera i el d'estiu, que organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, amb la col·laboració dels instructors botànics voluntaris de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC). 
El curs de primavera tractarà del Paisatge vegetal del Berguedà, un tema molt atractiu amb forts contrastos i moltes plantes diferents.
El curs d'estiu serà el 6è Curs de flora aranesa, en el qual s'estudiarà la flora dels ambients forestals i els no forestals i com l'acció humana ha modificat la vegetació.
Teniu tota la informació complementària, dates i preus en la pestanya AGENDA d'aquest blog. Recordeu que les inscripcions ja estan obertes.
Adjuntem els cartells corresponents.







[Text: © Josep Nuet Badia]


dimecres, 23 de gener de 2019

Presentació del llibre Els Sistemes Naturals del delta del Llobregat


El proper dimecres 6 de febrer, a la sala d’actes del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, es durà a terme l’acte de presentació del llibre Els Sistemes Natural del delta del Llobregat.


Aquest llibre recopila tot el coneixement natural que es té del delta del Llobregat i ha comptat amb la col·laboració desinteressada d’una bona colla d’estudiosos i especialistes del Delta, que han treballat en cada un dels temes que conformen aquesta publicació.
La coordinació de tots els equips de treball i l’edició de l’obra ha estat a càrrec de la Institució Catalana d’Història Natural.
Aquesta publicació és la sisena en la col·lecció dels Sistemes Naturals. Anteriorment, han estat publicats: Els Sistemes Naturals del delta de l’Ebre (1977), Els Sistemes Naturals de les Illes Medes (1984), Els Sistemes Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà (1994), Els Sistemes Naturals de la vall d’Alinyà (2004) i Els Sistemes Naturals de les Planes de Son i la Mata de València (2010).

[Text: © Valentí González]

dimarts, 15 de gener de 2019

L'activitat de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) a la premsa del Penedès


L'activitat de l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya, duta a terme el passat diumenge 13 de gener del 2019, ha merescut l'atenció de la premsa penedesenca. 

La capçalera de la notícia a La Fura, l'informatiu de l'Alt Penedès,
Baix Penedès i Garraf.

Concretament l'informatiu La Fura, l'informatiu de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, ha publicat una informació que explica la jornada de treball de camp que vam fer, a la recerca de les plantes de la muntanya de Sant Pau, una petita serra a la partió dels termes de Vilafranca del Penedès i Pacs del Penedès. Com heu pogut seguir a través d'aquest blog, la recerca ens portà a identificar cent-dues plantes diferents a la muntanya. Un nombre notable si tenim el compte que es tracta de ple hivern, un temps molt desfavorable per a les plantes.

[Text: © Josep Nuet Badia]


dilluns, 14 de gener de 2019

Sortida de treball de camp a la muntanya de Sant Pau (l'Alt Penedès)


El diumenge 13 vàrem fer la sortida de treball del mes de gener de l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya.

El grup al davant de l'ermita de Sant Pau,
excavada en un cingle calcari [Foto: © Josep Nuet Badia]

Dins el Projecte FitoCAT, en aquesta ocasió hem visitat la muntanya de Sant Pau entre Vilafranca del Penedès i Pacs del Penedès. Una petita serra calcària que emergeix a la plana penedesenca, amb un vessant obac —de pendent poc inclinat— cobert de pi blanc (Pinus halepensis) amb un sotabosc, força pobre, de brolla i de garriga, que s'ha instaurat sobre antigues feixes de conreu. El vessant solell és més inclinat i poblat per brolles de romaní i gatosa —que en part estava florida—, garrigues i relleixos rocosos amb sòl poc profund on arrelaven crespinells (Sedum sediforme), l'albellatge (Hyparrhenia hirta ssp. pubescens) i algunes gramínies dels llocs molt secs: Heteropogon contortus o Andropogon distachyos.



Aspecte de la brolla de romaní i gatosa del vessant solell
[Foto: © Josep Nuet Badia]

La muntanya de Sant Pau és un mirador de la plana penedesenca
i de Vilafranca del Penedès, que es veu al fons
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Un aspecte del vessant nord de la serra de Sant Pau,
els pins blancs han envaït el que abans eren camps de conreu
en feixes [Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut començà a Pacs del Penedès, per pujar a dalt de la muntanya de Sant Pau fins al costat del vèrtex geodèsic i, per un corriol que baixa en diagonal, vam arribar a l'ermita de Sant Pau, on vam dinar, asseguts en unes taules de pícnic. Després de dinar i d'una agradable sobretaula parlant de diferents aspectes de la recerca botànica, dels herbaris i de la història dels grups botànica en el CEC, vam continuar per la font de Sant Pau, cap a la carena. Allí fent una nova llista en unes brolles i garrigues on vam descobrir l'arçot (Rhamnus lycioides). La baixada per l'obaga la vam fer pel camí de pujada però amb una incursió lateral per fer una altra llista de la pineda amb brolla i garriga. Al final anotàrem unes quantes plantes de la riba del torrent de Pacs, al peu de l'església de Sant Genís.


Explorant les roques del voltant de l'ermita de Sant Pau
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Les ribes de la riera de Pacs al capvespre [Foto: © Josep Nuet Badia]

L'església de Sant Genis de Pacs del Penedès
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Va fer bon temps tot el dia. Al matí amb molt de fred i el cel enteranyinat i a partir del migdia sol franc i temperatura més alta.

Relació de les plantes diferents observades:
  1. Agave americana L.
  2. Ajuga iva (L.) Schreb.
  3. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  4. Andropogon distachyos L.
  5. Aphyllanthes monspeliensis L.
  6. Arundo donax L.
  7. Asparagus acutifolius L.
  8. Asperula cynanchica L. subsp. brachysiphon (Lange) O. Bolòs et Vigo
  9. Atractylis humilis L.
  10. Biscutella laevigata L.
  11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  13. Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
  14. Carex halleriana Asso
  15. Catapodium rigidum (L.) F. T. Hubbard
  16. Celtis australis L.
  17. Centaurea linifolia L.
  18. Cistus albidus L.
  19. Clematis flammula L.
  20. Clematis vitalba L.
  21. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  22. Coris monspeliensis L.
  23. Crataegus monogyna Jacq.
  24. Cupressus sempervirens L.
  25. Cynoglossum creticum Mill. [ssp. cf.]
  26. Dactylis glomerata L.
  27. Daphne gnidium L.
  28. Echium vulgare L.
  29. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  30. Eryngium campestre L.
  31. Euphorbia characias L. subsp. characias
  32. Ficus carica L.
  33. Fraxinus angustifolia Vahl
  34. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
  35. Fumana thymifolia (L.) Spach
  36. Galactites tomentosa Moench
  37. Galium lucidum All.
  38. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
  39. Geranium rotundifolium L.
  40. Globularia alypum L.
  41. Hedera helix L.
  42. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
  43. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  44. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  45. Heteropogon contortus (L.) P. Beauv. ex Roem. et Schultes
  46. Hieracium pilosella L. [grup]
  47. Hippocrepis comosa L.
  48. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  49. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
  50. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Andersson) K. Richt.
  51. Hypericum perforatum L.
  52. Inula conyza DC.
  53. Inula viscosa (L.) Ait.
  54. Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.
  55. Laurus nobilis L.
  56. Lavandula latifolia Medic.
  57. Lonicera etrusca Santi
  58. Lonicera japonica Thunb. in Murray
  59. Marrubium vulgare L.
  60. Mercurialis annua L. subsp. huetii (Hanry) Lange
  61. Olea europaea L.
  62. Ophrys fusca Link subsp. fusca
  63. Opuntia ficus-indica (L.) Mill.
  64. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  65. Osyris alba L.
  66. Oxalis pes-caprae L.
  67. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  68. Phagnalon rupestre (L.) DC. subsp. rupestre
  69. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  70. Phagnalon sordidum (L.) Rchb.
  71. Phlomis lychnitis L.
  72. Pimpinella saxifraga L.
  73. Pinus halepensis Mill.
  74. Platanus orientalis L.
  75. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
  76. Populus alba L.
  77. Potentilla neumanniana Reichenb.
  78. Psoralea bituminosa L.
  79. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  80. Quercus coccifera L.
  81. Quercus ilex L. subsp. ilex
  82. Rhamnus alaternus L.
  83. Rhamnus lycioides L.
  84. Rosmarinus officinalis L.
  85. Rubia peregrina L.
  86. Rubus ulmifolius Schott
  87. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  88. Sanguisorba minor Scop.
  89. Santolina chamaecyparissus L.
  90. Satureja montana L.
  91. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  92. Smilax aspera L.
  93. Solanum nigrum L.
  94. Spartium junceum L.
  95. Staehelina dubia L.
  96. Stipa offneri Breistr.
  97. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rchb. f.
  98. Teucrium polium L. subsp. polium
  99. Thymus vulgaris L.
  100. Ulex parviflorus Pourr.
  101. Ulmus minor Mill.
  102. Verbena officinalis L.  
[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]



divendres, 11 de gener de 2019

Recta final de la Flora de la vall de Saltèguet (la Cerdanya)


L'equip de redacció de la Flora de la vall de Saltèguet (la Cerdanya), compost per Valentí González, Josep Nuet Badia i Francesc Vallhonrat, està acabant l'edició de la flora.

Valentí González en el seu estudi amb les paginades
de la Flora de la vall de Saltèguet, ja revisades
[Foto: © Josep Nuet Badia]


En aquest moment hi ha l'obra maquetada i s'està revisant les paginades de la darrera part. Per altra banda, Eulàlia Nuet corregeix els textos, com sempre en una col·laboració molt professional, que agraïm sincerament.
Hem de recordar que la flora de Saltèguet és el primer estudi que es va plantejar l'Equip de Recerca Botànica (ERB) del Centre Excursionista de Catalunya. Es va iniciar el treball de camp l'any 2006 i, al llarg d'uns quants estius, diversos equips de l'ERB van anar herboritzant i anotant plantes per tota la vall, tant al sector de la Baixa Cerdanya, com en els municipis de l'Alta Cerdanya, sota administració francesa.
Es van aplegar unes 9.000 citacions de plantes, sumant els plecs d'herbari com les notes de camp, i després d'una llarga feina, amb diverses interrupcions, de determinació i de confecció de la base de dades, ara l'obra s'està enllestint.
Us anirem informant de com avança aquest final de l'edició, que esperem surti aquesta primavera.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]