dissabte, 18 de gener de 2020

Presentació de l'estudi de
la vall de Saltèguet (la Cerdanya) al CEC


Us convidem a la presentació de les dues primeres Monografies de Miconia, dedicades a l’estudi de la vall de Saltèguet (la Cerdanya) dut a terme per l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

Dijous, 30 de gener del 2020 
A la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya 
Carrer del Paradís, 10 pral. Barcelona 
A les 19.30 h








dilluns, 13 de gener de 2020

Sortida de treball de camp al turó de Montcada (el Vallès Occidental)


El passat diumenge dia 12 vàrem fer la primera sortida de treball corresponent a l'any 2020 de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar el turó de Montcada, al municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental. 

El grup al cim del turó de Montcada
[foto: Valentí González]

Aquest turó, molt proper a Barcelona, destaca per la seva particular forma que recorda la imatge d'un cim alpí. La història associada a aquesta muntanya explica aquesta característica. L’any 1917 s’instal·là al costat del turó de Montcada una fàbrica de ciment que va extreure la matèria prima del mateix turó. Aquesta explotació va suposar un canvi en la fisonomia de la muntanya i, fins i tot, de l’alçada que va passar de 300 metres d’altitud a 273. El material que s’extreia era bàsicament pissarres del Silurià i calcàries. L’any 2013, ja amb l’explotació finalitzada, s’inicia un projecte de restauració ecològica i paisatgística de la pedrera.

La llum del sol il·lumina la brolla amb pi blanc
[Foto Josep Nuet Badia]

El recorregut que vàrem fer començà a l'estació de Renfe de Montcada-Santa Maria. Després de passar per alguns dels carrers de la urbanització Terra Nostra vam arribar al peu del turó, en el seu vessant nord-oest. Vam agafar un camí que ens va portar fins a la font de Mitja Costa (115 m) i d'aquí fins al turó dels Quatre Pins (179 m), que es troba situat al sud-oest del turó de Montcada. Des d'aquí, ens vam apropar de nou al turó de Montcada per la solana. Vam pujar fins el cim del turó (273 m) i molt a prop vam fer el dinar. A la tarda vam fer la tornada pel l'obaga fins arribar de nou a la font de Mitja Costa, completant un recorregut circular. D'aquí vam tornar a l'estació. 

Al cim del turó dels Quatre Pins, fent la primera
llista de plantes. Al fons el cim del turó de Montcada.

[Foto: Valentí González]
Fotografiant les primeres flors de la temporada.
Al fons l'antigua fàbrica de ciment Asland
[foto: Adela Martín]
Observant les plantes que vivien en un talús
al costat del camí
[Foto: Ariadna Carvajal]

El paisatge que vam observar és el d'un indret en plena recuperació natural, després d'haver patit una forta explotació. En el vessant solell són abundants les brolles amb pi blanc, als llocs de sòl més pedregós i magre són freqüents les garrigues i els espais més desforestats estan ocupats per diferents prats secs, com ara els llistonars, el fenassars i els prats d'albellatge. El vessant obac és força humit i el bosc està molt més desenvolupat. Aquí es fa un alzinar litoral que, segons el lloc, es trobava amb diferents graus de desenvolupament.

La llum del sol, molt baixa en aquesta època de l'any,
entrava dins del bosc entre els tronc dels arbres

[Foto: Ariadna Carvajal]

Per la tarda, a l'obaga del turó de Montcada, enmig de l'alzinar
[Foto: Valentí González]

Vam tenir un dia molt fred però assolellat que ens va marcar el nostre recorregut, doncs vam decidir fer la solana pel matí i l'obaga a la tarda quan el fred era menys intens. Les vistes des de dalt del turó de Montcada són espectaculars cap a la plana del Vallès i el Pla de Barcelona. Una volta a l'horitzó ens permetia observar clarament Collserola, la serra de la Marina, Montserrat, Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac i tot el massís del Montseny. Fins i tot es veien alguns cims nevats dels Pirineus com ara el Puigmal. 

L'espectacular fruit del seder (Gomphocarpus fruticosus)
[Foto: Ariadna Carvajal]

La moricàndia (Moricandia arvensis) es trobava
en plena floració [Foto: Josep Nuet Badia]

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Acanthus mollis L.
  2. Agave americana L.
  3. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  4. Ajuga iva (L.) Schreb.
  5. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  6. Anagallis arvensis L.
  7. Anthyllis cytisoides L.
  8. Araujia sericifera Brot.
  9. Arum italicum Mill.
  10. Asparagus acutifolius L.
  11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  12. Asplenium trichomanes L.
  13. Astragalus monspessulanus L.
  14. Atriplex halimus L.
  15. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
  16. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
  17. Bellis sylvestris Cyrillo
  18. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
  19. Borago officinalis L.
  20. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  21. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  22. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  23. Bupleurum rigidum L.
  24. Calicotome spinosa (L.) Link
  25. Cardamine hirsuta L.
  26. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
  27. Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes
  28. Ceratonia siliqua L.
  29. Cercis siliquastrum L.
  30. Cistus albidus L.
  31. Cistus monspeliensis L.
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis flammula L.
  34. Clematis vitalba L.
  35. Colutea arborescens L.
  36. Convolvulus althaeoides L.
  37. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  38. Coriaria myrtifolia L.
  39. Cornus sanguinea L.
  40. Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.) Asch. et Graebn.
  41. Crataegus monogyna Jacq.
  42. Cynoglossum creticum Mill.
  43. Dactylis glomerata L.
  44. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  45. Dipsacus fullonum L.
  46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  47. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  48. Echium vulgare L.
  49. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
  50. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  51. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
  52. Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Ait.
  53. Eryngium campestre L.
  54. Euphorbia characias L.
  55. Ficus carica L.
  56. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  57. Galactites tomentosa Moench
  58. Geranium molle L. subsp. molle
  59. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  60. Geum urbanum L.
  61. Globularia alypum L.
  62. Gomphocarpus fruticosus (L.) Ait. f. in Ait.
  63. Hedera helix L.
  64. Helleborus foetidus L.
  65. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
  66. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  67. Hypericum perforatum L.
  68. Inula viscosa (L.) Ait.
  69. Iris germanica L.
  70. Ligustrum lucidum Aiton f.
  71. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  72. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  73. Malva sylvestris L.
  74. Marrubium vulgare L.
  75. Medicago arabica (L.) Huds.
  76. Mercurialis annua L.
  77. Moehringia pentandra Gay
  78. Moricandia arvensis (L.) DC. subsp. arvensis
  79. Olea europaea L.
  80. Ononis minutissima L.
  81. Ononis natrix L.
  82. Origanum vulgare L.
  83. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  84. Osyris alba L.
  85. Pallenis spinosa (L.) Cass.
  86. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
  87. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  88. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  89. Pinus halepensis Mill.
  90. Pinus pinea L.
  91. Pistacia lentiscus L.
  92. Plantago afra L.
  93. Plantago coronopus L.
  94. Plantago lagopus L.
  95. Plantago lanceolata L.
  96. Populus nigra L.
  97. Psoralea bituminosa L.
  98. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  99. Quercus coccifera L.
  100. Quercus ilex L. subsp. ilex
  101. Ranunculus bulbosus L.
  102. Reichardia picroides (L.) Roth
  103. Rhamnus alaternus L.
  104. Robinia pseudoacacia L.
  105. Rosa canina L. subsp. canina
  106. Rosa sempervirens L.
  107. Rosmarinus officinalis L.
  108. Rubia peregrina L.
  109. Rubus canescens DC.
  110. Rubus ulmifolius Schott
  111. Rumex crispus L.
  112. Ruscus aculeatus L.
  113. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  114. Sambucus nigra L.
  115. Sanguisorba minor Scop.
  116. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  117. Scabiosa atropurpurea L.
  118. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  119. Senecio pterophorus DC.
  120. Silybum marianum (L.) Gaertn.
  121. Smilax aspera L.
  122. Solanum nigrum L.
  123. Sonchus tenerrimus L.
  124. Spartium junceum L.
  125. Stipa offneri Breistr.
  126. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  127. Thymus vulgaris L.
  128. Tilia platyphyllos Scop.
  129. Ulex parviflorus Pourr.
  130. Ulmus minor Mill.
  131. Verbascum sinuatum L.
  132. Veronica polita Fries
  133. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  134. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
[Text: © Valentí González; fotos: © Ariadna Carvajal, Valentí González, Adela Martín i Josep Nuet Badia]  
 

diumenge, 15 de desembre de 2019

Sortida de treball de camp a la muntanya de Sant Antoni (el Baix Llobregat)


El passat dissabte dia 14 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de desembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar la muntanya de Sant Antoni, al municipi de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat.

El grup al davant de l'ermita de Sant Antoni,
al cim del Montpedrós
[Foto: © Valentí González]

La muntanya de Sant Antoni, també coneguda com Montpedrós, és una muntanya de 350 m d’altitud i en el seu cim hi ha l’ermita de Sant Antoni. Es troba entre tres municipis: Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

El recorregut que vàrem fer començà al final del carrer Ginesta de Santa Coloma de Cervelló i continuà per la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts. Al poc temps agafàrem un corriol que puja i passa pel costat de la Roca Dreta. Aquesta roca, d’uns 15 metres d’alçada i de paret vertical, està amagada al mig d’un alzinar i té preparada una petita via ferrada. 


Al mig de l'alzinar, al costat de la Roca Dreta
[Foto: © Àngels Morell]
Sobre la Roca Dreta viu el polipodi
(Polypodium vulgare ssp. serrulatum)

[Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut continuà fins arribar a un dipòsit d’aigua. Des d’aquí vam pujar fins el cim de la muntanya pel corriol que surt cap a la carena i vam deixar la pista d’accés normal a la dreta. Aquest corriol passa pel mig d'una vegetació de brolles i garrigues i ens va permetre veure tot un conjunt de roques poblades de moltes espècies de líquens, alguns dels quals força rars.

El color groc llimona del líquen Acarospora destacava
en algunes de les roques que havia al cim del Montpedrós
[Foto: © Valentí González]


Vam dinar al cim, al costat de l’ermita i entre les restes, ja molt amagades, d’un antic castell medieval. Gràcies als forts vents dels dies anteriors, que havien netejat l’atmosfera, vam gaudir d’unes vistes magnífiques dels Pirineus (Port del Comte, serra de Cadí, serra del Verd, Pedraforca, Ensija, Tosa d’Alp, Puigmal, sector de Núria), en gran part nevats. També es veia molt bé la muntanya de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, els cingles de Gallifa i de Bertí, el Matagalls i el turó de l’Home, la serra de Collserola, la plana de Barcelona, el delta del Llobregat i gran part del massís del Garraf- Ordal. La baixada es va fer per la carena de la Torrassa, al nord-oest. De baixada vam poder visitar una pedra que té gravats diversos símbols megalítics que podrien ser de l’edat del Bronze o del final del Neolític i les restes d’una torre de defensa de l’antic castell: la Torrassa. Travessàrem un alzinar força frondós i vam arribar de nou a la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts i vam tornar fins els cotxes. 

Davant la pedra amb gravats megalítics
[Foto: © Àngels Morell]

El paisatge general que vam observar és un espai forestal en el qual l'alzinar predomina en els vessants obacs. En canvi, als vessants més assolellats domina la brolla però amb un recobriment arbori de pi blanc. Aquesta brolla és substituïda per la garriga, als llocs més rocosos i pendents. Els fondos obacs estaven coberts per bardisses, sobretot d'arítjol, molt denses i impenetrables. 

A la brolla era força abundant l'arboç (Arbutus unedo)
[Foto: © Àngels Morell]
Als marges dels boscos es podia trobar
l'espantallops (Colutea arborescens)

[Foto: © Maria Congost]
Sobre les roques i en llocs ombrívols
vivien diverses espècies de falgueres

[Foto: © Maria Congost]
Als fondos ombrívols es desenvolupava una bardissa
exuberant
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat però una mica ventós a primera hora del matí, amb unes temperatures força agradables per ser desembre. A última hora del dia el cel es va tapar una mica.

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Agave americana L.
  2. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  3. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  4. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
  5. Arbutus unedo L.
  6. Arctium minus Bernh.
  7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
  8. Asparagus acutifolius L.
  9. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  10. Asplenium trichomanes L.
  11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  13. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  14. Cardamine hirsuta L.
  15. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
  16. Centaurea melitensis L.
  17. Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  18. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  19. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
  20. Cistus albidus L.
  21. Cistus monspeliensis L.
  22. Cistus salviifolius L.
  23. Clematis flammula L.
  24. Colutea arborescens L.
  25. Convolvulus althaeoides L.
  26. Coriaria myrtifolia L.
  27. Cynosurus echinatus L.
  28. Dactylis glomerata L.
  29. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  30. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  31. Echium vulgare L.
  32. Erica arborea L.
  33. Erica multiflora L.
  34. Euphorbia characias L.
  35. Ficus carica L.
  36. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  37. Galactites tomentosa Moench
  38. Galium maritimum L.
  39. Geranium columbinum L.
  40. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  41. Geranium rotundifolium L.
  42. Gladiolus [s. l.]
  43. Globularia alypum L.
  44. Hedera helix L.
  45. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  46. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  47. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. villosa Pignatti
  48. Hypericum perforatum L.
  49. Inula viscosa (L.) Ait.
  50. Juniperus oxycedrus L.
  51. Lonicera implexa Ait.
  52. Mercurialis annua L.
  53. Moehringia pentandra Gay
  54. Olea europaea L.
  55. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  56. Pallenis spinosa (L.) Cass.
  57. Parietaria officinalis L.
  58. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  59. Phillyrea angustifolia L.
  60. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  61. Pinus halepensis Mill.
  62. Pistacia lentiscus L.
  63. Plantago lanceolata L.
  64. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
  65. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  66. Polypogon viridis (Gouan) Breistr.
  67. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb
  68. Prunus mahaleb L.
  69. Psoralea bituminosa L.
  70. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  71. Quercus coccifera L.
  72. Quercus ilex L. subsp. ilex
  73. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
  74. Quercus petraea (Matt.) Liebl.
  75. Quercus pubescens Willd.
  76. Quercus pubescensXpetraea
  77. Reichardia picroides (L.) Roth
  78. Rhamnus alaternus L.
  79. Rosmarinus officinalis L.
  80. Rubia peregrina L.
  81. Rubus canescens DC.
  82. Rubus ulmifolius Schott
  83. Ruscus aculeatus L.
  84. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  85. Sanguisorba minor Scop.
  86. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  87. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  88. Smilax aspera L.
  89. Sonchus oleraceus L.
  90. Sonchus tenerrimus L.
  91. Sorbus domestica L.
  92. Spartium junceum L.
  93. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  94. Ulex parviflorus Pourr.
  95. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  96. Viburnum tinus L. subsp. tinus
[Text: © Valentí González; fotos: © Maria Congost, Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]  

diumenge, 1 de desembre de 2019

Presentació del projecte Flora vascular del Montbaig – Montpedrós (el Baix Llobregat)


El dissabte 30 de novembre passat va tenir lloc la 1a Jornada d’Investigació Santboiana. Aquest acte ha estat organitzat per La Rutlla - Centre d’Estudis Santboians i es va celebrar a La Gralla, el casal del barri de Casablanca, del municipi de Sant Boi de Llobregat.

En aquesta jornada es presentaren 18 ponències relacionades amb la vila de Sant Boi de Llobregat, fetes per estudiosos de diferents temàtiques com ara l’arqueologia, la ciència, la història, la geografia, la tecnologia, les lluites socials, la botànica, etc. A més, cada ponent va entregar un article que tractava del tema de la seva ponència però d'una manera més extensa. Amb els 18 articles es farà una publicació commemorativa de l'acte.


Cartell anunciador de la
1a Jornada d'Investigació Santboiana

El membre de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya i veí de Sant Boi de Llobregat, Valentí González, presentà el projecte anomenat Flora vascular del Montbaig - Montpedrós (el Baix Llobregat). Aquest estudi, que ha començat aquest any, està en ple procés d’execució i en aquesta jornada es va explicar tot el mètode de treball i es van presentar els primers resultats, evidentment tots parcials, fruits de la recerca feta durant la primera temporada. 


Dos moments de la presentació de la
ponència sobre la flora del Montbaig - Montpedrós
[Foto: Rosa Romero]

L’espai del Montbaig - Montpedrós és una zona natural que té dues muntanyes als seus extrems que el caracteritzen: la muntanya de Sant Ramon (Montbaig) i la muntanya de Sant Antoni (Montpedrós). Aquests dos cims i la carena que els uneix conformen un perfil icònic per als habitants de les poblacions que els envolten i, darrerament, han esdevingut en un espai de gaudi per a la gent i, per tant, en un element de qualitat de vida. 


Capvespre sobre el Montbaig - Montpedrós
[Foto: Paqui Pérez]

La conservació d’aquest espai requereix el coneixement dels seus valors naturals i aquest estudi aportarà molta informació sobre l’estat de conservació dels seus hàbitats i serà una eina importantíssima per a la seva gestió. 


L'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i la presidenta
de La Rutlla - Centre d'Estudis Santboians
en el moment de la presentació

[Foto: Valentí González]

L’acte va ser presentat per Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, i per Maria Lledó, presidenta de La Rutlla - Centre d’Estudis Santboians. La jornada va ser un èxit per la qualitat dels treballs presentats i per la important assistència de públic al llarg de tot el dia. Aquests fets han encoratjat els organitzadors, que ja tenen prevista per l’any 2020 la celebració de la segona jornada.

[Text: Valentí González]

dilluns, 11 de novembre de 2019

Sortida de treball de camp a Sant Llop de Viabrea (la Selva)


El passat dissabte dia 9 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar els voltants de Sant Llop de Viabrea, al municipi de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva. 

El grup sota un roure africà (Quercus canariensis) 
[Foto: © Valentí González]

Sant Llop de Viabrea és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d’altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.
Façana principal de Sant Llop de Viabrea
A dalt té un campanar de cadireta de dos ulls
d'arc de mig punt
 [Foto: © Valentí González]

El recorregut que vàrem fer començà a la mateixa església i continuà cap la serra del Llamp, al nord. Vàrem visitar el sot de Llancers i el sot d’en Poncella, on va acabar el recorregut. La tornada es va fer pel mateix camí. 

Apuntant les plantes que viuen a les brolles
[Foto: © Valentí González]
Tot i que el novembre no és una bona època per a
la floració de les plantes, hi vam trobar molts
arbustos carregats de fruits
[Foto: © Valentí González]

El paisatge general que vam observar és el d’un bosc molt esclarissat d’alzina (Quercus ilex ssp. ilex), sureda (Quercus suber) i pinastre (Pinus pinaster), amb un sotabosc de brolla, principalment constituïda per bruc d’escombres (Erica scoparia). El paisatge és molt obert i en plena regeneració després de l’important incendi que va afectar tota aquesta zona fa uns 15 anys. A les obagues l’alzinar amb roures estava força ben constituït i als sots hi havia una rica flora associada als llocs humits dels fondals. 


Al sot d'en Poncella [Foto: © Elena Juliachs]
Al sot d'en Poncella hi vam trobar una vegetació
molt rica en plantes típiques dels fondals humits
[Foto: © Valentí González]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat, que ens va permetre tenir bones vistes cap el sector del Montseny i cap a el castell de Montsoriu. A la tarda, però, el cel es va tapar una mica. Les temperatures van ser fredes a primera hora del matí i agradables durant la resta del dia.

L'englantiner (Rosa sempervirens) era molt
abundant al bosc. Es trobava fructificat

 [Foto: © Maria Congost]

El turó de Morou (1312 m) des de prop
de Sant Llop de Viabrea
 [Foto: © Valentí González]

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Ajuga reptans L.
  2. Amaranthus retroflexus L.
  3. Andryala integrifolia L.
  4. Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris
  5. Arbutus unedo L.
  6. Arctium minus Bernh.
  7. Artemisia verlotiorum Lamotte
  8. Arum italicum Mill.
  9. Arundo donax L.
  10. Asparagus acutifolius L.
  11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  12. Aster pilosus Willd.
  13. Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
  14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  15. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  16. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  17. Bromus catharticus Vahl
  18. Calicotome spinosa (L.) Link
  19. Calluna vulgaris (L.) Hull
  20. Cardamine hirsuta L.
  21. Cardamine impatiens L.
  22. Carex flacca Schreber
  23. Carex pendula Huds.
  24. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
  25. Celtis australis L.
  26. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
  27. Chelidonium majus L.
  28. Chenopodium album L.
  29. Chenopodium ambrosioides L.
  30. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  31. Cistus monspeliensis L.
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis flammula L.
  34. Clematis vitalba L.
  35. Convolvulus arvensis L.
  36. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  37. Cornus sanguinea L.
  38. Corylus avellana L.
  39. Crataegus monogyna Jacq.
  40. Cynosurus echinatus L.
  41. Cyperus eragrostis Lam.
  42. Dactylis glomerata L.
  43. Daphne gnidium L.
  44. Datura stramonium L.
  45. Daucus carota L.
  46. Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
  47. Dipsacus fullonum L.
  48. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  49. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  50. Echium vulgare L.
  51. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
  52. Eragrostis barrelieri Daveau
  53. Erica arborea L.
  54. Erica scoparia L. subsp. scoparia
  55. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  56. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  57. Euphorbia maculata L.
  58. Filipendula vulgaris Moench
  59. Genista triflora Rouy
  60. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
  61. Geum urbanum L.
  62. Hedera helix L.
  63. Hypochaeris radicata L.
  64. Inula viscosa (L.) Ait.
  65. Juncus articulatus L.
  66. Juncus conglomeratus L.
  67. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
  68. Leucanthemum vulgare Lam.
  69. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  70. Malva sylvestris L.
  71. Mentha pulegium L.
  72. Mercurialis annua L.
  73. Mirabilis jalapa L.
  74. Odontides lutea (L.) Clairville
  75. Origanum vulgare L.
  76. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  77. Osyris alba L.
  78. Oxalis corniculata L.
  79. Parietaria officinalis L.
  80. Paspalum dilatatum Poiret in Lam.
  81. Paspalum distichum L.
  82. Peucedanum officinale L.
  83. Phillyrea angustifolia L.
  84. Phytolacca americana L.
  85. Pinus halepensis Mill.
  86. Pinus pinaster Ait.
  87. Pistacia lentiscus L.
  88. Plantago coronopus L.
  89. Plantago lanceolata L.
  90. Polygonum persicaria L.
  91. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  92. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  93. Populus nigra L.
  94. Populus tremula L.
  95. Portulaca oleracea L.
  96. Potentilla neumanniana Reichenb.
  97. Potentilla reptans L.
  98. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  99. Prunella vulgaris L.
  100. Prunus spinosa L.
  101. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  102. Pyrus malus L.
  103. Quercus canariensis Willd.
  104. Quercus canariensisXpubescens
  105. Quercus ilex L. subsp. ilex
  106. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
  107. Quercus pubescens Willd.
  108. Quercus suber L.
  109. Ranunculus bulbosus L.
  110. Ranunculus repens L.
  111. Robinia pseudoacacia L.
  112. Rosa sempervirens L.
  113. Rubia peregrina L.
  114. Rubus canescens DC.
  115. Rubus ulmifolius Schott
  116. Ruscus aculeatus L.
  117. Salix cinerea L.
  118. Sambucus ebulus L.
  119. Sambucus nigra L.
  120. Sanguisorba minor Scop.
  121. Saponaria officinalis L.
  122. Sarothamnus arboreus (Desf.) Webb subsp. catalaunicus (Webb) C. Vic.
  123. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  124. Sedum telephium L. subsp. maximum (L.) Krock.
  125. Setaria pumila (Poiret) Schultes in Schultes et Schultes f.
  126. Setaria verticillata (L.) Beauv.
  127. Smilax aspera L. subsp. aspera
  128. Solanum nigrum L. subsp. nigrum
  129. Sonchus tenerrimus L.
  130. Sorbus torminalis (L.) Crantz
  131. Sorghum halepense (L.) Pers.
  132. Spartium junceum L.
  133. Sporobolus indicus (L.) R. Br.
  134. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  135. Stellaria media (L.) Vill.
  136. Succisa pratensis Moench
  137. Teucrium scorodonia L.
  138. Ulex parviflorus Pourr.
  139. Ulmus minor Mill.
  140. Verbena officinalis L.
  141. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  142. Viola sylvestris Lam.
  143. Xanthium spinosum L.

[Text: © Valentí González; fotos:
© Maria Congost, Valentí González i Elena Juliachs