dilluns, 11 de novembre de 2019

Sortida de treball de camp a Sant Llop de Viabrea (la Selva)


El passat dissabte dia 9 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar els voltants de Sant Llop de Viabrea, al municipi de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva. 

El grup sota un roure africà (Quercus canariensis) 
[Foto: © Valentí González]

Sant Llop de Viabrea és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d’altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.
Façana principal de Sant Llop de Viabrea
A dalt té un campanar de cadireta de dos ulls
d'arc de mig punt
 [Foto: © Valentí González]

El recorregut que vàrem fer començà a la mateixa església i continuà cap la serra del Llamp, al nord. Vàrem visitar el sot de Llancers i el sot d’en Poncella, on va acabar el recorregut. La tornada es va fer pel mateix camí. 

Apuntant les plantes que viuen a les brolles
[Foto: © Valentí González]
Tot i que el novembre no és una bona època per a
la floració de les plantes, hi vam trobar molts
arbustos carregats de fruits
[Foto: © Valentí González]

El paisatge general que vam observar és el d’un bosc molt esclarissat d’alzina (Quercus ilex ssp. ilex), sureda (Quercus suber) i pinastre (Pinus pinaster), amb un sotabosc de brolla, principalment constituïda per bruc d’escombres (Erica scoparia). El paisatge és molt obert i en plena regeneració després de l’important incendi que va afectar tota aquesta zona fa uns 15 anys. A les obagues l’alzinar amb roures estava força ben constituït i als sots hi havia una rica flora associada als llocs humits dels fondals. 


Al sot d'en Poncella [Foto: © Elena Juliachs]
Al sot d'en Poncella hi vam trobar una vegetació
molt rica en plantes típiques dels fondals humits
[Foto: © Valentí González]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat, que ens va permetre tenir bones vistes cap el sector del Montseny i cap a el castell de Montsoriu. A la tarda, però, el cel es va tapar una mica. Les temperatures van ser fredes a primera hora del matí i agradables durant la resta del dia.

L'englantiner (Rosa sempervirens) era molt
abundant al bosc. Es trobava fructificat

 [Foto: © Maria Congost]

El turó de Morou (1312 m) des de prop
de Sant Llop de Viabrea
 [Foto: © Valentí González]

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Ajuga reptans L.
  2. Amaranthus retroflexus L.
  3. Andryala integrifolia L.
  4. Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris
  5. Arbutus unedo L.
  6. Arctium minus Bernh.
  7. Artemisia verlotiorum Lamotte
  8. Arum italicum Mill.
  9. Arundo donax L.
  10. Asparagus acutifolius L.
  11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  12. Aster pilosus Willd.
  13. Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
  14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  15. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  16. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  17. Bromus catharticus Vahl
  18. Calicotome spinosa (L.) Link
  19. Calluna vulgaris (L.) Hull
  20. Cardamine hirsuta L.
  21. Cardamine impatiens L.
  22. Carex flacca Schreber
  23. Carex pendula Huds.
  24. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
  25. Celtis australis L.
  26. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
  27. Chelidonium majus L.
  28. Chenopodium album L.
  29. Chenopodium ambrosioides L.
  30. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  31. Cistus monspeliensis L.
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis flammula L.
  34. Clematis vitalba L.
  35. Convolvulus arvensis L.
  36. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  37. Cornus sanguinea L.
  38. Corylus avellana L.
  39. Crataegus monogyna Jacq.
  40. Cynosurus echinatus L.
  41. Cyperus eragrostis Lam.
  42. Dactylis glomerata L.
  43. Daphne gnidium L.
  44. Datura stramonium L.
  45. Daucus carota L.
  46. Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
  47. Dipsacus fullonum L.
  48. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  49. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  50. Echium vulgare L.
  51. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
  52. Eragrostis barrelieri Daveau
  53. Erica arborea L.
  54. Erica scoparia L. subsp. scoparia
  55. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  56. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  57. Euphorbia maculata L.
  58. Filipendula vulgaris Moench
  59. Genista triflora Rouy
  60. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
  61. Geum urbanum L.
  62. Hedera helix L.
  63. Hypochaeris radicata L.
  64. Inula viscosa (L.) Ait.
  65. Juncus articulatus L.
  66. Juncus conglomeratus L.
  67. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
  68. Leucanthemum vulgare Lam.
  69. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  70. Malva sylvestris L.
  71. Mentha pulegium L.
  72. Mercurialis annua L.
  73. Mirabilis jalapa L.
  74. Odontides lutea (L.) Clairville
  75. Origanum vulgare L.
  76. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  77. Osyris alba L.
  78. Oxalis corniculata L.
  79. Parietaria officinalis L.
  80. Paspalum dilatatum Poiret in Lam.
  81. Paspalum distichum L.
  82. Peucedanum officinale L.
  83. Phillyrea angustifolia L.
  84. Phytolacca americana L.
  85. Pinus halepensis Mill.
  86. Pinus pinaster Ait.
  87. Pistacia lentiscus L.
  88. Plantago coronopus L.
  89. Plantago lanceolata L.
  90. Polygonum persicaria L.
  91. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  92. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  93. Populus nigra L.
  94. Populus tremula L.
  95. Portulaca oleracea L.
  96. Potentilla neumanniana Reichenb.
  97. Potentilla reptans L.
  98. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  99. Prunella vulgaris L.
  100. Prunus spinosa L.
  101. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  102. Pyrus malus L.
  103. Quercus canariensis Willd.
  104. Quercus canariensisXpubescens
  105. Quercus ilex L. subsp. ilex
  106. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
  107. Quercus pubescens Willd.
  108. Quercus suber L.
  109. Ranunculus bulbosus L.
  110. Ranunculus repens L.
  111. Robinia pseudoacacia L.
  112. Rosa sempervirens L.
  113. Rubia peregrina L.
  114. Rubus canescens DC.
  115. Rubus ulmifolius Schott
  116. Ruscus aculeatus L.
  117. Salix cinerea L.
  118. Sambucus ebulus L.
  119. Sambucus nigra L.
  120. Sanguisorba minor Scop.
  121. Saponaria officinalis L.
  122. Sarothamnus arboreus (Desf.) Webb subsp. catalaunicus (Webb) C. Vic.
  123. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  124. Sedum telephium L. subsp. maximum (L.) Krock.
  125. Setaria pumila (Poiret) Schultes in Schultes et Schultes f.
  126. Setaria verticillata (L.) Beauv.
  127. Smilax aspera L. subsp. aspera
  128. Solanum nigrum L. subsp. nigrum
  129. Sonchus tenerrimus L.
  130. Sorbus torminalis (L.) Crantz
  131. Sorghum halepense (L.) Pers.
  132. Spartium junceum L.
  133. Sporobolus indicus (L.) R. Br.
  134. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  135. Stellaria media (L.) Vill.
  136. Succisa pratensis Moench
  137. Teucrium scorodonia L.
  138. Ulex parviflorus Pourr.
  139. Ulmus minor Mill.
  140. Verbena officinalis L.
  141. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  142. Viola sylvestris Lam.
  143. Xanthium spinosum L.

[Text: © Valentí González; fotos:
© Maria Congost, Valentí González i Elena Juliachs

divendres, 1 de novembre de 2019

L’Equip de Recerca Botànica publica un estudi sobre la vall de Saltèguet (la Cerdanya)


Aquest estudi, que s’inicià l’any 2006, ha culminat amb la publicació de dos volums que han inaugurat una nova línia de publicacions de recerca botànica que apareixen sota el títol Monografies a Miconia – revista botànica catalana independent.
Amb aquestes publicacions finalitza el primer projecte científic col·lectiu iniciat per l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

Mercadal, Oriol; González, Valentí; Nuet Badia, Josep & Vallhonrat, Francesc, 2019.
La vall de Saltèguet (la Cerdanya). El medi físic i l’ocupació humana.
Miconia (Monografies, 1): 1-143.

Estudi geograficohistòric sobre la vall de Saltèguet, tributària de la ribera d’Alp a la Molina, en el sector est de la Cerdanya (Catalunya), en el cor dels Pirineus.
Ha estat fet amb motiu de la confecció del catàleg de la flora de la vall de Saltèguet, que és publicat en un segon volum de Miconia (Monografies, 2).
L’estudi cobreix la vall hidrogràfica completa i comprèn part dels termes municipals d’Oceja i Palau de Cerdanya —que corresponen a l’Alta Cerdanya, sota administració de l’Estat francès—, i d’Alp, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà —que corresponen a la Baixa Cerdanya, sota administració de l’Estat espanyol— i, una petita part del terme municipal de Toses (el Ripollès).
El present volum inclou dos gran capítols. El primer, dedicat al medi físic de la vall de Saltèguet, amb els capítols clàssics dels estudis geogràfics: la situació geogràfica i el relleu, el clima, les aigües, la vegetació i la influència de l’home en la vegetació de la vall.
El segon gran capítol és un text pòstum d’Oriol Mercadal —arqueòleg i historiador especialista en la història de la Cerdanya—, que fou director del Museu Cerdà de Puigcerdà, i que ara publiquem a cura de Sara Aliaga. Comprèn una síntesi extensa i documentada del poblament humà a la vall de Saltèguet, a partir de la prehistòria fins als nostres dies.
Cada un dels dos grans capítols del medi físic i de l’ocupació humana es clou amb una extensa bibliografia. 

González, Valentí; Nuet Badia, Josep & Vallhonrat, Francesc, 2019.
La vall de Saltèguet (la Cerdanya). La flora.
Miconia (Monografies, 2): 1-631.

Catàleg de la flora de la vall de Saltèguet, tributària de la ribera d’Alp a la Molina, al sector est de la Cerdanya (Catalunya).
L’estudi cobreix la vall hidrogràfica completa i comprèn part dels termes municipals d’Oceja i Palau de Cerdanya —que corresponen a l’Alta Cerdanya, sota administració de l’estat francès— i d’Alp, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà —que corresponen a la Baixa Cerdanya, sota administració de l’estat espanyol— i, ocasionalment, part del terme municipal de Toses (el Ripollès). El catàleg florístic conté un total de 656 tàxons.
El treball de camp fou dut a terme durant els anys 2006-2010 per uns quants equips que van treballar en l’exploració de tota la vall. Posteriorment es determinaren els plecs d’herbari tasca que durà molts mesos i que es va dur a terme en el laboratori del local social del Centre Excursionista de Catalunya, en les trobades setmanals. La feina va continuar amb la revisió dels plecs determinats, la confecció de les etiquetes i la preparació dels plecs per a lliurar-los a l’herbari.
Els plecs recol·lectats han estat donats a l’herbari de la Universitat de Barcelona (BCN). L’obra ha estat redactada per un grup reduït, que s’ha ocupat de l’extracció de les dades de les bases de dades, l’ordenació i la redacció del text i la confecció dels mapes, a més de la maquetació del llibre.

Podeu consultar i descarregar gratuïtament els volums de la sèrie Monografies aquí.

Podeu comprar en format paper els volums de la sèrie Monografies aquí.

[Text: © Valentí González i Josep Nuet Badia]

dimarts, 15 d’octubre de 2019

El CEC rebutja la sentència contra els polítics electes i líders d’entitats socials


En saber-se la sentència, el Centre Excursionista de Catalunya ha enviat una nota i ha signat un manifest amb centenars d'entitats d'acció social rebutjant la sentència. 

«Des del CEC ens sumem a la indignació general per una sentència que qüestiona drets fonamentals i manté a la presó polítics electes i líders d’entitats socials per accions polítiques no violentes.
Com a entitat al servei del país, volem contribuir a reforçar la cohesió i la convivència des de la fermesa en les reivindicacions dels drets democràtics i les llibertats.»



L'Equip de Recerca Botànica se suma a aquest rebuig i denuncia les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets de manifestació, d'expressió, de lliure associació i de dissidència política.
Com a signe de rebuig, el dijous dia 17 d'octubre farà vaga.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Sortida de treball de camp al turó del Clascar (Osona)


El passat diumenge dia 13 vàrem fer la primera sortida de treball, corresponent al curs 2019-2020, de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta primera sortida, i continuant amb el projecte FitoCat, vam visitar el turó del Clascar, al municipi de Malla, a la comarca d'Osona. 


Els participants en la sortida de treball sota la Creu del Clascar.

El Clascar, amb 644 m d’altitud, és el turó més alt del municipi, el qual està situat en plena Plana de Vic. És un turó amb uns vessants amb forts pendents, formats per margues de l’Eocè. El vessant solell és aixaragallat i, en gran part, nu de vegetació. En canvi el vessant obac és força boscós. El cim és un pla de materials gresosos i de gran extensió.


A la base del turó es troba l'església romànica de Sant Vicenç de Malla.
La seva construcció data del segle XI.

Durant la jornada de treball vàrem estudiar tres punts concrets del turó: un sector del solell, un altre de l'obaga i el cim. 


El grup estudiant la flora que vivia a la base dels
vessants aixaragallats orientats al sud.
Spiranthes spiralis és una orquídia que floreix
a la tardor i que es caracteritza per l'espiral
que fan les seves flors en la inflorescència.

Al solell vam estudiar una brolla que es feia sobretot a la base dels vessants on vam observar plantes força interessants com ara el ruac (Ononis tridentata), que és una planta indicadora de sòls guixosos. El vessant obac del turó és un sector molt forestal on domina una roureda de roure martinenc amb un sotabosc que havia estat estassat i que en molts llocs s'havia cobert de bardissa. El cim del turó és un ampli pla, una mica inclinat cap a l'oest, en el que una gran part de la seva superfície es fa servir com a conreu d'userda o alfals i una altra part es conserva com un erm on es desenvolupa un prat sec en el que viuen algunes plantes interessants com la sajolida (Satureja montana) o l’Artemisia campestris


Al vessant obac del turó s'hi fa una roureda de roure martinenc.
El cim del turó és un pla una mica inclinat cap a l'oest
on s'hi fa un prat sec.
Vistes des del cim del turó del Clascar cap a la Plana de Vic.
En primer terme l'església de Sant Vicenç de Malla. Al fons el Montseny.

Vam gaudir d'un dia calorós i assolellat però emboirat durant les primeres hores del dia.

La llista de plantes que vam observar és la següent:
  1. Acer campestre L.
  2. Acer monspessulanum L. subsp. martinii (Jord.) P. Fourn.
  3. Acer monspessulanum L. subsp. monspessulanum
  4. Achillea millefolium L.
  5. Agrimonia eupatoria L. subsp. eupatoria
  6. Amaranthus retroflexus L.
  7. Anemone hepatica L.
  8. Aphyllanthes monspeliensis L.
  9. Arctium minus Bernh.
  10. Artemisia absinthium L.
  11. Artemisia campestris L. subsp. campestris
  12. Asparagus acutifolius L.
  13. Asperula cynanchica L. subsp. brachysiphon (Lange in Willk. et Lange) O. Bolòs et J. Vigo
  14. Aster pilosus Willd.
  15. Asteriscus spinosus (L.) Schultz Bip.
  16. Astragalus monspessulanus L. subsp. chlorocyaneus L.
  17. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz
  18. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  19. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  20. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  21. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  22. Buxus sempervirens L.
  23. Campanula persicifolia L.
  24. Campanula rapunculoides L.
  25. Campanula rapunculus L.
  26. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
  27. Celtis australis L.
  28. Centaurea jacea L.
  29. Cirsium arvense (L.) Scop.
  30. Cirsium eriophorum (L.) Scop.
  31. Clematis vitalba L.
  32. Convolvulus cantabrica L.
  33. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  34. Cornus sanguinea L.
  35. Coronilla emerus L. subsp. emerus
  36. Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt. in Batt. et Trab.
  37. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  38. Dactylis glomerata L.
  39. Daphne laureola L. subsp. laureola
  40. Dianthus seguieri Vill. subsp. requienii (Godr.) Bernal, La¡nz et Mu¤oz Garm.
  41. Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
  42. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  43. Doronicum pardalianches L.
  44. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  45. Echium vulgare L.
  46. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  47. Eryngium campestre L.
  48. Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum
  49. Euphorbia nicaeensis All.
  50. Euphorbia serrata L.
  51. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  52. Fragaria vesca L.
  53. Fraxinus excelsior L.
  54. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
  55. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
  56. Geum urbanum L.
  57. Globularia vulgaris L.
  58. Hedera helix L.
  59. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  60. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  61. Helleborus foetidus L.
  62. Hippocrepis comosa L.
  63. Hypericum perforatum L.
  64. Inula conyza DC.
  65. Inula salicina L.
  66. Juglans regia L.
  67. Juniperus communis L. subsp. communis
  68. Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. catalaunica (Sennen ex Szabó) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
  69. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
  70. Laurus nobilis L.
  71. Leucanthemum vulgare Lam.
  72. Ligustrum vulgare L.
  73. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
  74. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  75. Lonicera xylosteum L.
  76. Odontides lutea (L.) Clairville
  77. Onobrychis saxatilis (L.) Lam.
  78. Ononis tridentata L.
  79. Origanum vulgare L.
  80. Phleum phleoides (L.) Karsten
  81. Phlomis herba-venti L.
  82. Picris hieracioides L.
  83. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
  84. Pinus pinea L.
  85. Pinus sylvestris L.
  86. Plantago albicans L.
  87. Plantago lanceolata L.
  88. Plantago media L.
  89. Potentilla neumanniana Reichenb.
  90. Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitm.
  91. Prunus avium (L.) L.
  92. Prunus spinosa L.
  93. Psoralea bituminosa L.
  94. Quercus coccifera L.
  95. Quercus ilex L. subsp. ilex
  96. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
  97. Quercus pubescens Willd.
  98. Reichardia picroides (L.) Roth
  99. Rhamnus cathartica L.
  100. Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis
  101. Robinia pseudoacacia L.
  102. Rosa canina L. subsp. canina
  103. Rosmarinus officinalis L.
  104. Rubia peregrina L.
  105. Rubus caesius L.
  106. Rubus ulmifolius Schott
  107. Ruscus aculeatus L.
  108. Sanguisorba minor Scop.
  109. Santolina chamaecyparissus L.
  110. Satureja montana L.
  111. Satureja vulgaris (L.) Fritsch subsp. vulgaris
  112. Scabiosa columbaria L.
  113. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  114. Senecio inaequidens DC.
  115. Sideritis hirsuta L.
  116. Solidago virgaurea L.
  117. Sonchus tenerrimus L.
  118. Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria
  119. Sorbus domestica L.
  120. Spiranthes spiralis (L.) F. Chev.
  121. Stachys officinalis (L.) Trevis.
  122. Stipa capillata L.
  123. Stipa offneri Breistr.
  124. Taxus baccata L.
  125. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  126. Teucrium polium L. subsp. polium [sp. cf.]
  127. Thalictrum minus L.
  128. Thymus vulgaris L.
  129. Ulmus minor Mill.
  130. Valeriana officinalis L.
  131. Viburnum lantana L.
  132. Viola alba Besser
  133. Viola hirta L. 
[Text i fotos: © Valentí González]

 

dissabte, 21 de setembre de 2019

Calendari d’activitats de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina


Curs 2019-2020

Les sortides mensuals de treball de camp de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, estaran dedicades en la recerca de plantes dels indrets de Catalunya que han estat menys explorats o bé que cal actualitzar-ne les dades. 



Amb aquest treball col·lectiu, que anomenem Projecte FitoCAT, col·laborem amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, aportant citacions botàniques en aquest catàleg fet per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona 


L’objectiu primer és aprendre, a través de la pràctica, la determinació de plantes. Secundàriament, podrem aprendre l’ús del programari específic per a la recollida de dades al camp amb dispositius digitals (telèfons intel·ligents i tauletes tàctils) amb l’aplicació Zamiadroid. 


Sortides de treball de camp (2019)
  • Diumenge, 13 d’octubre 2019 - Sector de Malla: turó del Clascar (Osona).
  • Dissabte, 9 de novembre 2019 - Sector de Breda: Sant Llop de Viabrea (la Selva).
  • Dissabte, 14 de desembre 2019 - Sector de Santa Coloma de Cervelló: Sant Antoni (el Baix Llobregat). 


Sortides de treball de camp (2020) 
  • Diumenge, 12 de gener 2020 - Sector de Montcada: turó de Montcada (el Vallès Occidental).
  • Diumenge, 9 de febrer 2020 - Sector de Pontils: Sant Magí de Brufaganya (la Conca de Barberà).
  • Diumenge, 8 de març 2020 - Sector de Vallmoll: els Garràfols (l’Alt Camp).
  • Dissabte, 18 d’abril 2020 - Sector de l’Arboçar: penya del Papiol (l’Alt Penedès).
  • Diumenge, 10 de maig 2020 - Sector dels Rasos de Peguera: baga de Segalers (el Berguedà).
  • Diumenge, 14 de juny 2020 - Sector del Puigpedrós: estany de Malniu (la Baixa Cerdanya).


Sessions al laboratori de botànica del Centre
Cada dijous, de 2/4 de 7 a les 9 del vespre, a la taula rodona de la sala social del CEC, determinació de plantes, ordenació d’inventaris de vegetació, preparació de les sortides de treball de camp i sessions sobre temes de botànica. 

Cursos

El curs de primavera —de tres blocs teoricopràctics amb una sessió teòrica a l’aula del CEC i una sortida de treball de camp, cada un— sobre La vegetació de la Depressió de l’Ebre, els dies dijous 19 i diumenge 22 de març, a la salada del Rebollón (Monegres, Aragó); dimecres 22 i diumenge 26 d’abril, al tossal de Montmeneu (el Segrià); dijous 21 i diumenge 24 de maig, a la serra d’Almenara (l’Urgell). 


El curs d’estiu (7è Curs de flora aranesa), al xalet Juli Soler i Santaló de Salardú (la Vall d’Aran), del 6 al 10 de juliol del 2020, estarà dedicat a l’estudi de la flora de tres valls araneses (Ruda, Varradòs i Nere). És un curs eminentment pràctic per a conèixer la flora dels Pirineus.

dimarts, 30 de juliol de 2019

Hem publicat la memòria del 6è Curs de flora aranesa, a Salardú


Ja teniu disponible la memòria de les activitat fetes en el 6è Curs de flora aranesa, que vam celebrar entre l' 1 i el 5 de juliol, fent base al xalet Juli Soler i Santaló de Salardú.


Aquesta memòria que podeu fullejar i descarregar lliurement, en aquest enllaç, conté una explicació de les activitats i dels indrets visitats, una relació de les plantes que hem trobat cada dia i unes fotos dels cursetistes en plena acció.

[Text: Josep Nuet Badia]

diumenge, 14 de juliol de 2019

Sortida de treball de camp a l’avetar de Saltèguet (la Baixa Cerdanya)


El passat 13 de juliol dos membres de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya vàrem fer una sortida de treball a l’avetar de Saltèguet. Aquesta avetosa està situada al vessant nord de la vall de Saltèguet. Aquesta vall es troba al nord de l’estació de ferrocarril de la Molina, dins del municipi d’Alp, a la comarca de la Baixa Cerdanya.


Acabada la feina, sota un enorme avet [foto: Valentí González]

En alguns punts l'avetar té un fort pendent
[foto: Valentí González]

El treball va consistir en fer una sèrie d’inventaris fitosociològics per a completar els que ja vam fer durant el mes de maig i els que tenim fets de l’any 2011. Amb aquesta informació podrem fer, més endavant, un petit estudi per caracteritzar aquest avetar, molt conegut pels excursionistes però totalment desconegut des del punt de vista botànic. Aquest estudi sortirà publicat a la revista Miconia, revista botànica catalana independent

Amb l'ajuda d'una cinta mètrica es marca sobre el terreny l'àrea
en la que es farà l'inventari fitosociològic [foto: Valentí González]

Un altre aspecte de l'avetar de Saltèguet, s'observa
perfectament la migradesa de l'estrat arbustiu

[foto: Valentí González]

En moltes ocasions els avets passen dels 20 metres d'alçada
[foto: Valentí González]

Val a dir que al llarg del que resta d’any, tenim prevista la publicació de l’estudi florístic complet de la vall de Saltèguet, fet per l’ERB i que també sortirà publicat a la revista Miconia, en dos volums monogràfics.

[Text i fotos: © Valentí González]