dimarts, 30 de juliol de 2019

Hem publicat la memòria del 6è Curs de flora aranesa, a Salardú


Ja teniu disponible la memòria de les activitat fetes en el 6è Curs de flora aranesa, que vam celebrar entre l' 1 i el 5 de juliol, fent base al xalet Juli Soler i Santaló de Salardú.


Aquesta memòria que podeu fullejar i descarregar lliurement, en aquest enllaç, conté una explicació de les activitats i dels indrets visitats, una relació de les plantes que hem trobat cada dia i unes fotos dels cursetistes en plena acció.

[Text: Josep Nuet Badia]

diumenge, 14 de juliol de 2019

Sortida de treball de camp a l’avetar de Saltèguet (la Baixa Cerdanya)


El passat 13 de juliol dos membres de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya vàrem fer una sortida de treball a l’avetar de Saltèguet. Aquesta avetosa està situada al vessant nord de la vall de Saltèguet. Aquesta vall es troba al nord de l’estació de ferrocarril de la Molina, dins del municipi d’Alp, a la comarca de la Baixa Cerdanya.


Acabada la feina, sota un enorme avet [foto: Valentí González]

En alguns punts l'avetar té un fort pendent
[foto: Valentí González]

El treball va consistir en fer una sèrie d’inventaris fitosociològics per a completar els que ja vam fer durant el mes de maig i els que tenim fets de l’any 2011. Amb aquesta informació podrem fer, més endavant, un petit estudi per caracteritzar aquest avetar, molt conegut pels excursionistes però totalment desconegut des del punt de vista botànic. Aquest estudi sortirà publicat a la revista Miconia, revista botànica catalana independent

Amb l'ajuda d'una cinta mètrica es marca sobre el terreny l'àrea
en la que es farà l'inventari fitosociològic [foto: Valentí González]

Un altre aspecte de l'avetar de Saltèguet, s'observa
perfectament la migradesa de l'estrat arbustiu

[foto: Valentí González]

En moltes ocasions els avets passen dels 20 metres d'alçada
[foto: Valentí González]

Val a dir que al llarg del que resta d’any, tenim prevista la publicació de l’estudi florístic complet de la vall de Saltèguet, fet per l’ERB i que també sortirà publicat a la revista Miconia, en dos volums monogràfics.

[Text i fotos: © Valentí González]

dissabte, 6 de juliol de 2019

El 6è Curs de flora aranesa, culminat amb plena satisfacció dels participants

El 6è Curs de flora aranesa, que ha organitzat l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, ha estat dut a terme amb plena satisfacció de tots. El temps, en general molt calorós, ha ajudat a poder desenvolupar el programa previst. Tot i que en algun dia, a causa de la calor, ha calgut fer ajustaments per a que fos més còmode.


Els participants al 6è Curs de flora aranesa i l'instructor
en el Còth de Baretja, al fons la carena pirinenca
i el massís de la Maladeta [Foto: Josep Nuet Badia]

Treballant en una clariana rocosa, en el camí
de Bausen a Les [Foto: Josep Nuet Badia]

Buscant les plantes de les molleres a la capçalera
del Plan de Beret
 [Foto: Josep Nuet Badia]

Aquí estan mirant el PH de l'aigua i de la terra
de la mollera amb les tires reactives, abans no
ens arribi la tempesta [Foto: Josep Nuet Badia]

Durant el curs s'ha visitat el Gerdar de Sorpe, l'obaga de Sapujòla a Bausen, el Plan de Beret, el Còth de Baretja sobre eth Portilhon de Bossòst i la riba de l'Unhola sota Bagergue.
Com sempre el treball ha estat pràctic de forma individual i col·lectiva. També hi va haver una tarda de pluja i tempesta que vam aprofitar per determinar plantes al xalet.

Determinant les plantes que hem recol·lectar al xalet
una tarda que tronava i plovia  [Foto: Josep Nuet Badia]


El neretar del camí de la Ròca der Os va ser un indret
on vam trobar moltes plantes i algunes de força rares
 [Foto: Josep Nuet Badia]

En el bosc de ribera del riu Unhòla, sota Bagergue
buscant les plantes d'un clariana 
 [Foto: Josep Nuet Badia]

En el xalet Juli Soler i Santaló (CEC) vam estar molt ben atesos per la Idoia i la Nerea, cosa que va contribuir a l'èxit del curs.
Al final del curs, Josep Nuet Badia, director del curs i instructor botànic voluntari de l'Equip de Recerca Botànica del CEC, va presentar les línies generals del proper curs corresponent a l'any 2020 —del qual ja hi ha dates: del 5 al 10 de juliol— i els indrets a visitar que correspondran a diferents indrets i hàbitats de l'estatge subalpí i montà de tres valls araneses: vall de Ruda, vall de Varradòs i vall del Nere.
Els participants, atès l'èxit d'enguany van manifestar la intenció de participar en el 7è Curs de flora aranesa.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

dissabte, 22 de juny de 2019

Tot a punt per al 6è Curs de flora aranesa

El 6è Curs de flora aranesa, que organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, ja està a punt.
La darrera setmana, Josep Nuet Badia, director del curs i instructor botànic voluntari de l'Equip de Recerca Botànica del CEC, ha estat preparant sobre el terreny els darrers detalls de les sortides de treball de camp i altres aspectes de la logística general del curs.

Preparant el 6è Curs de flora aranesa, a l'inici del
camí del Ròc der Ós, sobre Coth de Baretja.
Al fons, el sector de la muntanya de Malpàs.
[Foto: @ Eulàlia Nuet]

El 6è Curs de flora aranesa, és un curs totalment pràctic, que enguany visitarà i estudiarà diferents indrets de la Vall d'Aran, dins el tema general de la flora dels ambients forestals i dels no forestals.
Es visitaran tarteres, molleres, boscos caducifolis mixtos, landes atlàntiques, matollars de neret, prats de pèl caní, sarronars, herbassars de megafòrbies i un llarg etcetera.
Pels amants de l'última hora, encara és possible trobar alguna plaça pel curs, fins el dijous dia 27 de juny, que es tanquen les inscripcions i es fa la trobada prèvia al curs.

[Text: Josep Nuet Badia; foto: Eulàlia Nuet]

diumenge, 16 de juny de 2019

Cloenda del curs El paisatge vegetal del Berguedà


Aquesta setmana hem finalitzat el curs El paisatge vegetal del Berguedà organitzat per l’Equip de Recerca Botànica i l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

Cursetistes i instructors al mirador dels Orris
amb la Tosa d'Alp (2.537 m) al darrere
[Foto: Ferran Font]

El dijous passat vàrem fer la tercera sessió teòrica a la sala de Juntes del CEC. En aquesta ocasió es va parlar sobre la vegetació de l’alta muntanya del Berguedà i es van tractar temes com les particularitats climàtiques de l’alta muntanya, les adaptacions que han de desenvolupar les plantes que hi viuen i els principals tipus de vegetació dels estatges subalpí i alpí. 

Al començament de la sortida, observant la flora que
viu sobre una roca calcària [Foto: Francesc Herrera]
 
L'observació dels detalls de les plantes és bàsic
per a la seva determinació [Foto: Valentí González]
El grup al costat de les restes de la mina de barita
de la Bòfia [Foto: Valentí González]

El dissabte vam realitzar l’excursió corresponent a aquest tercer bloc del curs. Vam visitar el sector dels Orris, al terme municipal de Bagà. Per accedir als Orris s'ha d’agafar la carretera de puja des de Bagà a coll de Pal i deixar els cotxes abans d’arribar-hi. Des de la carretera hi ha diferents opcions per accedir-hi. Nosaltres vam deixar els cotxes a prop del refugi de coll de Pal i vam agafar una pista que passa pel costat de l'antiga mina de barita de la Bòfia i que arriba fins al mirador dels Orris, en un recorregut curt i amb poca dificultat. 

Anotant i fotografiant les plantes que trobàvem
[Foto: Francesc Herrera]
 
Al peu d'un cingle vam trobar moltes plantes de tartera
i de roca [Foto: Valentí González]

Els Orris és un espai obert que està situat a 1.892 m d’altitud i al sud de Tosa d’Alp, en ple estatge subalpí. Des del mirador hi ha unes vistes espectaculars de tot el sector prepirinenc del Berguedà. Durant el recorregut i als voltants dels Orris vam observar la flora que hi vivia als prats, als boscos de pi negre i a les roques i tarteres que caracteritzen el lloc. Vam gaudir d’un dia molt bo i ben assolellat. 

Els cursetistes observant la flora i fent servir
els llibres d'identificació [Foto: Francesc Herrera]
Al prat que hi ha als Orris vam estudiar la flora que viu
associada a una zona entollada per l'aigua d'una font

[Foto: Francesc Herrera]

Amb aquesta sortida es dóna per finalitzat el curs El paisatge vegetal del Berguedà, el qual ha tingut un total de 16 inscrits que han col·laborat en el bon ambient que l’ha caracteritzat. A tots ells: moltes gràcies!!!

Aquest curs és el dinovè que l’Equip de Recerca Botànica fa en col·laboració amb l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

[Text: © Valentí González; fotos: © Ferran Font, Valentí González i Francesc Herrera]

dilluns, 10 de juny de 2019

Sortida de treball de camp a la baga d’Adraén (l’Alt Urgell)


El passat diumenge dia 9 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de juny de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vam visitar l’obaga d’Adraén, al municipi de la Vansa i Fórnols, a la comarca de l’Alt Urgell. 

La pineda de pi roig amb un sotabosc de boix i
boixerola domina la baga d'Adraén
[foto: Valentí González]
El grup estudiant la flora que es feia en una clariana
del bosc [foto: Valentí González]

La baga d’Adraén està localitzada al nord de la serra del Boixeder, a l’oest del parc natural del Cadí-Moixeró. Al fons de la vall corren les aigües del riu de Bona, tributari del riu la Vansa, que acaba desguassant al Segre.

Cap al nord es veia el cim arrodonit de la Mua (1.673 m)
i diversos penyals de roca calcària
[foto: Valentí González]

El nostre objectiu era l’exploració d’una part de l’obaga de la serra del Boixeder, un sector dominat per pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) amb un sotabosc de boix (Buxus sempervirens) i de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). Per aquestes contrades es fan algunes plantes molt interessants i que també eren objectiu de la nostra visita: la peònia (Paeonia officinalis) i el muguet (Convallaria majalis). 

Les espectaculars flors de la peònia destaquen en el
sotabosc de la pineda
[foto: Valentí González]
Algunes peònies ja començaven a fructificar
[foto: Valentí González]
En alguns racons de la pineda, les delicades flors
del muguet destacaven en el sotabosc
[foto: Valentí González]
Un detall de les flors del muguet
[foto: Maria Congost]
Les flors en forma de campana de la boixerola
[foto: Maria Congost]

El paisatge està dominat per les pinedes de pi roig però, en el qual, hi destaquen importants cingleres de roca calcària on es fan les típiques plantes rupícoles com ara l’orella d’ós (Ramonda myconi), la corona de rei (Saxifraga longifolia) i la valeriana muntanyenca (Valeriana montana). 

La menuda flora del sotabosc de la pineda requereix
estirar-se al terra per fotografiar-la
[foto: Valentí González]
L'enturió (Reseda suffruticosa) estava ben florit
als marges dels camins [foto: Maria Congost]
El corner (Amelanchier ovalis) es trobava en
plena floració 
[foto: Valentí González]

Vam gaudir d’un dia calorós amb estones de sol i amb estones de núvols, sense pluja.

La llista de plantes que vam observar és la següent:
  1. Alyssum lapeyrousianum Jord.
  2. Amelanchier ovalis Medic.
  3. Anemone alpina L. ssp. font-queri (Laínz et P. Monts.) O. Bolòs et J. Vigo
  4. Anemone hepatica L.
  5. Anthyllis montana L.
  6. Anthyllis vulneraria L. ssp. sampaioana (Rothm.) Vasc.
  7. Aquilegia vulgaris L.
  8. Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  9. Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrad.
  10. Asplenium trichomanes L.
  11. Biscutella laevigata L.
  12. Buxus sempervirens L.
  13. Campanula persicifolia L.
  14. Campanula speciosa Pourr. ssp. speciosa
  15. Carex flacca Schreber
  16. Catananche caerulea L.
  17. Centaurea scabiosa L.
  18. Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch
  19. Cirsium tuberosum (L.) All.
  20. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. ssp. ramosum (Costa) Silvestre
  21. Convallaria majalis L.
  22. Corylus avellana L.
  23. Cotoneaster integerrimus Medik.
  24. Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna
  25. Crepis albida Vill.
  26. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
  27. Cynoglossum dioscoridis Vill.
  28. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
  29. Digitalis lutea L.
  30. Echium vulgare L.
  31. Euphorbia cyparissias L.
  32. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt.
  33. Fragaria vesca L.
  34. Fraxinus excelsior L.
  35. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
  36. Geranium robertianum L. ssp. robertianum
  37. Globularia cordifolia L. ssp. repens (Lam.) Wettst.
  38. Helianthemum nummularium (L.) Mill.
  39. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  40. Helleborus foetidus L.
  41. Hippocrepis comosa L.
  42. Juniperus communis L. ssp. communis
  43. Juniperus communis L. ssp. hemisphaerica (J. et C. Presl) Nyman
  44. Laserpitium nestleri Soyer-Will.
  45. Lathyrus vernus (L.) Bernh.
  46. Lavandula angustifolia Mill.
  47. Lavandula latifolia Medic.
  48. Lilium martagon L.
  49. Linum narbonense L.
  50. Listera ovata (L.) R. Br.
  51. Lithospermum arvense L. ssp. arvense
  52. Lonicera alpigena L. ssp. alpigena
  53. Lonicera pyrenaica L.
  54. Lonicera xylosteum L.
  55. Lotus corniculatus L.
  56. Medicago lupulina L.
  57. Melampyrum pratense L.
  58. Onobrychis viciifolia Scop.
  59. Paeonia officinalis L. ssp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  60. Pinus nigra Arnold ssp. salzmannii (Dunal) Franco
  61. Pinus sylvestris L.
  62. Plantago media L.
  63. Polygala calcarea F.W. Schultz
  64. Polygonatum odoratum (Mill.) Druce
  65. Polygonatum verticillatum (L.) All.
  66. Potentilla neumanniana Reichenb.
  67. Primula veris L. ssp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
  68. Prunella vulgaris L.
  69. Prunus avium (L.) L.
  70. Prunus mahaleb L.
  71. Prunus spinosa L.
  72. Pyrola uniflora L.
  73. Ramonda myconi (L.) Reichenb.
  74. Ranunculus bulbosus L.
  75. Ranunculus serpens Schrank ssp. nemorosus Schrank
  76. Reseda lutea L.
  77. Reseda suffruticosa Loefl. ssp. barrelieri (Müll. Arg.) Fdz. Casas
  78. Rhamnus alpina L. ssp. alpina
  79. Rhamnus saxatilis Jacq. ssp. infectoria (L.) P. Fourn.
  80. Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Senn. ssp. pumilus (Sterneck) P. Fourn.
  81. Rosa pendulina L.
  82. Rubus saxatilis L.
  83. Salix elaeagnos Scop. ssp. angustifolia (Cariot) Rechinger f.
  84. Salix purpurea L.
  85. Salvia pratensis L. ssp. pratensis
  86. Sanguisorba minor Scop.
  87. Satureja acinos (L.) Scheele
  88. Satureja montana L.
  89. Saxifraga granulata L. ssp. granulata
  90. Saxifraga longifolia Lap.
  91. Scrophularia canina L.
  92. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  93. Solidago virgaurea L.
  94. Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria
  95. Sorbus aucuparia L.
  96. Taraxacum officinale Weber in Wiggers
  97. Tetragonolobus maritimus (L.) Roth.
  98. Teucrium pyrenaicum L.
  99. Thesium alpinum L.
  100. Tussilago farfara L.
  101. Valeriana montana L. ssp. montana
  102. Veronica austriaca L. ssp. austriaca
  103. Viburnum lantana L.
  104. Vicia cracca L. ssp. incana (Gouan) Rouy
[Text: © Valentí González; fotos: © Maria Congost i Valentí González]

dimarts, 4 de juny de 2019

Segon bloc del curs El paisatge vegetal del Berguedà


La setmana passada vam continuar amb el curs El paisatge vegetal del Berguedà organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica. 


Els cursetistes i els instructors, en el descans del dinar,
sota l'ombra dels faigs, prop del santuari de Queralt [Foto: Ferran Font]

El curs començà el mes d'abril amb una sessió teòrica sobre la vegetació del Baix Berguedà i una excursió al municipi de Montclar. El dijous 30 de maig vam fer la segona sessió teòrica a la sala de Juntes del CEC, en la qual es va parlar sobre la geografia de l'Alt Berguedà, sobre la gènesi dels Pirineus i sobre el contacte entre el món vegetal mediterrani i el montà. Aquesta sessió teòrica es va complementar amb una sortida, el diumenge 2 de juny, a la serra de Queralt. 

A la sala de Juntes del CEC es va impartir la segona sessió teòrica
del curs, que es va complementar amb la sortida de treball
 a la serra de Queralt [Foto: Francesc Herrera]


Durant la sortida de pràctiques vam fer un recorregut que començà al barri de Fumanya de Berga, a uns 850 metres d'altitud, pujant fins a l'ermita de Sant Pere de Madrona (1.032 m), des d'on vam poder observar el contrast entre el paisatge del Baix Berguedà i el de l'Alt Berguedà. Des d'aquí, vam pujar fins al santuari de Queralt (1.165 m) pel vessant nord de la serra. Des del santuari vam tornar, fins on teníem aparcats els cotxes, pel vessant sud, completant un recorregut circular que ens va permetre copsar la vegetació que es fa a la serra de Queralt, molt diferent entre el vessant solell i l'obac. Vam poder gaudir d'un dia molt assolellat i d'una vegetació que estava en un bon moment de floració.


Durant la pujada a Sant Pere de Madrona, apuntant les plantes
que hi vivien i envoltats d'un bosquet de freixe d'olor
[Foto: Valentí González]
Observant la flora que es feia sobre la roca [Foto: Valentí González]

Un moment de relax a l'ermita de Sant Pere de Madrona des
d'on teníem unes vistes magnífiques del Baix Berguedà

[Foto: Francesc Herrera]

En la primera part de l'excursió vam poder observar un bosquet de freixe d'olor (Fraxinus ornus), un arbre amb una distribució a Europa concentrada per Itàlia, Grècia i els Balcans, que ha estat utilitzat per aquesta zona del Berguedà com a planta ornamental a la vora de les carreteres i que en aquest sector de la serra de Queralt s'ha naturalitzat amb força i està creant un bosc considerable. 


Les espectaculars flors de l'abellera catalana
(Ophrys bertolonii ssp. catalaunica)
[Foto: Jordi Pérez]

En el coll al peu de l'ermita de Sant Pere de Madrona observant
la flora que s'hi fa [Foto: Valentí González]

En un coll pròxim a l'ermita de Sant Pere de Madrona vam poder estudiar la vegetació associada a la roca i observar les diferències entre la vegetació rupícola que es fa en roques orientades al migdia i la que es fa a les obagues. 


L'espectacular campaneta gran
(Campanula speciosa ssp. speciosa)
és típica de les roques ombrívoles calcàries

 [Foto: Valentí González]
La corona de rei (Saxifraga longifolia) és una espectacular
planta típica de les fissures de les roques calcàries
[Foto: Jordi Pérez]

De camí al santuari de Queralt, pel vessant nord, vam poder veure les plantes que es feien en la pineda de pi roig que domina tota l'obaga de la serra, la qual està substituïda per una fageda als llocs més arraconats i, per tant, més humits. 


A l'obaga de la serra de Queralt, observant la flora de les roques 
obagues [Foto: Valentí González]

Vam dinar a prop del santuari, a l'ombra de les imposants parets calcàries que caracteritzen la serra i dels faigs que cobreixen les zones més humides. A la tarda vam fer la baixada pel vessant sud, en el que vam poder estudiar una vegetació totalment diferent a la del vessant nord, de caire mediterrani, dominada pels carrascars, les boixedes i les garrigues. 


La tornada es va fer pel vessant sud de la serra, a través d'un paisatge
mediterrani, molt diferent al que havíem vist a l'obaga
[Foto: Valentí González]

Durant el mes de juny es durà a terme el tercer bloc del curs, dedicat a la vegetació de l'alta muntanya del Berguedà, amb una sessió teòrica al CEC i una excursió als Orris, al sud de la Tosa d'Alp. La inscripció per aquest últim bloc es manté oberta i es pot fer a través del web del Centre Excursionista de Catalunya, des d'aquest mateix blog a la pestanya AGENDA o bé personalment a l'Àrea d'Atenció al Soci del CEC.

[Text: Valentí González; fotos: Ferran Font, Valentí González, Francesc Herrera i Jordi Pérez]