dimarts, 28 de març de 2017

Inici del curs Paisatge vegetal del delta del Llobregat


La setmana passada va començar el curs Paisatge vegetal del delta del Llobregat, organitzat per l’Equip de Recerca Botànica i l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

El curs està dividit en tres parts que es desenvoluparan en 3 mesos diferents: març, abril i maig, i compta amb 17 alumnes.

Durant les sessions del mes de març el curs ha tractat sobre el riu i els espais humanitzats. 

El 23 de març es va fer una sessió teòrica a l’aula del CEC del carrer Sant Per més Alt en la que es va presentar el curs, es va fer una introducció general al delta del Llobregat i es va parlar sobre el paisatge del riu i dels espais humanitzats. 

Els forts aiguats del divendres 24 van fer intransitables
els camins de la ribera a Sant Boi de Llobregat
[Foto: © Valentí González]
La vegetació de la ribera va quedar arrasada
per la força de l'aigua del riu [Foto: © Valentí González]
El diumenge 26 de març es va fer la sessió pràctica que va consistir en un recorregut al llarg del riu Llobregat en la que es va estudiar la vegetació que viu a la seva ribera. Inicialment, el recorregut anava de Cornellà a Sant Vicenç dels Horts però els forts aiguats del dia 24 van provocar inundacions en Sant Boi de Llobregat i els camins per on havíem de passar estaven impracticables. Vam haver buscar una alternativa i des de Cornellà vam anar per la llera dreta del riu fins al pont de l’autovia de Castelldefels i vam tornar per la llera esquerra. Els temes principals que volíem estudiar es van poder desenvolupar sense problema. 

El grup estudiant la flora dels marges del riu Llobregat
[Foto: © Josep Nuet Badia]
 
Estudiant la vegetació ruderal dels marges dels camins
[Foto: © Valentí González]
El dia va ser assolellat, fred a primera hora i calorós la resta. 

 [Text: Valentí González; fotos: © Valentí GonzálezJosep Nuet Badia]

divendres, 24 de març de 2017


L’almesquí a Sant Llorenç de Munt



L’Adela Martín ens ha enviat unes fotos de l’almesquí (Narcissus assoanus). Ha trobat una població d'aquest tipus de narcís prop del cim de la Mola, al parc natural de Sant Llorenç de Munt. 

Les flors grogues de l'almesquí comencen
a florir al final de l'hivern
[Foto: © Adela Martín, 19/03/2017]



L’almesquí és una amaril·lidàcia pròpia de l’oest de la regió mediterrània i àmpliament distribuïda per Catalunya. Viu sobre els prats secs i pedregosos dels llocs calcaris i comença a florir durant el mes de març. 


 [Text: Valentí González; fotos: © Adela Martín]

dimecres, 15 de març de 2017

L’ERB comença un estudi botànic a la serra de Malacara (la Segarra)


Aquest mes de març, l’Equip de Recerca Botànica (ERB) del Centre Excursionista de Catalunya ha començat un estudi botànic a la serra de Malacara. L’objectiu d’aquest projecte és doble: fer el mapa de vegetació de la Serra i l’elaboració d’un catàleg de flora el més exhaustiu possible.

La serra de Malacara està situada al municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, i a uns 2,7 km al sud del poble de Ferran. És una serra petita, allargada i orientada d’est a oest, amb una altitud màxima de 702 metres i que està envoltada de camps de conreu de cereal. Aquests cultius es troben per sobre dels 610 metres d’altitud, per tant el desnivell que s'ha de superar per arribar al cim no passa dels 40-50 metres com a molt.

Just al mig de la serra es troba el conjunt arquitectònic de Malacara, format per un antic castell, reconvertit actualment en una casa senyorial, i l'església de Santa Maria, just al costat. La importància d’aquestes construccions fa que aquest conjunt formi part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Els integrants de l'ERB al davant de l'església de Santa Maria
[Foto: © Josep Nuet Badia]
L’estudi que es farà des de l’ERB es desenvoluparà, en principi, durant els mesos de març, abril i maig i consistirà en tres sortides de treball i en diverses sessions de laboratori en el CEC, que es duran a terme durant aquests mesos.

Abans de la primera sortida de treball, es van fer dues reunions de preparació de l’estudi. En la primera sessió (2 de març) es van explicar els criteris de treball que s’han de tenir en compte per desenvolupar un projecte d’aquest tipus i en la segona sessió (9 de març) es va treballar amb les ortofotografies per delimitar espais de coberta vegetal diferent. 


Durant una de les sessions preparatòries al CEC
[Foto: © Valentí González]

Durant la primera sortida de treball, que es va realitzar el 12 de març, es van plantejar dos objectius: l’observació de lluny de la serra per fer una descripció general de la mateixa i l’observació de prop per descriure els espais de coberta vegetal diferents marcats en la segona sessió preparatòria. 


El vessant nord de la serra de Malacara.
Les pinedes i els caducifolis dominen aquest vessant.
Entremig descat el color blanc d'algun ametller en flor.

[Foto: © Valentí González]


El vessant sud de la serra de Malacara
Els carrascars i les garrigues són els dominants en aquest sector
A dalt de tot destaca el castell de Malacara
[Foto: © Josep Nuet Badia]


El grup treballant en la descripció general de la serra
[Foto: © Valentí González]

L’orientació geogràfica de la serra, clarament est-oest, fa que tingui un vessant orientat al nord i un altre al sud. Des del punt de vista botànic, aquest factor és força interessant perquè marca unes diferències en la vegetació força evidents. Hi trobem un vessant sud on predominen les garrigues i els carrascars i un vessant nord on les pinedes de pinassa i les rouredes dominen el paisatge. El substrat litològic correspon a margues i gresos calcaris. 

Durant la sortida vam tenir un temps fred i ennuvolat durant les primeres hores del dia però que es va anat aclarint, quedant un dia seré i calorós.

La llista de plantes que vam observar durant aquesta primera sortida és la següent:
  1. Acer monspessulanum L. 
  2. Alyssum alyssoides (L.) L.
  3. Aphyllanthes monspeliensis L. 
  4. Artemisia herba-alba Asso 
  5. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes 
  6. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. 
  7. Bupleurum rigidum L. 
  8. Buxus sempervirens L. 
  9. Calendula arvensis L. 
  10. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. 
  11. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna 
  12. Diplotaxis erucoides (L.) DC. 
  13. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum 
  14. Erophila verna (L.) F. Chev. 
  15. Erodium cicutarium (L.) L´Hér. in Aiton 
  16. Erodium malacoides (L.) L´Hér. 
  17. Eryngium campestre L. 
  18. Ficus carica L. 
  19. Fumana ericoides (Cav.) Gand. 
  20. Genista hispanica L. 
  21. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.  
  22. Geranium rotundifolium L. 
  23. Globularia vulgaris L. 
  24. Hedera helix L. 
  25. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC. 
  26. Helichrysum stoechas (L.) Moench 
  27. Iris germanica L. 
  28. Jasminum fruticans L. 
  29. Juniperus communis L. subsp. communis 
  30. Juniperus oxycedrus L. 
  31. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud. 
  32. Lamium amplexicaule L. 
  33. Lavandula latifolia Medic. 
  34. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot 
  35. Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard. 
  36. Lithospermum arvense L. 
  37. Lonicera etrusca Santi 
  38. Muscari neglectum Guss. ex Ten. 
  39. Narcissus assoanus Dufour 
  40. Pallenis spinosa (L.) Cass. 
  41. Phlomis lychnitis L. 
  42. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco 
  43. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb 
  44. Prunus spinosa L. 
  45. Quercus coccifera L. 
  46. Quercus faginea Lam. 
  47. Quercus ilex L. subsp. ilex 
  48. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais 
  49. Rosmarinus officinalis L. 
  50. Rubia peregrina L. 
  51. Salvia verbenaca L. 
  52. Santolina chamaecyparissus L. 
  53. Scandix pecten-veneris L. 
  54. Sedum sediforme (Jacq.) Pau 
  55. Senecio vulgaris L. 
  56. Stipa offneri Breistr. 
  57. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f. 
  58. Thlaspi perfoliatum L. subsp. perfoliatum 
  59. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. 
  60. Thymus vulgaris L. 
  61. Viburnum lantana L.
  [Text: Valentí González; fotos: © Valentí GonzálezJosep Nuet Badia]

Curs sobre el Paisatge vegetal del Delta del Llobregat


Com ja vam informar-vos fa unes setmanes aviat començarà el curs Paisatge vegetal del Delta del Llobregat, que dirigirà Valentí González, un dels màxims coneixedors de la flora del Delta. Recordeu que va publicar fa poc temps la Flora vascular del Delta del Llobregat, juntament amb Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde, a la col·lecció Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Encara sou a temps per a inscriure-us els que hi estigueu interessants. És una ocasió única, no la desaprofiteu.




PROGRAMA DEL CURS


Sessions teòriques 
Es faran a l’aula del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Sant Pere més Alt, 29, de 20 a 21 h. 

1a. Sessió teòrica. Dijous 23 de març del 2017
Introducció al delta del Llobregat.
El riu i els espais humanitzats. 
2a. Sessió teòrica. Dijous 20 d’abril del 2017
Les zones humides. 
3a. Sessió teòrica. Dijous 25 de maig del 2017
Les platges i la pineda litoral. 

Sortides de pràctiques 

Totes les sortides estan pensades perquè les aproximacions es puguin fer en transport públic des de Barcelona. 

1a. sortida. Diumenge 26 de març del 2017
Recorregut per la riba del riu Llobregat (tram Cornellà de Llobregat-Sant Vicenç dels Horts).
Objectiu: estudiar la vegetació actual associada al riu i als espais agrícoles i ruderals. 
2a. sortida. Diumenge 23 d’abril del 2017
Recorregut pels espais naturals del riu que hi ha prop de la desembocadura.
Objectiu: estudiar la vegetació de les zones humides del delta del Llobregat. 
3a. sortida. Diumenge 28 de maig del 2017
Recorregut per la pineda de Can Camins i pels espais naturals de la platja del Prat.
Objectiu: estudiar la vegetació psammòfila i la pineda litoral. 

Director i instructors
Director del curs: Valentí González

Instructor en les sessions teòriques: Valentí González
Instructors en les sortides: Valentí González i Josep Nuet, membres de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina – Centre Excursionista de Catalunya i de la Institució Catalana d’Història Natural – Institut d’Estudis Catalans.


OPCIONS DE PARTICIPACIÓ

Podeu participar en el curs inscrivint-vos a tot el curs complet o a les sessions teòriques o pràctiques que us interessin.


Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí.

[Text: © Josep Nuet Badia]

dilluns, 13 de març de 2017

La nadala menuda a Sant Llorenç de Munt


La nostra companya de l’ERB, Adela Martín, ens ha enviat unes fotos d’una planta força curiosa i rara que ha trobat florida molt a prop del parc natural de Sant Llorenç de Munt. Es tracta d’un narcís, concretament de la nadala menuda (Narcissus dubius). 

La nadala menuda viu en sòls prims i amb poca vegetació
[Foto: © Adela Martín, 11/03/2017]

Detall de les flors [Foto: © Adela Martín, 11/03/2017]

Aquesta planta és força rara a Catalunya i es fa sobre terrenys calcaris, pedregosos i amb una cobertura vegetal pobra. Floreix des del febrer fins a l'abril.

 [Text: Valentí González; fotos: © Adela Martín]

diumenge, 26 de febrer de 2017

Miconia, revista botànica catalana independent


Els nostres companys Josep Nuet i Valentí González, membres de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya, han fundat una revista botànica, que porta per nom Miconia, i està dedicada a Francesc Micó (1528-1592) el primer botànic català del qual es té coneixement.
La idea de fer una revista de botànica va partir de Josep Nuet, davant de les dificultats de publicar segons quins treballs en les revistes botàniques existents actualment. 
La tendència a l'excel·lència fa que hi hagi treballs que, com que no encaixen amb l'orientació de les revistes, es perden llastimosament. Això ha portat a fundar una revista que es mogui per altres criteris.
La revista és totalment independent de cap institució i està liderada per Josep Nuet, que n'és l'editor, secundat per Valentí González, Àngel M. Romo, tots dos biòlegs, que porten l'equip editorial. Tots tres són molt amics i una passió comuna: l'estudi del món vegetal.
Miconia, que porta el subtítol de revista botànica catalana independent, té l'objectiu de publicar, en català, els treballs de recerca que aportin coneixement, —sense que hagin de ser d'extraordinària rellevància—, fets amb rigor científic i sentit comú.
Es tracta d'una revista que no pretén ser important, simplement vol ser una revista diferent, que aporti una mica d'aire fresc a la literatura botànica sovint una mica massa encotillada.
Aquesta revista publica articles de recerca botànica, sobretot sobre flora i vegetació, en català. Farà un número cada any, si bé els treballs que vagin arribant s'aniran publicant i estaran disponibles al blog de la revista.

Logotip de la revista Miconia.

Ha començat a publicar els resultats del Projecte FitoCAT, que està duent a terme l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, durant les sortides de treball de camp mensuals.
Us podeu descarregar gratuïtament els articles que us interessi al blog de la revista.
Esperem que sigui una eina útil per al conreu i el coneixement de la botànica al nostre país.

[Text: © Josep Nuet Badia]

dimarts, 21 de febrer de 2017

Sortida de treball de camp al castell de Llanera (la Segarra)


El diumenge 19 de febrer hem continuat amb les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Continuant amb el desenvolupament del Projecte FitoCAT, aquesta vegada hem visitat el sector del castell de Llanera, al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.
 
El grup davant de la porta del castell de Llanera
[Foto: © Mercè Algueró]
L’excursió es va iniciar prop del mas Soldevila, a uns 695 metres d’altitud. Vam agafar una pista que surt cap a l’est però que de seguida gira al nord, baixant cap a la rasa de Llanera (560 metres) i a una casa anomenada La Barraca.

El paisatge general que es veu és el de un lloc forestal de petits cims arrodonits i diversos barrancs que porten poca o molta aigua. Hi ha una important explotació agrícola basada en el conreu del cereal. En el paisatge es combinen els ambients boscosos amb els espais oberts dels camps. El lloc és força solitari, només hi ha uns quants masos escampats. Tot plegat dóna a l’indret un aspecte relaxant.

La combinació de conreus i llocs forestals 
és el paisatge predominant de l'àrea visitada
[Foto: © Valentí González]
A la rasa de Llanera vam poder observar una vegetació de ribera on destaquen els pollancres i alguns aurons, acompanyats del canyís, la boga i l’esbarzer. Als vessants la vegetació era força contrastada, mentre que a l’obaga es feia una pineda de pinassa densa amb algun pi roig i amb un sotabosc de boix, a la solana el bosc era molt esclarissat amb un estrat arbustiu força de dens de garric i boix i amb una presència importat de carrasca. Les clarianes eren importants al vessant solell i allà predominava la jonceda.

Estudiant la flora que es feia a les vores de la rasa de Llanera
[Foto: © Mercè Algueró]
Crocus nevadensis, una iridàcia força rara 
que vam trobar al marge de la pineda de pinassa
[Foto: © Valentí González]
Vam continuar el camí, pujant cap a l’oest, fins arribar al Castell de Llanera (605 metres), construcció del segle XI que té annexa l’església de Sant Martí de Llanera, construïda el segle XIII. La tornada es va fer pel mateix camí.

El dia va ser assolellat amb uns quants núvols i amb una temperatura agradable. Al vespre, les boires vam començar a desenvolupar-se i la humitat ens va obligar a abrigar-nos.

La llista de plantes que vam observar és la següent:
  1. Acer campestre L.
  2. Acer monspessulanum L. subsp. martinii (Jord.) P. Fourn.
  3. Acer monspessulanum L. subsp. monspessulanum
  4. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
  5. Amelanchier ovalis Medic.
  6. Anemone hepatica L.
  7. Aphyllanthes monspeliensis L.
  8. Aquilegia vulgaris L.
  9. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
  10. Asparagus acutifolius L.
  11. Asplenium trichomanes L.
  12. Atractylis humilis L.
  13. Avenula pratensis (L.) Dumort.
  14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  15. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  16. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  17. Bupleurum fruticescens L.
  18. Buxus sempervirens L.
  19. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. bursa-pastoris
  20. Carduncellus monspelliensium All.
  21. Carex digitata L. [sp. cf.]
  22. Carex halleriana Asso [sp. cf.]
  23. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
  24. Celtis australis L.
  25. Centaurea aspera L. subsp. aspera
  26. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  27. Cirsium eriophorum (L.) Scop.
  28. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
  29. Clematis vitalba L.
  30. Colutea arborescens L.
  31. Convolvulus cantabrica L.
  32. Coris monspeliensis L.
  33. Cornus sanguinea L.
  34. Coronilla emerus L. subsp. emerus
  35. Corylus avellana L.
  36. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  37. Crocus nevadensis Amo subsp. marcetii (Pau) P. Monts.
  38. Cynoglossum creticum Mill.
  39. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
  40. Daphne laureola L. subsp. laureola
  41. Dipsacus fullonum L.
  42. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  43. Echium vulgare L.
  44. Equisetum ramosissimum Desf.
  45. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  46. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
  47. Erophila verna (L.) F. Chev. subsp. praecox (Steven) P. Fourn.
  48. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  49. Eryngium campestre L.
  50. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
  51. Fragaria vesca L.
  52. Fraxinus angustifolia Vahl subsp. angustifolia
  53. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
  54. Genista hispanica L. subsp. hispanica
  55. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
  56. Geranium lucidum L.
  57. Geranium robertianum L.
  58. Geranium rotundifolium L.
  59. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
  60. Hedera helix L.
  61. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  62. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  63. Helleborus foetidus L.
  64. Hypericum perforatum L.
  65. Iris germanica L.
  66. Juniperus communis L. subsp. communis
  67. Juniperus oxycedrus L.
  68. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud.
  69. Lapsana communis L.
  70. Lavandula latifolia Medic.
  71. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  72. Ligustrum vulgare L.
  73. Linum narbonense L.
  74. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
  75. Lithospermum fruticosum L.
  76. Marrubium vulgare L.
  77. Onobrychis saxatilis (L.) Lam.
  78. Origanum vulgare L.
  79. Phragmites australis (Cav.) Trin.
  80. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
  81. Pinus sylvestris L.
  82. Plantago lanceolata L.
  83. Plantago sempervirens Crantz subsp. sempervirens
  84. Populus nigra L.
  85. Potentilla neumanniana Reichenb.
  86. Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitm.
  87. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  88. Prunella vulgaris L.
  89. Prunus spinosa L.
  90. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  91. Quercus coccifera L.
  92. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
  93. Quercus pubescens Willd.
  94. Rhamnus alaternus L.
  95. Rosmarinus officinalis L.
  96. Rubia peregrina L.
  97. Rubus caesius L.
  98. Rubus ulmifolius Schott
  99. Ruscus aculeatus L.
  100. Sambucus nigra L.
  101. Sanguisorba minor Scop.
  102. Santolina chamaecyparissus L.
  103. Sedum album L.
  104. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  105. Sideritis hirsuta L.
  106. Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang.
  107. Teucrium pyrenaicum L.
  108. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl.
  109. Thymus vulgaris L.
  110. Trifolium pratense L.
  111. Typha latifolia L.
  112. Veronica hederifolia L.
  113. Viburnum lantana L.
  114. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker     
 [Text: Valentí González; fotos: © Mercè Algueró i Valentí González]