dilluns, 12 de novembre de 2018

Sortida de treball de camp a Marata (El Vallès Oriental)


El diumenge 11 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

El grup durant el descans per al dinar.
A la fotografia falta Mireia Carreras que també
va assistir a l'excursió
[Foto: © Antonio Román Broto]
En aquests cas i en el marc del Projecte FitoCat vam anar al sector de Marata, concretament al bosc de Can Ramis, al municipi de les Franqueses del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. 

El bosc de Can Ramis és un espai forestal de forma arrodonida, amb una longitud màxima de 1200 m i una amplada màxima de 800 m, envoltat de camps de conreu, enmig de la plana del Vallès i amb unes vistes privilegiades de tot el massís del Montseny.

Els conreus envolten el bosc de Can Ramis. Al fons es dibuixa la
silueta del massís del Montseny
[Foto: © Valentí González]
El bosc de Can Ramis està constituït bàsicament per un alzinar mediterrani molt interessant, que en alguns sectors, els més ombrívols i humits, es fa molt dens i impenetrable. 

Gran part del bosc de Can Ramis té una estructura força
homogènia: un dens alzinar del qual surten, de tant en tant, pins
molt alts
[Foto: © Valentí González]

En els sots la vegetació es fa molt densa i impenetrable.
En un primer terme i a l'esquerra es veu un exemplar
de morera de paper (Broussonetia papyrifera), un arbre
introduït de l'est de l'Àsia que en alguns llocs s'ha
trobat naturalitzat
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Estudiant la flora en un dels sots, humits i ombrívols, que hi ha
al bosc de Can Ramis
[Foto: © Valentí González]
Com a novetat, en aquesta jornada de treball, a més de prendre nota de totes les plantes que vam observar, vam fer una sèrie d'inventaris fitosociològics, segons la metodologia de l'escola sigmatista de Josias Braun-Blanquet, amb dos objectius ben clars: en primer lloc, introduir aquest sistema d'estudi de la vegetació als membres de l'Equip de Recerca Botànica i, en segon lloc, caracteritzar aquest alzinar, del qual hi ha molt poca informació, per poder comparar-lo amb altres alzinars que estudiarem properament. D'aquesta manera, complíem dues de les finalitats més importants que té l'Equip de Recerca Botànica del CEC, com són l'ensenyament dels mètodes d'estudi de la flora i de la vegetació i la pràctica d'aquests mètodes fent una recerca activa. 

En plena presa de dades mentre es feia un dels inventaris botànics.
La recerca activa és una de les finalitats de l'ERB
[Foto: © Àngels Morell]
La jornada va ser molt profitosa i vam realitzar 9 inventaris de vegetació. Vam gaudir d'un dia força assolellat, amb una temperatura força agradable. 

La relació de plantes observades és la següent:

  1. Agrimonia eupatoria L.
  2. Arum italicum Mill.
  3. Asparagus acutifolius L.
  4. Asperula cynanchica L.
  5. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  6. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  7. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  8. Broussonetia papyrifera (L.) Vent.
  9. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  10. Bupleurum rigidum L.
  11. Calicotome spinosa (L.) Link
  12. Carex sp.
  13. Celtis australis L.
  14. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  15. Cistus albidus L.
  16. Cistus monspeliensis L.
  17. Cistus salviifolius L.
  18. Clematis flammula L.
  19. Clematis vitalba L.
  20. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  21. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  22. Dactylis glomerata L.
  23. Daphne laureola L. subsp. laureola
  24. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  25. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  26. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  27. Echium vulgare L.
  28. Eryngium campestre L.
  29. Fragaria vesca L.
  30. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  31. Geum sylvaticum Pourr.
  32. Hedera helix L.
  33. Juniperus communis L. subsp. communis
  34. Ligustrum vulgare L.
  35. Lonicera periclymenum L.
  36. Mercurialis annua L.
  37. Olea europaea L.
  38. Ononis minutissima L.
  39. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  40. Osyris alba L.
  41. Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth.
  42. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
  43. Phillyrea angustifolia L.
  44. Pinus halepensis Mill.
  45. Pinus pinea L.
  46. Plantago lanceolata L.
  47. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  48. Psoralea bituminosa L.
  49. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  50. Quercus ilex L. subsp. ilex
  51. Quercus pubescens Willd.
  52. Ranunculus bulbosus L.
  53. Rosa canina L. subsp. dumetorum (Thuill.) Keller et Gams
  54. Rosa sempervirens L.
  55. Rosmarinus officinalis L.
  56. Rubia peregrina L.
  57. Rubus ulmifolius Schott
  58. Ruscus aculeatus L.
  59. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  60. Smilax aspera L.
  61. Sorbus domestica L.
  62. Spartium junceum L.
  63. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
  64. Teucrium polium L.
  65. Thymus vulgaris L.
  66. Ulex parviflorus Pourr.
  67. Verbena officinalis L.
  68. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Antonio Román Broto]

divendres, 9 de novembre de 2018

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), culmina un estudi sobre l'única fageda de la Cerdanya


L'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC), ha dut a terme un estudi fitosociològic de la única fageda que es coneix a la Cerdanya.
Es tracta d'una fageda localitzada al fons de la vall de l'Ingla, envoltada d'avetoses i de pinedes de pi negre.
 
Un faig molt gros a la fageda de la vall de l'Ingla
[Foto: © Josep Nuet Badia]

En diferents visites a la vall de l'Ingla s'han elaborat onze inventaris de vegetació que han permès conèixer a quina de les comunitats de fageda pertanyen.
Aquest mateix treball fa un estudi comparatiu entre les fagedes del vessant meridional de la serra de Cadí —com ara les valls de Gresolet i de Gréixer—  i les fagedes de la vall de l'Ingla, el qual permet extreure una sèrie de conclusions molt interessants.
Aquest estudi, que han fet Valentí González i Josep Nuet, amb la col·laboració de Romà Rigol, serà presentat en les III Jornades d'Estudis Comarcals de la Cerdanya - Memorial Oriol Mercadal, que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya, i se celebraran al Museu Cerdà de Puigcerdà, el proper dissabte, 17 de novembre del 2018.
Aquest any les Jornades es faran en record i homenatge a Oriol Mercadal (1963-2017), una gran persona, un gran científic i activista cultural que va ser director del Museu Cerdà.

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Sortida de treball de camp al Roc de la Guàrdia (Osona)



El diumenge 21 d'octubre vàrem fer la primera sortida de treball de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya corresponent al curs 2018-2019. 
En aquest cas i dins del Projecte FitoCAT vam anar al sector del Roc de la Guàrdia, en el municipi dels Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona.



El grup al cim del Roc de la Guàrdia
[Foto: Josep Nuet Badia, 21-octubre-2018]

El Roc de la Guàrdia és un turó de 891 m d’alçada, a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Al cim hi trobem dos miradors: el mirador del Roc Gros amb bones vistes cap el massís del Montseny i les poblacions dels Hostalets de Balenyà i Centelles, i el mirador del Pirineu amb àmplies vistes de la Plana de Vic, del Collsacabra, del Puigsacalm i d’un sector important del Pirineu oriental.



Vista del petit altiplà del cim del Roc de la Guàrdia.
Aquesta muntanya és emblemàtica per a la població
dels Hostalets de Balenyà i molt concorreguda
pels excursionistes
[Foto: Josep Nuet Badia, 21-octubre-2018]

Vistes des del mirador del Roc Gros. En primer terme
tenim un mosaic de bosc i camps de conreu,
amb els
 Hostalets de Balenyà. Al fons part del massís del
Montseny: el Matagalls, la Calma i el Tagamanent


[Foto: Valentí González, 21-octubre-2018]

Vistes des del mirador dels Pirineus. La població de Tona
es veu a la dreta. A la línia de muntanyes del fons
s'endevina part del Collsacabra, a la dreta,
i el Puigmal, a l'esquerra

[Foto: Valentí González, 21-octubre-2018]

Vam iniciar el recorregut a les Roquetes pujant fins al collet de la Guàrdia passant per la masia del Grau del Racó. Des d'aquí vam pujar fins el Roc de la Guàrdia on vam visitar els miradors del Roc Gros i dels Pirineus. La baixada va ser pel nord i nord-est del Roc, completant un circuit circular.


Estudiant les plantes que es feien al camí de pujada
al Roc de la Guàrdia
 [Foto: Àngels Morell, 21-octubre-2018]

En el paisatge del lloc visitat dominen les rouredes de roure martinenc amb pi roig i alzines. A les clarianes s'hi fan les timonedes, les joncedes, els llistonars i els fenassars. Als llocs més rocosos i assolellats és abundant el garric.


Als ambients més orientats al sud i esclarissats
vivien petites plantes típiques dels ambients
més mediterranis

[Foto: Àngels Morell, 21-octubre-2018]

Vam gaudir d'un dia força assolellat i calorós.

La relació de les plantes observades és la següent:

  1. Acer campestre L.
  2. Acer monspessulanum L.
  3. Acer monspessulanum L. ssp. martinii (Jord.) P. Fourn.
  4. Acer opalus Mill. ssp. opalus
  5. Agrimonia eupatoria L.
  6. Amelanchier ovalis Medic.
  7. Anemone hepatica L.
  8. Antirrhinum majus L.
  9. Aphyllanthes monspeliensis L.
  10. Arbutus unedo L.
  11. Astragalus monspessulanus L.
  12. Atractylis humilis L.
  13. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz
  14. Avenula pratensis (L.) Dumort.
  15. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  16. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  17. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  18. Bupleurum fruticescens L. ssp. fruticescens
  19. Bupleurum rigidum L.
  20. Buxus sempervirens L.
  21. Campanula persicifolia L.
  22. Campanula speciosa Pourr. ssp. affinis (Schultes in Roem. et Schultes) F. Q.
  23. Campanula trachelium L.
  24. Carduncellus monspelliensium All.
  25. Carex flacca Schreber
  26. Carlina acanthifolia All. ssp. cynara (Pourr. ex Duby) Arcang.
  27. Carlina vulgaris L. ssp. vulgaris
  28. Catananche caerulea L.
  29. Centaurea jacea L. ssp. vinyalsii (Senn.) O. Bolòs, Nuet et Panareda
  30. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
  31. Cirsium tuberosum (L.) All. ssp. tuberosum
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis vitalba L.
  34. Cornus sanguinea L. ssp. sanguinea
  35. Coronilla emerus L. ssp. emerus
  36. Corylus avellana L.
  37. Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna
  38. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
  39. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
  40. Dactylis glomerata L. ssp. glomerata
  41. Daphne laureola L. ssp. laureola
  42. Daucus carota L.
  43. Dianthus seguieri Vill.
  44. Digitalis lutea L. ssp. lutea
  45. Dipcadi serotinum (L.) Medic. ssp. serotinum
  46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  47. Dorycnium pentaphyllum Scop. ssp. pentaphyllum
  48. Echinops ritro L. ssp. ritro
  49. Echium vulgare L.
  50. Epipactis helleborine (L.) Crantz
  51. Erica arborea L.
  52. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  53. Eryngium campestre L.
  54. Euphorbia amygdaloides L. ssp. amygdaloides
  55. Euphorbia characias L.
  56. Euphorbia flavicoma DC. ssp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et J. Vigo
  57. Euphrasia stricta D. Wolff ex J. F. Lehm. ssp. pectinata (Ten.) P. Fourn.
  58. Fragaria vesca L.
  59. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
  60. Galium maritimum L.
  61. Genista hispanica L.
  62. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. ssp. scorpius
  63. Gentiana ciliata L.
  64. Geum urbanum L.
  65. Globularia cordifolia L.
  66. Hedera helix L.
  67. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  68. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  69. Helleborus foetidus L.
  70. Hippocrepis comosa L. ssp. comosa
  71. Hypericum montanum L.
  72. Hypericum perforatum L.
  73. Hypochoeris radicata L.
  74. Inula conyza DC.
  75. Inula salicina L.
  76. Juncus articulatus L.
  77. Juniperus communis L. ssp. communis
  78. Juniperus oxycedrus L.
  79. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
  80. Laserpitium latifolium L.
  81. Lavandula latifolia Medic.
  82. Leucanthemum vulgare Lam.
  83. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  84. Ligustrum vulgare L.
  85. Lonicera etrusca Santi
  86. Lonicera xylosteum L.
  87. Melittis melissophyllum L. ssp. melissophyllum
  88. Molinia coerulea (L.) Moench
  89. Odontides luteus (L.) Clairville
  90. Origanum vulgare L.
  91. Picris hieracioides L.
  92. Pimpinella saxifraga L.
  93. Pinus halepensis Mill.
  94. Pinus sylvestris L.
  95. Plantago albicans L.
  96. Plantago lanceolata L.
  97. Plantago media L.
  98. Polygala calcarea F.W. Schultz
  99. Populus nigra L.
  100. Potentilla neumanniana Reichenb.
  101. Primula veris L. ssp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
  102. Prunella grandiflora (L.) Scholler ssp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  103. Prunella vulgaris L.
  104. Prunus spinosa L.
  105. Psoralea bituminosa L.
  106. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  107. Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.
  108. Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau
  109. Pyrus malus L.
  110. Quercus coccifera L. ssp. coccifera
  111. Quercus ilex L. ssp. ilex
  112. Quercus pubescens Willd.
  113. Ranunculus bulbosus L.
  114. Rhamnus alaternus L.
  115. Rhamnus saxatilis Jacq. ssp. saxatilis
  116. Rosa canina L. ssp. canina
  117. Rubia peregrina L.
  118. Rubus ulmifolius Schott
  119. Salix caprea L.
  120. Sanguisorba minor Scop.
  121. Santolina chamaecyparissus L.
  122. Satureja montana L.
  123. Satureja vulgaris (L.) Fritsch
  124. Scabiosa columbaria L.
  125. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  126. Sideritis hirsuta L.
  127. Silene nutans L.
  128. Solidago virgaurea L.
  129. Sonchus tenerrimus L.
  130. Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria
  131. Sorbus domestica L.
  132. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  133. Staehelina dubia L
  134. Stipa offneri Breistr.
  135. Succisa pratensis Moench
  136. Teucrium chamaedrys L. ssp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  137. Teucrium polium L. ssp. polium
  138. Teucrium pyrenaicum L.
  139. Thymus serpyllum L.
  140. Thymus vulgaris L.
  141. Trifolium pratense L.
  142. Ulmus minor Mill.
  143. Viburnum lantana L.
  144. Viola alba Bess.
  145. Viola hirta L.
  146. Viola willkommii Roem 
[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Josep Nuet Badia i Àngels Morell]

dimecres, 12 de setembre de 2018

Comencem el nou curs


Comencem el nou curs 2018-2019 amb la publicació de les activitats mensuals. Quedaran per a primer de l'any 2019, el detall del curs de primavera i el d'estiu, que tenim projectat a la Vall d'Aran.
Les inscripcions les podeu fer des de l'enllaç directe que hi ha a l'agenda.

Sortides de treball de camp (2018)

    • Diumenge, 21 d’octubre 2018 - Sector dels Hostalets de Balenyà: roc de la Guàrdia (Osona).
    • Diumenge, 11 de novembre 2018 - Sector de Marata: bosc de Can Ramis (el Vallès Oriental).
    • Dissabte, 15 de desembre 2018 - Sector de Sant Cugat del Vallès: Collserola (el Barcelonès).

    Sortides de treball de camp (2019)

    • Diumenge, 13 de gener 2019 - Sector de Pacs del Penedès: muntanya de Sant Pau (l’Alt Penedès).
    • Diumenge 10 de febrer 2019 - Sector de Maçanet de la Selva: l’Enllaç (la Selva).
    • Diumenge, 10 de març 2019 - Sector dels Prats de Rei: la Manresana (l’Anoia).
    • Diumenge, 14 d’abril 2019 - Sector de Santa Coloma de Cervelló: el Pi de Can Cartró (el Baix Llobregat).
    • Diumenge, 12 de maig 2019 - Sector de la Molina: baga de Saltèguet (la Baixa Cerdanya).
    • Diumenge, 9 de juny 2019 - Sector de la serra de Cadí: l’Obaga d’Adraén (l’Alt Urgell).
    Sessions al laboratori de botànica del Centre
    • Cada dijous, de 2/4 de 7 a les 9 del vespre, a la taula rodona de la sala social del CEC, determinació de plantes, ordenació d’inventaris de vegetació, preparació de les sortides de treball de camp i sessions sobre temes de botànica.
    Cursos*
    • El curs de primavera, en tres blocs teoricopràctics, amb una sessió teòrica a l’aula del CEC i una sortida de treball de camp, cada un.
    • El curs d’estiu, al xalet Juli Solé i Santaló de Salardú (la Vall d’Aran), de l’1 al 5 de juliol del 2019, estarà dedicat a l’estudi de la flora aranesa.
    * L’oferta detallada dels cursos de primavera i d’estiu estarà disponible a partir de l’1 de gener del 2019.

    diumenge, 22 de juliol de 2018

    Segona sortida de treball de camp a la vall de l'Ingla (la Baixa Cerdanya)


    El 21 de juliol vam fer una segona sortida de treball a la vall de l’Ingla que complementa la que es va fer el passat 10 de juny. L’objectiu d’aquestes sortides és fer un petit estudi per caracteritzar una fageda que es troba a la capçalera d’aquesta vall. 

    La capçalera de la vall de l'Ingla està situada al nord
    de la serra de la Moixa i al sud de la població
    de Bellver de Cerdanya [Foto: Valentí González]

    Al prat de la Mena s'uneixen dos torrents
    el de la Coma i el de la Moixa [Foto: Valentí González]

    Aquesta fageda és molt important perquè és l´única que hi ha a la Baixa Cerdanya i sobre la qual no es té gaire informació botànica.


    L’any 2002 va ser la primera vegada que vam visitar aquest sector de la Cerdanya i, aleshores, ja vam prendre un bon grapat de notes sobre aquesta fageda, que van quedar guardades al calaix, fins aquest any que ens hem decidit acabar l’estudi. 



    En aquesta fageda hi ha algun exemplar de faig
    de dimensions considerables,
    com aquest que fa 240 cm de volta de canó
    [Foto: © Valentí González]

    La nostra intenció és presentar el treball en les III Jornades d’estudis comarcals de Cerdanya, organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya i que se celebraran el 17 de novembre d’enguany, al Museu Cerdà de Puigcerdà. 


    La fageda està envoltada per pinedes de pi roig
    o per avetoses, com la de la fotografia. En aquest cas
    es tracta d'una avetosa amb neret sobre substrat àcid
    [Foto: © Valentí González]

    La fageda de la vall de l'Ingla és un bosc
    pobre en espècies. En la imatge,
    Monotropa hypopitys envoltada de fulles
    de faig [Foto: © Valentí González]

    La vall de l’Ingla està situada al vessant nord de la serra de la Moixa, sota el coll de Pendís i forma part del parc natural del Cadí-Moixeró. La particular geografia d’aquest sector permet l’entrada, en aquesta vall, d’una part dels vents humits que provenen de la Mediterrània. Aquest fet permet que en la capçalera de la vall de l’Ingla es donin les condicions d’humitat ambiental necessàries per al desenvolupament d’una fageda.

    [Text i fotos: Valentí González]

    diumenge, 8 de juliol de 2018

    El 4t Curs de flora alpina al refugi d'Ulldeter ha estat dut a terme amb èxit


    Entre els dies 2 i 6 de juliol ha estat dut a terme el 4t Curs de flora alpina al refugi d'Ulldeter (el Ripollès). Aquest curs està organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya i l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del mateix Centre.
    Com en altres ocasions s'ha fet estada en el refugi d'Ulldeter, que es troba situat en un excel·lent indret d'alta muntanya dels Pirineus orientals.
    Aquest any s'ha explorat, sobretot, la flora del circ de Morens, que com tota aquesta contrada està situada dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que pertany a la xarxa de parcs naturals de la Generalitat de Catalunya.

    Sintèticament el curs es va desenvolupar així: 
    El dilluns dia 2 de juliol, vam viatjar fins a Ulldeter i vam pujat tot el material necessari per a dur a terme l'estada i el treball botànic. Ens vam atura a mig camí de l'aparcament al refugi per a prendre un primer contacte amb la flora. A la tarda, amb un dia rúfol i fred, vam explorar els prats i les molleres del pla de la Calma i la riba del Ter, prop del refugi.

    Explorant les plantes del pla de la Calma
    i la riba del Ter [Foto: © Josep Nuet Badia]

    El dimarts dia 3 de juliol, va ser el torn d'explorar el pla de la Regalíssia i la font de la Perdiu, amb un cel que es va tapar ràpidament de nuvolades i boires amenaçadores. Vam dinar a l'Ull de Ter, per a tenir una escapatòria ràpida en cas de pluja. Afortunadament no vam tenir ni pluja ni tempesta.

    Mentre anàvem buscant les plantes del pla de
     la Regalíssia, el cel es va anar tapant de boires
    i el vent era fred [Foto: © Josep Nuet Badia]

    El dimecres dia 4 de juliol, el recorregut preparat ens va dur al pic de la Dona, on vam explorar durant dues hores llargues, la vegetació esclarissada del cim i de la carena cap a la portella de Mentet, amb un temps excel·lent però fred. Com que feia un vent intens i fred, vam dinar arrecerats en uns paravents de la carena però dins el Conflent, i a la tarda exploràrem un prat d'elina (Kobresia myosuroides) a l'extrem W del pla de la Coma Ermada.

    Anotant les plantes del cim del pic de la Dona (2.586 m).
    En aquest punt vam trobar Juniperus communis
    ssp. alpina [Foto: © Josep Nuet Badia]

    El dijous dia 5 de juliol, pujàrem fins a la glacera rocallosa al peu del coll de la Marrana. Jordi Pérez que participava en el curs i que ha estudiat aquest tipus de formacions periglaciars amb l'equip del geomorfòleg Ferran Salvador, de la Universitat de Barcelona, ens va fer una síntesi de la formació i evolució d'aquests relleus dels fons de les comes glacials. Vam estar explorant les plantes del front de la glacera, de la carena frontal i d'una depressió interior que correspon a l'estany Fonedís, un estany temporal que feia unes tres setmanes que era ple. De tota manera nosaltres l'hem trobat buit i amb plantes interessants, com ara Sibbaldia procumbens, en el lloc on abans era cobert ben bé per un metre i mig d'aigua. Vam anar a dinar a prop del refugi, a la bassa dels Infants, perquè el temps estava empitjorant ràpidament. Després de dinar vam tenir temps d'explorar el peu d'unes parets a la recerca de Pseudorchis albida i aviat ens vam haver de retirar sota una pedregada no gaire intensa. Més tard, veient que havia parat de ploure vam tornar a sortir per a explorar el camí de la pedrera i l'entorn del refugi.

    Prenent nota de les plantes d'un prat d'elina,
    al llom frontal de la glacera rocallosa sota el coll
    de la Marrana. Al fons s'insinua l'estany Fonedís, ara
    buit d'aigua 
    [Foto: © Josep Nuet Badia]

    El divendres dia 6 de juliol, darrera jornada del curs, després d'esmorzar baixem tot el material fins a l'aparcament i continuem fins l'aparcament de Vallter 2000. A partir d'aquí i fent un itinerari circulat, explorem els boscos de pi negre i els matollars de neret de l'obaga del puig dels Lladres, els matollars de bàlec del bosquet de Coma Ombriaga i la vegetació fontinal de la font del Pla de Dalt, enmig d'una boira espessíssima. A mitja tarda tornem cap a casa, després d'aturar-nos un parell de vegades per mirar plantes interessants de l'estatge montà.

    Els participants en el curs amb l'instructor botànic
    i l'equip del refugi d'Ulldeter, van voler fer-se una foto
    de record 
    [Foto: © Josep Nuet Badia]

    Des de la direcció del curs, només em resta que agrair la bona disposició, la col·laboració i l'excel·lent caliu humà de tots els alumnes en la tota l'estada i el curs.
    També vull agrair la col·laboració de tot l'equip que aquests dies portava el refugi: l'Ariadna, en Jaume i en Josep. Gràcies a tots.

    [Text i fotos: Josep Nuet Badia]

    dissabte, 23 de juny de 2018

    Tot a punt per al curs d'estiu de botànica: 4t Curs de flora alpina a Ulldeter 


    Aquesta darrera setmana, Josep Nuet Badia, director del curs d'estiu de botànica: 4t Curs de flora alpina, acompanyat d'Eulàlia Nuet, ha preparat sobre el terreny el curs que es durà a terme als circs d'Ulldeter i de Morens (el Ripollès).
    Hem de recordar que aquest curs l'organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, de la mateixa entitat, que hi aporta l'instructor botànic voluntari.

    Josep Nuet, als plans de la Coma Ermada, durant la
    preparació del 4t Curs de flora alpina, a Ulldeter
    [Foto: © Eulàlia Nuet]

    Durant els dies de preparació, —que s'han fet amb bon temps— s'han recorregut els indrets que seran més interessants d'estudiar per a il·lustrar el tema del curs. Com que aquest hivern ha estat fred i amb molta neu i la vegetació va endarrerida de floració, s'han ajustat els itineraris previstos en el programa provisional a fi de poder veure la flora en condicions òptimes.

    Programa definitiu del treball de camp del 4t Curs de flora alpina, al refugi d'Ulldeter

    Dilluns, 2 de juliol
    Viatge des dels punts de sortida a Camprodon (estació d’autobusos), en cotxes. Al costat de l’estació d’autobusos hi ha un aparcament gran.
    Reunió de tots els alumnes i l’instructor. Esmorzar al bar Els Castanyers al costat de l’estació d’autobusos de Camprodon.
    Continuació del viatge fins a l’aparcament de l’heliport de Vallter 2000.

    Recorregut a peu (1 h; +200 m, –70 m)
    — Punt de sortida (aparcament de l’heliport, 2.093 m). Pugem el material al refugi.
    — Parada (Pla del Racó i Costa del Puig dels Lladres). Aturada a mitja pujada. Explicació del funcionament del curs per l’instructor. Estudi inicial de les plantes de la pineda de pi negre, del prat i de les tarteres de blocs grossos.
    — Parada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). En el refugi deixem el material que no necessitem i agafem el dinar, que ens menjarem més amunt del refugi.
    — Parada (pla de la Calma 2.300 m). Estudi de les plantes del prat, de les molleres i dels herbassars de megafòrbies de la vora del Ter.
    — Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Arribada al refugi (17 h) i benvinguda del guarda que ens explicarà el funcionament del refugi. Instal·lació dels participants al curs.

    Dimarts, 3 de juliol
    Recorregut a peu (1.30 h; +300 m, –300 m)
    — Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Fem el recorregut fins al peu del coll de la Marrana.
    — Parada (peu del vessant N del Gra de Fajol, 2.430 m). Estudi de les plantes de les tarteres i de les congesteres.
    — Parada (morena rocallosa del peu del coll de la Marrana, 2.390 m). Estudi de les plantes de la morena rocallosa en diferents situacions topogràfiques (front, lateral, clot, cresta). Visita de l’Estany Fonedís.
    — Parada (l’Ull de Ter, 2.390 m). Estudi de les plantes del prat i de la vora de la sorgència.
    — Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m).

    Dimecres, 4 de juliol
    Recorregut a peu (2.10 h; +400 m, –400 m, Si es puja al pic de la Dona, 3.10 h; +560 m, –560 m)
    — Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Baixem a l’aparcament de l’heliport. Anem a l’aparcament de Vallter 2000, en cotxe.
    — Punt de sortida (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Pugem a la portella de Mentet.
    — Parada (portella de Mentet, 2.411 m). Estudi de les plantes del prat de festuca supina i dels terrenys descarnats per l’erosió.
    — Ascensió (facultativa) al pic de la Dona, 2.567 m. Estudi de les plantes del prat de festuca supina i de les fissures de les roques quarsoses.
    — Parada (sota el pla de Coma Ermada, 2.360 m). Estudi de les plantes del prat de de pèl caní.
    — Punt de sortida (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Baixem a l’aparcament de l’heliport, en cotxe. Pugem al refugi d’Ulldeter.
    — Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m).

    Dijous, 5 de juliol
    Recorregut a peu (2.40 h; +420 m, –420 m)
    — Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Anem cap al refugi vell, travessem la coma de Morens i pugem al pla de la Regalíssia.
    — Parada (pla de la Regalísia, 2.490 m). Estudi de les plantes dels prats de pèl caní, gespet i festuca supina i de les landes rases de bruguerola.
    — Parada (font de la Perdiu, 2.430 m). Estudi de les plantes fontinals i dels vessants coberts de matollars de bàlec i boixerola.
    — Parada (font de Morens, 2.320 m). Estudi de les plantes fontinals i de les molleres.Tornem pel refugi vell.
    — Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m).

    Divendres, 6 de juliol
    Recorregut a peu (1.10 h; +150 m, –295 m).
    — Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Recollim el material personal i baixem a l’aparcament de l’heliport. Anem fins a l’aparcament de Vallter 2000, en cotxe.
    — Punt de sortida (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Recorregut pel voltant de l’estació d’esquí.
    — Parada (al peu del puig dels Lladres, 2.250 m). Estudi de les plantes de la pineda de pi negre i dels matollars de neret.
    — Parada (al peu del bosquet de Coma Ombriaga (2.270 m). Estudi de la pineda de pi negre i dels matollars de bàlec i de ginebró.
    — Parada (font del Pla de Dalt de Morens, 2.270 m). Estudi de les plantes de les vores de les fonts, dels rierols i de les molleres.
    — Punt d’arribada (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Final del curs. Tornada a casa.
    Viatge des de l’aparcament de Vallter 2000 als punts de destinació, en cotxes.


    Com un tast de les plantes que he trobat florides us ofereixo una foto de la pulsatil·la vernal (Anemone vernalis) que encara estava ben florida.


    La pulsatil·la vernal (Anemone vernalis).
    [Foto: © Josep Nuet Badia]

    Així doncs, tot està a punt per a iniciar el proper dijous dia 28 de juny del 2018, la sessió preparatòria del curs. Encara sou a temps per a inscriure-us al curs. Recordeu que les inscripcions es tanquen el proper dia 27 de juny.

    [Text i fotos: © Josep Nuet Badia]