diumenge, 9 de gener de 2022

Primera sortida de treball del 2022 de l’Equip de Recerca Botànica

 
El passat dissabte 8 de gener, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya ha realitzat la primera sortida de treball del 2022. En aquesta ocasió, hem visitat un sector a l’oest de la vila d’Arbúcies, en la comarca de la Selva, dins del parc natural del Montseny.

El recorregut començà prop de la zona esportiva d’Arbúcies i continuà pel camí que s’aproxima al mas Vilar, masia del segle XVI situada a uns 5 km d’Arbúcies. No vam arribar a la masia i la tornada fou pel mateix camí. 
 
 
Tot el grup que va participar a la sortida de treball
[foto: Josep Nuet Badia]
  
Durant el matí vam fer diverses parades per observar la vegetació que es fa en aquest sector i vam aixecar 3 inventaris fitosociològics, 2 de sureda i un altre de castanyeda. Després de dinar i durant la tornada vam fer una llista de totes les plantes que vam poder identificar en el camí. 
 
 

Dos moments durant l'elaboració dels inventaris de vegetació,
mig camuflats en la frondositat dels boscos propers a Arbúcies.
A dalt, en una sureda [foto: Josep Maria Soler].
A baix, en una castanyeda [foto: Maria Congost].


Totes les observacions botàniques es van anotar amb l’aplicació Zamiadroid i ens serviran per continuar treballant, en les sessions dels dijous, amb el programari B-VegAna d'anàlisi de vegetació. 
 
 

Durant la tarda, observant les plantes que es feien al marge del camí de tornada.
[Fotos: Miquel Femenia (a dalt) i Valentí González (a baix)]


Durant la jornada vam tenir un dia mig núvol i mig assolellat, amb fred però suportable.

La llista de plantes que vam observar durant la sortida de treball és la següent:
  1. Acer opalus Mill. subsp. opalus
  2. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
  3. Arabis turrita L.
  4. Arbutus unedo L.
  5. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  6. Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E. Meyer
  7. Bidens frondosa L.
  8. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  9. Calicotome spinosa (L.) Link
  10. Campanula persicifolia L.
  11. Castanea sativa Mill.
  12. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
  13. Chelidonium majus L.
  14. Cistus salviifolius L.
  15. Clematis flammula L.
  16. Clematis vitalba L.
  17. Conyza canadensis (L.) Cronq.
  18. Coronilla emerus L. subsp. emerus
  19. Corylus avellana L.
  20. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  21. Dactylis glomerata L.
  22. Digitalis lutea L. subsp. lutea
  23. Doronicum pardalianches L.
  24. Erica arborea L.
  25. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt.
  26. Fragaria vesca L.
  27. Fraxinus excelsior L.
  28. Galium lucidum All. subsp. lucidum
  29. Galium maritimum L.
  30. Genista pilosa L.
  31. Geranium robertianum L.
  32. Geum urbanum L.
  33. Hedera helix L.
  34. Helleborus foetidus L.
  35. Hypericum perforatum L.
  36. Ilex aquifolium L.
  37. Inula conyza DC.
  38. Lathyrus linifolius (Reichard) Bässler subsp. montanus (Bernh.) Bässler
  39. Lonicera periclymenum L.
  40. Luzula forsteri (Sm.) DC.
  41. Melica uniflora Retz.
  42. Moehringia pentandra Gay
  43. Origanum vulgare L.
  44. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  45. Pinus pinaster Ait.
  46. Pinus radiata D. Don
  47. Plantago major L.
  48. Polypodium vulgare L. subsp. prionodes (Asch.) Rothm.
  49. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  50. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  51. Populus tremula L.
  52. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  53. Prunus avium (L.) L.
  54. Pseudotsuga menziesii (Mirb.) Franco
  55. Psoralea bituminosa L.
  56. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  57. Quercus canariensis Willd.
  58. Quercus ilex L. subsp. ilex
  59. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
  60. Quercus petraea × canariensis
  61. Quercus suber L.
  62. Ranunculus bulbosus L.
  63. Robinia pseudoacacia L.
  64. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
  65. Rubus ulmifolius Schott
  66. Sanguisorba minor Scop.
  67. Sarothamnus arboreus (Desf.) Webb subsp. catalaunicus (Desf.) Webb
  68. Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch
  69. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  70. Sedum rupestre L. subsp. reflexum (L.) Hegi et E. Schmid
  71. Senecio pterophorus DC.
  72. Silene nutans L.
  73. Solanum nigrum L. subsp. nigrum
  74. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  75. Stellaria holostea L.
  76. Succisa pratensis Moench
  77. Teucrium scorodonia L.
  78. Trifolium repens L. [sp. cf.]
  79. Urtica dioica L.
  80. Valeriana officinalis L.
  81. Vicia sepium L.
[Text: Valentí González; fotografies: Maria Congost, Miquel Femenia,Valentí González, Josep Nuet Badia i Josep Maria Soler]

dimecres, 15 de desembre de 2021

El web de l'Associació dels amics de Sant Magí de Brufaganya i el seu entorn, es fa ressò de l'estudi de l'ERB-CEC

El web de l'Associació d'amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn, s'ha fet ressò de la sortida de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya.

Captura de pantalla amb la notícia que publica el web
de l'Associació d'amics de Sant Magí de Brufaganya
i el seu entorn.

Com vam explicar en aquest blog l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, va dur a terme l'11 de desemre la seva sortida mensual de treball de camp, dins el Projecte FitoCAT. En aquest ocasió la vam dedicar a estudiar la vegetació de la serra del Pany, a l'entorn del santuari de Sant Magí de Brufaganya (la Conca de Barberà), col·laborant en el treball que duu a terme Josep Nuet per a confeccionar un document de referència sobre la flora i la vegetació de Sant Magí de Brufaganya i el seu entorn.

[Text: Josep Nuet Badia]

dilluns, 13 de desembre de 2021

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) estudia la vegetació de la serra del Pany, a Sant Magí de Brufaganya


El dissabte, 11 de desembre del 2021, l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya, va fer la seva sortida mensual de treball de camp, dins el Projecte FitoCAT. En aquest ocasió la vam dedicar a estudiar la vegetació de la serra del Pany, a l'entorn del santuari de Sant Magí de Brufaganya (la Conca de Barberà).
Com en altres ocasions vam comptar amb la companyia i l'amabilitat dels nostres amics de Santa Coloma de Queralt, que col·laboren amb l'Associació d'amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn.

Durant l'aturada del treball per dinar, van arribar els nostres
amics de Sant Coloma de Queralt amb coca i beguda calenta,
que ens van ajudar a encarar el treball de la tarda
amb més empenta [Foto: © Miquel Femenia].

Dinant a la pista de la serra del Pany. Al fons, veiem la
muntanya de Montserrat [Foto: Valentí González].

El nostre company Josep Nuet, des d'abans de la pandèmia havia iniciat un treball de voluntariat per a l'Associació d'amics de Sant Magí de Brufaganya i el seu entorn, que consisteix en fer un estudi botànic (catàleg florístic, estudi de la vegetació i mapa de la vegetació) de l'entorn de Sant Magí de Brufaganya, que servirà, en el futur, com a documentació de referència per a activitats de coneixement de la natura i per a formació d'escolars.
En aquest cas l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), ha volgut aportar la seva col·laboració en aquest treball i s'ha sumat a estudiar la serra del Pany.

Aixecant un inventari de vegetació d'un llistonar
amb garrics que hi ha a la carena de la serra del Pany
[Foto: © Josep M. Soler].

Treballant dins la pineda de replantació propera al cim del 
Grony [Foto: © Valentí González].

En l'aixecament dels deu inventaris fets entre tots, hem pogut constatar que gran part del vessat obac de la serra, de sòl pedregós era cobert de garriga, en alguns espais amb força boix. En els indrets més rocosos, hi ha timonedes, mentre que en els més argilosos del peu del vessant obac, les feixes que havien estat conreades ara són cobertes d'una pineda de pinassa —i en gran part de pi austríac, de replantació— amb boix i elements del fenassar.
El vessant sud de la serra, per contra, està cobert de pinedes de pi blanc amb brolles de romaní i garrigues, segons el sòl sobre el qual arrelen.
Les dades reunides les estudiarem més endavant dins el marc del taller d'eines informàtiques per a gestionar les dades botàniques, que estem duent a terme.

[Text: Josep Nuet; fotos: Miquel Femenia, Valentí González i Josep M. Soler]

divendres, 26 de novembre de 2021

El Dr. Àngel M. Romo (CSIC-AB) i Josep Nuet (ERB-CEC) presenten la revisió taxonòmica dels ginebrons dels cims del Montseny


En el marc de la X Trobada d'Estudiosos del Montseny, celebrada en dues jornades (24 i 25  de novembre), organitzada per la Diputació de Barcelona i la de Girona, a l'Espai Montseny de Viladrau, el Dr. Àngel M. Romo, científic del CSIC adscrit a l'Institut Botànic de Barcelona, i Josep Nuet, de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya, van presentar el resultat del seu estudi sobre la consideració taxonòmica dels ginebrons dels cims del Montseny.
La Trobada és l’espai idoni on compartir informació sobre estudis que, provinents d’institucions acadèmiques o de recerca, d’entitats diverses o bé realitzats a títol particular, estiguin centrats en el patrimoni natural i cultural de Montseny, que com cal recordar és una Reserva de la Biosfera de l'UNESCO.

Josep Nuet en un moment de la presentació
tal com es pot veure en el 
vídeo
[© XPN Diputació de Barcelona]

Enguany la Trobada va ser emesa en directe (streaming) a través del canal de YouTube de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la podeu veure íntegra en aquest enllaç. La presentació del treball de recerca Consideració taxonòmica dels ginebrons dels cims del Montseny, s'inicia en el vídeo a l'hora d'emisió 1:51:34.

Un fotograma del vídeo de la presentació
tal com es pot veure en el vídeo
[© XPN Diputació de Barcelona]

Un fotograma del vídeo de la presentació
tal com es pot veure en el 
vídeo
[© XPN Diputació de Barcelona]

El treball de recerca presentat conclou que els ginebrons dels cims del Montseny no pertanyen a Juniperus communis ssp. alpina (= ssp. nana), tal com sempre s'havia considerat, sinó a Juniperus communis ssp. hemisphaerica.
Aquest estudi confirma les conclusions del botànic gimnospermatòleg Joao do Amaral Franco —autor de les monografies sobre Juniperus Flora Europaea i a Flora Iberica—, que en una revisió feta l'any 1968, afirmava que el ginebrons del Montseny i de bona part dels Pirineus, corresponien a Juniperus communis ssp. hemisphaerica.

[Text: Josep Nuet Badia; imatges: © XPN Diputació de Barcelona]

diumenge, 21 de novembre de 2021

El CEC atorga el premi Columna 2021 a la Dra. Marta Estrada


El passat diumenge 14 de novembre —en què se celebrà el 145è aniversari de la fundació de l'entitat—, el Centre Excursionista de Catalunya va fer entrega del premi Columna 2021 a la seva consòcia Dra. Marta Estrada Miyares, una oceanòloga de gran prestigi que és considerada la successora del Dr. Ramon Margalef en l'estudi del plàncton marí. 
L'acte el presidí Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya, el qual va estar acompanyat per membres de la Junta Directiva i expresidents de l'entitat. En el transcurs de l'acte també es lliuraren les insígnies de platí als socis que porten tres quarts de segle militant a l'entitat.

Moment de l'entrega a la Dra. Marta Estrada
del Premi Columna 2021 de mans del president del CEC
Eduard Cayón [Foto: CEC]

La Dra. Estrada en les paraules que pronuncià per agrair el premi, destacà que la ciència és un dels components essencials del CEC i que va néixer com a Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Va ressaltar la importància de la feina que fa l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) dirigit per Valentí González i Josep Nuet, per a mantenir la ciència a l'abast de les persones aficionades, que d'aquesta manera poden aportar una feina i uns resultats importants per al coneixement de la natura i el país.
Precisament la presentació de la Dra. Estrada, llegida prèviament a l'entrega del premi, va ser encarregada a Josep Nuet, comissionat de Ciència del CEC. Aquesta presentació us la oferim a continuació.

Presentació de Marta Estrada Miyares, premi Columna del CEC, 2021

El premi Columna del Centre Excursionista de Catalunya constitueix la màxima distinció que concedeix l’entitat als seus socis o a altres persones o institucions que s’han distingit per l’esforç, la constància i la dedicació desinteressada a les tasques de l’entitat, a les seves activitats i a la seva projecció exterior, a través de la defensa de la llengua, la recerca científica o literària relacionades amb la natura, la conservació del patrimoni natural i cultural, etc.
D’alguna manera aquest guardó vol ser l’actualització de la medalla d’or del Centre que instituí, l’any 1923, Rafael Patxot, que aleshores n’era president.
La guardonada d’enguany, Marta Estrada Miyares, és una científica granollerina —metgessa i biòloga— sòcia del Centre, que a criteri de l’entitat té mèrits més que suficients per a ser-ne mereixedora.
D’entrada voldria subratllar dos conceptes que ens permeten intuir la intencionalitat del premi: es premia una dona —amb la clara voluntat de valorar el talent femení—, i una científica, dedicada a l’estudi de la natura: la fitodiversitat marina.
La Marta va néixer en una família treballadora; el pare era professor mercantil i, juntament amb la mare, es dedicava professionalment a portar comptabilitat d’empreses—el que ara en diríem gestors i assessors fiscals—, però vocacionalment eren científics amateurs en el camp de l’arqueologia i la història.
El seu pare, Josep Estrada Garriga (Granollers 1912-2001), era arqueòleg i historiador, membre rellevant de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Dins d’aquesta entitat —que presidí a la fundació (1928-1929 i entre 1930 i 1936) el geògraf Salvador Llobet—, Josep Estrada fundà la secció d’Estudis (1931), que entre altres aspectes es dedicava a l’arqueologia. Va ser un referent indiscutible de l’arqueologia de camp a Catalunya i un explorador infatigable que va fer troballes molt importants: dòlmens, poblats ibèrics i romans, sobretot a Granollers i el Vallès. Per aquesta extraordinària contribució al coneixement de la història, rep diferents distincions i, l’any 1987, és nomenat fill predilecte de Granollers.
La seva mare, Felicitas Miyares Morante (Aguilar de Campoo, Palència 1916 - Granollers 2016), que familiarment anomenaven Feli, també era arqueòloga i sòcia de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Juntament amb el seu marit va fer moltes exploracions arqueològiques i troballes importants, com ara la primera: el dolmen de Can Planes a la Roca del Vallès (1944).
El matrimoni va tenir dos fills: la Marta i l’Eduard.
La Marta, doncs, cresqué en un ambient familiar treballador i modest, immers en la cultura, la ciència i el coneixement i l’amor al país, que s’expressaven en el que anomenem l’excursionisme científic.
A partir dels deu anys, estudià batxillerat al Col·legi Municipal d’Ensenyament Mitjà de Granollers, que oficialment era el Colegio Oficial de Enseñanza Media, i després el curs preuniversitari a l'Institut Verdaguer de Barcelona. Un cop a la Universitat de Barcelona obtingué la llicenciatura en Ciències Biològiques (1968), amb matrícules d’honor, i una altra llicenciatura en Medicina i Cirurgia (1970). En acabar els estudis universitaris rebé el Premi Extraordinari de Llicenciatura, el Premi Nacional Fi de Carrera i el Llaç de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, tots tres el mateix any 1969.
És a dir, som davant d’una noia —en aquell moment només té vint-i-tres anys—, amb molt de talent, capacitat i empenta, que va demostrar ser una estudiant brillant i molt treballadora.
Fa la tesi doctoral sota la direcció de Ramon Margalef —un ecòleg genial del qual no cal fer cap presentació—, que defensa l’any 1976: Estudios sobre poblaciones de organismos acuáticos en medio no uniforme, pel qual rep, a més del títol de doctora, el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona.
Un cop llicenciada començà una intensa activitat com a oceanògrafa, que inicia participant en diverses campanyes del vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, on treballa en el control de l'ordinador de bord, la determinació de la clorofil·la i la producció primària i la presa de dades en continu de temperatura, salinitat i nutrients.
El 1972 va guanyar una plaça de col·laboradora científica a l’Instituto de Investigaciones Pesqueras (IIP), que era l’actual Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), però no en va prendre possessió fins que va tornar d’una estada de sis mesos als Estats Units, becada per l’Institute of International Education, on amplià els estudis començats durant la tesi i va treballar a l’Institut Oceanogràfic de Woods Hole i a bord del vaixell oceanogràfic T. G. Thompson. Cap a la meitat dels anys setanta, s’especialitza en l’ecologia del fitoplàncton i en les poblacions d’algues nocives —com les marees roges—, i investiga els mecanismes que en controlen la proliferació.
Dins un intercanvi de científics entre l’Instituto de Investigaciones Pesqueras i la Universitat de Washington participa en dos programes oceànics destacats dels Estats Units —el Coastal Upwelling Ecosystems Analysis (CUEA) i la Organization of Persistent Upwelling Structures (OPUS)— i participa en expedicions al Perú, Costa Rica, el nord-oest d’Àfrica i Califòrnia, en les quals fa estudis exhaustius de la composició, biomassa, productivitat i consum de nitrat del fitoplàncton.
Després va continuar centrant la seva investigació en el fitoplàncton i en les seves interaccions dins l’ecosistema global marí. És considerada continuadora de l’obra de Ramon Margalef en ecologia fitoplanctònica marina.
Va formar part d’exploracions oceanogràfiques al mar Mediterrani i als oceans Atlàntic, Àrtic i Antàrtic. L’estiu austral de 1984-1985 va participar en una expedició a l’Antàrtida a bord del vaixell argentí Almirante Irízar, com a part d’un equip de recerca liderat per Antoni Ballester, en què participava la també oceanògrafa Josefina Castellví; elles dues foren les primeres catalanes a trepitjar l’Antàrtida.
Tota la seva carrera científica l’ha feta a l’Institut de Ciències del Mar, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. A la meitat dels anys vuitanta en va ser cap del Departament de Biologia Marina i Oceanografia i, entre 1995 i 1997, directora.
Ha publicat un gran nombre de treballs —uns dos-cents— en revistes internacionals especialitzades, sobretot en llengua anglesa, així com llibres i capítols de volums sobre oceanografia.
Ha donat moltes conferències i ha participat en múltiples congressos. Ha dirigit tesis doctorals, ha supervisat nombrosos investigadors postdoctorals i ha impartit classes a la Universitat de Barcelona.
Des de 1989 ha format part del comitè editorial de la revista Scientia Marina, fundada el 1955 sota la capçalera d’Investigación Pesquera, i que adoptà el nom actual en 1989.
Aquesta trajectòria de treball tan extensa i intensa ha estat reconeguda amb diferents guardons: el Premi Trégouboff de l’Académie des Sciences de París (1992), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, de la Generalitat de Catalunya (1995), la Creu de Sant Jordi (2004), la Medalla de la Ciutat de Granollers (2005) i la Medalla d’Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2017) i ara, el premi Columna del Centre Excursionista de Catalunya (2021).
És membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts de Barcelona (1999), de l’Institut d’Estudis Catalans (2003) —el discurs de recepció com a membre de la Secció de Ciències Biològiques va ser: Ecologia de les marees roges— i de la Real Academia de Ciencias Físicas, Exactas y Naturales de Madrid (2007).
Aquesta relació, potser una mica freda, de la seva activitat professional com a investigadora, la intentaré complementar amb una pinzellada més càlida, evidentment incompleta, de com és la Marta Estrada com a persona.
La Marta és una dona d’aparença discreta, però amb un gran atractiu: l’atractiu de la persona molt intel·ligent, però de tracte planer que no es dona importància; l’atractiu de saber acostar-se amb interès a altres realitats, com vaig poder viure a les brolles de romaní dels Garràfols a l’Alt Camp, per exemple; l’atractiu de conversar francament i distesa sobre experiències viscudes; l’atractiu de saber escoltar i de saber observar; l’atractiu del tarannà excursionista, fet de companyonia, col·laboració, sentit de l’humor i sobrietat; l’atractiu de la persona treballadora i tenaç que estima amb passió el que fa.
A aquests atractius, la Marta, en suma un altre: l’atractiu d’una dona esportista, entusiasta de l’alta muntanya i de l’esquí de muntanya, que ha participat activament, des de fa molts anys, en moltes activitats del Centre Excursionista de Catalunya.
Per acabar, torno al principi. Avui el CEC guardona enguany una dona excursionista catalana, des de fa molts anys sòcia molt activa —amb el perfil clàssic del soci actiu: discreta, col·laboradora i estimada per tothom que la coneix— i una científica que ha excel·lit en la seva professió: l’estudi de la natura en el mar.
Subratllo aquests dos elements clau per a l’entitat: el voluntariat, que posa a disposició de tothom el talent i la capacitat que ha rebut cadascú, i l’estudi de la natura, com a base per a fomentar l’estimació i la protecció de la natura i el planeta, en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides i dels quals el CEC ha fet l’eix central de l’entitat.

En nom de tots, i també meu, moltes felicitats, Marta.

[Text: Josep Nuet Badia; fotos: CEC]

diumenge, 14 de novembre de 2021

Sortida de treball de camp a Montserrat


El passat dissabte 13 de novembre, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya ha realitzat l'habitual sortida mensual de treball. En aquesta ocasió, hem visitat el sector de les Agulles de Montserrat.

El grup a les balmes del coll de Port [foto: Josep Nuet Badia]

El recorregut començà al coll de Can Maçana (708 m d'altitud), passà pel pas de la Portella (880 m) i arribà al refugi Vicenç Barbé (892 m). Després vam continuar pel pas del Príncep (972 m) fins el coll de Port (973 m). D'aquí vam tornar al coll de Can Maçana passant per sota de la Cadireta i la Foradada.

Pujant pel pas de la Portella
[foto: Elena Juliachs]
 

Davant del refugi Vicenç Barbé, de la FEEC
[foto: Valentí González]

El grup fent un inventari en un alzinar, al coll de Port
[foto: Valentí González]

Durant el camí vam fer diverses parades per observar la vegetació que es fa en aquest sector de la muntanya de Montserrat i vam aixecar uns 3 inventaris fitosociològics d'alzinar i un altre d'avellanosa, que ens vam servir per continuar amb l'aprenentatge del funcionament de l'aplicació Zamiadroid i que ens serviran per continuar treballant, en les sessions dels dijous, amb el programari B-VegAna d'anàlisi de vegetació. 

De tornada, la llum del vespre travessava la Foradada.
En aquest sector i durant la tardor la vegetació caducifòlia
contrasta molt amb la perennifòlia
[foto: Adela Martín]
 
Durant la jornada vam gaudir d'un dia ben assolellat i amb poc fred.
 
[Text: Valentí González; fotografies: Valentí González, Elena Juliachs, Adela Martín i Josep Nuet Badia]

divendres, 12 de novembre de 2021

L'ERB torna a les reunions presencials al CEC

Una vegada superades les fases més complicades de la COVID-19, ha tornat l'activitat normal a la seu social del Centre Excursionista de Catalunya i l'Equip de Recerca Botànica ha reprès les reunions presencials de cada dijous. 
Aquestes sessions presencials que hem començat aquest mes de novembre, però, tenen una particularitat molt nova i és la participació telemàtica d'aquells membres de l'ERB que viuen lluny de Barcelona i que no poden desplaçar-se per assistir-hi personalment. 
Aquesta novetat ens permet mantenir el contacte setmanal entre tots els integrants de l'Equip, tal i com s'havia aconseguit durant la pandèmia amb les sessions telemàtiques. 

Un moment durant la sessió que es va desenvolupar
el dijous passat [Foto: Valentí González]

 En aquestes primeres sessions en format doble (presencial i telemàtic) estem aprenent a treballar amb l'aplicació Zamiadroid i el programari B-VegAna, eines que fem servir per al desenvolupament de les nostres recerques botàniques. 
A la sessió que es va fer ahir, vam participar 15 persones en total.

[Text i fotografies: Valentí González]