Cloenda del curs de primavera de botànica

L’equip de Recerca Botànica, en col·laboració amb l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, ha organitzat, aquesta primavera, un curs de botànica titulat Els boscos de la zona volcànica de la Garrotxa. 

 

 

El grup als cingles de Fontfreda,
una colada volcànica al costat de la riera de Bianya
[foto: Valentí González]

 

El curs ha estat estructurat en 3 blocs:

1er bloc:
1a sessió teòrica: dijous 24 de març, «La vegetació mediterrània de la zona volcànica de la Garrotxa».
1a sortida de camp: dissabte 26 de març, al sector dels Camps de Batet (Olot). Tema central de la sortida: l’alzinar muntanyenc.

2on bloc:
2a sessió teòrica: dijous 21 d’abril, «La vegetació submediterrània de la zona volcànica de la Garrotxa i el seu contacte amb el món eurosiberià».
2a sortida de camp: diumenge 24 d’abril, al vessant nord de la serra de Xenacs (Les Preses). Tema central de la sortida: la fageda humida.

3er bloc:
3a sessió teòrica: dijous 19 de maig, «La vegetació eurosiberiana de la zona volcànica de la Garrotxa».
3a sortida de camp: dissabte 21 de maig, a Sant Joan les Fonts. Tema central de la sortida: la roureda de roure pènol.

El dijous passat es va impartir l’última sessió teòrica dedicada als boscos eurosiberians que ens quedaven per estudiar: la roureda de roure pènol i el bosc de ribera. El dissabte es va fer la sortida de treball pels voltants de Sant Joan les Fonts. 

 

 

 

Diferents moments mentre s'estava fent l'inventari fitosociològic
a la roureda de roure pènol
[fotos: primera, Ia Calvet, segona i tercera, Àngels Morell]

 

En aquesta sortida es va fer un recorregut pel sector del Boscarró, un indret sobre una colada volcànica on hi ha una antiga pedrera de basalt i un mirador sobre el municipi. El Boscarró és un petit espai on conflueixen el riu Fluvià i la riera de Bianya. Aquí vam poder fer un inventari fitosociològic d’una roureda de roure pènol. 

 

 

A dalt del Boscarró, sota un sol de justícia
[foto: Anna Bonnín i Antonia Carvajal]

 

 

El recorregut continuà remuntant un tram de la riera de Bianya, que ens va permetre gaudir de la frondositat de la vegetació de ribera que es desenvolupa en aquest sector garrotxí i veure una paret basàltica molt a la vora: els cingles de Fontfreda. 

 

 

Durant el recorregut vam haver de passar,
en dues ocasions, la riera de Bianya
[foto: Josep Maria Soler]

En plena observació de la flora que es feia a tocar de la riera
[foto: Valentí González]

 

 

El dia va ser molt calorós, el termòmetre va arribar a marcar el 34 graus. Sort que gran part del recorregut va ser al costat de la riera de Bianya i la frescor de l'indret ens va fer més tolerable la sortida.

 

Us passem un recull fotogràfic d'algunes de les plantes que vam observar durant la sortida:

 

Gerani nuós (Geranium nodosum)
[foto: Valentí González]

Olivereta (Ligustrum vulgare)
[foto: Àngels Morell]

Campaneta blava (Campanula persicifolia)
[foto: Josep Nuet Badia]

Roser salvatge (Rosa canina ssp. stylosa)
[foto: Ia Calvet]

Dorònic cordat (Doronicum pardalianches)
[foto: Àngels Morell]

Ortiga pudent (Stachys sylvatica)
[foto: Àngels Morell]

Cerfull bord (Anthriscus sylvestris ssp. sylvestris)
[foto: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

Verònica austríaca (Veronica austriaca)
[foto: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

Cucut de rec (Lychnis flos-cuculi)
[foto: Valentí González]

Ortiga morta groga (Lamium galeobdolon)
[foto: Valentí González]

 

 

[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnin, Ia Calvet, Antonio Carvajal, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Josep Maria Soler] 

Nova sortida de treball a la serra de Malacara (la Segarra)

L’any 2017 l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya començà un treball botànic a la serra de Malacara, al municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra. El treball consisteix en fer el mapa de vegetació de la Serra i elaborar un catàleg de flora el més exhaustiu possible.

 

 

 

Tot el grup davant del conjunt arquitectònic de Malacara
[foto: Valentí González]

 

La serra de Malacara és una serra petita, allargada i orientada d’est a oest, amb una altitud màxima de 702 metres i que està envoltada de camps de conreu de cereal. Just al mig de la serra es troba el conjunt arquitectònic de Malacara, format per un antic castell, reconvertit actualment en una casa senyorial, i l'església de Santa Maria, just al costat. La importància d’aquestes construccions fa que aquest conjunt formi part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

La serra de Malacara envoltada de camps de cereals.
Al mig s'intueix el castell de Malacara
[foto: Valentí González]

 

Posteriorment a les sortides que vam realitzar durant l’any 2017 es va fer un treball de laboratori, principalment a les instal·lacions del CEC, en el qual es van determinar totes les mostres herboritzades que vam recollir i es van analitzar els inventaris fitosociològics realitzats a la Serra. Després de l’anàlisi de les dades, vam creure oportú fer una nova sortida per resoldre alguns dubtes i fer alguns inventaris més. Aquesta nova sortida es va realitzar els passat dissabte, 7 de maig.

 

 

 

Dos moments durant el treball de camp en el que es van
recol·lectar plantes i, sobretot, fulles de roures, per a la seva posterior determinació
[fotos: Àngels Morell, a dalt, i Anna Bonnín, a baix]

 

Anteriorment a la nova visita a la Serra, ens vam reunir al CEC en dues ocasions per programar la sortida de camp, en la que es van fer diversos grups, amb tasques concretes a desenvolupar. 

 

 

 

 

El treball de camp també consistí en fer inventaris fitosociològics
en alguns llocs on ens interessava completar la informació que teníem
[fotos: Josep Nuet, a dalt, Josep Maria Soler, al mig, i Jordi Pérez, a baix]

La jornada de treball va ser força profitosa i es van aconseguir els objectius programats. Ara resta analitzar totes les noves dades i començar a redactar el treball. 

 

 

L'abellera de mirall (Ophrys speculum)
[foto: Jordi Pérez]

L'abellera de la Passió (Ophrys sphegodes ssp. passionis)
[foto: Elena Juliachs]

 

Polígala de montpeller (Polygala monspeliaca),
una de les rareses que vam trobar durant la jornada de treball
[foto: Josep Nuet]

Van gaudir d’un dia assolellat i a estones calorós.

[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnín, Valentí González, Elena Juliachs, Àngels Morell, Josep Nuet, Jordi Pérez i Josep Maria Soler]

Segon bloc del curs de primavera de botànica

La setmana passada es va celebrar el segon bloc del curs de primavera de botànica, organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica. Aquests any el curs està dedicat als boscos de la zona volcànica de la Garrotxa.

 

Els participants al segon bloc del curs posant sota la
fageda de la serra de Xenacs, al municipi de les Preses.
[foto: Valentí González]

 

 

Aquesta segona part del curs es va iniciar el dijous amb una sessió teòrica telemàtica amb el títol La vegetació submediterrània de la zona volcànica de la Garrotxa i el seu contacte amb el món eurosiberià. En aquesta sessió teòrica, inicialment, es van comentar els inventaris fitosociològics d'alzinar que vam fer durant la primera sortida. Posteriorment, es van comentar el conceptes de regió submediterrània i regió eurosiberiana i es van repassar els boscos que es desenvolupen en aquestes dues zones biogeogràfiques i que estan presents a la zona volcànica de la Garrotxa. Finalment, es va organitzar la sortida de treball que complementa aquest segon bloc. 

 

Pujant pel camí que va al volcà del Racó ens vam aturar
per a fer una llista de les plantes que viuen a la roureda de roure martinenc.
[foto: Josep Maria Soler]

Al marge del camí que travessava la roureda vam
trobar uns quants exemplars de l'herba de la carbasseta (Aristolochia pistolochia).
[foto: Josep Maria Soler]

 

En el volcà del Racó, gaudint del paisatge espectacular
de la zona volcànica de la Garrotxa, amb la fageda d'en Jordà al davant
i els volcans Croscat i Santa Margarida al darrere.
[foto: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

Un altre moment d'observació de la flora que viu al bosc.
[foto: Miquel Femenia]

 

 

L'excursió en qüestió tenia com a objectiu veure els boscos de roure martinenc i les fagedes. Amb aquesta idea es va dissenyar una sortida que començava al municipi de Les Preses i que arribava al vessant nord de la serra de Xenacs. Un recorregut que ens permetia, a grans trets, veure les rouredes de roure martinenc amb boix, que es desenvolupaven en els vessants més encarats al sud, i les fagedes, que es feien als vessants més obacs. Durant el camí vam apuntar i comentar les plantes que anàvem trobant. En un racó molt ombrívol i humit del vessant nord de la serra de Xenacs vam aprofitar per fer un inventari fitosociològic d'una fageda amb joliu i que comentarem en la propera sessió teòrica. 

 

Dos moments durant l'elaboració de
l'inventari fitosociològic en la fageda
[Fotos: Anna Bonnín i Antonio Carvajal, a dalt; Josep Maria Soler, a baix]

Una espectacular imatge del sotabosc de la fageda que
es fa al vessant nord de la serra de Xenacs.
[foto: Xavier Ramírez]

 

Vam gaudir d'un dia molt bo que ens va permetre observar les plantes, les quals estaven en un moment de floració excel·lent. Només al final del dia, quan faltava poc per arribar als cotxes, va ploure una mica. 

 

Tres espècies que són característiques de les fagedes humides:
A dalt: el joliu (Scilla lilio-hyacinthus) [foto: Elena Juliachs]
Al mig: l'all de bruixa (Allium ursinum) [foto: Ia Calvet]
A baix: la verònica de muntanya (Veronica montana)
[foto: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

 

L'últim bloc d'aquest curs es farà el mes de maig i estarà dedicat als boscos eurosiberians de la zona volcànica de la Garrotxa que ens falten per estudiar: la roureda de roure pènol i el bosc de ribera. La sortida de treball es farà a Sant Joan les Fonts i es farà un recorregut per la riera de Bianya.

[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnín, Ia Calvet, Antonio Carvajal, Miquel Femenia, Valentí González, Elena Juliachs, Xavier Ramírez i Josep Maria Soler]
 

Sortida de treball de camp al Montnegre (el Vallès Oriental)

 

El dissabte 9 d'abril hem dut a terme la sortida mensual de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta vegada i dins del Projecte FitoCat hem visitat els faigs d'en Preses, a la capçalera del sot Gran d'en Preses al Montnegre.

L'objectiu era fer uns inventaris fitosociològics, seguint el mètode sigmatista o de Braun-Blanquet, per a poder caracteritzar fitosociològicament un grup de faigs que es van expandint molt a prop de la carena del Montnegre, a llevant del coll de Basses.

La foto de grup la vam fer al peu del faig més vell
[Foto: Valentí Gonzalez]

Vam arribar en cotxe fins al llogarret de Sant Martí de Montnegre i seguidament pujàrem pel camí indicat amb el GR 5 fins als faigs. Pel camí ens van aturar a anotar algunes plantes interessants que trobàvem.

Quan vam arribar als faigs d'en Preses organitzàrem la feina i ens repartírem en dos grups que van treballar en paral·lel. Cada grup va aixecar dos inventaris fitosociològics en diferents espais que havíem definit prèviament.

Un cop estudiades les dades recollides publicarem els resultats a Miconia, revista botànica catalana independent.

Els faig d'en Preses, a gairebé la carena del Montnegre,
són una raresa botànica, que es manté per les boires
que sovint cobreixen l'indret [Foto: Josep Nuet Badia]

Aixecant un inventari fitosociològic.
Aquí mesurant a superfície de la parcel·la a inventariar
amb una cinta mètrica [Foto: Anna M. Flores]

Treballant en el paratge dels faigs d'en Preses
[Foto: Josep M. Soler]

Dinàrem a l'obaga, arrecerats al peu del faig més vell de l'obaga del Montnegre, ja que a la carena hi bufava un vent cada vegada més fred. Després de dinar, ens vam dedicar a georeferenciar la situació dels faigs més corpulents amb el GPS i mesurar-ne el perímetre del tronc a 1,5 m del sòl.

Prenent la situació dels faigs i mesurant-ne el perímetre
[Foto: Josep Nuet Badia]

El dia, molt ennuvolat, rúfol i amb baixada de temperatura a partir del migdia, es va mantenir sense ploure. Al final unes ullades de sol ens van alegrar la tornada.

Us deixem algunes imatges de primavera, que vam captar amb les càmeres, tot trescant pel Montnegre.

La fulla del faig acabada de descloure [Foto: Adela Martín]

El buixol (Anemone nemorosa) [Foto: Jordi Pérez]

La primavera (Primula veris ssp. columnae) [Foto: Josep Nuet Badia]

Genista triflora [Foto: Josep Nuet Badia]

Llista de les plantes que vam observar i anotar, en els inventaris i durant el camí d'aproximació:

1. Ajuga reptans L.
2. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
3. Anemone nemorosa L.
4. Aquilegia vulgaris L. ssp. vulgaris
5. Arbutus unedo L.
6. Arum italicum Mill. ssp. italicum
7. Asplenium adiantum-nigrum L. ssp. onopteris (L.) Heufler
8. Asplenium trichomanes L. ssp. trichomanes
9. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
10. Calicotome spinosa (L.) Link
11. Cardamine hirsuta L.
12. Cardamine impatiens L.
13. Carex digitata L.
14. Carex halleriana Asso
15. Carex sylvatica Huds. ssp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
16. Carex sylvatica Huds. ssp. sylvatica
17. Castanea sativa Mill.
18. Centaurea pectinata L. ssp. pectinata
19. Cistus salviifolius L.
20. Clematis flammula L.
21. Clematis vitalba L.
22. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. ssp. majus
23. Corylus avellana L.
24. Crataegus monogyna Jacq.
25. Crepis sancta (L.) Bornm. ssp. sancta
26. Daphne laureola L. ssp. laureola
27. Deschampsia flexuosa (L.) Trin.
28. Erica arborea L.
29. Euphorbia amygdaloides L. ssp. amygdaloides
30. Euphorbia peplus L.
31. Fagus sylvatica L.
32. Galium maritimum L.
33. Genista triflora Rouy
34. Geranium molle L. ssp. molle
35. Geranium robertianum L.
36. Geum urbanum L.
37. Hedera helix L.
38. Ilex aquifolium L.
39. Laurus nobilis L.
40. Lonicera periclymenum L. ssp. periclymenum
41. Luzula forsteri (Sm.) DC.
42. Luzula sylvatica (Huds.) Gaud. ssp. sylvatica
43. Polypodium vulgare L. ssp. serrulatum Arcang.
44. Polypodium vulgare L. ssp. vulgare
45. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
46. Primula veris L. ssp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
47. Prunella vulgaris L.
48. Prunus avium (L.) L.
49. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
50. Quercus canariensis Willd.
51. Quercus ilex L. ssp. ilex
52. Quercus petraea (Matt.) Liebl. ssp. petraea
53. Quercus suber L.
54. Ranunculus bulbosus L.
55. Ranunculus ficaria L. ssp. ficaria
56. Rubia peregrina L. ssp. peregrina
57. Rubus serpens Weihe in Lej. et Court. [sp. cf.]
58. Rubus sp.
59. Ruscus aculeatus L.
60. Sanicula europaea L.
61. Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch ssp. scoparius
62. Satureja calamintha (L.) Scheele ssp. ascendens (Jord.) Briq.
63. Smilax aspera L.
64. Solidago virgaurea L. ssp. virgaurea
65. Stachys officinalis (L.) Trevisan
66. Stellaria holostea L.
67. Symphytum tuberosum L.
68. Tamus communis L.
69. Teucrium scorodonia L. ssp. scorodonia
70. Ulmus minor Mill.
71. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
72. Viola alba Bess. ssp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
73. Viola sylvestris Lam. ssp. sylvestris

[Text: Josep Nuet Badia; fotos: Anna M. Flores, Valentí González, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Jordi Pérez i Josep M. Soler]

Inici del curs Els boscos de la zona volcànica de la Garrotxa

 

Aquesta setmana hem iniciat el curs de primavera de botànica que aquest any porta per títol Els boscos de la zona volcànica de la Garrotxa. El curs està organitzat per l’Equip de Recerca Botànica en col·laboració amb l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

 

 

Cursetistes i instructors posant, després del dinar, sobre una jonceda
[foto: Valentí González]

Com sempre aquest curs de primavera està estructurat en tres blocs que es desenvolupen en tres mesos diferents, en aquesta ocasió durant els mesos de març, abril i maig. Cada bloc consta d’una sessió teòrica i d’una sortida de treball.

El programa del curs és el següent:

1er bloc:
1a sessió teòrica: dijous 24 de març, «La vegetació mediterrània de la zona volcànica de la Garrotxa».
1a sortida de camp: dissabte 26 de març, al sector de Batet de la Serra (Olot).

2on bloc:
2a sessió teòrica: dijous 21 d’abril, «La vegetació submediterrània de la zona volcànica de la Garrotxa i el seu contacte amb el món eurosiberià».
2a sortida de camp: diumenge 24 d’abril, al vessant nord del Puig Rodó (Les Preses).

3er bloc:
3a sessió teòrica: dijous 19 de maig, «La vegetació eurosiberiana de la zona volcànica de la Garrotxa».
3a sortida de camp: dissabte 21 de maig, a Sant Joan les Fonts.

El primer bloc s’ha desenvolupat amb molt bon ambient gràcies al tarannà dels participants i dels instructors. El dijous es va fer la sessió teòrica de forma telemàtica i el dissabte vam fer la sortida de treball al sector dels Camps de Batet, al municipi d’Olot. 

 

 

Al començament de l'excursió vam passar força estona
estudiat la flora que es feia en un marge de roca volcànica
[foto: Anna Bonnín]

Detall del revers de Polipodium vulgare,
amb els sorus ben desenvolupats
[foto: Ia Calvet]

Curiosa imatge apical del grup estudiant la flora del marge rocós,
anotant les dades a les tauletes i mòbils
[foto: Miquel Femenia]

La sortida consistí en fer un recorregut per aquest altiplà olotí, entre conreus de cereal i volcans i gaudint del paisatge endreçat i relaxant de la zona volcànica de la Garrotxa. L’objectiu de la sortida era l’anàlisi de la vegetació mediterrània i, per això, van estudiar la flora que viu als alzinars de tot aquest sector. També vam fer dos inventaris fitosociològics en dos alzinars de composició florística i estructura força diferent i que analitzarem més endavant per veure les seves diferències. 

 

 

Tres moments mentre es feien els inventaris fitosociològics
a l'interior dels alzinars
[fotos: Josep Maria Soler, a dalt; Valentí González, al mig; Elena Juliachs, a baix]

 

La sortida de treball va ser força enriquidora per a tothom i, fins i tot, el temps va ajudar força. Tot i que estava núvol, no va ploure ni una gota. 

 

Els següents blocs del curs seran al mes d'abril i al de maig. Tot i que el curs ja ha començat, si hi ha alguna persona interessada en fer els dos blocs que queden o només un d'ells, pot dirigir-ser a Atenció al Soci del Centre Excursionista de Catalunya on la podran informar.

 

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Ia Calvet, Miquel Femenia, Valentí González, Elena Juliachs i Josep Maria Soler]