Sortida de treball botànic al Montgrí

El passat dissabte (14-III-2026), l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà la sisena sortida de treball botànic corresponent al curs La fisonomia vegetal de Catalunya. Amb aquest curs  celebrem el vintè aniversari de la fundació de l'ERB-CEC, l'any 2006.

El grup al costat d'un exemplar de Barlia robertiana,
una orquídia en plena floració,
de la qual vam veure centenars d'exemplars
[foto: Valentí González]

En aquesta ocasió visitàrem el massís del Montgrí, al Baix Empordà. Aquesta sortida estava prevista per al mes de gener, però la vam ajornar en dues ocasions per diferents causes. Per fi aquest mes de març la vam fer, tot i que les previsions climatològiques auguraven un temps una mica complicat, amb vent i pluja.

Durant l'esmorzar comentàrem la pràctica que van fer
els aspirants a voluntaris del CEC
[foto: Imma Selva]

Aquesta sortida també servia de pràctica per als nous aspirants a voluntaris del CEC que tenim a l'ERB. Com que les circumstàncies de la meteorologia ens obligaven a canviar l'itinerari, aquests aspirants van haver de dissenyar-ne alguns d'alternatius. Durant l'esmorzar a Bellcaire d'Empordà els van explicar al grup i se'n va escollir un.

Dos moments durant el treball botànic del matí
[fotos: Valentí González i Marga Losantos]

Vam deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha al costat de l'ermita de Santa Caterina (163 m), al bell mig de la serra del Montgrí. Des de l'ermita vam fer un recorregut curt cap al coll del Puig (241 m), sense arribar-hi, per un corriol que puja una mica en direcció nord-est, arrecerat del vent i aprofitant que la pluja era suau. En aquest sector vam estar observant les brolles i les garrigues que començaven a tenir en flor algunes espècies força interessants, com ara Barlia robertiana, Ophrys gr. fusca, Ophrys gr. sphegodes, Narcissus assoanus, Iris lutescens, etc. Aquí vam estar fins al migdia.

Vam tornar a agafar el cotxe i ens vam apropar al forn de calç de Santa Caterina (109 m), on vam dinar, ja sense pluja.

Després del dinar fins i tot el cel es va aclarir una mica, i el vent es va fer una mica més fort, però sense molestar-nos gaire perquè ens movíem pel fons de la vall. Vam aprofitar per a fer un recorregut circular, donant la volta a un turonet que hi ha al sud-oest de l'ermita, on el mapa marca que hi ha la font dels Apòstols.

Durant la tarda no va ploure i al fons de la vall estàvem
arrecerats del fort vent que bufava.
Tot i així, havíem d'anar ben tapats pel fred
[fotos: Anna Bonnín, Àngel Romo i Imma Selva]

En aquesta volta vam aprofitar per a anotar les plantes que hi havia, aixecàrem un inventari fitosociològic en una brolla de romaní i vam dibuixar sobre una ortofotografia les unitats de vegetació que s'observàvem.

Just abans de començar a fer l'inventari de vegetació
[foto: Valentí González]

Fet aquest recorregut circular vam donar per acabada la sortida de treball botànic d'aquest mes, que es va complicar des del punt de vista meteorològic però que vam poder resoldre amb eficàcia.

La relació provisional de plantes que vam observar durant la sortida de treball és la següent:

1. Aceras anthropophorum (L.) Ait. f.
2. Agave americana L.
3. Alyssum maritimum (L.) Lam.
4. Antirrhinum majus L.
5. Aphyllanthes monspeliensis L.
6. Asparagus acutifolius L.
7. Asperula cynanchica L. subsp. brachysiphon (Lange in Willk. et Lange) O. Bolòs et J. Vigo
8. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
9. Avenula pratensis (L.) Dumort.
10. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
11. Biscutella laevigata L. subsp. mediterranea (Jord.) Br.-Bl. et al.
12. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
13. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
14. Bupleurum rigidum L. subsp. rigidum
15. Calicotome spinosa (L.) Link subsp. spinosa
16. Carex halleriana Asso
17. Cistus albidus L.
18. Cistus salviifolius L.
19. Clematis flammula L.
20. Clematis vitalba L.
21. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
22. Crepis sp
23. Cytinus ruber Fourr. ex Fritsch
24. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
25. Erica arborea L.
26. Eryngium campestre L.
27. Euphorbia characias L. subsp. characias
28. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
29. Euphorbia serrata L.
30. Ferula communis L. subsp. communis
31. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
32. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
33. Fumana thymifolia (L.) Spach
34. Galium maritimum L.
35. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
36. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
37. Globularia alypum L.
38. Hedera helix L.
39. Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. pilosum (L.) P. Fourn.
40. Iberis linifolia L. subsp. dunalii (Bub.) B.Valdés
41. Iris lutescens Lam.
42. Lactuca perennis L.
43. Lactuca viminea (L.) J. et C. Presl
44. Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. hispidus (Roth) Kerguélen
45. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
46. Linum narbonense L.
47. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
48. Muscari neglectum Guss. ex Ten.
49. Narcissus assoanus Duf.
50. Olea europaea L.
51. Ononis minutissima L.
52. Ophrys fusca Link [grup]
53. Ophrys speculum Link
54. Ophrys sphegodes Mill. [grup]
55. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
56. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
57. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
58. Pinus halepensis Mill.
59. Pistacia lentiscus L.
60. Pistacia terebinthus L.
61. Plantago coronopus L. subsp. coronopus
62. Plantago lanceolata L.
63. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
64. Psoralea bituminosa L.
65. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
66. Quercus ilex L. subsp. ilex
67. Reichardia picroides (L.) Roth
68. Rhamnus alaternus L.
69. Rosmarinus officinalis L.
70. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
71. Ruscus aculeatus L.
72. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
73. Scabiosa atropurpurea L.
74. Scorzonera angustifolia L.
75. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
76. Smilax aspera L. subsp. balearica (Willk.) Malagarriga
77. Sorbus domestica L.
78. Staehelina dubia L.
79. Stipa offneri Breistr.
80. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
81. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
82. Ulex parviflorus Pourr.
83. Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt
84. Verbascum sinuatum L.
85. Viburnum tinus L. subsp. tinus
86. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Valentí González, Marga Losantos, Àngel Romo i Imma Selva]

El Botanicón, un joc de taula històric per a aprendre botànica

El passat dijous, 5 de març, l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) va tenir la sort de rebre la visita d'Andrés Valverde Martínez i Andrés Valverde Valera. Pare i fill, respectivament, són botànics, micòlegs i naturalistes del Prat de Llobregat.

Andrés Valverde Martínez, a més, és un apassionat bibliòfil, amb un entusiasme especial per als llibres antics de ciències naturals. Després de molts anys, ha aconseguit recopilar una biblioteca considerable, on conserva veritables joies de la història de la literatura científica, en especial de la història de la botànica.

Per commemorar el 20è aniversari de l'ERB-CEC i el 150 aniversari de la fundació del CEC, estem preparant una publicació que tractarà sobre la història botànica de l'entitat, des dels inicis, el 1876, fins a l'actualitat. Coneixedors del material històric que té l'Andrés Valverde Martínez ens vam posar en contacte amb ell i, de seguida, es va oferir a buscar algun document, llibre, etc., de la seva col·lecció que ens pogués servir per a la nostra publicació. Ens va enviar algunes fotos del material que havia seleccionat, algunes d'especial interès per a l'ERB, com ara algun llibre amb referències de Pius Font i Quer i de Ramon Pujol i Alsina.

Una de les coses que més ens van impactar va ser unes fotografies del Botanicón, un joc de taula dissenyat per Pius Font i Quer, durant el temps que va estar empresonat, que tenia com a objectiu aprendre botànica jugant.

Sobre aquest joc se saben poques coses. Segurament se'n feren poques unitats i moltes es deuen haver perdut. Es coneixia la seva existència, però molt poca gent n'havia vist algun exemplar. Tant és així que, ni en el mateix Institut Botànic de Barcelona, entitat científica d'on Font i Quer va ser director i on va treballar durant molts anys, no n'havien tingut cap exemplar en la seva col·lecció històrica. Malgrat això, l'Andrés Valverde Martínez havia aconseguit un exemplar fa uns anys en una subhasta.

Ens vam posar en contacte de nou amb l'Andrés per preguntar-li si ens podria mostrar el joc i, ràpidament, la resposta va ser afirmativa.

Així, doncs, aquest dijous passat (12-III-2026) vam rebre la visita al CEC dels Andrés Valverde, que ens van ensenyar el Botanicón, un element podríem dir gairebé mític, que es convertia en aquell moment en realitat.

El joc és fet per a un màxim de quatre jugadors i és constituït per quatre taules (una per jugador) i una col·lecció de cartes amb dibuixos de les parts més importants de dotze espècies de plantes distintes. Cada espècie correspon a una família diferent. Un dels aspectes més interessants és que els dibuixos són fets pel gran il·lustrador científic Eugeni Sierra i Ràfols, fet que dóna molta més importància al joc. El joc es completa amb unes instruccions i unes regles, on Font i Quer explica quatre maneres diferents de jugar.

Des de l'ERB-CEC volem donar les gràcies als Andrés Valverde, pare i fill, per la seva amabilitat a ensenyar-nos el Botanicón, un "simple" joc de taula però que forma part de la història de la botànica d'aquest país.

[Text: Valentí González; fotografies: Valentí González, Josep Nuet Badia i Andrés Valverde]

Les ventades no aturen l'activitat de l'ERB-CEC

El dissabte 14 de febrer del 2026, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya va fer la sortida oficial de treball botànic del mes de febrer.

A causa de les fortes ventades vam canviar l'ordre de les sortides del curs La fisonomia vegetal de Catalunya, que havíem de fer al massís de Montgrí, i vam fer la sortida del serrat de Montpaó (la Segarra). En aquest indret també feia vent, però era menys fort i els instructors van fer una variant que ens mantingué tot el dia a sotavent del mestral i així poguérem treballar amb comoditat.

En aquesta ocasió vam visitar els turons de Montpaó, al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. 

El nom del serrat prové de l'antic castell de Montpaó, que es troba en un turonet en un contrafort del serrat.

Una vista del turó del castell de Montpaó des del sud.
Al cim del turó es veuen les ruïnes d'una torre.
La vegetació d'aquest serrat és formada per carrascars,
pinedes de pi blanc amb brolles, fenassars i llistonars
[Foto: Josep Nuet Badia]

Els participants ens vam reunir a la Panadella per esmorzar. Després vam anar amb cotxe fins a Sant Pere dels Arquells. Des d'aquest petit poble pujàrem fins a un collet al costat del Corral del Monjo. De tota manera, abans d'arribar al collet ens vam aturar molta estona i vam aixecar un inventari fitosociològic d'una roureda, que estudiarem en profunditat en la propera sessió telemàtica.

Un moment de l'explicació de com s'aixeca un
inventari fitosociològic segons el mètode sigmatista.
[Foto: Imma Selva]

Després continuàrem pel vessant est del serrat fins a un tros més enllà, on férem una llista de les plantes d'una brolla d'argelagues.

Com que l'hora de dinar s'acostava, continuàrem seguint el corriol que ens portà al peu de les ruïnes del castell de Montpaó. Allí dinàrem a recer del vent.

En una brolla d'argelagues, buscant plantes i explicant
els detalls morfològics que les distingeixen
[Foto: Imma Selva]

La clàssica fotografia de grup feta després de dinar,
al peu del turó on hi ha el castell de Montpaó
[Foto: Valentí González]

Després de dinar ens enfilàrem al cim del turó, on hi ha les ruïnes de la torre de Montpaó, des d'on tinguérem ocasió de veure un panorama extens de la Segarra, amb els camps que comencen a verdejar, i el Pirineu al fons, on distingíem perfectament el Montsec d'Ares i el de Rúbies, amb la serra de Sant Mamet, el Port del Comte, el Turp d'Oliana, la serra del Verd, el Pedraforca, la serra d'Ensija i els Rasos de Peguera.

La vall del riu d'Ondara des del castell de Montpaó cap
a Sant Pere dels Arquells. Es veu el gran contrast de
la vegetació entre les planes totalment conreades
i els turons coberts de carrascars, pinedes i brolles.
[Foto: Josep Nuet Badia]

Observant i anotant les plantes que trobem al peu del castell de Montpaó
[Foto: Marga Losantos]

Encara continuàrem buscant plantes al peu de la torre i, més tard, començàrem a tornar. Un grup, que havia de ser d'hora a casa, tornà de seguida, i l'altre, encara es va entretenir a fer un nou inventari en una solana molt seca, amb una vegetació molt esclarissada, que més endavant estudiarem detingudament.

Quan queia la tarda vam aprofitar per a aixecar el darrer
inventari fitosociològic en un espai de vegetació molt
esclarissada [Foto: Anna Bonnín]

Relació de totes les plantes diferents que vam observar i anotar, tant en les llistes com en els dos inventaris que vam aixecar:

1. Acer monspessulanum L. ssp. monspessulanum

2. Aphyllanthes monspeliensis L.

3. Arabis hirsuta (L.) Scop. ssp. gerardi Hartman f.

4. Artemisia herba-alba Asso

5. Asparagus acutifolius L.

6. Atractylis humilis L. ssp. humilis

7. Avenula pratensis (L.) Dumort. ssp. iberica

8. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes

9. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.

10. Bupleurum fruticescens L. ssp. fruticescens

11. Bupleurum rigidum L. ssp. rigidum

12. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. ssp. rubella (Reut.) Hobkirk

13. Carex halleriana Asso

14. Centaurea linifolia L. ssp. linifolia

15. Centaurea melitensis L.

16. Cirsium sp.

17. Coris monspeliensis L.

18. Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna

19. Dactylis glomerata L. ssp. glomerata

20. Dorycnium pentaphyllum Scop. ssp. pentaphyllum

21. Elymus hispidus (Opiz) Melderis

22. Erophila verna (L.) F. Chev. ssp. praecox (Steven) P. Fourn.r

23. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz ssp. nasturtiifolium

24. Eryngium campestre L.

25. Euphorbia nicaeensis All. ssp. nicaeensis

26. Fumana thymifolia (L.) Spach ssp. thymifolia

27. Fumaria officinalis L.

28. Genista hispanica L. ssp. hispanica

29. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. ssp. scorpius

30. Geranium molle L. ssp. molle

31. Geranium robertianum L. ssp. purpureum (Vill.) Nyman

32. Geranium rotundifolium L.

33. Helianthemum apenninum (L.) Mill.

34. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.

35. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours. ssp. thibaudii (Pers.) Meikle

36. Helichrysum stoechas (L.) Moench

37. Hornungia petraea (L.) Reichenb.

38. Juniperus communis L. ssp. communis

39. Juniperus oxycedrus L. ssp. oxycedrus

40. Kochia prostrata (L.) Schrad.

41. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.

42. Lavandula latifolia Medic.

43. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.

44. Linum tenuifolium L. ssp. suffruticosum (L.) Litard.

45. Lithospermum fruticosum L.

46. Lonicera etrusca Santi

47. Onobrychis viciifolia Scop. [sp. cf.]

48. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. ssp. miliacea

49. Osyris alba L.

50. Pallenis spinosa (L.) Cass.

51. Papaver hybridum L.

52. Phlomis lychnitis L.

53. Pinus halepensis Mill.

54. Plantago albicans L.

55. Polygala rupestris Pourr. ssp. rupestris

56. Potentilla neumanniana Reichenb.

57. Prunus spinosa L.

58. Quercus coccifera L. ssp. coccifera

59. Quercus faginea Lam. ssp. faginea

60. Quercus ilex L. ssp. ballota (Desf.) Samp.

61. Quercus ilex L. ssp. ilex

62. Rhamnus saxatilis Jacq. ssp. infectoria (L.) P. Fourn.

63. Rosa pimpinellifolia L. ssp. myriacantha (DC.) O. Bolòs et J. Vigo

64. Rosa sp.

65. Rubia peregrina L. ssp. peregrina

66. Sanguisorba minor Scop.

67. Santolina chamaecyparissus L.

68. Sedum sediforme (Jacq.) Pau

69. Sorghum halepense (L.) Pers.

70. Stipa offneri Breistr.

71. Teucrium chamaedrys L. ssp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.

72. Teucrium polium L.

73. Teucrium polium L. ssp. polium

74. Thalictrum tuberosum L.

75. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. ssp. tinctoria

76. Thymus vulgaris L. ssp. vulgaris

77. Tordylium maximum L.

78. Veronica sp.

79. Viola alba Bess. ssp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

80. Viola rupestris F. W. Schmidt ssp. rupestris

[Text: Josep Nuet Badia, fotos: Anna Bonnín, Valentí González, Marga Losantos, Josep Nuet Badia, Imma Selva]

Primera sortida de treball del 2026 de l'ERB

Aquest passat dissabte l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya inicià les sortides de treball botànic de l'any 2026. En aquesta ocasió visitàrem els turons de Montcorb, al municipi de Riudarenes, a la comarca de la Selva. Aquesta sortida és la quarta del curs La Fisonomia vegetal de Catalunya. Prèviament, el dijous es va presentar la segona conferència del curs titulada La Fisonomia vegetal de la Depressió Central, a càrrec de Valentí González.

El grup posant sota un roure de fulla gran, al costat
de l'ermita de la Mara de Déu de Montcorb
[Foto: Valentí González]

El recorregut de la sortida començà a prop de can Gelats Nou (103 m d'altitud). Vam seguir per una pista ampla que porta a can Campets però abans d'arribar a la masia ens vam desviar per un corriol cap el sud-oest, per pujar a un turonet (111 m) on ens vam aturar força estona per fer un parell d'inventaris fitosociològics en unes brolles de bruc d'escombres amb sureres.

Observant la flora que es feia en un talús força humit
[Foto: Valentí González]

Durant l'aixecament d'uns dels inventaris
[Foto: Josep Maria Soler]

Després vam continuar pel corriol i vam tornar de nou a la pista ampla del principi. Des d'aquí vam continuar fins el torrent de Vilarràs on vam fer una altra aturada llarga per apuntar les plantes que es feien al costat del torrent i d'uns camps de conreu adjacents.

El grup treballant al costat del torrent de Vilarràs
[Foto: Imma Selva]

La flora menuda ens obligava a agenollar-nos
per observar les seves característiques
[Foto: Valentí González]

Més tard vam arribar a uns boscos de roure africà, que hi ha al nord de la masia de Montcorb, on vam dinar. Després del descans vam continuar ampliant la llista d'espècies i ens vam dirigir fins a l'ermita de la Mare de Déu de Montcorb (90 m). Des d'aquí vam iniciar la tornada cap els cotxes, gaudint d'una vesprada magnífica.

Estudiant la roureda on vam dinar
[Foto: Anna Bonnín]

Al costat de l'ermita de Montcorb
[Foto: Imma Selva]

Amb la informació botànica recollida durant la sortida tindrem material per treballar durant les reunions dels dijous, especialment amb els dos inventaris fitosociològics que haurem de classificar.

Vam gaudir d'un dia assolellat i molt net, amb fred a primera hora del matí i quan va començar a fer-se fosc.

Durant la tornada vam gaudir d'un cel espectacular
[Foto: Maria Congost]

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Anthoxanthum odoratum L.
2. Araujia sericifera Brot.
3. Arbutus unedo L.
4. Artemisia verlotiorum Lamotte
5. Arum italicum Mill.
6. Asparagus acutifolius L.
7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
8. Aster pilosus Willd.
9. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
10. Bidens subalternans DC.
11. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
12. Calicotome spinosa (L.) Link
13. Calluna vulgaris (L.) Hull
14. Cardamine hirsuta L.
15. Carex flacca Schreber
16. Carex pendula Huds.
17. Celtis australis L.
18. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
19. Chelidonium majus L.
20. Cistus monspeliensis L.
21. Cistus salviifolius L.
22. Clematis flammula L.
23. Cornus sanguinea L. subsp. sanguinea
24. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
25. Crepis sancta (L.) Bornm. subsp. sancta
26. Cynosurus echinatus L.
27. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
28. Datura stramonium L.
29. Daucus carota L. subsp. carota
30. Dianthus armeria L. subsp. armeria
31. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
32. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
33. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
34. Erica arborea L.
35. Erica scoparia L. subsp. scoparia
36. Euphorbia amygdaloides L.
37. Euphorbia peplus L.
38. Evonymus europaeus L.
39. Fraxinus excelsior L.
40. Genista monspessulana (L.) L. Johnson
41. Genista triflora Rouy
42. Geranium dissectum L.
43. Geranium robertianum L.
44. Geranium rotundifolium L.
45. Hedera helix L.
46. Hypochaeris radicata L.
47. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
48. Ligustrum vulgare L.
49. Lilium martagon L.
50. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
51. Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum
52. Lunaria annua L. subsp. annua
53. Luzula forsteri (Sm.) DC.
54. Medicago arabica (L.) Huds.
55. Oenothera biennis L. s. l.
56. Phillyrea angustifolia L.
57. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
58. Phytolacca americana L.
59. Pimpinella saxifraga L.
60. Pinus pinaster Ait.
61. Pinus pinea L.
62. Platanus orientalis L.
63. Poa annua L.
64. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
65. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
66. Potentilla reptans L.
67. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
68. Prunella vulgaris L.
69. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
70. Quercus x streimii Heuff.
71. Quercus canariensis Willd.
72. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
73. Quercus ilex L. subsp. ilex
74. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
75. Quercus pubescens Willd.
76. Quercus suber L.
77. Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy et Foucaud
78. Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria
79. Rosa sempervirens L.
80. Rostraria cristata (L.) Tzvelev
81. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
82. Rubus ulmifolius Schott
83. Ruscus aculeatus L.
84. Salvia verbenaca L.
85. Sambucus nigra L.
86. Sanguisorba minor Scop.
87. Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch subsp. scoparius
88. Sedum rupestre L. subsp. reflexum (L.) Hegi et E. Schmid
89. Senecio vulgaris L.
90. Silene latifolia Poiret
91. Silene nutans L.
92. Silybum marianum (L.) Gaertn.
93. Sonchus tenerrimus L.
94. Sorbus torminalis (L.) Crantz
95. Spergula arvensis L.
96. Stachys officinalis (L.) Trevisan
97. Stellaria holostea L.
98. Stellaria media (L.) Vill.
99. Thymus vulgaris L.
100. Ulex parviflorus Pourr.
101. Valeriana officinalis L.
102. Veronica persica Poiret in Lam.
103. Viburnum tinus L. subsp. tinus
104. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker [sp. cf.]
105. Viola sylvestris Lam. subsp. sylvestris

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Maria Congost, Valentí González, Imma Selva i Josep Maria Soler]

Sortida de treball a Sant Roc de Gurb

El passat dissabte, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida botànica de treball de cada mes. Aquesta sortida correspon a la tercera del curs La fisonomia vegetal de Catalunya. En aquest cas, visitàrem els voltants de l'ermita de Sant Roc, al municipi de Gurb, comarca d'Osona.

El grup al final de la jornada de treball als Terressos del Tir
[foto: Valentí González]

El recorregut començà a Sant Andreu de Gurb (568 metres d'altitud), passà pel fons del torrent del Puig, per un paratge conegut com el Bosc Encantat, i continuà fins a l'ermita de Sant Roc (602 m). Des d'aquí vam pujar al cim del turó (634 m) que hi ha a l'oest de l'ermita, des d'on vam veure unes impressionants vistes dels voltants i dels badlands que hi ha al seu vessant oest.

Tres imatges durant el treball de camp
[Fotos, de dalt a baix: Àngels Morell, Anna Bonnín i Imma Selva] 

Badland és una paraula anglesa amb la qual es denomina un tipus de paisatge en el què l'erosió del vent i de l'aigua sobre un terreny sedimentari i tou (margues i guixos) ha provocat la formació de barrancs i petits canyons gairebé denudats de vegetació. Aquest tipus de paisatge és molt conegut als Estats Units i a Catalunya no és molt estès però a la plana de Vic i els seus voltants tenim alguns exemples.

Badlands, a l'oest del turó
[foto: Valentí González]

Vam tornar de nou a l'ermita de Sant Roc i vam completar la sortida fent la volta pel turó, tornant al punt d'inici passant de nou pel fons del torrent del Puig.

 A prop de l'ermita de Sant Roc,
en una roureda força esclarissada.
[fotos: Valentí González]

Durant el recorregut vam observar la vegetació que es feia al nord i a l'est del turó, amb rouredes esclarissades barrejades amb pi roig, en un ambient una mica humit i sobre un terreny no gaire pendent; en contrast amb l'oest i el sud del turó, en un ambient més sec, on els badlands estaven més ben formats i on els pendents eren considerables, amb joncedes i llistonars desenvolupats sobre la base.

Una branqueta de teix (Taxus baccata)
[foto: Adela Martín]

Un moment per descansar i repassar els apunts,
al cim del turó
[foto: Àngels Morell]

Durant la jornada de treball vam apuntar les plantes que es feien en els diferents ambients que anàvem visitant i vam fer algun inventari de vegetació.

La llista de plantes observades és la següent: 

1. Acer campestre L.
2. Acer opalus Mill. subsp. opalus
3. Agrimonia eupatoria L. subsp. eupatoria
4. Anemone hepatica L.
5. Aphyllanthes monspeliensis L.
6. Arctium minus Bernh.
7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
8. Atractylis humilis L. subsp. humilis
9. Bidens subalternans DC.
10. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
11. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
12. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
13. Bupleurum rigidum L. subsp. rigidum
14. Carduncellus monspelliensium All.
15. Carex flacca Schreber
16. Catananche caerulea L.
17. Centaurium erythraea Rafn.
18. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
19. Cirsium vulgare (Savi) Ten. subsp. vulgare
20. Clematis vitalba L.
21. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. ramosum (Costa) Silvestre
22. Convolvulus cantabrica L.
23. Coriaria myrtifolia L.
24. Coris monspeliensis L.
25. Cornus sanguinea L.
26. Crataegus monogyna Jacq.
27. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
28. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
29. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
30. Daphne laureola L. subsp. laureola
31. Daucus carota L.
32. Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
33. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
34. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
35. Echinops ritro L. subsp. ritro
36. Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.
37. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz subsp. nasturtiifolium
38. Eryngium campestre L.
39. Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
40. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
41. Euphorbia serrata L.
42. Fragaria vesca L.
43. Fraxinus excelsior L.
44. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
45. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
46. Globularia cordifolia L.
47. Globularia vulgaris L.
48. Hedera helix L.
49. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
50. Helichrysum stoechas (L.) Moench
51. Helleborus foetidus L.
52. Hippocrepis comosa L.
53. Hypericum humifusum L.
54. Ilex aquifolium L.
55. Inula conyza (Griess.) DC.
56. Inula salicina L.
57. Juniperus communis L. subsp. communis
58. Juniperus communis L. subsp. hemisphaerica (J. et C. Presl) Nyman
59. Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. catalaunica (Senn. ex Szabó) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
60. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
61. Lavandula latifolia Medic.
62. Ligustrum vulgare L.
63. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
64. Lithospermum fruticosum L.
65. Lonicera xylosteum L.
66. Mercurialis annua L. subsp. annua
67. Molinia coerulea (L.) Moench
68. Odontites luteus (L.) Clairville
69. Ononis tridentata L.
70. Picris hieracioides L. subsp. hieracioides
71. Pimpinella saxifraga L.
72. Pinus sylvestris L.
73. Plantago albicans L.
74. Plantago lanceolata L.
75. Plantago major L. subsp. major
76. Potentilla neumanniana Reichenb.
77. Prunella vulgaris L.
78. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
79. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
80. Quercus ilex L. subsp. ilex
81. Quercus pubescens Willd.
82. Quercus subpyrenaica E. H. del Villar
83. Ranunculus bulbosus L.
84. Reseda fruticulosa L. subsp. barrelieri (Bertol ex Miller in DC.) Fdez. Casas, J. Molero et Pujadas
85. Reseda suffruticosa Loefl.
86. Robinia pseudoacacia L.
87. Rosa pouzinii Tratt.
88. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
89. Rubus ulmifolius Schott
90. Ruscus aculeatus L.
91. Sambucus nigra L.
92. Sanguisorba minor Scop.
93. Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
94. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
95. Sorbus domestica L.
96. Spiranthes spiralis (L.) F. Chev.
97. Stachys officinalis (L.) Trevisan
98. Succisa pratensis Moench
99. Taxus baccata L.
100. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
101. Teucrium polium L. subsp. capitatum
102. Teucrium pyrenaicum L. subsp. guarense P. Monts.
103. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
104. Viburnum lantana L.
105. Viola hirta L.

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Valentí González, Adela Martín, Àngels Morell i Imma Selva]

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) en l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny

Els passats 19 i 20 de novembre s'ha celebrat l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny en Sant Esteve de Palautordera (el Vallès Oriental). Aquestes jornades se celebren cada quatre anys en combinació amb les dels altres parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.

En aquesta trobada, organitzada per les diputacions de Barcelona i de Girona i per l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, s'han presentat treballs de tota mena relacionats amb el massís del Montseny: gestió, temes socials, paleontologia, història, etnologia, climatologia, hidrologia, hàbitats i ecosistemes, vegetació i fauna. En total cinquanta-cinc treballs de recerca.

Cartell de la trobada a l'escenari
del teatre Pare Casals
de Sant Esteve de Palautordera 
[foto: Josep Nuet Badia]

En aquesta ocasió, l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC) ha participat amb la presentació del treball: Estudi dels boscos i matollars del Montseny, 2. La dinàmica de la vegetació dels Roures de Ridaura.

Aquest treball és la segona part d'un estudi fet a la roureda de roure de fulla gran que hi ha al paratge de can Ridaura del Montseny. La primera part ha estat publicada recentment a Miconia, revista botànica catalana independent. La podeu consultar aquí.

A l'inici de la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Aquest estudi dels Roures de Ridaura forma part d'un projecte molt més general que es proposa estudiar l'estat actual i la dinàmica dels boscos i dels matollars de tot el massís i que anirem publicant a mesura que es vagin obtenint resultats. Aquests dos articles sobre la roureda de Ridaura són els primers que surten a la llum.

Concretament, l'estudi fet per Àngel M. Romo, Valentí González i Josep Nuet Badia, membres de l'ERB-CEC, explica com és aquest bosc de roure de fulla gran (Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae) de Ridaura en l'actualitat, les condicions ambientals en les que hi viu, com ha evolucionat des de mitjans de segle XX fins ara. Finalment, planteja què pot passar en endavant amb aquesta roureda i, en general, amb la resta de rouredes de roure de fulla gran del Montseny, futur que depèn de la seva gestió i de com evolucionarà el canvi climàtic.

Un moment durant la intervenció en la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Un dels resultats importants del treball ha estat descartar que aquesta roureda estigues patint un procés de «mediterraneïtzació» a conseqüència del canvi climàtic, tal  com s'havia publicat fa una vintena d'anys. 

Així la situació actual es totalment el contrari, atenent al que ha estat publicat i ara nosaltres hem observat: mapes de vegetació fets en diferents èpoques, observació d'ortofotografies de diferents anys i la història humana del paratge, més els resultats derivats del nostre estudi al llarg d'aquest any, indiquen tot plegat que la vegetació potencial eurosiberiana, representada en el paratge de Ridaura per la roureda de roure de fulla gran, ha recuperat el seu lloc original.

De tota manera no es tracta d'una roureda de fulla gran ben típica, perquè arrela sobre substrat esquistós, mentre que les més típiques ho fan sobre substrat granític i sòls oligotròfics.

Interior de la roureda de roure de fulla gran de Ridaura
[foto: Valentí González, 21-VI-2025]

La XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny, s'ha  celebrat al teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera, amb capacitat per a més de 300 persones. Durant els dos dies han comptat amb una important assistència de públic, molt interessat en tots aquests temes relacionats amb el Montseny. 

A més, els que no es van poder desplaçar, van poder seguir totes les ponències, en directe, per Internet. 

Ara, si us interessa, les podeu tornar a seguir al canal de Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Com sempre, les comunicacions presentades seran publicades per la Diputació de Barcelona, i estaran a disposició dels investigadors i de les persones interessades.

[Text: Valentí González i Josep Nuet Badia]