dilluns, 13 de maig del 2024

Sortida de treball a la vall de Riudaura (la Garrotxa)


Aquest dissabte passat l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà una sortida de treball a Riudaura (la Garrotxa).

El grup davant l'ermita de Sant Joan de la Font
[foto: Valentí González]

Aquesta excursió està enquadrada en el conjunt d'activitats que dediquem a la memòria del Dr. Oriol de Bolòs, per celebrar el centenari del seu naixement. De tots és ben conegut que el Dr. Bolòs va néixer a Olot i, per tant, era obligat que una de les sortides de treball fos a la Garrotxa.

El camí fins a Sant Joan de la Font és molt agradable,
protegits de la calor pel bosc caducifoli
[foto: Mercè Soteres]

El grup en arribar a Sant Joan de la Font
[foto: Miquel Femenia]

El recorregut de la sortida començà al poble de Riudaura (575 m) i, passant per can Fajula (620 m), vam arribar a Sant Joan de la Font (801 m), una ermita romànica (s. XII) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La tornada va ser pel mateix camí.
El paisatge que vam observar és forestal amb predomini dels arbres caducifolis, principalment roures, freixes de fulla gran, til·lers, faigs al voltant de l'ermita i verns a la vora dels torrents.

La verneda és el bosc que domina els marges del torrent dels Cortils
[foto: Valentí González]

Al costat de l'aigua viuen espectaculars poblacions
de Phyllitis scolopendrium i de Carex pendula
[foto: Josep Nuet Badia]

Vam gaudir d'un dia força assolellat i calorós. De tota manera, aquesta calor va quedar esmorteïda per la frescor de l'interior del bosc.


Dos moments durant la recerca florística
[fotos: Imma Selva (a dalt), Valentí González (a baix)]

Durant el recorregut vam apuntar les plantes que anàvem observant dels diferents ambients que vam visitar. 





Quatre imatges de plantes que vam observar. De dalt a baix:
Euphorbia villosa [foto: Valentí González], plançó de
Fagus sylvatica, 
amb els cotilèdons [foto: Adela Martín],
Asplenium ruta-muraria 
[foto: Maria Congost],
 
Geranium nodosum [foto: Raimon Anglada] i
Geranium robertianum ssp. robertianum [foto: Maria Congost]



La llista de plantes és la següent:
  1. Acer campestre L.
  2. Acer opalus Mill. subsp. opalus
  3. Achillea millefolium L.
  4. Agrimonia eupatoria L
  5. Ajuga pyramidalis L.
  6. Ajuga reptans L.
  7. Allium ursinum L.
  8. Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
  9. Anemone hepatica L.
  10. Anemone nemorosa L.
  11. Aphyllanthes monspeliensis L.
  12. Aquilegia vulgaris L.
  13. Arctium minus Bernh.
  14. Arenaria serpyllifolia L.
  15. Arum italicum Mill.
  16. Asplenium ruta-muraria L.
  17. Asplenium trichomanes L.
  18. Astragalus glycyphyllos L.
  19. Astragalus monspessulanus L.
  20. Bellis perennis L.
  21. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  22. Bromus ramosus Huds. subsp. ramosus
  23. Buxus sempervirens L.
  24. Campanula trachelium L.
  25. Cardamine impatiens L.
  26. Carex digitata L.
  27. Carex flacca Schreber
  28. Carex pendula Huds.
  29. Carex remota L.
  30. Carex sylvatica Huds. subsp. sylvatica
  31. Carex vulpina L. subsp. cuprina (Heuff.) O. Bolòs et Vigo
  32. Circaea lutetiana L.
  33. Clematis vitalba L.
  34. Coriaria myrtifolia L.
  35. Cornus sanguinea L. subsp. sanguinea
  36. Coronilla emerus L. subsp. emerus
  37. Corylus avellana L.
  38. Crataegus monogyna Jacq.
  39. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
  40. Daphne laureola L. subsp. laureola
  41. Digitalis lutea L. subsp. lutea
  42. Doronicum pardalianches L.
  43. Dryopteris filix-mas (L.) Schott subsp. filix-mas
  44. Epipactis helleborine (L.) Crantz [grup]
  45. Equisetum telmateia Ehrh.
  46. Eupatorium cannabinum L.
  47. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  48. Euphorbia flavicoma DC. subsp. verrucosa DC.
  49. Euphorbia villosa Waldst. et Kit. ex Willd.
  50. Evonymus europaeus L.
  51. Fagus sylvatica L.
  52. Ficus carica L.
  53. Fragaria vesca L.
  54. Fraxinus excelsior L.
  55. Galium aparine L. subsp. aparine
  56. Geranium dissectum L.
  57. Geranium molle L. subsp. molle
  58. Geranium nodosum L.
  59. Geranium pyrenaicum Burm. f.
  60. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
  61. Geum urbanum L.
  62. Hedera helix L.
  63. Helleborus foetidus L.
  64. Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffner
  65. Hieracium murorum L.
  66. Hippocrepis comosa L.
  67. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  68. Ilex aquifolium L.
  69. Juglans regia L.
  70. Juniperus communis L. subsp. communis
  71. Lapsana communis L. subsp. communis
  72. Leucanthemum vulgare Lam.
  73. Ligustrum vulgare L.
  74. Lilium martagon L.
  75. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  76. Lonicera xylosteum L.
  77. Lotus corniculatus L.
  78. Lysimachia nemorum L.
  79. Mercurialis perennis L.
  80. Origanum vulgare L.
  81. Oxalis acetosella L.
  82. Phyllitis scolopendrium (L.) Newm.
  83. Plantago lanceolata L.
  84. Plantago media L.
  85. Poa annua L.
  86. Poa pratensis L.
  87. Polygala calcarea F.W. Schultz
  88. Polypodium vulgare L. subsp. prionodes (Asch.) Rothm.
  89. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare
  90. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  91. Populus nigra L.
  92. Populus tremula L.
  93. Potentilla erecta (L.) Räuschel
  94. Potentilla neumanniana Reichenb.
  95. Potentilla reptans L.
  96. Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
  97. Prunella vulgaris L.
  98. Prunus avium (L.) L.
  99. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  100. Quercus ilex L. subsp. ilex
  101. Quercus pubescens Willd. [grup]
  102. Quercus robur L.
  103. Ramonda myconi (L.) Reichenb.
  104. Ranunculus acris L. subsp. friesianus (Jord.) Syme
  105. Ranunculus repens L.
  106. Robinia pseudoacacia L.
  107. Rosa canina L. subsp. canina
  108. Rosa tomentosa Sm.
  109. Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs
  110. Rubus caesius L.
  111. Rubus ulmifolius Schott
  112. Ruscus aculeatus L.
  113. Sambucus ebulus L.
  114. Sambucus nigra L.
  115. Sanguisorba minor Scop.
  116. Sanicula europaea L.
  117. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. sylvatica (Bromf.) Briq.
  118. Scilla lilio-hyacinthus L.
  119. Scirpus holoschoenus L.
  120. Sherardia arvensis L.
  121. Silene latifolia Poiret subsp. alba (Mill.) Greuter et Burdet
  122. Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria
  123. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  124. Stachys sylvatica L.
  125. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
  126. Succisa pratensis Moench
  127. Tamus communis L.
  128. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
  129. Tetragonolobus maritimus (L.) Roth.
  130. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  131. Tilia cordata Mill.
  132. Trifolium medium L.
  133. Trifolium pratense L.
  134. Trifolium repens L.
  135. Tussilago farfara L.
  136. Ulmus glabra Huds.
  137. Ulmus minor Mill.
  138. Urtica dioica L.
  139. Valeriana officinalis L.
  140. Veronica beccabunga L.
  141. Veronica chamaedrys L.
  142. Veronica montana L.
  143. Veronica persica Poiret in Lam.
  144. Viburnum lantana L.
  145. Vicia sepium L.
  146. Viola sylvestris Lam. subsp. sylvestris 
[Text: Valentí González; fotos: Raimon Anglada, Maria Congost, Miquel Femenia, Valentí González, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Imma Selva i Mercè Soteres]



dimecres, 1 de maig del 2024

Ja teniu disponible el número 8 de Miconia, revista botànica catalana independent, dedicada a Oriol de Bolòs amb motiu del centenari del seu naixement


El volum 8 de Miconia, revista botànica catalana independentcorresponent al 2024, dedicat a Oriol de Bolòs amb motiu del centenari del seu naixement, ja està disponible.

La portada de Miconia, 8.

La podeu descarregar gratuïtament en format PDF o bé, si la preferiu impresa en paper, la podeu encarregar en el servei d'impressió sota comanda de Bubok, SL.

Per obtenir-la en qualsevol dels dos formats, cliqueu aquí.

Recordeu que el dijous 16 de maig hi ha la presentació del número 8 de Miconia, revista botànica catalana independent, a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya, a les 19 h. Hi esteu tots convidats.

dilluns, 15 d’abril del 2024

Segona sortida de treball de camp al tossal de Vinfaro (el Segrià)


El passat dissabte l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida de treball mensual. En aquesta ocasió i per segona vegada visitàrem el tossal de Vinfaro, al terme municipal d'Alfés, a la comarca del Segrià. La notícia en aquest blog sobre la primera visita es pot consultar clicant aquí.

El grup davant del tossal de Vinfaro
[Foto: Valentí González]

Aquest tossal és una petita elevació enmig d'una plana de conreus de cereals en el qual es fa una vegetació molt interessant, pròpia dels ambients característics de la depressió de l'Ebre, que en el seu dia va ser estudiada en detall pel Dr. Bolòs i pel seu mestre, Josias Braun-Blanquet.

Treballant en un dels llocs més pendents del tossal
[Foto: Xavier Ramírez]


Dos moments durant la feina de recollida
de dades florístiques al tossal
[Fotos: Imma Selva]

La nostra feina consistí, per una banda, a continuar aixecant inventaris fitosociològics, seguint el mètode sigmatista, per caracteritzar la vegetació del tossal i, per l'altra, recollir la màxima informació florística del lloc. També vam recol·lectar alguns exemplars per determinar-los posteriorment. Per dur a terme aquest treball ens vam dividir en tres grups, que van treballar autònomament dispersos pel tossal. Al migdia ens vam reunir per dinar junts sota l'ombra d'uns pins.

Durant el dinar, a l'ombra d'un pi; 
al fons, el tossal de Vinfaro
[Foto: Imma Selva]

Amb totes les dades recollides en les dues sortides i amb les que obtindrem en alguna altra exploració que, probablement, s'haurà de fer en el futur, farem un article que publicarem en la revista Miconia.


Dues plantes molt interessants que es trobaven florides.
A dalt: Adonis microcarpa [foto: Anna Bonnín]
A baix: Ophrys speculum [foto: Miquel Femenia]

El dia va ser molt assolellat i calorós. El vent, a diferència de la sortida anterior, no va ser molest.

Part del grup a la base del tossal, amb el verd dels camps de cereals al fons
[Foto: Imma Selva]

La llista provisional de les plantes observades en les dues sortides és la següent:
  1. Adonis microcarpa DC.
  2. Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.
  3. Anagallis arvensis L. subsp. foemina (Mill.) Schinz et Thell.
  4. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
  5. Artemisia campestris L. subsp. campestris
  6. Artemisia herba-alba Asso
  7. Asphodelus fistulosus L.
  8. Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby in DC.
  9. Astragalus alopecuroides L. subsp. alopecuroides
  10. Astragalus incanus L.
  11. Astragalus monspessulanus L. subsp. chlorocyaneus (Boiss. et Reut.) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
  12. Atractylis humilis L. subsp. humilis
  13. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz
  14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  15. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  16. Bromus diandrus Roth subsp. diandrus
  17. Bromus hordeaceus L.
  18. Bromus rubens L.
  19. Bromus squarrosus L.
  20. Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
  21. Calendula arvensis L.
  22. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
  23. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
  24. Centaurea linifolia L. subsp. linifolia
  25. Cirsium arvense (L.) Scop.
  26. Cnicus benedictus L.
  27. Coronilla scorpioides (L.) Koch
  28. Crepis capillaris (L.) Wallr.
  29. Crepis vesicaria L. subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. ex Schinz et Keller
  30. Cynoglossum cheirifolium L.
  31. Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
  32. Dipcadi serotinum (L.) Medic.
  33. Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Ait.
  34. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait. subsp. cicutarium
  35. Eruca vesicaria (L.)
  36. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  37. Eryngium campestre L.
  38. Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia
  39. Euphorbia isatidifolia Lam.
  40. Euphorbia serrata L.
  41. Euphorbia sulcata De Lens ex Loisel
  42. Filago pyramidata L.
  43. Foeniculum vulgare Mill.
  44. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
  45. Fumana thymifolia (L.) Spach subsp. thymifolia
  46. Fumaria officinalis L.
  47. Galium aparine L. subsp. aparine
  48. Galium lucidum All.
  49. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
  50. Geranium molle L. subsp. molle
  51. Globularia alypum L.
  52. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
  53. Hedypnois rhagadioloides (L.) F. W. Schmidt
  54. Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
  55. Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. apenninum
  56. Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. pilosum (L.) P. Fourn.
  57. Helianthemum ledifolium (L.) Mill.
  58. Helianthemum marifolium (L.) Mill. subsp. marifolium
  59. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  60. Hippocrepis comosa L. subsp. scabra (DC.) O. Bolòs et J. Vigo
  61. Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
  62. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  63. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
  64. Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. hispidus (Roth) Kerguélen
  65. Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  66. Lithospermum apulum (L.) Vahl
  67. Lithospermum fruticosum L.
  68. Lygeum spartum L.
  69. Malcolmia africana (L.) R. Br.
  70. Matthiola fruticulosa (L.) Maire in Jah. et Maire subsp. fruticulosa
  71. Moricandia arvensis (L.) DC. subsp. arvensis
  72. Narcissus dubius Gouan
  73. Ononis tridentata L. subsp. tridentata
  74. Ophrys speculum Link subsp. speculum
  75. Orobanche cernua Loefl.
  76. Papaver rhoeas L.
  77. Phagnalon rupestre (L.) DC.
  78. Phlomis lychnitis L.
  79. Plantago afra L.
  80. Plantago albicans L.
  81. Plantago lagopus L.
  82. Ranunculus gramineus L.
  83. Rapistrum rugosum (L.) All. subsp. rugosum
  84. Reseda lutea L.
  85. Reseda phyteuma L.
  86. Salsola kali L.
  87. Salsola vermiculata L.
  88. Sanguisorba minor Scop. subsp. verrucosa (Link ex G. Don) Cout.
  89. Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
  90. Scandix pecten-veneris L.
  91. Scorzonera laciniata L.
  92. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  93. Senecio vulgaris L.
  94. Sherardia arvensis L.
  95. Sideritis scordioides L.
  96. Silene vulgaris (Moench) Garcke
  97. Sisymbrium irio L.
  98. Stipa parviflora Desf.
  99. Stipa pennata L.
  100. Suaeda vera Forssk. ex J.F. Gmel. in L.
  101. Taraxacum megalorrhizon (Forssk.) Hand.-Mazz.
  102. Taraxacum obovatum (Willd.) DC.
  103. Taraxacum officinale Weber in Wiggers
  104. Teucrium polium L. subsp. gnaphalodes (L'Hér.) F. Masclans
  105. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
  106. Torilis nodosa (L.) Gaertn.
  107. Tragopogon dubius Scop.
  108. Vicia peregrina L.

[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnín, Miquel Femenia, Valentí González, Xavier Ramírez i Imma Selva]

dimecres, 13 de març del 2024

Sortida de treball a la salada del Rebollón (els Monegros, Aragó)


En el marc de les activitats que l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya està desenvolupant per celebrar el centenari del naixement del Dr. Oriol de Bolòs, l’excursió mensual d’aquest mes de març ha estat a la depressió de l’Ebre, concretament a la salada del Rebollón, en la comarca aragonesa de la Ribera Baja del Ebro, en la regió dels Monegros.


El grup posant entre un pradell d'albardí (Lygeum spartum).
Per darrera es veu la depressió on es troba la salada del Rebollón,
entre camps verds de cereal. Al fons a l'esquerra, un
gran exemplar de savina turífera (Juniperus thurifera)
[foto: Valentí González]


Cal recordar que entre els anys 1948 i 1955 el Dr. Bolòs i el seu mestre, Josias Braun-Banquet, van recórrer la depressió de l’Ebre fent estudis fitogeogràfics que van quedar escrits en una publicació titulada Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme. Aquest llibre es va publicar l’any 1957 i constitueix, molt probablement, un punt d’inflexió perquè despertà un gran interès en la comunitat científica per la riquesa natural d’aquell territori, fins al moment força oblidat.

El conjunt de llacunes endorreiques que hi ha entre Sástago i Bujaraloz també va ser visitat pels dos botànics. La salada del Rebollón és una d’elles i, actualment, és de les millor conservades. Aquestes llacunes es caracteritzen per estar inundades només temporalment i per lluir una característica capa blanca de sal en el seu fons durant l'epoca més seca.

L’excursió consistí en una aproximació a la salada del Rebollón i un recorregut pels seus marges. La tornada es va fer per uns vessants encarats al nord, que hi ha tocant a la salada i que es trobaven coberts de brolles i espartars. 



Dos moments durant l'observació de la flora associada a la salada
[fotos: Imma Selva, a dalt, i Maria Congost, a baix]


Tot i que les plantes estaven en un estat molt primerenc vam poder gaudir d’una flora especial a la que no estem acostumats. Per una banda la vegetació halòfila associada a la salada i per una altra la vegetació de les brolles continentals i espartars, típica d’aquests terrenys calcaris i guixencs d'ambient força extrem, amb una pluviositat molt escassa i unes oscil·lacions de temperatura molt acusades.


Estudiant la flora de les brolles i dels espartars.
Al fons la salada del Rebollón
[foto: Valentí González]

Sota una savina turífera observant un exemplar d'èfedra
[foto: Anna Bonnín]

Sota la impressionant savina turífera que hi ha al
costat de la salada del Rebollón
[foto: Ia Calvet]


Per la tarda ens vam apropar a la llacuna de la Playa, també al municipi de Sástago. Aquesta llacuna és molt gran, amb una longitud de 3 km i una amplada màxima de 2 km. Antigament hi havia una explotació salina molt important que va funcionar entre l'any 1703 i el 1870. A l’actualitat només en queden les restes.



La llacuna de la Playa amb les ruïnes dels edificis
relacionats amb l'explotació salina
[foto: Imma Selva]


A primera hora ens va ploure però a partir de mig matí va deixar de fer-ho i durant el migdia i la tarda van gaudir d’un dia força assolellat. No va fer gaire fred i el vent no va ser molest.

La relació de plantes que vam observar és la següent: 

  1. Aeluropus littoralis (Gouan) Parl.
  2. Agropyron cristatum (L.) Gaertn.
  3. Alyssum alyssoides (L.) L.
  4. Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.
  5. Arabis parvula Duf. in DC.
  6. Artemisia herba-alba Asso
  7. Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
  8. Asphodelus cerasiferus Gay
  9. Asphodelus fistulosus L.
  10. Astragalus monspessulanus L.
  11. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  12. Camphorosma monspeliaca L.
  13. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
  14. Carlina corymbosa L.
  15. Dactylis glomerata L.
  16. Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl in Engl. et Prantl
  17. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  18. Elymus repens (L.) Gould
  19. Ephedra nebrodensis Tineo ex Guss.
  20. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  21. Erophila verna (L.) F. Chev.
  22. Eruca vesicaria (L.) Cav.
  23. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  24. Eryngium campestre L.
  25. Euphorbia serrata L.
  26. Frankenia pulverulenta L.
  27. Fumaria officinalis L.
  28. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
  29. Geranium rotundifolium L.
  30. Glaucium corniculatum (L.) J. H. Rudolph
  31. Gypsophila struthium L. in Loefl.
  32. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
  33. Helianthemum squamatum (L.) Pers.
  34. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours.
  35. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  36. Juniperus thurifera L.
  37. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
  38. Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
  39. Limonium s.l.
  40. Lithospermum arvense L.
  41. Lithospermum fruticosum L.
  42. Lygeum spartum L.
  43. Muscari neglectum Guss. ex Ten.
  44. Ononis tridentata L.
  45. Phlomis lychnitis L.
  46. Plantago albicans L.
  47. Rhamnus lycioides L.
  48. Rosmarinus officinalis L.
  49. Salsola kali L.
  50. Salvia verbenaca L.
  51. Senecio auricula Bourg. ex Coss.
  52. Senecio vulgaris L.
  53. Sideritis s.l.
  54. Sisymbrium irio L.
  55. Sisymbrium orientale L.
  56. Sonchus oleraceus L.
  57. Stellaria media (L.) Vill.
  58. Stipa s.l.
  59. Suaeda vera Forsk. ex J. F. Gmel. in L.
  60. Teucrium polium L.
  61. Thymus vulgaris L.
  62. Tulipa sylvestris L.
  63. Veronica hederifolia L. subsp. hederifolia

[Text: Valentí González, fotos: Anna Bonnín, Ia Calvet, Maria Congost, Valentí González i Imma Selva]




dissabte, 2 de març del 2024

L’Equip de Recerca Botànica visita l’Institut Botànic de Barcelona


El passat 28 de febrer l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya visità les instal·lacions de l'Institut Botànic de Barcelona.

Aquesta visita forma part de les activitats que l’ERB està duent a terme durant aquest any per celebrar el centenari del naixement del Dr. Oriol de Bolòs. Val a dir que l’IBB és una institució científica que el Dr. Bolòs dirigí entre 1967 i 1984 i és el lloc on va elaborar la Flora dels Països Catalans.

El guiatge de la visita va ser a càrrec d’Àngel Romo, il·lustre botànic, deixeble del Dr. Bolòs i Científic Titular d’Organismes Públics de Recerca de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques.

El programa de la visita va ser el següent:

17:00 – 17:05 h. Benvinguda.

17:05 – 17:20 h. Història de l’IBB i la seva ubicació actual a la Muntanya de Montjuïc.

17:20 – 17:35 h. Els laboratoris i els fons documentals de l’IBB.

17:35 – 18:00 h. El Gabinet d’Història Natural de l’IBB.

18:00 – 19:00 h. Els Herbaris de l’IBB.

19:00 – 19:20 h. El llegat d'Oriol de Bolòs i l’escola de botànica catalana.

19:20 – 19:40 h. Discussió, precs i preguntes.


El grup a les portes de l'IBB, a l'inici de la visita

El grup escoltant les explicacions de l'Àngel en la biblioteca

Al Gabinet d'Història Natural dels Salvador

A l'herbari veient unes mostres herboritzades d'una vitrina

Observant alguna mostra herboritzada singular

Algunes de les mostres herboritades que ens
va ensenyar l'Àngel tenien un gran interès històric

L'Àngel Romo en plena explicació, captant l'atenció dels visitants


La visita va ser tot un èxit i els quinze integrants de l’ERB que vam assistir vam quedar molt contents amb les explicacions de l’Àngel sobre el funcionament i la feina que es desenvolupa en l’IBB i sobre la importància dels herbaris científics però, sobretot, amb totes aquelles relacionades amb les vivències directes que ell va tenir amb el Dr. Bolòs durant els anys que van treballar junts. Aquests comentaris ens vam apropar a la personalitat del Dr. Bolòs, caracteritzada per una tenacitat en el treball indestructible, que li va permetre amb uns recursos mínims, entre altres moltes coses, fer una obra tan magistral com la Flora dels Països Catalans.

Moltes gràcies, Àngel!!

[Text i fotografíes: Valentí González]

dissabte, 17 de febrer del 2024

La importància de Francesc Masclans com a botànic


Durant l'acte d'inauguració del Jardí Francesc Masclans, el 15 de febrer del 2024, Jordi Pérez Sánchez, membre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, va fer el següent parlament:


La Guia per conèixer als arbres és, sens dubte, l’obra més famosa i amb més projecció social de les que va escriure Francesc Masclans. Parlar del «Masclans», pels botànics del nostre país, és parlar d’aquesta obra, no cal afegir res més. Anys més tard la va complementar amb la Guia per conèixer els arbusts i lianes.


Jordi Pérez durant el seu parlament a la inauguració
del Jardí Francesc Masclans, 
al barri de la Bordeta del Districte Sants-Montjuïc
[Foto: Xavier Ramírez]


Actualment hi ha moltes guies d’arbres, d’arbusts i plantes, però el «Masclans» continua tenint un lloc privilegiat en el món de les ciències naturals del nostre país, entre d’altres raons per què vàries generacions de botànics i de naturalistes de diferents disciplines, tant professionals com aficionats, es van iniciar en el coneixement de la vegetació de Catalunya amb aquesta obra.

Va ser publicada per primer cop el 1958 i 65 anys més tard continua essent una obra molt útil i valuosa, encara que, com és natural en l’evolució de qualsevol disciplina científica, altres guies han anat més enllà i han completat alguns aspectes.

Es va editar en ple franquisme i en català, la qual cosa té molt de mèrit donat l’ambient de repressió vers la nostra llengua que exercia l’Estat Espanyol en aquells moments. El Centre Excursionista de Catalunya, del qual Francesc Masclans va ser soci —com altres il·lustres botànics del nostre país—, va publicar-la com a primer títol de la seva Col·lecció de Ciències Naturals Es va reeditar 10 vegades, adoptant millores i adaptant-se als nous temps. La última edició, al 1996, va ser revisada per Oriol de Bolòs.

Tot i tractar-se d'una obra divulgativa, adreçada a un públic no especialitzat, és molt rigorosa. Destaquen en ella la qualitat dels textos. Masclans atorgava la màxima importància al bon ús del català. El botànic Josep Nuet, en l'homenatge que es va fer el 2019 a l’Institut Lluís Vives, ens va dir que «Quan escrivia, ho feia treballant el text i ajustant-lo al màxim a fi de fer-se entendre d'una manera clara i fàcil.»

Trobem també en aquesta obra diagrames explicatius molt didàctics, alguns dels quals han estat emblemàtics i han estats reproduïts nombroses ocasions, com seria el cas de l’esquema dels tipus de paisatges vegetals dels Països Catalans.

Destaquen així mateix els excel·lents dibuixos, fets per Joan Ribot i els mapes de distribució de les espècies a Catalunya i a Europa.

Per últim Masclans ens ofereix una clau dicotòmica per identificar amb fiabilitat les espècies d’arbres a partir de caràcters fàcilment observables (forma i marge de la fulla, pilositat, etc.) on es veu clarament el seu doble vessant de botànic i d’educador.

Tots aquests ingredients s’organitzen en aquesta obra d’una manera molt pràctica i entenedora. Com va dir el seu mestre Pius Font i Quer. «La Guia per conèixer els arbres d'en Masclans fa molt goig. És concisa com un sonet, però no hi falta res.»

La carrera com a botànic de Masclans va començar després de la guerra civil i es va desenvolupar en el temps lliure que li deixava la seva feina com a mestre. Va col·laborar amb l'Institut Botànic i amb l’Institut d’Estudis Catalans, que llavors es mantenia en la clandestinitat.

Segons va escriure Oriol de Bolòs, «la seva obra va ser feta en uns anys de forta repressió de la cultura catalana (...) en un ambient advers i amb uns recursos molt limitats. (...) El català estava prohibit (...), fins i tot en les obres científiques, cosa que encara fa mes meritori el seu treball i les seves obres». La gran figura de la botànica del moment, Pius Font i Quer, havia estat empresonat i posteriorment apartat de la Universitat. Tot i així Francesc Masclans es va convertir en el seu deixeble i va seguir les seves directrius al llarg de tota la seva carrera.

A més a més de les obres divulgatives que li van donar fama, les seves recerques botàniques es poden enquadrar en dos àmbits. D’una banda tenim les exploracions botàniques en diferents parts del territori català, estudiant la diversitat de plantes i l’ambient en què es desenvolupen (el que es coneix com a «flores» o «catàlegs florístics» d’un determinat territori) i, d’altra, els estudis de «fitonímia», es a dir, dels noms populars de les plantes i dels bolets als Països Catalans.

Respecte al primer grup, va explorar zones de Catalunya molt poc estudiades en aquell moment. Va començar, animat per Font i Quer, amb l’estudi de la flora de la conca del riu Gaià, amb la col·laboració de Emili Batalla (1949 i 1950). Seguidament, en 1955 i en col·laboració amb O. de Bolòs va publicar la vegetació dels arrossars del Delta de l'Ebre. Posteriorment va explorar la flora de la serra de Prades (1964-1972) i més endavant va afrontar la flora del Segrià (1966) i del Pla l’Urgell. Va obtenir diferents premis per aquestes obres, que van ser publicades per l’Institut d’Estudis Catalans.

L’altra temàtica de la seva carrera botànica, el de la fitonímia, es va centrar en l’estudi dels noms populars de les plantes i dels bolets als Països Catalans. Segons ens va comentar el botànic Joan Vallès a l'homenatge de 2019, Masclans va recollir, a la seva obra titulada Els noms de les plantes als Països Catalans (1981) 9.000 noms catalans per 1.800 espècies de plantes, en una recerca que havia iniciat els anys cinquanta. Segons Oriol de Bolòs, la tasca de Masclans en aquest camp van significar l’inici de de l'etnobotànica als nostre país.

Per a Francesc Masclans era mot importat recuperar el ric lèxic català referit a les plantes, que estava caient en desús per la repressió lingüística. El seu interès per recuperar el lèxic, de fet, anava mes enllà de la botànica i s'estenia a altres aspectes de la natura, com les formes de relleu, la fauna, etc. També va començar a fer servir els topònims en català als anys quaranta i cinquanta, cosa gens habitual en aquella època. Són, també, molt interessants les seves reflexions teòriques sobre la relació entre el llenguatge popular i el científic.

Encara es podrien afegir publicacions més breus de caràcter taxonòmic, com el seus estudis sobre el gèneres Rosa i Coris a Catalunya, i altres escrits menors. D’altra banda, potser no és justament reconeguda la col·laboració amb el seu gendre Oriol de Bolòs en alguna de les obres d’aquest, com la Flora dels Països Catalans. També convé citar que la filla de Francesc Masclans, Margarida Masclans, esposa d'Oriol de Bolòs, va fer molts dibuixos per a la Flora dels Països Catalans (1984-2001) i tots els de la Flora manual dels Països Catalans (1990).

En definitiva, Francesc Masclans és una figura molt important en la història de la botànica i de la ciència de Catalunya que, a pesar de haver viscut en un ambient molt advers i amb recursos molt limitats, va ser capaç de desenvolupar una obra molt sòlida i de gran utilitat pel nostre país.

Per acabar, aquí som presents alguns professors i exprofessors del centre Lluís Vives i vull expressar el nostre orgull de haver exercit la professió d’educadors al mateix centre que Masclans, d’haver-nos aprofitat d’alguns dels seus materials i haver-nos inspirat en la seva vida per millorar la nostra tasca educativa. Ha estat molt estimulant!

Moltes gràcies!


Inauguració del jardí Francesc Masclans


El passat 15 de febrer del 2024 es va inaugurar el Jardí de Francesc Masclans i Girvès al barri de La Bordeta del Districte Sants-Montjuïc. Francesc Masclans, autor de les famoses Guia per conèixer els arbres i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes, va néixer a Sants i hi va viure la major part de la seva vida. Va treballar com a mestre a una escola d’aquest barri, el grup escolar Lluís Vives. Fins i tot l’Institut Botànic, en el que va col·laborar molts anys, es troba a la muntanya de Montjuïc, en el mateix districte de Sants-Monjuïc.


Un moment durant l'acte d'inauguració
[Foto: Mercè Soteres]


L’Ajuntament de Barcelona, recollint la iniciativa de Joan Sanromà, exprofessor de ciències naturals en el Lluís Vives i exconseller de memòria històrica de Sants-Montjuïc, va aprovar el de 6 de març del 2023 la denominació de Jardí de Francesc Masclans als espais verds del carrer Quetzal/Riera Blanca, donat la seva doble condició d'il·lustre botànic i de santsenc de tota la vida.

L’acte va ser conduït per Elisenda Cartañà, exprofessora del Lluís Vives i coordinadora del projecte Donar veu a la memòria, que difon la memòria històrica amb obres de teatre. Es dóna la circumstància que Elisenda va estar present quan tenia 14 anys a l’homenatge que es va fer en honor de Masclans el 1995, quan aquest va complir 90 anys.


Un moment durant els parlaments
[Foto: Xavier Ramírez]


Van intervenir, per aquest ordre:

Marc Serra, President del Consell del Districte, que va parlar sobre els difícils anys de repressió en què va viure Masclans.

Mercedes Llorente, membre de l’Associació Donar veu a la memòria, ens va llegir una biografia de Masclans.

Artur Balaux, persona del Grup Escolar dels anys cinquanta i seixanta que va llegir un poema de Masclans.

Jordi Pérez, membre del Grup de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya i exprofessor de l’Institut Lluís Vives, va parlar de la importància de Francesc Masclans com a botànic.

Lluís Masclans, nebot de Francesc Masclans, va fer un parlament evocant el vessant humà del seu oncle.

Raquel Gil, regidora del Districte de Sants-Montjuïc i regidora de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, que va tancar l’acte parlant de la importància de recordar figures com Masclans i els seus valors per mantenir viva la nostra memòria històrica.

Francesc Masclans ja havia estat reconegut l’any 1990 per la Generalitat quan se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 1995 quan va rebre l’homenatge del Districte pel seu 90è aniversari. L’Institut Lluís Vives va celebrar dos homenatges: un durant el curs 97-98 on Masclans va poder plantar una olivera en el seu honor i un altre l’any 2019 quan es va posar una placa al peu de l’olivera, homenatge pel qual es va elaborar l'exposició que es podia veure aquella tarda al jardí.

Va ser un acte molt emotiu on es van agermanar la història i la botànica per evocar la figura de Masclans, un gran botànic què, a pesar de haver viscut en un ambient molt advers i amb recursos molt limitats, va ser capaç de desenvolupar una obra molt sòlida i de gran utilitat per al nostre país.

[Text: Jordi Pérez; fotos: Xavier Ramírez i Mercè Soteres]