dimecres, 13 de març del 2024

Sortida de treball a la salada del Rebollón (els Monegros, Aragó)


En el marc de les activitats que l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya està desenvolupant per celebrar el centenari del naixement del Dr. Oriol de Bolòs, l’excursió mensual d’aquest mes de març ha estat a la depressió de l’Ebre, concretament a la salada del Rebollón, en la comarca aragonesa de la Ribera Baja del Ebro, en la regió dels Monegros.


El grup posant entre un pradell d'albardí (Lygeum spartum).
Per darrera es veu la depressió on es troba la salada del Rebollón,
entre camps verds de cereal. Al fons a l'esquerra, un
gran exemplar de savina turífera (Juniperus thurifera)
[foto: Valentí González]


Cal recordar que entre els anys 1948 i 1955 el Dr. Bolòs i el seu mestre, Josias Braun-Banquet, van recórrer la depressió de l’Ebre fent estudis fitogeogràfics que van quedar escrits en una publicació titulada Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme. Aquest llibre es va publicar l’any 1957 i constitueix, molt probablement, un punt d’inflexió perquè despertà un gran interès en la comunitat científica per la riquesa natural d’aquell territori, fins al moment força oblidat.

El conjunt de llacunes endorreiques que hi ha entre Sástago i Bujaraloz també va ser visitat pels dos botànics. La salada del Rebollón és una d’elles i, actualment, és de les millor conservades. Aquestes llacunes es caracteritzen per estar inundades només temporalment i per lluir una característica capa blanca de sal en el seu fons durant l'epoca més seca.

L’excursió consistí en una aproximació a la salada del Rebollón i un recorregut pels seus marges. La tornada es va fer per uns vessants encarats al nord, que hi ha tocant a la salada i que es trobaven coberts de brolles i espartars. 



Dos moments durant l'observació de la flora associada a la salada
[fotos: Imma Selva, a dalt, i Maria Congost, a baix]


Tot i que les plantes estaven en un estat molt primerenc vam poder gaudir d’una flora especial a la que no estem acostumats. Per una banda la vegetació halòfila associada a la salada i per una altra la vegetació de les brolles continentals i espartars, típica d’aquests terrenys calcaris i guixencs d'ambient força extrem, amb una pluviositat molt escassa i unes oscil·lacions de temperatura molt acusades.


Estudiant la flora de les brolles i dels espartars.
Al fons la salada del Rebollón
[foto: Valentí González]

Sota una savina turífera observant un exemplar d'èfedra
[foto: Anna Bonnín]

Sota la impressionant savina turífera que hi ha al
costat de la salada del Rebollón
[foto: Ia Calvet]


Per la tarda ens vam apropar a la llacuna de la Playa, també al municipi de Sástago. Aquesta llacuna és molt gran, amb una longitud de 3 km i una amplada màxima de 2 km. Antigament hi havia una explotació salina molt important que va funcionar entre l'any 1703 i el 1870. A l’actualitat només en queden les restes.



La llacuna de la Playa amb les ruïnes dels edificis
relacionats amb l'explotació salina
[foto: Imma Selva]


A primera hora ens va ploure però a partir de mig matí va deixar de fer-ho i durant el migdia i la tarda van gaudir d’un dia força assolellat. No va fer gaire fred i el vent no va ser molest.

La relació de plantes que vam observar és la següent: 

  1. Aeluropus littoralis (Gouan) Parl.
  2. Agropyron cristatum (L.) Gaertn.
  3. Alyssum alyssoides (L.) L.
  4. Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.
  5. Arabis parvula Duf. in DC.
  6. Artemisia herba-alba Asso
  7. Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
  8. Asphodelus cerasiferus Gay
  9. Asphodelus fistulosus L.
  10. Astragalus monspessulanus L.
  11. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  12. Camphorosma monspeliaca L.
  13. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
  14. Carlina corymbosa L.
  15. Dactylis glomerata L.
  16. Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl in Engl. et Prantl
  17. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  18. Elymus repens (L.) Gould
  19. Ephedra nebrodensis Tineo ex Guss.
  20. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  21. Erophila verna (L.) F. Chev.
  22. Eruca vesicaria (L.) Cav.
  23. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  24. Eryngium campestre L.
  25. Euphorbia serrata L.
  26. Frankenia pulverulenta L.
  27. Fumaria officinalis L.
  28. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
  29. Geranium rotundifolium L.
  30. Glaucium corniculatum (L.) J. H. Rudolph
  31. Gypsophila struthium L. in Loefl.
  32. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
  33. Helianthemum squamatum (L.) Pers.
  34. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours.
  35. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  36. Juniperus thurifera L.
  37. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
  38. Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
  39. Limonium s.l.
  40. Lithospermum arvense L.
  41. Lithospermum fruticosum L.
  42. Lygeum spartum L.
  43. Muscari neglectum Guss. ex Ten.
  44. Ononis tridentata L.
  45. Phlomis lychnitis L.
  46. Plantago albicans L.
  47. Rhamnus lycioides L.
  48. Rosmarinus officinalis L.
  49. Salsola kali L.
  50. Salvia verbenaca L.
  51. Senecio auricula Bourg. ex Coss.
  52. Senecio vulgaris L.
  53. Sideritis s.l.
  54. Sisymbrium irio L.
  55. Sisymbrium orientale L.
  56. Sonchus oleraceus L.
  57. Stellaria media (L.) Vill.
  58. Stipa s.l.
  59. Suaeda vera Forsk. ex J. F. Gmel. in L.
  60. Teucrium polium L.
  61. Thymus vulgaris L.
  62. Tulipa sylvestris L.
  63. Veronica hederifolia L. subsp. hederifolia

[Text: Valentí González, fotos: Anna Bonnín, Ia Calvet, Maria Congost, Valentí González i Imma Selva]




dissabte, 2 de març del 2024

L’Equip de Recerca Botànica visita l’Institut Botànic de Barcelona


El passat 28 de febrer l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya visità les instal·lacions de l'Institut Botànic de Barcelona.

Aquesta visita forma part de les activitats que l’ERB està duent a terme durant aquest any per celebrar el centenari del naixement del Dr. Oriol de Bolòs. Val a dir que l’IBB és una institució científica que el Dr. Bolòs dirigí entre 1967 i 1984 i és el lloc on va elaborar la Flora dels Països Catalans.

El guiatge de la visita va ser a càrrec d’Àngel Romo, il·lustre botànic, deixeble del Dr. Bolòs i Científic Titular d’Organismes Públics de Recerca de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques.

El programa de la visita va ser el següent:

17:00 – 17:05 h. Benvinguda.

17:05 – 17:20 h. Història de l’IBB i la seva ubicació actual a la Muntanya de Montjuïc.

17:20 – 17:35 h. Els laboratoris i els fons documentals de l’IBB.

17:35 – 18:00 h. El Gabinet d’Història Natural de l’IBB.

18:00 – 19:00 h. Els Herbaris de l’IBB.

19:00 – 19:20 h. El llegat d'Oriol de Bolòs i l’escola de botànica catalana.

19:20 – 19:40 h. Discussió, precs i preguntes.


El grup a les portes de l'IBB, a l'inici de la visita

El grup escoltant les explicacions de l'Àngel en la biblioteca

Al Gabinet d'Història Natural dels Salvador

A l'herbari veient unes mostres herboritzades d'una vitrina

Observant alguna mostra herboritzada singular

Algunes de les mostres herboritades que ens
va ensenyar l'Àngel tenien un gran interès històric

L'Àngel Romo en plena explicació, captant l'atenció dels visitants


La visita va ser tot un èxit i els quinze integrants de l’ERB que vam assistir vam quedar molt contents amb les explicacions de l’Àngel sobre el funcionament i la feina que es desenvolupa en l’IBB i sobre la importància dels herbaris científics però, sobretot, amb totes aquelles relacionades amb les vivències directes que ell va tenir amb el Dr. Bolòs durant els anys que van treballar junts. Aquests comentaris ens vam apropar a la personalitat del Dr. Bolòs, caracteritzada per una tenacitat en el treball indestructible, que li va permetre amb uns recursos mínims, entre altres moltes coses, fer una obra tan magistral com la Flora dels Països Catalans.

Moltes gràcies, Àngel!!

[Text i fotografíes: Valentí González]

dissabte, 17 de febrer del 2024

La importància de Francesc Masclans com a botànic


Durant l'acte d'inauguració del Jardí Francesc Masclans, el 15 de febrer del 2024, Jordi Pérez Sánchez, membre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, va fer el següent parlament:


La Guia per conèixer als arbres és, sens dubte, l’obra més famosa i amb més projecció social de les que va escriure Francesc Masclans. Parlar del «Masclans», pels botànics del nostre país, és parlar d’aquesta obra, no cal afegir res més. Anys més tard la va complementar amb la Guia per conèixer els arbusts i lianes.


Jordi Pérez durant el seu parlament a la inauguració
del Jardí Francesc Masclans, 
al barri de la Bordeta del Districte Sants-Montjuïc
[Foto: Xavier Ramírez]


Actualment hi ha moltes guies d’arbres, d’arbusts i plantes, però el «Masclans» continua tenint un lloc privilegiat en el món de les ciències naturals del nostre país, entre d’altres raons per què vàries generacions de botànics i de naturalistes de diferents disciplines, tant professionals com aficionats, es van iniciar en el coneixement de la vegetació de Catalunya amb aquesta obra.

Va ser publicada per primer cop el 1958 i 65 anys més tard continua essent una obra molt útil i valuosa, encara que, com és natural en l’evolució de qualsevol disciplina científica, altres guies han anat més enllà i han completat alguns aspectes.

Es va editar en ple franquisme i en català, la qual cosa té molt de mèrit donat l’ambient de repressió vers la nostra llengua que exercia l’Estat Espanyol en aquells moments. El Centre Excursionista de Catalunya, del qual Francesc Masclans va ser soci —com altres il·lustres botànics del nostre país—, va publicar-la com a primer títol de la seva Col·lecció de Ciències Naturals Es va reeditar 10 vegades, adoptant millores i adaptant-se als nous temps. La última edició, al 1996, va ser revisada per Oriol de Bolòs.

Tot i tractar-se d'una obra divulgativa, adreçada a un públic no especialitzat, és molt rigorosa. Destaquen en ella la qualitat dels textos. Masclans atorgava la màxima importància al bon ús del català. El botànic Josep Nuet, en l'homenatge que es va fer el 2019 a l’Institut Lluís Vives, ens va dir que «Quan escrivia, ho feia treballant el text i ajustant-lo al màxim a fi de fer-se entendre d'una manera clara i fàcil.»

Trobem també en aquesta obra diagrames explicatius molt didàctics, alguns dels quals han estat emblemàtics i han estats reproduïts nombroses ocasions, com seria el cas de l’esquema dels tipus de paisatges vegetals dels Països Catalans.

Destaquen així mateix els excel·lents dibuixos, fets per Joan Ribot i els mapes de distribució de les espècies a Catalunya i a Europa.

Per últim Masclans ens ofereix una clau dicotòmica per identificar amb fiabilitat les espècies d’arbres a partir de caràcters fàcilment observables (forma i marge de la fulla, pilositat, etc.) on es veu clarament el seu doble vessant de botànic i d’educador.

Tots aquests ingredients s’organitzen en aquesta obra d’una manera molt pràctica i entenedora. Com va dir el seu mestre Pius Font i Quer. «La Guia per conèixer els arbres d'en Masclans fa molt goig. És concisa com un sonet, però no hi falta res.»

La carrera com a botànic de Masclans va començar després de la guerra civil i es va desenvolupar en el temps lliure que li deixava la seva feina com a mestre. Va col·laborar amb l'Institut Botànic i amb l’Institut d’Estudis Catalans, que llavors es mantenia en la clandestinitat.

Segons va escriure Oriol de Bolòs, «la seva obra va ser feta en uns anys de forta repressió de la cultura catalana (...) en un ambient advers i amb uns recursos molt limitats. (...) El català estava prohibit (...), fins i tot en les obres científiques, cosa que encara fa mes meritori el seu treball i les seves obres». La gran figura de la botànica del moment, Pius Font i Quer, havia estat empresonat i posteriorment apartat de la Universitat. Tot i així Francesc Masclans es va convertir en el seu deixeble i va seguir les seves directrius al llarg de tota la seva carrera.

A més a més de les obres divulgatives que li van donar fama, les seves recerques botàniques es poden enquadrar en dos àmbits. D’una banda tenim les exploracions botàniques en diferents parts del territori català, estudiant la diversitat de plantes i l’ambient en què es desenvolupen (el que es coneix com a «flores» o «catàlegs florístics» d’un determinat territori) i, d’altra, els estudis de «fitonímia», es a dir, dels noms populars de les plantes i dels bolets als Països Catalans.

Respecte al primer grup, va explorar zones de Catalunya molt poc estudiades en aquell moment. Va començar, animat per Font i Quer, amb l’estudi de la flora de la conca del riu Gaià, amb la col·laboració de Emili Batalla (1949 i 1950). Seguidament, en 1955 i en col·laboració amb O. de Bolòs va publicar la vegetació dels arrossars del Delta de l'Ebre. Posteriorment va explorar la flora de la serra de Prades (1964-1972) i més endavant va afrontar la flora del Segrià (1966) i del Pla l’Urgell. Va obtenir diferents premis per aquestes obres, que van ser publicades per l’Institut d’Estudis Catalans.

L’altra temàtica de la seva carrera botànica, el de la fitonímia, es va centrar en l’estudi dels noms populars de les plantes i dels bolets als Països Catalans. Segons ens va comentar el botànic Joan Vallès a l'homenatge de 2019, Masclans va recollir, a la seva obra titulada Els noms de les plantes als Països Catalans (1981) 9.000 noms catalans per 1.800 espècies de plantes, en una recerca que havia iniciat els anys cinquanta. Segons Oriol de Bolòs, la tasca de Masclans en aquest camp van significar l’inici de de l'etnobotànica als nostre país.

Per a Francesc Masclans era mot importat recuperar el ric lèxic català referit a les plantes, que estava caient en desús per la repressió lingüística. El seu interès per recuperar el lèxic, de fet, anava mes enllà de la botànica i s'estenia a altres aspectes de la natura, com les formes de relleu, la fauna, etc. També va començar a fer servir els topònims en català als anys quaranta i cinquanta, cosa gens habitual en aquella època. Són, també, molt interessants les seves reflexions teòriques sobre la relació entre el llenguatge popular i el científic.

Encara es podrien afegir publicacions més breus de caràcter taxonòmic, com el seus estudis sobre el gèneres Rosa i Coris a Catalunya, i altres escrits menors. D’altra banda, potser no és justament reconeguda la col·laboració amb el seu gendre Oriol de Bolòs en alguna de les obres d’aquest, com la Flora dels Països Catalans. També convé citar que la filla de Francesc Masclans, Margarida Masclans, esposa d'Oriol de Bolòs, va fer molts dibuixos per a la Flora dels Països Catalans (1984-2001) i tots els de la Flora manual dels Països Catalans (1990).

En definitiva, Francesc Masclans és una figura molt important en la història de la botànica i de la ciència de Catalunya que, a pesar de haver viscut en un ambient molt advers i amb recursos molt limitats, va ser capaç de desenvolupar una obra molt sòlida i de gran utilitat pel nostre país.

Per acabar, aquí som presents alguns professors i exprofessors del centre Lluís Vives i vull expressar el nostre orgull de haver exercit la professió d’educadors al mateix centre que Masclans, d’haver-nos aprofitat d’alguns dels seus materials i haver-nos inspirat en la seva vida per millorar la nostra tasca educativa. Ha estat molt estimulant!

Moltes gràcies!


Inauguració del jardí Francesc Masclans


El passat 15 de febrer del 2024 es va inaugurar el Jardí de Francesc Masclans i Girvès al barri de La Bordeta del Districte Sants-Montjuïc. Francesc Masclans, autor de les famoses Guia per conèixer els arbres i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes, va néixer a Sants i hi va viure la major part de la seva vida. Va treballar com a mestre a una escola d’aquest barri, el grup escolar Lluís Vives. Fins i tot l’Institut Botànic, en el que va col·laborar molts anys, es troba a la muntanya de Montjuïc, en el mateix districte de Sants-Monjuïc.


Un moment durant l'acte d'inauguració
[Foto: Mercè Soteres]


L’Ajuntament de Barcelona, recollint la iniciativa de Joan Sanromà, exprofessor de ciències naturals en el Lluís Vives i exconseller de memòria històrica de Sants-Montjuïc, va aprovar el de 6 de març del 2023 la denominació de Jardí de Francesc Masclans als espais verds del carrer Quetzal/Riera Blanca, donat la seva doble condició d'il·lustre botànic i de santsenc de tota la vida.

L’acte va ser conduït per Elisenda Cartañà, exprofessora del Lluís Vives i coordinadora del projecte Donar veu a la memòria, que difon la memòria històrica amb obres de teatre. Es dóna la circumstància que Elisenda va estar present quan tenia 14 anys a l’homenatge que es va fer en honor de Masclans el 1995, quan aquest va complir 90 anys.


Un moment durant els parlaments
[Foto: Xavier Ramírez]


Van intervenir, per aquest ordre:

Marc Serra, President del Consell del Districte, que va parlar sobre els difícils anys de repressió en què va viure Masclans.

Mercedes Llorente, membre de l’Associació Donar veu a la memòria, ens va llegir una biografia de Masclans.

Artur Balaux, persona del Grup Escolar dels anys cinquanta i seixanta que va llegir un poema de Masclans.

Jordi Pérez, membre del Grup de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya i exprofessor de l’Institut Lluís Vives, va parlar de la importància de Francesc Masclans com a botànic.

Lluís Masclans, nebot de Francesc Masclans, va fer un parlament evocant el vessant humà del seu oncle.

Raquel Gil, regidora del Districte de Sants-Montjuïc i regidora de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, que va tancar l’acte parlant de la importància de recordar figures com Masclans i els seus valors per mantenir viva la nostra memòria històrica.

Francesc Masclans ja havia estat reconegut l’any 1990 per la Generalitat quan se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 1995 quan va rebre l’homenatge del Districte pel seu 90è aniversari. L’Institut Lluís Vives va celebrar dos homenatges: un durant el curs 97-98 on Masclans va poder plantar una olivera en el seu honor i un altre l’any 2019 quan es va posar una placa al peu de l’olivera, homenatge pel qual es va elaborar l'exposició que es podia veure aquella tarda al jardí.

Va ser un acte molt emotiu on es van agermanar la història i la botànica per evocar la figura de Masclans, un gran botànic què, a pesar de haver viscut en un ambient molt advers i amb recursos molt limitats, va ser capaç de desenvolupar una obra molt sòlida i de gran utilitat per al nostre país.

[Text: Jordi Pérez; fotos: Xavier Ramírez i Mercè Soteres]

diumenge, 11 de febrer del 2024

Sortida de botànica a la Llacuna (l'Anoia)


El dissabte passat l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida de treball corresponent al mes de febrer. En aquesta ocasió vam visitar la Plana d'Ancosa, al terme municipal de la Llacuna, a la comarca de l'Anoia.

El grup sota l'impressionant roure d'Ancosa
[foto: Valentí González]

Dinant arrecerats del vent sota el roure
[foto: Valentí González]

El cicle de sortides d'aquesta temporada està dedicat a la il·lustre figura del Dr. Oriol de Bolòs, eminent botànic català que també va ser consoci del CEC, per celebrar el centenari del seu naixement.

La població de la Llacuna, entre camps de conreu.
Al fons es veu la muntanya de Montserrat.
[foto: Adela Martín]

La població de la Llacuna té molta relació amb el Dr. Bolòs, perquè hi ha un vincle familiar per part de la seva muller, Margarida Masclans. Aquesta relació va tenir com a resultat que aquest territori fos ben explorat per Oriol de Bolòs i la seva muller i que aquest coneixement botànic quedés plasmat en una publicació que van signar tots dos: Plantes vasculars del quadrat UTM 31T CF79, la Llacuna, que correspon al tercer volum dels catàlegs florístics locals del projecte ORCA.

Aquesta sortida va estar dirigida per l'Anna i l'Antonio, membres de l'ERB-CEC que viuen a Vilafranca del Penedès i que són bons coneixedors de la zona. Moltes gràcies!!

De camí cap a la granja d'Ancosa vam fer una aturada
per explicar la vegetació de l'entorn
[foto: Àngels Morell]

El recorregut començà a Torrebusqueta (675 m), un veïnat de la Llacuna. Des d’aquí ens vam dirigir cap al coll del Corral (759 m). Des del coll, per una pista forestal ben pedregosa, vam arribar al convent/granja d’Ancosa, actualment mig ruinós. Curiosament, el fill del Dr. Bolòs, Jordi Bolòs, un historiador medievalista de prestigi, té algunes publicacions relacionades amb aquest edifici.

El convent/granja d'Ancosa
[foto: Valentí González]

Des del convent ens vam apropar fins a un pou de pedra seca (717 m), cobert amb una cúpula i considerat com una joia arquitectònica.

El pou de pedra seca de la Plana d'Ancosa
[foto: Maria Congost]

Un moment durant la recollida de dades florístiques
al costat del pou [foto: Xavier Ramírez]

Més tard vam arribar fins al roure d’Ancosa (734 m), un arbre declarat monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1990, que va quedar enmig de la Plana i que servia perquè els ramats poguessin estar a l’ombra l'estiu. Aquest impressionant roure (Quercus cerrioides) té una alçada de 16 metres, un volt de canó de 4,48 m i una capçada de 24,8 m.

Sota les grans branques del roure d'Ancosa
[foto: Anna Bonnín]


Dos moments d'observació de la flora menuda
que es fa en els prats de teròfits propers al roure
[fotos: Imma Selva, a dalt; Àngels Morell, a baix]


Des d’aquí ens vam dirigir cap a l’avenc de la Plana d’Ancosa (737 m), des d’on vam tornar cap a Torrebusqueta fent la volta pel fons de la Plana i passant de nou per la Granja.


Observant la boca de l'avenc
[foto: Valentí González]

Durant tot el recorregut el paisatge vegetal era un mosaic de conreus de secà, garrigues, retalls de carrascars, brolles calcàries amb pins i prats secs.

Vam tenir un temps molt ventós i fred. Ennuvolat al matí i assolellat a la tarda.

La llista de plantes que vam observar és la següent:
  1. Acer monspessulanum L.
  2. Allium paniculatum L.
  3. Anthyllis vulneraria L. var. font-queri (Rothm.) O. Bolòs & Vigo
  4. Aphyllanthes monspeliensis L.
  5. Arundo donax L.
  6. Asparagus acutifolius L.
  7. Astragalus incanus L.
  8. Astragalus monspessulanus L.
  9. Atractylis humilis L.
  10. Biscutella laevigata L.
  11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  13. Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
  14. Buxus sempervirens L.
  15. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
  16. Centaurea solstitialis L.
  17. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  18. Coris monspeliensis L.
  19. Dactylis glomerata L.
  20. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  21. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  22. Dorycnium pentaphyllum Scop.
  23. Echium vulgare L.
  24. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  25. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
  26. Eryngium campestre L.
  27. Euphorbia characias L.
  28. Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et J. Vigo
  29. Fumana thymifolia (L.) Spach
  30. Galium aparine L. subsp. aparine
  31. Genista hispanica L.
  32. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
  33. Geranium robertianum L.
  34. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
  35. Hedera helix L.
  36. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
  37. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  38. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  39. Helleborus foetidus L.
  40. Hippocrepis comosa L.
  41. Hornungia petraea (L.) Reichenb.
  42. Iris lutescens Lam.
  43. Juniperus communis L. subsp. communis
  44. Juniperus oxycedrus L.
  45. Juniperus phoenicea L.
  46. Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
  47. Lavandula latifolia Medic.
  48. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  49. Lithospermum fruticosum L.
  50. Marrubium vulgare L.
  51. Medicago suffruticosa Ramond ex DC. in Lam. et DC.
  52. Orobanche hederae Duby
  53. Osyris alba L.
  54. Phillyrea latifolia L.
  55. Phleum pratense L.
  56. Phlomis lychnitis L.
  57. Pinus halepensis Mill.
  58. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
  59. Plantago lanceolata L.
  60. Potentilla neumanniana Reichenb.
  61. Potentilla reptans L.
  62. Prunella vulgaris L.
  63. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb
  64. Prunus spinosa L.
  65. Psoralea bituminosa L.
  66. Quercus cerrioides
  67. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
  68. Quercus ilex L. subsp. ilex
  69. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
  70. Reseda phyteuma L.
  71. Rhamnus alaternus L.
  72. Rosa canina L. subsp. stylosa (Desv.) F. Masclans
  73. Rosa pouzinii Tratt.
  74. Rosmarinus officinalis L.
  75. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
  76. Rubus ulmifolius Schott
  77. Rumex crispus L.
  78. Rumex cristatus DC.
  79. Rumex pulcher L.
  80. Ruscus aculeatus L.
  81. Salix atrocinerea Brot.
  82. Sanguisorba minor Scop.
  83. Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
  84. Sedum acre L.
  85. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  86. Sideritis hirsuta L.
  87. Smilax aspera L.
  88. Stipa offneri Breistr.
  89. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  90. Teucrium polium L.
  91. Thlaspi perfoliatum L.
  92. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl.
  93. Thymus vulgaris L.
  94. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  95. Verbascum [s. l.]
  96. Veronica hederifolia L.
  97. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnín, Maria Congost, Valentí González, Adela Martín, Àngels Morell, Xavier Ramírez i Imma Selva]

diumenge, 14 de gener del 2024

Sortida de recerca botànica a la serra de l'Ataix (el Baix Llobregat)


El dissabte passat l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà la primera sortida de treball de l'any 2024. En aquesta ocasió vam visitar la serra de l'Ataix, al terme municipal de Martorell, a la comarca del Baix Llobregat.


El grup, davant de la Torreta del Clos
[Foto: Valentí González]


El recorregut començà a la vila de Martorell i, després de passar per sota de l'AP-7, vam agafar un camí que puja cap a la serra de les Torretes. Aquí vam visitar la torreta de Gramenella (o de Griminella) (221 m d'altitud) i, posteriorment, la torreta del Clos (207 m). Vam continuar per un camí que transcorre per l'esquerre del torrent de Rosanes i que passa a prop de la Roca Dreta i de les Roques Tortes, fins arribar de nou al nucli urbà de Martorell.


En el camí que puja a la serra de les Torretes
 durant la primera explicació
[foto: Josep Maria Soler]

Arribant al mirador de la torreta de Griminella,
des del qual havia una vista magnífica cap a Montserrat
[foto: Elena Juliachs]

L'incendi del 2021 només havia deixat vius uns quants pins
[foto: Elena Juliachs]

Estudiant les plantes que viuen al marge del camí
[foto: Anna Bonnín]

Un bruc boal (Erica arborea) rebrotant
després d'haver-se cremat en l'incendi
[foto: Anna Bonnín]


Durant el recorregut vam observar un paisatge dominat per les brolles silícies, que s'estava refent després de l'incendi del juliol del 2021, que va cremar més de 150 hectàrees i que va afectar tota aquesta zona. Tot i que vam observar una important rebrotada de la vegetació, que tapava en gran part els espais oberts pel foc, les marques de l'incendi eren, encara, prou evidents.


De camí cap a la torreta del Clos
[foto: Imma Selva]

Un moment de conversa durant el descans del dinar
[Foto: Mercè Soteres]


La zona visitada presenta un contrast geològic molt evident i de gran bellesa, en ser un lloc de contacte entre les pissarres del Silurià, que doten al terreny d'un color fosc, amb els conglomerats, gresos i argiles de la fàcies del Buntsanstein del període Triàsic, de color vermellós.


Els conglomerats de la fàcies Buntsanstein
apareixen prop de la torreta del Clos
[foto: Imma Selva]


Vam gaudir d'un día molt assolellat i clar però força fred.


Una espiga passada d'Heteropogon contortus
[foto: Imma Selva]

Biscutella laevigata, una crucífera que
es trobava florida i fructificada
[Foto: Elena Juliachs]


Les plantes que vam observar són les següents:
  1. Acacia dealbata Link.
  2. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  3. Antirrhinum majus L. subsp. majus
  4. Araujia sericifera Brot.
  5. Arundo donax L.
  6. Asparagus acutifolius L.
  7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  8. Biscutella laevigata L.
  9. Borago officinalis L.
  10. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  11. Brassica fruticulosa Cyrillo subsp. fruticulosa
  12. Bupleurum fruticosum L.
  13. Calicotome spinosa (L.) Link
  14. Campanula trachelium L.
  15. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
  16. Centaurea aspera L. subsp. aspera
  17. Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  18. Cistus albidus L.
  19. Cistus monspeliensis L.
  20. Cistus salviifolius L.
  21. Clematis flammula L.
  22. Convolvulus althaeoides L.
  23. Conyza canadensis (L.) Cronq.
  24. Coriaria myrtifolia L.
  25. Coris monspeliensis L.
  26. Cornus sanguinea L. subsp. sanguinea
  27. Crataegus monogyna Jacq.
  28. Cynosurus echinatus L.
  29. Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
  30. Daphne gnidium L.
  31. Daucus carota L. subsp. carota
  32. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  33. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  34. Echium vulgare L.
  35. Erica arborea L.
  36. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  37. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  38. Eryngium campestre L.
  39. Euphorbia characias L. subsp. characias
  40. Euphorbia segetalis L.
  41. Euphorbia serrata L.
  42. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  43. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
  44. Fumana thymifolia (L.) Spach
  45. Galactites tomentosa Moench
  46. Galium lucidum All. subsp. lucidum
  47. Galium maritimum L.
  48. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  49. Geranium rotundifolium L.
  50. Globularia alypum L.
  51. Hedera helix L.
  52. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  53. Heteropogon contortus (L.) Beauv. ex Roem. et Schultes
  54. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  55. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
  56. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  57. Inula viscosa (L.) Ait.
  58. Juniperus oxycedrus L.
  59. Laurus nobilis L.
  60. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
  61. Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina
  62. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  63. Melica ciliata L. subsp. magnolii (Gren. et Godr.) K. Richt.
  64. Melilotus alba Medic.
  65. Mercurialis annua L. subsp. annua
  66. Moehringia trinervia (L.) Clairville
  67. Olea europaea L.
  68. Ononis natrix L.
  69. Origanum vulgare L.
  70. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  71. Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  72. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
  73. Phagnalon rupestre (L.) DC.
  74. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  75. Pinus halepensis Mill.
  76. Pinus pinaster Ait.
  77. Pinus pinea L.
  78. Pistacia lentiscus L.
  79. Pistacia terebinthus L.
  80. Plantago lanceolata L.
  81. Poa annua L. subsp. annua
  82. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
  83. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  84. Prunus domestica L. subsp. domestica
  85. Psoralea bituminosa L.
  86. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
  87. Quercus ilex L. subsp. ilex
  88. Quercus pubescens Willd. [grup]
  89. Reichardia picroides (L.) Roth
  90. Reseda phyteuma L. subsp. phyteuma
  91. Rhamnus alaternus L.
  92. Robinia pseudoacacia L.
  93. Rosa canina L. subsp. canina
  94. Rosmarinus officinalis L.
  95. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
  96. Rubus canescens DC.
  97. Rubus ulmifolius Schott
  98. Rumex pulcher L.
  99. Ruscus aculeatus L.
  100. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  101. Sanguisorba minor Scop.
  102. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  103. Scabiosa atropurpurea L.
  104. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  105. Senecio pterophorus DC.
  106. Senecio vulgaris L.
  107. Smilax aspera L.
  108. Sonchus tenerrimus L.
  109. Spartium junceum L.
  110. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
  111. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
  112. Ulex parviflorus Pourr.
  113. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  114. Verbascum sinuatum L.
  115. Viburnum tinus L. subsp. tinus
[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnín, Valentí González, Elena Juliachs, Imma Selva, Josep Maria Soler i Mercè Soteres]