L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) en l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny

Els passats 19 i 20 de novembre s'ha celebrat l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny en Sant Esteve de Palautordera (el Vallès Oriental). Aquestes jornades se celebren cada quatre anys en combinació amb les dels altres parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.

En aquesta trobada, organitzada per les diputacions de Barcelona i de Girona i per l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, s'han presentat treballs de tota mena relacionats amb el massís del Montseny: gestió, temes socials, paleontologia, història, etnologia, climatologia, hidrologia, hàbitats i ecosistemes, vegetació i fauna. En total cinquanta-cinc treballs de recerca.

Cartell de la trobada a l'escenari
del teatre Pare Casals
de Sant Esteve de Palautordera 
[foto: Josep Nuet Badia]

En aquesta ocasió, l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC) ha participat amb la presentació del treball: Estudi dels boscos i matollars del Montseny, 2. La dinàmica de la vegetació dels Roures de Ridaura.

Aquest treball és la segona part d'un estudi fet a la roureda de roure de fulla gran que hi ha al paratge de can Ridaura del Montseny. La primera part ha estat publicada recentment a Miconia, revista botànica catalana independent. La podeu consultar aquí.

A l'inici de la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Aquest estudi dels Roures de Ridaura forma part d'un projecte molt més general que es proposa estudiar l'estat actual i la dinàmica dels boscos i dels matollars de tot el massís i que anirem publicant a mesura que es vagin obtenint resultats. Aquests dos articles sobre la roureda de Ridaura són els primers que surten a la llum.

Concretament, l'estudi fet per Àngel M. Romo, Valentí González i Josep Nuet Badia, membres de l'ERB-CEC, explica com és aquest bosc de roure de fulla gran (Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae) de Ridaura en l'actualitat, les condicions ambientals en les que hi viu, com ha evolucionat des de mitjans de segle XX fins ara. Finalment, planteja què pot passar en endavant amb aquesta roureda i, en general, amb la resta de rouredes de roure de fulla gran del Montseny, futur que depèn de la seva gestió i de com evolucionarà el canvi climàtic.

Un moment durant la intervenció en la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Un dels resultats importants del treball ha estat descartar que aquesta roureda estigues patint un procés de «mediterraneïtzació» a conseqüència del canvi climàtic, tal  com s'havia publicat fa una vintena d'anys. 

Així la situació actual es totalment el contrari, atenent al que ha estat publicat i ara nosaltres hem observat: mapes de vegetació fets en diferents èpoques, observació d'ortofotografies de diferents anys i la història humana del paratge, més els resultats derivats del nostre estudi al llarg d'aquest any, indiquen tot plegat que la vegetació potencial eurosiberiana, representada en el paratge de Ridaura per la roureda de roure de fulla gran, ha recuperat el seu lloc original.

De tota manera no es tracta d'una roureda de fulla gran ben típica, perquè arrela sobre substrat esquistós, mentre que les més típiques ho fan sobre substrat granític i sòls oligotròfics.

Interior de la roureda de roure de fulla gran de Ridaura
[foto: Valentí González, 21-VI-2025]

La XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny, s'ha  celebrat al teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera, amb capacitat per a més de 300 persones. Durant els dos dies han comptat amb una important assistència de públic, molt interessat en tots aquests temes relacionats amb el Montseny. 

A més, els que no es van poder desplaçar, van poder seguir totes les ponències, en directe, per Internet. 

Ara, si us interessa, les podeu tornar a seguir al canal de Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Com sempre, les comunicacions presentades seran publicades per la Diputació de Barcelona, i estaran a disposició dels investigadors i de les persones interessades.

[Text: Valentí González i Josep Nuet Badia]

Sortida de treball botànic al Montmell

El passat dissabte 8 de novembre, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida de treball mensual. En aquesta ocasió visitàrem la serra del Montmell, al municipi del Montmell, a la comarca del Baix Penedès. Aquesta sortida forma part del curs La fisonomia vegetal de Catalunya, amb el qual l'ERB-CEC celebra el 20è aniversari.

El grup a la carena de la serra del Montmell
[Fotografia: Valentí González]

El recorregut començà a l'Àrea recreativa forestal del Montmell (601 m), al sud de la serra, passà pel costat de l'església nova de Sant Miquel (627 m) i d'aquí, per un corriol que puja, ens vam apropar fins a l'ermita de Sant Miquel del Montmell (707 m). D'aquí pujàrem, per un camí força pedregós i costerut, fins a un coll que separa dos turons: el de l'esquerra amb les ruïnes del castell del Montmell (781 m), i el de la dreta coronat per la Creu del Cap de la Serra (782 m). Caminàrem un tros pel corriol que va per la carena cap al puig de la Talaia, però, a mig camí, ens aturàrem a fer les interpretacions sobre la vegetació que teníem davant. Després dels exercicis, continuàrem per un corriol que baixa cap per l'obaga al nord de la serra, per darrere de les cingleres del castell i que dona la volta a la serra, connectant amb el camí de pujada. D'aquí tornàrem a la zona recreativa.

Al començament de la sortida la pluja ens obligà
a protegir-nos
[Fotografia: Josep Nuet Badia]

Interior de l'ermita de Sant Miquel de Montmell
[Fotografia: Àngel Romo]

Després de dinar, sense pluja, vam fer la pujada
cap a la carena de la serra
[Fotografia: Valentí González]

La Creu del Cap de la Serra. A la dreta, el castell de Montmell
[Fotografia: Maria Congost]

Caminant per la carena,
 entre un mosaic de brolles i garrigues
[Fotografia: Marga Losantos]

Durant tot el recorregut vam apuntar les plantes que anàvem observant i, a la carena de la serra, aprofitant les imatges del Quadern 1 de Miconia, revista botànica catalana independent, vam fer les observacions sobre la vegetació de la serra. La diferència de vegetació entre els dos vessants era evident: mentre que al vessant orientat al sud predominaven les brolles, les garrigues i en alguns sectors les màquies, al vessant encarat al nord predominava l'alzinar.

Margalló (Chamaerops humilis)
[Fotografia: Adela Martín]

Antirrhinum barrelieri
[Fotografia: Maria Congost]

Bruc d'hivern (Erica multiflora)
[Fotografia: Maria Congost]

Chaenorhinum origanifolium
[Fotografia: Valentí González]

A la carena de la serra vam fer els exercicis
d'interpretació de la vegetació
[Fotografia: Valentí González]

Al matí va estar molt tapat amb pluja feble fins al migdia. Després de dinar, aprofitant que va deixar de ploure i fins i tot va sortir el sol, vam poder fer la pujada cap a la carena i completar tot el recorregut.

A la carena, mentre fèiem els exercicis
d'interpretació de la vegetació
[Fotografia: Sílvia Monés]

De baixada, fent alguna explicació a l'interior de l'alzinar
[Fotografia: Imma Selva]

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Acer monspessulanum L.
2. Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.
3. Ajuga iva (L.) Schreb.
4. Alyssum maritimum (L.) Lam.
5. Amelanchier ovalis Medic.
6. Anthyllis vulneraria L. subsp. gandogeri (Sagorski) W. Becker
7. Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. litigiosum (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
8. Antirrhinum majus L.
9. Aphyllanthes monspeliensis L.
10. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
11. Asparagus acutifolius L.
12. Asperula cynanchica L. subsp. brachysiphon (Lange in Willk. et Lange) O. Bolòs et J. Vigo
13. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
14. Asplenium ruta-muraria L.
15. Asplenium trichomanes L.
16. Astragalus incanus L. [sp. cf.]
17. Atractylis humilis L.
18. Biscutella laevigata L.
19. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
20. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
21. Bupleurum fruticescens L.
22. Bupleurum fruticosum L.
23. Carex halleriana Asso
24. Centaurea linifolia L. subsp. linifolia
25. Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes
26. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
27. Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. cadevallii (O. Bolòs et Vigo) Laínz
28. Chamaerops humilis L.
29. Chondrilla juncea L.
30. Cistus albidus L.
31. Cistus clusii Dunal
32. Cistus salviifolius L.
33. Clematis flammula L.
34. Convolvulus althaeoides L.
35. Conyza canadensis (L.) Cronq.
36. Coronilla emerus L. subsp. emerus
37. Crepis albida Vill.
38. Dactylis glomerata L.
39. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
40. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
41. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
42. Erica multiflora L.
43. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz subsp. nasturtiifolium
44. Eryngium campestre L.
45. Erysimum grandiflorum Desf. subsp. collisparsum (Jord.) O. Bolòs et J. Vigo
46. Euphorbia characias L.
47. Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
48. Euphorbia nicaeensis All.
49. Euphorbia serrata L.
50. Ficus carica L.
51. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
52. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
53. Galium lucidum All.
54. Genista hispanica L.
55. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
56. Geranium dissectum L.
57. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
58. Globularia alypum L.
59. Globularia vulgaris L.
60. Hedera helix L.
61. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
62. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
63. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours.
64. Helichrysum stoechas (L.) Moench
65. Helleborus foetidus L.
66. Hippocrepis comosa L.
67. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
68. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
69. Inula viscosa (L.) Ait.
70. Juniperus oxycedrus L.
71. Juniperus phoenicea L.
72. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
73. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
74. Lithospermum fruticosum L.
75. Muscari comosum (L.) Mill.
76. Olea europaea L.
77. Ononis minutissima L.
78. Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hackel
79. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
80. Pallenis spinosa (L.) Cass.
81. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
82. Phillyrea angustifolia L.
83. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
84. Phlomis lychnitis L.
85. Picris hieracioides L.
86. Pinus halepensis Mill.
87. Pistacia lentiscus L.
88. Plantago sempervirens Crantz
89. Polygala rupestris Pourr.
90. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
91. Prunus spinosa L.
92. Psoralea bituminosa L.
93. Quercus coccifera L.
94. Quercus faginea Lam. subsp. faginea
95. Quercus ilex L. subsp. ilex
96. Reichardia picroides (L.) Roth
97. Rhamnus alaternus L.
98. Rhamnus lycioides L.
99. Rosa sempervirens L.
100. Rosmarinus officinalis L.
101. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
102. Ruscus aculeatus L.
103. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
104. Sanguisorba minor Scop.
105. Saxifraga fragilis Schrank
106. Scabiosa atropurpurea L.
107. Sedum album L.
108. Sedum album L. subvar. album
109. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
110. Sideritis hirsuta L.
111. Smilax aspera L.
112. Sonchus tenerrimus L.
113. Sorbus domestica L.
114. Stachys officinalis (L.) Trevisan
115. Staehelina dubia L.
116. Stellaria media (L.) Vill.
117. Stipa offneri Breistr.
118. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.
119. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
120. Teucrium polium L. subsp. capitatum L. Arcang.
121. Thalictrum minus L. subsp. minus
122. Thesium humifusum DC. subsp. divaricatum (Jan ex Mert. et Koch in Röhling) Bonnier
123. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria
124. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
125. Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
126. Viburnum tinus L. subsp. tinus
127. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: Valentí González; fotografies: Maria Congost, Valentí González, Marga Losantos, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Sílvia Monés, Àngel Romo i Imma Selva]

Primera sortida de treball del curs La fisonomia vegetal de Catalunya

El passat dissabte, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC) va iniciar el cicle de sortides de treball de camp de la temporada 2025-2026. En aquesta ocasió vam visitar el circ de Morenç (el Ripollès).

El grup prop del Pla de Coma Ermada [foto: Valentí González]

Amb aquesta sortida s'inicia el curs La fisonomia vegetal de Catalunya. Un curs dedicat a estudiar diferents indrets representatius de la diversitat vegetal del nostre país, no gaire coneguts, i que corresponen a alguna de les tres grans unitats de relleu de Catalunya: els Pirineus, la Depressió Central i el Sistema Mediterrani. Aquest curs l'organitza l'ERB-CEC perquè l'any vinent es commemorarà el vintè aniversari de la seva creació el juliol del 2006

Prèviament, el dijous anterior, es va fer la primera de les tres conferències que formen part del curs, en la qual es van explicar les principals característiques del sistema pirinenc.

El recorregut que vam fer durant la sortida començà a l'estació d'esquí de Vallter 2000 (2155 m d'altitud), continua pel corriol que puja paral·lel al torrent de la Portella per desviar-nos cap el sud-est per un altre corriol que va pel Pla del Coma Ermada. Des d'aquí ens tornem a desviar al nord-oest per arribar a la Portella de Mentet, un coll fronterer a 2411 m. La tornada a Vallter 2000 va ser pel corriol que baixa directe al costat del torrent de la Portella.

Al Pla del Coma Ermada [foto: Anna Bonnín]

Ben protegides del fred, mirant les poques plantes
que havia en flor, prop de la Portella de Mentet
[foto: Àngels Morell]

A la Portella de Mentet, amb unes vistes magnífiques
cap a la vall de Mentet, el Tres Esteles i, al fons a la
dreta, el Canigó tapat amb alguns núvols al cim
[foto: Sílvia Monés]

Baixant de la Portella de Mentet, amb unes vistes
privilegiades del Gra de Fajol Petit, el Gra de Fajol
(a la dreta) i el puig del Lladres (a sota) [foto: Jordi Pérez]

Observant les poques plantes en flor que es feien en el
torrent de la Portella [foto: Valentí González]

Un dels objectius d'aquest curs és aprendre a interpretar el paisatge in situ amb la ajuda de fotografies, ja sigui imatges oblíqües o sobre ortofotografies. Durant el recorregut ens vam aturar en un parell de llocs per fer aquestes observacions sobre les fotografies i per fer perfils de vegetació. Amb aquests exercicis vam poder observar i interpretar com és el paisatge subalpí que estaven trepitjant: boscos de pi negre, matollars de neret, matollars de bàlec i ginebrons, matollars de bruguerola, prats de festuca supina, prats de pèl caní, gespets, vegetació de vora de riu, vegetació de tartera, etc.

En una de les aturades per treballar el paisatge
[foto: Imma Selva]

Per fer tot aquest treball vam comptar amb la ajuda d'un nou producte pedagògic de Miconia-Revista botànica catalana independent. Es tracta del número 1 de la sèrie Quaderns. Com el seu nom indica és un quadern de treball fet expressament per aquest curs, on està especificada tota la informació referent de les tres unitats de relleu que té Catalunya i de les nou sortides de camp que es faran al llarg del curs. A més compta amb les imatges que es necessitaran per fer els exercicis, espais en blanc per dibuixar perfils, prendre anotacions, etc.

El Quadern 1 de la revista Miconia és una 
de les eines de treball durant aquest curs
[foto: Valentí González]

Vam gaudir d'un dia molt bo, amb bona visibilitat que ens va permetre gaudir del paisatge alpí d'aquest sector dels Pirineus. El sol va predominar durant gairebé tota la jornada, tot i que al mig dia es va posar molt núvol. Ens vam haver de tapar força a la Portella de Mentet, per protegir-nos del vent fred.

Tot i que l'època de la visita no era la més adient per veure espècies en plena floració, vam poder observar algunes flors: Gentiana acaulis [foto: Adela Martín], Saxifraga stellaris [foto: Marga Losantos] i Erigeron uniflorus [foto: Maria Congost], respectivament. 

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Maria Congost, Valentí González, Marga Losantos, Adela Martín, Sílvia Monés, Àngels Morell, Jordi Pérez i Imma Selva]

Acte d'inici del curs 2025-2026 de l'ERB-CEC i presentació de la col·lecció Quaderns de Miconia, dedicada als materials pedagògics de botànica

El passat 2 d'octubre a les set de la tarda, es va fer la presentació del curs 2025-2026 de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, del Centre Excursionista de Catalunya. Durant el curs que comença celebrarem el 20è aniversari de l'Equip i també el 40è aniversari de l'activitat botànica continuada en el CEC.

En l'acte —que va presidir Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya, acompanyat de Valentí González i Josep Nuet— es va presentar la col·lecció Quaderns de Miconia, revista botànica catalana independent, el número ú dels quals conté els materials per al treball de camp del curs La fisonomia vegetal de Catalunya, que iniciarem aquest mes d'octubre. 

Eduard Cayón, president del Centre Excursionista
de Catalunya, acompanyat de Valentí González i Josep Nuet
durant el seu parlament de benvinguda
[Foto: Miquel Femenia]

L'acte s'inicià amb un parlament del president del CEC que reproduïm a continuació:

Benvolgudes, benvolguts, És un honor donar-vos la benvinguda avui, 2 d'octubre, a l'inici d'aquest curs especial dedicat a La fisonomia vegetal de Catalunya, una proposta formativa que és molt més que un curs: és una celebració del coneixement, del territori i del compromís amb la natura que defineix el Centre Excursionista de Catalunya des de fa 150 anys.

Aquest acte té un valor molt especial perquè inaugura la col·lecció Quaderns de Miconia, amb la presentació del seu número 1, que porta precisament el nom del curs. Aquest primer quadern és una eina didàctica elaborada amb rigor i passió, pensada per al treball de camp i orientada a fer accessible la diversitat vegetal del nostre país a tothom qui hi participi. I no és casualitat que aquesta publicació coincideixi amb la celebració del 20è aniversari de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina (ERB-CEC) —ni que també estiguem tan a prop del 150è aniversari del CEC.

Vull expressar públicament l'admiració i l'agraïment del CEC per la tasca incansable del Josep Nuet i el Valentí González, líders d'aquest projecte, que han sabut combinar la ciència, la pedagogia i l'amor per la natura d'una manera exemplar. El seu enfocament és clarament col·laboratiu i pedagògic, com ho demostra la qualitat del quadern, des del disseny pensat per treballar sobre el terreny fins als itineraris triats, que cobreixen des dels Pirineus fins al Sistema Mediterrani.

Per exemple, només cal veure com al massís de Montgrí o als turons de Montcorb se'ns convida a observar el paisatge com una expressió viva de la geologia, el clima i la història vegetal de Catalunya. És una mirada que enriqueix no només el coneixement botànic, sinó també el nostre vincle emocional amb el territori.

Com a president del CEC, em sento especialment orgullós que aquesta iniciativa neixi del si de la nostra entitat. Perquè aquest projecte reflecteix exactament el que volem que sigui el CEC del futur: un espai de ciència i cultura al servei de la societat, amb valors ferms, oberts a tothom, i amb voluntat transformadora.

Gràcies a totes i tots els qui ho feu possible. Que gaudiu del curs, de la natura, i d'aquest viatge apassionant a través de la fisonomia vegetal de Catalunya.

Moltes gràcies.

Seguidament, Valentí Gonzalez va explicar la fundació de l'ERB-CEC i desgranà les activitats que tenim programades al llarg del curs per a celebrar el 20è aniversari. 

Aspecte de la sala d'actes del CEC,
durant la presentació del curs
La fisonomia vegetal de Catalunya
[Foto: Valentí González]

Després, Valentí González i Josep Nuet explicaren amb una presentació, el projecte Miconia i la col·lecció Quaderns, a partir d'un capítol del Quadern 1 i feren un repàs sumari de les sortides de treball de camp que hi ha programades. 

Va cloure l'acte el president del CEC amb unes breus paraules.

Des d'aquí volem agrair Eduard Cayón, president del CEC, haver presidit l'acte i l'interès, el suport i la valoració que rebem de la nostra entitat. Moltes gràcies.

Miconia, inicia la col·lecció Quaderns, dedicada als materials pedagògics de botànica

Miconia, revista botànica catalana independent, inicia la col·lecció Quaderns, dedicada als materials didàctics de botànica.

En ocasió del 20è aniversari de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, del Centre Excursionista de Catalunya, que celebrarem durant el curs 2025-2026, hem confeccionat un quadern —que amb el número 1, inicia la col·lecció Quaderns— amb els materials per al treball de camp del curs La fisonomia vegetal de Catalunya, que iniciarem a l'octubre.

La col·lecció Quaderns de Miconia, revista botànica catalana independent, publica documents d caràcter didàctic elaborats per al treball de camp o bé manuals d tècniques i aplicacions emprats en l'estudi de la botànica. Per fer-los manejables són relligats amb espiral plàstica per facilitar-ne la consulta freqüent. La imatge gràfica d'aquesta col·lecció fa visible la vinculació amb el projecte global de Miconia.

Com sempre el podeu descarregar gratuïtament en format PDF o bé, si la preferiu impresa en paper, la podeu encarregar al servei d'impressió sota comanda de Bubok, SL.

Per obtenir-la en qualsevol dels dos formats, cliqueu aquí. 

L'11è Curs de flora aranesa, culminat amb èxit

Entre els dies 7 i 11 de juliol, se celebrà l'11è Curs de flora aranesa organitzat per l'Escola de Muntanya i l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta col·laboració ha permès organitzar 28 cursos des de l'any 2010.

El curs s'inicià el dia 3 de juliol amb una sessió telemàtica en què s'explicaren als cursetistes els detalls de funcionament i s'organitzaren els viatges, tant d'anada i de tornada com els interiors per la Vall d'Aran. 

En el curs hi han participat 19 cursetistes i dos instructors botànics voluntaris: Valentí González —que n'ha estat el director— i Josep Nuet Badia, membres de l'ERB-CEC i de la ICHN.

Els cursetistes i els instructors a la vall de Toran es van fer
la tradicional foto de grup al peu d'una roca entapissada
de molses que feren les delícies dels briòlegs
[Foto: Valentí González]

El dilluns dia 7 els cursetistes i els instructors estaven convocats a les 13 hores a l'àrea de pícnic dels Óssos a Arties (1.100 m) (Naut Aran). Després de dinar començà el curs amb una primera explicació general i un recorregut pel camí dels Bahns d'Arties. Un camí fàcil de 3 km que ens va servir per a introduir-nos en la ufanosa flora aranesa.

Primeres explicacions a Arties
[Foto: Miquel Femenia]

Durant el recorregut pel camí dels Banhs d'Arties
[Foto: Imma Selva]

El dimarts 8 ens vam apropar en cotxe fins al refugi dera Honeria (1.010 m), al bell mig de la vall de Toran (Canejan). Vam fer un recorregut d'uns 3,5 km fins al barratge de Sant Joan de Toran, passant per boscos caducifolis mixtos, de l'aliança Carpinion, i per unes magnífiques fagedes.

Davant del refugi dera Honeria, Paco Cruces ens explicà
alguns trets principals de la mineria d'aquest sector
[Foto: Valentí González]

El dimecres 9, des del Plan de Beret (Naut Aran), en un ambient de prats i pinedes subalpins, vam fer un recorregut fins a la cabana de Parros (1.780 m), passant per prats, molleres, boscos de pi negre i matollars de ginebró. El recorregut circular va ser d'uns 6,8 km.

Recopilant dades florístiques
d'una petita mollera al Plan de Beret
[Foto: Josep M. Soler]

El dijous 10, des de la bassa d'Oles (1.600 m) (Vielha e Mijaran), vam fer un recorregut fins a la pleta dels Anhèths i després vam pujar fins a la Ròca de Sacòsta (1.850 m), completant un recorregut circular d'uns tres quilòmetres. La vegetació de la vora de la bassa i de la mollera dera Piusa van ser les estrelles d'aquest dia, sense oblidar les magnífiques vistes de què vam gaudir des de dalt de la Ròca de Sacòsta.

Davant la bassa d'Oles mentre fèiem
les explicacions sobre la vegetació que hi viu
[Foto: Àngels Morell]

Prop de la mollera dera Piusa, escoltant les explicacions de
Maria Mercè Sanz sobre els briòfits
[Foto: Valentí González]

I, finalment, el divendres 11, vam fer un petit recorregut, d'uns 2,1 km, des de Vilamòs fins a Sant Miquèu de Vilamòs (1.291 m), durant el qual vam estudiar la flora associada a les avellanoses i als prats mesòfils dels vessants assolellats. A més, des de l'ermita vam gaudir de fantàstiques vistes cap a la vall deth Joeu. Després del dinar, vam cloure el curs amb un petit col·loqui sobre com havia anat i iniciàrem la tornada als nostre lloc d'origen.

Molt a prop de Sant Miquèu de Vilamòs,
durant la cloenda del curs
[Foto: Xavier Ramírez]

Durant el curs vam observar i identificar la flora dels diferents hàbitats que visitàvem. Quan la determinació de la planta era complicada per a fer-la in situ, en recollíem un plec per a determinar-la posteriorment al laboratori. 

Tota la flora de la Vall d'Aran és protegida, per tant, portàvem una autorització expedida pel Conselh Generau d'Aran que ens permetia la recol·lecció de mostres de plantes amb finalitat científica. 

En total vam herboritzar 51 mostres de plantes superiors i una vintena de briòfits, que una vegada determinats es dipositaran als herbaris científics de Barcelona. 

En el cas de la sortida a la cabana de Parros també vam aixecar un inventari fitosociològic d'un matollar de ginebró, segons el mètode sigmatista.

Durant l'aixecament de l'inventari en el matollar de ginebró
[Foto: Àngels Morell]

Aquest any hem tingut la sort de comptar amb dos cursetistes: Maria Mercè Sanz (briòloga) i Paco Cruces (aranès i gran coneixedor de la Vall d'Aran), que amb les seves explicacions sobre el món dels briòfits i sobre la geologia, la geografia aranesa i el sistema hidroelèctric han enriquit el curs i als quals estem molt agraïts.

Com en altres anys, l'estada durant el curs s'ha fet a l'Aran Hostel de Salardú del CEC. Les modernes instal·lacions del hostel ens han permès gaudir d'una gran comoditat i de l'aula de natura, que hem tingut durant tots els dies a la nostra disposició, fet que ens permetia guardar material d'estudi (lupes binoculars, llibres, material herboritzat, etc.) i passar presentacions per a explicar el programa de treball de l'endemà.

Vista de detall de l'aula de la natura, que ha estat millorada
amb nou equipament, durant la presentació de preparacions
microscòpiques de briòfits que va fer M. Mercè Sanz
[Foto: Josep Nuet Badia]

L'aula de natura de l'Aran Hostel de Salardú
[Foto: Josep M. Soler]

Una de les coses a destacar del curs és el bon ambient que han generat els cursetistes, tant durant les jornades de treball de camp com en els moments de descans i oci. Les sessions a l'aula de natura, el concurs de fotografia i, fins i tot, la preparació per part d'alguns cursetistes d'un kahoot amb preguntes relacionades amb el curs han fet que l'estada hagi estat la mar de distreta.

El dijous després de sopar vam celebrar
l'èxit del curs amb cava i coca
[Foto: Àngels Morell]

Parnassia palustris (fetgera blanca)
Fotografia guanyadora de
 l'11è curs de flora aranesa 2025
[Foto: Àngels Morell]

El bon temps meteorològic ens acompanyà al llarg de tot el curs. Excepte el dilluns a la tarda, que va fer una mica de fred, durant la resta de dies el sol i la calor van ser constants.

Ara estem elaborant una memòria del curs que, en acabar-la, enviarem a tots els cursetistes com a record.

[Text: Valentí González i Josep Nuet; fotografies: Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia, Xavier Ramírez, Imma Selva i Josep M. Soler]

 La darrera sortida de treball de camp del curs 2024-2025 a Sant Esteve de Tubau

El passat dissabte (14-VI-2025) l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya ha fet l'habitual sortida mensual de treball botànic. En aquesta ocasió ha visitat un sector del Berguedà, la rodalia del llogarret de Sant Esteve de Tubau, al peu de la serra de Tubau.

La tradicional foto de grup la vam fer davant d'un magnífic
exemplar de Dactylorhiza elata que veieu a primer terme
[Foto: Valentí González]

La sortida consistí en un itinerari circular que partint del collet de Sant Jaume, situat al nord de Sant Jaume de Frontànyà, baixa cap a la font de la Mata, travessa el Llimosell, passa per sota de can Soler i arriba a Sant Esteve de Tubau, on vam dinar a l'ombra d'un arbre sota l'ermita. Vam tornar seguint un corriol que carena avall ens dugué fins al fons del rec de Tubau i d'allí vam anar pujant seguint una pista que ens dugué sobre can Cintet a tocar del collet de Sant Jaume on teníem els cotxes.

Dinant a l'ombra d'un roure que ens protegia del sol
fort que queia [Foto: Josep Nuet Badia].

L'ermita de Sant Esteve i al fons el gran mas de Tubau,
en uns vessants coberts de prats de dall
[Foto: Josep Nuet Badia].

Durant aquest itinerari ens vam aturar només a quatre punts: una mica al nord del collet de Sant Jaume, a la font de la Mata, a Sant Esteve de Tubau i a la riba del Llimosell, per aixecar un inventari de vegetació en un prat humit amb pi roig.

El dia va ser assolellat i calorós amb el cel enterbolit per pols sahariana en suspensió. Per sort en alguns moments corria una mica d'aire que ens refrescava una mica.

Dos aspectes del treball de camp: al collet de Sant Jaume i 
a la vall del Llimosell [Foto: Àngels Morell]

Dactylorhiza elata [Foto: Miquel Femenia]

Orchis militaris [Adela Martín]

El paisatge estava magnífic, si bé es notava que les pinedes de pi roig han patit molt per les sequeres dels anys precedents. No vam tenir temps material d'anatar totes les plantes que vam veure. Tot i això vam veure i anotar setze orquídies diferents que consten a la llista adjunta.

Plantes que hem vist i anotat o bé que figuren en l'inventari que vam aixecar:

1. Acer campestre L.

2. Acer opalus Mill. ssp. opalus

3. Achillea millefolium L.

4. Alyssum alyssoides (L.) L.

5. Amelanchier ovalis Medic.

6. Anacamptis pyramidalis (L.) L. C. M. Richard

7. Anemone hepatica L.

8. Anthericum liliago L.

9. Anthyllis montana L.

10. Antirrhinum majus L. ssp. majus

11. Aphyllanthes monspeliensis L.

12. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball

13. Arrhenatherum elatius (L.) Beauv. ex J. et C. Presl

14. Asplenium ruta-muraria L.

15. Astrantia major L.

16. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz

17. Avenula pratensis (L.) Dumort. ssp. iberica

18. Bellis perennis L.

19. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.

20. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes

21. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.

22. Briza media L.

23. Bromus erectus Huds.

24. Bromus hordeaceus L.

25. Buxus sempervirens L.

26. Campanula persicifolia L.

27. Campanula trachelium L.

28. Carex flacca Schreber

29. Carex flava L.

30. Carlina acanthifolia All. ssp. cynara (Pourr. ex Duby) Arcang.

31. Catananche coerulea L.

32. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard ssp. rigidum

33. Centaurea calcitrapa L.

34. Centaurea scabiosa L.

35. Centaurium pulchellum (Swartz) Druce ssp. pulchellum

36. Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch

37. Cirsium monspessulanum (L.) Hill

38. Cirsium tuberosum (L.) All.

39. Clematis recta L.

40. Clematis vitalba L.

41. Coris monspeliensis L.

42. Cornus sanguinea L. ssp. sanguinea

43. Coronilla emerus L. ssp. emerus

44. Coronilla minima L. ssp. minima

45. Corylus avellana L.

46. Crataegus monogyna Jacq.

47. Cruciata glabra (L.) Ehrend.

48. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang

49. Dactylis glomerata L. ssp. glomerata

50. Dactylorhiza elata (Poir.) Soó

51. Dactylorhiza maculata (L.) Soó ssp. meyeri (Reichb. f.) Tournay in De Langhe et al.

52. Dactylorhiza maculata ssp. maculata

53. Daphne laureola L. ssp. laureola

54. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.

55. Echium vulgare L.

56. Epipactis helleborine (L.) Crantz

57. Eryngium campestre L.

58. Erysimum grandiflorum Desf.

59. Euphorbia flavicoma DC. ssp. brittingeri (Opiz ex Samp.) O. Bolòs et J. Vigo

60. Fagus sylvatica L.

61. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt. ssp. scoparia (A. Kern.) Hackel

62. Festuca gr. ovina L.

63. Fragaria vesca L.

64. Fraxinus excelsior L.

65. Galium lucidum All. ssp. lucidum

66. Galium pumilum Murray

67. Galium verum L.

68. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. ssp. scorpius

69. Gladiolus illyricus Koch

70. Globularia cordifolia L. ssp. cordifolia

71. Globularia vulgaris L.

72. Gymnadenia conopsea (L.) R. Br.

73. Hedera helix L.

74. Helianthemum apenninum (L.) Mill.

75. Helianthemum nummularium (L.) Mill.

76. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.

77. Helleborus foetidus L.

78. Hieracium gr. murorum L.

79. Hippocrepis comosa L.

80. Hordeum murinum L.

81. Hypochoeris radicata L.

82. Ilex aquifolium L.

83. Inula salicina L.

84. Juniperus communis L. ssp. communis

85. Juniperus communis L. ssp. hemisphaerica (J. et C. Presl) Nyman

86. Knautia dipsacifolia Kreutzer ssp. catalaunica Kreutzer

87. Koeleria splendens C. Presl

88. Laserpitium latifolium L.

89. Lathyrus pratensis L.

90. Lavandula angustifolia Mill.

91. Lavandula latifolia Medic.

92. Leucanthemum vulgare Lam.

93. Ligustrum vulgare L.

94. Ligustrum vulgare L.

95. Linum tenuifolium L. ssp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot

96. Linum usitatissimum L. ssp. angustifolium (Huds.) Thell.

97. Listera ovata (L.) R. Br.

98. Lonicera xylosteum L.

99. Lotus corniculatus L.

100. Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.

101. Medicago lupulina L.

102. Medicago minima (L.) L.

103. Melittis melissophyllum L.

104. Neottia nidus-avis (L.) L. C. M. Richard

105. Onobrychis viciifolia Scop.

106. Ononis natrix L.

107. Ononis spinosa L.

108. Ophrys apifera Huds. ssp. apifera

109. Ophrys fusca Link ssp. fusca

110. Ophrys scolopax Cav.

111. Ophrys subinsectifera Hermosilla et Sabando

112. Orchis laxiflora Lam.

113. Orchis militaris L.

114. Origanum vulgare L.

115. Phyteuma orbiculare L.

116. Pimpinella saxifraga L.

117. Pinus sylvestris L.

118. Plantago media L.

119. Platanthera bifolia (L.) L. C. M. Richard

120. Platanthera chlorantha (Custer) Rchb. ssp. chlorantha

121. Polygala calcarea F. W. Schultz

122. Potentilla erecta (L.) Räuschel

123. Potentilla neumanniana Reichenb.

124. Potentilla reptans L.

125. Prunella grandiflora (L.) Scholler ssp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs

126. Prunella laciniata (L.) L.

127. Prunella vulgaris L.

128. Prunus domestica L. ssp. insititia

129. Prunus spinosa L.

130. Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau

131. Pyrola chlorantha Swartz

132. Quercus petraea (Matt.) Liebl.

133. Quercus pubescens Willd.

134. Ranunculus acris L.

135. Ranunculus bulbosus L.

136. Rosa agrestis Savi

137. Rosa pouzinii Tratt.

138. Rosa sp.

139. Rubus sp.

140. Salix elaeagnos Scop. ssp. angustifolia (Cariot) Rechinger f

141. Salvia pratensis L.

142. Sanguisorba minor Scop. ssp. polygama Scop.

143. Santolina chamaecyparissus L.

144. Satureja montana L.

145. Sedum acre L.

146. Sedum album L.

147. Sedum brevifolium DC.

148. Sedum dasyphyllum L. ssp. dasyphyllum

149. Sedum sediforme (Jacq.) Pau

150. Senecio inaequidens DC.

151. Sesleria coerulea (L.) Ard.

152. Silene vulgaris (Moench) Garcke

153. Silybum marianum (L.) Gaertn.

154. Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria

155. Stachys officinalis (L.) Trevisan

156. Succisa pratensis Moench

157. Symphytum tuberosum L. ssp. tuberosum

158. Tamus communis L.

159. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip. ssp. corymbosum

160. Tetragonolobus maritimus (L.) Roth.

161. Teucrium chamaedrys L. ssp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.

162. Teucrium pyrenaicum L. ssp. guarense P. Monts.

163. Thymus vulgaris L. ssp. vulgaris

164. Tofieldia calyculata (L.) Wahlenb.

165. Trifolium campestre Schreb. in Sturm

166. Trifolium pratense L.

167. Trifolium repens L.

168. Tussilago farfara L.

169. Ulmus minor Mill.

170. Urtica dioica L.

171. Verbena officinalis L.

172. Veronica austriaca L. ssp. austriaca

173. Viburnum lantana L.

174. Viola sylvestris Lam. [s. l.]

175. Viola willkommii Roem.

[Text: Josep Nuet Badia; fotos: Miquel Femenia, Valentí González, Adela Martín, Àngels Morell, Josep Nuet Badia]