dissabte, 22 de novembre del 2025

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) en l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny


Els passats 19 i 20 de novembre s'ha celebrat l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny en Sant Esteve de Palautordera (el Vallès Oriental). Aquestes jornades se celebren cada quatre anys en combinació amb les dels altres parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.
En aquesta trobada, organitzada per les diputacions de Barcelona i de Girona i per l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, s'han presentat treballs de tota mena relacionats amb el massís del Montseny: gestió, temes socials, paleontologia, història, etnologia, climatologia, hidrologia, hàbitats i ecosistemes, vegetació i fauna. En total cinquanta-cinc treballs de recerca.

Cartell de la trobada a l'escenari
del teatre Pare Casals
de Sant Esteve de Palautordera 
[foto: Josep Nuet Badia]

En aquesta ocasió, l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC) ha participat amb la presentació del treball: Estudi dels boscos i matollars del Montseny, 2. La dinàmica de la vegetació dels Roures de Ridaura.
Aquest treball és la segona part d'un estudi fet a la roureda de roure de fulla gran que hi ha al paratge de can Ridaura del Montseny. La primera part ha estat publicada recentment a Miconia, revista botànica catalana independent. La podeu consultar aquí.

A l'inici de la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Aquest estudi dels Roures de Ridaura forma part d'un projecte molt més general que es proposa estudiar l'estat actual i la dinàmica dels boscos i dels matollars de tot el massís i que anirem publicant a mesura que es vagin obtenint resultats. Aquests dos articles sobre la roureda de Ridaura són els primers que surten a la llum.
Concretament, l'estudi fet per Àngel M. Romo, Valentí González i Josep Nuet Badia, membres de l'ERB-CEC, explica com és aquest bosc de roure de fulla gran (Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae) de Ridaura en l'actualitat, les condicions ambientals en les que hi viu, com ha evolucionat des de mitjans de segle XX fins ara. Finalment, planteja què pot passar en endavant amb aquesta roureda i, en general, amb la resta de rouredes de roure de fulla gran del Montseny, futur que depèn de la seva gestió i de com evolucionarà el canvi climàtic.

Un moment durant la intervenció en la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Un dels resultats importants del treball ha estat descartar que aquesta roureda estigues patint un procés de «mediterraneïtzació» a conseqüència del canvi climàtic, tal  com s'havia publicat fa una vintena d'anys. 
Així la situació actual es totalment el contrari, atenent al que ha estat publicat i ara nosaltres hem observat: mapes de vegetació fets en diferents èpoques, observació d'ortofotografies de diferents anys i la història humana del paratge, més els resultats derivats del nostre estudi al llarg d'aquest any, indiquen tot plegat que la vegetació potencial eurosiberiana, representada en el paratge de Ridaura per la roureda de roure de fulla gran, ha recuperat el seu lloc original.
De tota manera no es tracta d'una roureda de fulla gran ben típica, perquè arrela sobre substrat esquistós, mentre que les més típiques ho fan sobre substrat granític i sòls oligotròfics.

Interior de la roureda de roure de fulla gran de Ridaura
[foto: Valentí González, 21-VI-2025]

La XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny, s'ha  celebrat al teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera, amb capacitat per a més de 300 persones. Durant els dos dies han comptat amb una important assistència de públic, molt interessat en tots aquests temes relacionats amb el Montseny. 
A més, els que no es van poder desplaçar, van poder seguir totes les ponències, en directe, per Internet. 
Ara, si us interessa, les podeu tornar a seguir al canal de Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Com sempre, les comunicacions presentades seran publicades per la Diputació de Barcelona, i estaran a disposició dels investigadors i de les persones interessades.

[Text: Valentí González i Josep Nuet Badia]

diumenge, 9 de novembre del 2025

Sortida de treball botànic al Montmell


El passat dissabte 8 de novembre, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida de treball mensual. En aquesta ocasió visitàrem la serra del Montmell, al municipi del Montmell, a la comarca del Baix Penedès. Aquesta sortida forma part del curs La fisonomia vegetal de Catalunya, amb el qual l'ERB-CEC celebra el 20è aniversari.

El grup a la carena de la serra del Montmell
[Fotografia: Valentí González]

El recorregut començà a l'Àrea recreativa forestal del Montmell (601 m), al sud de la serra, passà pel costat de l'església nova de Sant Miquel (627 m) i d'aquí, per un corriol que puja, ens vam apropar fins a l'ermita de Sant Miquel del Montmell (707 m). D'aquí pujàrem, per un camí força pedregós i costerut, fins a un coll que separa dos turons: el de l'esquerra amb les ruïnes del castell del Montmell (781 m), i el de la dreta coronat per la Creu del Cap de la Serra (782 m). Caminàrem un tros pel corriol que va per la carena cap al puig de la Talaia, però, a mig camí, ens aturàrem a fer les interpretacions sobre la vegetació que teníem davant. Després dels exercicis, continuàrem per un corriol que baixa cap per l'obaga al nord de la serra, per darrere de les cingleres del castell i que dona la volta a la serra, connectant amb el camí de pujada. D'aquí tornàrem a la zona recreativa.

Al començament de la sortida la pluja ens obligà
a protegir-nos

[Fotografia: Josep Nuet Badia]

Interior de l'ermita de Sant Miquel de Montmell
[Fotografia: Àngel Romo]

Després de dinar, sense pluja, vam fer la pujada
cap a la carena de la serra
[Fotografia: Valentí González]

La Creu del Cap de la Serra. A la dreta, el castell de Montmell
[Fotografia: Maria Congost]

Caminant per la carena,
 entre un mosaic de brolles i garrigues

[Fotografia: Marga Losantos]

Durant tot el recorregut vam apuntar les plantes que anàvem observant i, a la carena de la serra, aprofitant les imatges del Quadern 1 de Miconia, revista botànica catalana independent, vam fer les observacions sobre la vegetació de la serra. La diferència de vegetació entre els dos vessants era evident: mentre que al vessant orientat al sud predominaven les brolles, les garrigues i en alguns sectors les màquies, al vessant encarat al nord predominava l'alzinar.

Margalló (Chamaerops humilis)
[Fotografia: Adela Martín]

Antirrhinum barrelieri
[Fotografia: Maria Congost]

Bruc d'hivern (Erica multiflora)
[Fotografia: Maria Congost]

Chaenorhinum origanifolium
[Fotografia: Valentí González]

A la carena de la serra vam fer els exercicis
d'interpretació de la vegetació
[Fotografia: Valentí González]

Al matí va estar molt tapat amb pluja feble fins al migdia. Després de dinar, aprofitant que va deixar de ploure i fins i tot va sortir el sol, vam poder fer la pujada cap a la carena i completar tot el recorregut.

A la carena, mentre fèiem els exercicis
d'interpretació de la vegetació
[Fotografia: Sílvia Monés]

De baixada, fent alguna explicació a l'interior de l'alzinar
[Fotografia: Imma Selva]

La llista de plantes que vam observar és la següent:
  1. Acer monspessulanum L.
  2. Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.
  3. Ajuga iva (L.) Schreb.
  4. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  5. Amelanchier ovalis Medic.
  6. Anthyllis vulneraria L. subsp. gandogeri (Sagorski) W. Becker
  7. Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. litigiosum (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
  8. Antirrhinum majus L.
  9. Aphyllanthes monspeliensis L.
  10. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
  11. Asparagus acutifolius L.
  12. Asperula cynanchica L. subsp. brachysiphon (Lange in Willk. et Lange) O. Bolòs et J. Vigo
  13. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  14. Asplenium ruta-muraria L.
  15. Asplenium trichomanes L.
  16. Astragalus incanus L. [sp. cf.]
  17. Atractylis humilis L.
  18. Biscutella laevigata L.
  19. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  20. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  21. Bupleurum fruticescens L.
  22. Bupleurum fruticosum L.
  23. Carex halleriana Asso
  24. Centaurea linifolia L. subsp. linifolia
  25. Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes
  26. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  27. Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. cadevallii (O. Bolòs et Vigo) Laínz
  28. Chamaerops humilis L.
  29. Chondrilla juncea L.
  30. Cistus albidus L.
  31. Cistus clusii Dunal
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis flammula L.
  34. Convolvulus althaeoides L.
  35. Conyza canadensis (L.) Cronq.
  36. Coronilla emerus L. subsp. emerus
  37. Crepis albida Vill.
  38. Dactylis glomerata L.
  39. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  40. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  41. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
  42. Erica multiflora L.
  43. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz subsp. nasturtiifolium
  44. Eryngium campestre L.
  45. Erysimum grandiflorum Desf. subsp. collisparsum (Jord.) O. Bolòs et J. Vigo
  46. Euphorbia characias L.
  47. Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
  48. Euphorbia nicaeensis All.
  49. Euphorbia serrata L.
  50. Ficus carica L.
  51. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  52. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
  53. Galium lucidum All.
  54. Genista hispanica L.
  55. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
  56. Geranium dissectum L.
  57. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  58. Globularia alypum L.
  59. Globularia vulgaris L.
  60. Hedera helix L.
  61. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
  62. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  63. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours.
  64. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  65. Helleborus foetidus L.
  66. Hippocrepis comosa L.
  67. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  68. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  69. Inula viscosa (L.) Ait.
  70. Juniperus oxycedrus L.
  71. Juniperus phoenicea L.
  72. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
  73. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  74. Lithospermum fruticosum L.
  75. Muscari comosum (L.) Mill.
  76. Olea europaea L.
  77. Ononis minutissima L.
  78. Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hackel
  79. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  80. Pallenis spinosa (L.) Cass.
  81. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
  82. Phillyrea angustifolia L.
  83. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  84. Phlomis lychnitis L.
  85. Picris hieracioides L.
  86. Pinus halepensis Mill.
  87. Pistacia lentiscus L.
  88. Plantago sempervirens Crantz
  89. Polygala rupestris Pourr.
  90. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  91. Prunus spinosa L.
  92. Psoralea bituminosa L.
  93. Quercus coccifera L.
  94. Quercus faginea Lam. subsp. faginea
  95. Quercus ilex L. subsp. ilex
  96. Reichardia picroides (L.) Roth
  97. Rhamnus alaternus L.
  98. Rhamnus lycioides L.
  99. Rosa sempervirens L.
  100. Rosmarinus officinalis L.
  101. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
  102. Ruscus aculeatus L.
  103. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  104. Sanguisorba minor Scop.
  105. Saxifraga fragilis Schrank
  106. Scabiosa atropurpurea L.
  107. Sedum album L.
  108. Sedum album L. subvar. album
  109. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  110. Sideritis hirsuta L.
  111. Smilax aspera L.
  112. Sonchus tenerrimus L.
  113. Sorbus domestica L.
  114. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  115. Staehelina dubia L.
  116. Stellaria media (L.) Vill.
  117. Stipa offneri Breistr.
  118. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.
  119. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  120. Teucrium polium L. subsp. capitatum L. Arcang.
  121. Thalictrum minus L. subsp. minus
  122. Thesium humifusum DC. subsp. divaricatum (Jan ex Mert. et Koch in Röhling) Bonnier
  123. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria
  124. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
  125. Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
  126. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  127. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
[Text: Valentí González; fotografies: Maria Congost, Valentí González, Marga Losantos, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Sílvia Monés, Àngel Romo i Imma Selva]