Trobada d'amics a Salallacera (el Vallès Occidental)

La nostra amiga Adela de l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya, ens va convidar al seu mas de Salallacera prop de Sant Llorenç Savall, a fer una exploració botànica pels voltants.

Vam triar un dia (17-III-2019) en què poguessin venir el màxim de companys. 

Ens vam reunir a Salallacera i durant l'esmorzar vam planificar el recorregut i la feina que volíem fer. Va consistir en anotar totes les plantes diferents que trobéssim, en tres ambients: una brolla de romaní, una clotada coberta d'alzinar i el voltant del mas amb vegetació ruderal.

Els companys de l'Equip de Recerca Botànica del
Centre Excursionista de Catalunya
que vam participar en aquesta trobada d'amics
[Foro: © Marina Simó].

Primer vam explorar un vessant cobert d'una brolla de romaní, i després vam recórrer un fondal ombrejat d'un alzinar amb boix, passant per la font.

Buscant plantes en el marge del camí
[Foto: © Àngels Morell]

Una orquídia (Barlia robertiana), ben florida
[Foto: © Àngels Morell].

Determinant plantes a l'alzinar [Foto: © Àngels Morell]

Després d'aquesta volta ens va obsequiar amb una paella boníssima, que va cuinar el seu marit Antonio, ajudat per unes amigues de la família.

Asseguts al voltant de la taula dels nostres amics Adela i Antonio
[Foto: © Maria Congost]

Després de dinar encara vam fer una altra sessió d'exploració pel voltant del mas, mirant de trobar les plantes ruderals i les cultivades, fins que es va pondre el sol.

Les plantes que vam anotar són:

1. Acacia dealbata Link.
2. Achillea millefolium L.
3. Agave americana L.
4. Alyssum maritimum (L.) Lam.
5. Anagallis arvensis L.
6. Antirrhinum majus L.
7. Aphyllanthes monspeliensis L.
8. Arbutus unedo L.
9. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
10. Asparagus acutifolius L.
11. Asplenium adiantum-nigrum L. ssp. onopteris (L.) Heufler
12. Asplenium trichomanes L.
13. Astragalus monspessulanus L. ssp. chlorocyaneus (Boiss. et Reut.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
14. Avenula pratensis (L.) Dumort. var. iberica
15. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
16. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
17. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
18. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
19. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
20. Bupleurum rigidum L.
21. Buxus sempervirens L.
22. Calendula arvensis L.
23. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic.
24. Carex halleriana Asso
25. Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
26. Catananche caerulea L.
27. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
28. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
29. Cistus albidus L.
30. Cistus salviifolius L.
31. Clematis vitalba L.
32. Coriaria myrtifolia L.
33. Coris monspeliensis L.
34. Cornus sanguinea L.
35. Coronilla emerus L. ssp. emerus
36. Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.) Asch. et Graebn.
37. Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna
38. Crepis sancta (L.) Bornm.
39. Cuscuta sp.
40. Cynodon dactylon (L.) Pers
41. Dactylis glomerata L.
42. Daphne gnidium L.
43. Daphne laureola L. ssp. laureola
44. Daucus carota L.
45. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
47. Dorycnium pentaphyllum Scop. ssp. pentaphyllum
48. Echium vulgare L.
49. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. ssp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
50. Erica arborea L.
51. Erica multiflora L.
52. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
53. Eryngium campestre L.
54. Euphorbia flavicoma DC. ssp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et J. Vigo
55. Euphorbia helioscopia L.
56. Euphorbia peplus L.
57. Euphorbia serrata L.
58. Ferula communis L.
59. Ficus carica L.
60. Foeniculum vulgare Mill.
61. Fragaria vesca L.
62. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. ssp. montana (Cav.) Gandg.
63. Fumana thymifolia (L.) Spach
64. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. ssp. scorpius
65. Geranium rotundifolium L.
66. Globularia alypum L.
67. Globularia vulgaris L.
68. Hedera helix L.
69. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
70. Helichrysum stoechas (L.) Moench
71. Helleborus foetidus L.
72. Hieracium pilosella L. [grup]
73. Hippocrepis comosa L.
74. Hypericum perfoliatum L.
75. Ilex aquifolium L.
76. Iris germanica L. ssp. germanica
77. Juniperus communis L. ssp. communis
78. Juniperus oxycedrus L.
79. Lamium amplexicaule L.
80. Laurus nobilis L.
81. Lepidium draba L. ssp. draba
82. Ligustrum vulgare L.
83. Linum narbonense L.
84. Linum tenuifolium L. ssp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
85. Lithospermum purpurocaeruleum L.
86. Lonicera implexa Ait.
87. Mercurialis annua L. ssp. annua
88. Muscari comosum (L.) Mill.
89. Nerium oleander L.
90. Onobrychis saxatilis (L.) Lam.
91. Ononis minutissima L.
92. Opuntia ficus-indica (L.) Mill.
93. Orobanche latisquama (F. W. Schultz) Batt. in Batt. et Trab.
94. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
95. Pallenis spinosa (L.) Cass. ssp. spinosa
96. Parietaria officinalis L.
97. Phillyrea latifolia L. ssp. media (L.) P. Fourn.
98. Pinus halepensis Mill.
99. Pinus pinea L.
100. Pistacia lentiscus L.
101. Pittosporum tobira (Thunb.) W.T. Aiton
102. Plantago coronopus L.
103. Plantago lanceolata L.
104. Poa annua L.
105. Polygala calcarea F.W. Schultz
106. Polygala rupestris Pourr.
107. Polypodium vulgare L. ssp. serrulatum Arcang.
108. Populus alba L.
109. Potentilla reptans L.
110. Prunella vulgaris L.
111. Psoralea bituminosa L.
112. Quercus cerrioides Willk. et Costa
113. Quercus coccifera L. ssp. coccifera
114. Quercus ilex L. ssp. ilex
115. Quercus petraea (Matt.) Liebl.
116. Quercus pubescens Willd.
117. Reseda lutea L.
118. Rhamnus alaternus L.
119. Rosmarinus officinalis L.
120. Rubia peregrina L.
121. Rubus ulmifolius Schott
122. Ruscus aculeatus L.
123. Salvia verbenaca L. ssp. horminoides (Pourr.) Nyman
124. Sanguisorba minor Scop.
125. Satureja calamintha (L.) Scheele ssp. ascendens (L.) Scheele
126. Sedum dasyphyllum L.
127. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
128. Senecio vulgaris L.
129. Sideritis hirsuta L.
130. Silybum marianum (L.) Gaertn.
131. Smilax aspera L.
132. Sonchus tenerrimus L.
133. Sorbus domestica L.
134. Spartium junceum L.
135. Stellaria media (L.) Vill. ssp. media
136. Stipa offneri Breistr.
137. Taraxacum grup officinale Weber in Wiggers
138. Teucrium chamaedrys L. ssp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
139. Teucrium polium L. ssp. polium
140. Thymus vulgaris L.
141. Ulmus minor Mill.
142. Veronica hederifolia L. ssp. hederifolia
143. Veronica persica Poiret in Lam.
144. Viburnum tinus L. ssp. tinus
145. Vicia sativa L. ssp. sativa
146. Viola alba Bess. ssp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
147. Yucca sp.

[Text: Josep Nuet Badia; fotos: Maria Congost, Àngels Morell i Marina Simó]

Sortida de treball de camp als Prats de Rei (l'Anoia)

El passat diumenge dia 10 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de març de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del Projecte FitoCAT, vam anar als voltants de la torre de la Manresana, als afores del municipi dels Prats de Rei, a la comarca de l’Anoia. 

El grup a l'aparcament que hi ha al costat
de la Torre de la Manresana [Foto: © Josep Nuet Badia]

La Torre de la Manresana és una torre de guaita declarada bé cultural d’interès nacional. L’indret és molt interessant des d’un punt de vista històric doncs va ser escenari d’una batalla entre les tropes austriacistes i les borboniques durant la Guerra de Successió a Catalunya. Aquest fet va ser el motiu de la creació de la Ruta de la batalla dels Prats de Rei, un recorregut circular de 17,3 km, en el que es visiten alguns indrets on es va desenvolupar l’enfrontament militar, entre els quals algunes masies protagonistes de la batalla. El recorregut està perfectament indicat i presenta una dificultat mínima. 

Al costat de la Torre de la Manresana està
l'ermita de Sant Andreu [Foto: © Valentí González]

El paisatge dels voltants de la Torre de la Manresana és eminentment agrícola amb predomini de conreus de cereal, que en aquesta època de l’any es troben en una fase molt primerenca de desenvolupament. Tot i així, els camps presentaven el color verd típic de quan el cereal està començant a créixer. 

Els conreus amb el cereal que comença a créixer.
Al fons la Torre de la Manresana [Foto: © Valentí González]

Entre els camps hi ha petites extensions de terreny sense cultivar on la vegetació natural hi viu: carrascars, garrigues, brolles, joncedes i llistonars, que van ser objecte del nostre estudi.

Estudiant la flora menuda que vivia en un antic
camp de conreu abandonat [Foto: © Josep Nuet Badia]

En moltes ocasions una filera de vegetació natural separa
els conreus. En la imatge destaca el blanc de les flors
d'un ametller i al fons es divisa la Torre de la Manresana
[Foto: © Valentí González]

Les petites flors grogues de la bufalaga tintòria
(Thymelaea tinctoria) destacaven entre
les plantes de la vegetació de la brolla
[Foto: © Josep Nuet Badia]

El grup prenent nota de les plantes que es feien en un llistonar
[Foto: © Miquel Femenia]

Vam tenir un dia força bo, amb sol i bona temperatura, tot i així bufava una mica de vent fred.

Relació de plantes diferents observades:

1. Alyssum alyssoides (L.) L.
2. Amelanchier ovalis Medic.
3. Aphyllanthes monspeliensis L.
4. Astragalus incanus L.
5. Astragalus monspessulanus L.
6. Atractylis humilis L.
7. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz
8. Avenula pratensis (L.) Dumort. subsp. iberica (St.-Yves.) O. Bolòs et Vigo
9. Bidens subalternans DC.
10. Biscutella laevigata L.
11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
13. Bupleurum rigidum L.
14. Calendula arvensis L.
15. Carduncellus monspelliensium All.
16. Carex flacca Schreber
17. Carex halleriana Asso
18. Carlina vulgaris L. subsp. vulgaris
19. Caucalis platycarpos L.
20. Centaurea scabiosa L.
21. Convolvulus cantabrica L.
22. Coronilla minima L. subsp. lotoides (Koch) Nyman
23. Crepis sancta (L.) Bornm.
24. Dactylis glomerata L.
25. Daucus carota L.
26. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
27. Dipsacus fullonum L.
28. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
29. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
30. Echinops ritro L. subsp. ritro
31. Echium vulgare L.
32. Erophila verna (L.) F. Chev. subsp. praecox (Steven) P. Fourn.
33. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
34. Eryngium campestre L.
35. Euphorbia serrata L.
36. Foeniculum vulgare Mill.
37. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
38. Fumana thymifolia (L.) Spach
39. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
40. Geranium rotundifolium L.
41. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
42. Hedera helix L.
43. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
44. Helichrysum stoechas (L.) Moench
45. Hieracium pilosella L. [grup]
46. Hypericum perforatum L.
47. Inula viscosa (L.) Ait.
48. Juniperus communis L. subsp. communis
49. Juniperus oxycedrus L.
50. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
51. Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
52. Lavandula latifolia Medic.
53. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
54. Ligustrum vulgare L.
55. Linum strictum L. subsp. strictum
56. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
57. Lithospermum arvense L. subsp. arvense
58. Lithospermum fruticosum L.
59. Lonicera etrusca Santi
60. Marrubium vulgare L.
61. Medicago minima (L.) L.
62. Muscari neglectum Guss. ex Ten.
63. Odontides luteus (L.) Clairville
64. Ophrys fusca Link
65. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
66. Pallenis spinosa (L.) Cass.
67. Phlomis lychnitis L.
68. Pinus halepensis Mill.
69. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
70. Plantago albicans L.
71. Plantago lanceolata L.
72. Potentilla neumanniana Reichenb.
73. Prunella vulgaris L.
74. Prunus spinosa L.
75. Quercus cerrioides Willk. et Costa
76. Quercus coccifera L.
77. Quercus faginea Lam.
78. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
79. Rosa pimpinellifolia L. subsp. myriacantha L.
80. Rosmarinus officinalis L.
81. Rubia peregrina L.
82. Rubus ulmifolius Schott
83. Salvia verbenaca L.
84. Sanguisorba minor Scop.
85. Santolina chamaecyparissus L.
86. Scabiosa atropurpurea L.
87. Scabiosa columbaria L. [sp. cf.]
88. Scirpus holoschoenus L.
89. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
90. Senecio vulgaris L.
91. Sideritis hirsuta L.
92. Staehelina dubia L.
93. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
94. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
95. Teucrium polium L. subsp. polium
96. Thlaspi perfoliatum L. subsp. perfoliatum
97. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl.
98. Thymus vulgaris L.
99. Torilis arvensis (Huds.) Link
100. Verbena officinalis L.
101. Veronica polita Fries
102. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: © Valentí González; fotos: © Miquel Femenia, Valentí González i Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp a Maçanet de la Selva (la Selva)

El passat diumenge dia 10 de febrer vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de febrer de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.
En aquesta ocasió, i en el marc del Projecte FitoCAT, vam anar a l’Enllaç, on es troba l’estació de Maçanet-Maçanes, als afores del municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva. 

El grup prop de la séquia de Sils, amb un primer terme ple
de lliris de neu [Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut que vam fer començà al costat del nucli de cases proper a l’estació de l’Enllaç, al costat de l’església de Sant Josep Obrer, i va continuar cap el nord pel marge esquerre de la riera de Santa Coloma, després vam arribar a la séquia de Sils i vam seguir per un camí que també seguia el seu marge esquerre. El recorregut sempre anava paral·lel a les vies del tren que es trobaven a la nostra dreta. La tornada la vam fer pel mateix camí. 

La riera de Santa Coloma amb els marges arrasats per
alguna recent avinguda [Foto: © Valentí González]

Les plantacions de plàtans són força abundants
[Foto: © Valentí González]

El paisatge que vam observar és el d’un lloc molt modificat per l’activitat humana on destaquen els conreus de plàtans i de pollancres, que caracteritzen aquest territori i que estan afavorits per la fertilitat i la humitat del terra. En el marge de la riera de Santa Coloma i de la séquia de Sils arrela una vegetació de ribera molt alterada que, en moltes ocasions, estava substituïda per fileres de robínies (Robinia peudoacacia) plantades. De tant en tant, però, es podia trobar algun punt on la verneda estava més o menys ben conservada. Als marges propers de les vies del tren, en llocs amb un cert pendent, encara es conserva algun retall de roureda de roure africà. El roure africà (Quercus canariensis) és un dels roures més rars que tenim a Catalunya. És exclusiu de terrenys silícics i la seva distribució està concentrada a la Selva, el Maresme, el Barcelonès i les Muntanyes de Prades.

El grup prenent nota de les plantes que vivien al marge
de la riera de Santa Coloma amb l'ajuda de les tauletes tàctils
[Foto: © Àngels Morell]

Fotografiant el lliri de neu, que era molt abundant
al marge de la riera [Foto: © Valentí González]

Dues imatges de l'espectacular lliri de neu
[Fotos: © Josep Nuet Badia]

El boneter (Evonymus europaeus) era força abundant a les
bardisses que es feien al marge de la riera [Foto: © Àngels Morell]

L’activitat durant el matí va ser la de prendre notes de la flora que vivia al marge de la riera i de la séquia, de la qual podem destacar l’espectacular lliri de neu (Galanthus nivalis), que es trobava en plena floració. Durant la tarda vam fer un inventari fitosociològic de la roureda de roure africà per poder comparar-lo, posteriorment, amb els inventaris fets per Oriol de Bolòs prop d’aquella zona i que va publicar al llibre El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic, de l’any 1957. 

La séquia de Sils i el seu marge cobert de punts blancs que
corresponen a les flors del lliri de neu [Foto: © Miquel Femenia]

La roureda de roure africà on vam fer l'inventari fitosociològic
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Com a anècdota, durant el dinar que vam fer al costat de la séquia de Sils, vam rebre la visita d’un visó americà (Neovison vison) que encuriosit es va apropar. El visó americà és una espècie de mustèlid introduïda accidentalment als nostres hàbitats a final del segle XX i que s’ha estès per moltes comarques del nord de Catalunya.
Vam tenir un dia força bo, amb sol i bona temperatura. 

Relació de plantes diferents observades:

1. Acer campestre L.
2. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
3. Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
4. Arbutus unedo L.
5. Arum italicum Mill. subsp. italicum
6. Asparagus acutifolius L.
7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum
8. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
9. Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes
10. Aster pilosus Willd.
11. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
12. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
13. Carex pendula Huds.
14. Chelidonium majus L.
15. Clematis vitalba L.
16. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
17. Cyperus esculentus L. [sp. cf.]
18. Doronicum pardalianches L.
19. Equisetum ramosissimum Desf.
20. Erica arborea L.
21. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
22. Evonymus europaeus L.
23. Fraxinus excelsior L.
24. Galanthus nivalis L.
25. Galium aparine L. subsp. aparine
26. Geranium robertianum L.
27. Geranium rotundifolium L.
28. Geum urbanum L.
29. Hedera helix L.
30. Lamium flexuosum Ten.
31. Lilium martagon L.
32. Lonicera japonica Thunb. in Murray
33. Lonicera periclymenum L.
34. Lunaria annua L. subsp. annua
35. Luzula forsteri (Sm.) DC.
36. Medicago arabica (L.) Huds.
37. Moehringia pentandra Gay
38. Osyris alba L.
39. Phillyrea angustifolia L.
40. Phytolacca americana L.
41. Pinus pinaster Ait.
42. Platanus hybrida Brot
43. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
44. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
45. Populus nigra L.
46. Potentilla reptans L.
47. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
48. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
49. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
50. Quercus canariensis Willd.
51. Quercus ilex L. subsp. ilex
52. Quercus pubescens Willd.
53. Quercus suber L.
54. Ranunculus bulbosus L.
55. Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria
56. Robinia pseudoacacia L.
57. Rosa sempervirens L.
58. Rubia peregrina L.
59. Rubus ulmifolius Schott
60. Ruscus aculeatus L.
61. Salix alba L.
62. Salix atrocinerea Brot. subsp. catalaunica (Senn.) R. Görz
63. Sambucus nigra L.
64. Sanguisorba minor Scop.
65. Silene nutans L.
66. Solanum nigrum L.
67. Stachys officinalis (L.) Trevisan
68. Stellaria holostea L.
69. Ulmus minor Mill.
70. Urtica dioica L. subsp. dioica
71. Veronica persica Poiret in Lam.
72. Viburnum tinus L. subsp. tinus
73. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: © Valentí González; fotos: © Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]

Presentació del llibre Els sistemes naturals del delta del Llobregat

El dimecres 6 de febrer es va presentar el llibre Els Sistemes Naturals del Delta del Llobregat a la sala d’actes del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Els Sistemes Naturals del Delta del Llobregat és una obra coral escrita per 57 especialistes de totes les branques de les ciències naturals. El llibre és el número 19 de la col·lecció dels Treball de la Institució Catalana d’Història Natural i l’edició és a cura de Josep Germain i Otzet i de Joan Pino i Vilalta, membres de la ICHN, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans, del Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. 

El procés de redacció i d’edició del llibre ha sigut llarg i laboriós, tot i així, els 10 anys de feina han donat com a resultat un volum excel·lent, de 715 pàgines, que recull tota la informació naturalista que es coneix del delta del Llobregat.

La presentació ha estat dirigida per Jordina Belmonte, presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural, i han intervingut Maria José Albadalejo, del Consorci d’Espais Naturals del delta del Llobregat, Antonio Farrero, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Joandomènec Ros, de l’Institut d’Estudis Catalans, i Joan Pino, de la Institució Catalana d’Història Natural. Tots, en els seus parlaments, van destacar la importància de tenir un treball com el que representa el llibre per a la gestió d’uns espais naturals tan sensibles com els del delta del Llobregat. Joan Pino, amb l’ajuda d’una presentació en power point, va fer una síntesi de la història de l’elaboració d’aquest treball, va explicar els principals resultats obtinguts, va destacar la importància d’un treball d’aquest estil en la tercera zona humida més important de Catalunya i va fer èmfasi en les dificultats que porta fer un llibre en el que col·laboren 57 persones d’una manera altruista durant un període de temps llarg i de la bona predisposició de tots els autors.

La sessió també va servir per retre un sentit homenatge a Maria Rieradevall, experta en ecologia de la Universitat de Barcelona i autora d’alguns dels capítols del llibre, traspassada l’any 2015. L’obra està dedicada a la seva memòria.

Val a dir que l’acte va ser un autèntic èxit de públic, amb la sala d’actes plena de gom a gom. 

[Text i fotos: © Valentí González]

Ens plau molt recordar que un dels experts que ha col·laborat en Els sistemes naturals del delta del Llobregat, és el nostre company Valentí González, fundador i instructor voluntari de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), coautor de la magnífica Flora vascular del Delta del Llobregat —publicada l'any 2016 per la mateixa Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans—, obra de referència de la flora d'aquesta important zona humida propera a Barcelona [JNB].