Èxit rotund en la presentació de la Flora vascular del Delta del Llobregat al Prat de Llobregat

El dimecres 23 de novembre hi hagué la presentació de la Flora vascular del Delta del Llobregat, de Valentí González, Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde, a la sala d'actes del magnífic complex Centric, espai cultural del Prat de Llobregat.

Coberta de l'obra.

A pesar del mal temps, amb pluges fortes, no va ser obstacle perquè la sala s'omplís de gom a gom, d'amics, col·legues i persones interessades en la flora i el medi ambient del delta del Llobregat.

Aspecte de la sala d'actes una estona abans de començar l'acte
[Foto: © Josep Nuet Badia]

La presentació, en la seva primera part, anà a càrrec d'Alba Bou, Tinenta d'alcalde d'Urbanisme i Medi Ambient de l'Ajuntament del Prat de Llobregat; Dr. Ramon M. Masalles, professor dels autors i catedràtic emèrit de Botànica de la Universitat de Barcelona i Dr. Joan Pino, biòleg, subdirector del CREAF i president de la Institució Catalana d'Història Natural de l'Institut d'Estudis Catalans, que ha publicat l'obra.

Tots van glossar el valor de l'obra en sí mateixa i també van subratllar el valor de la feina en equip d'unes persones

La taula presidencial de la presentació [Foto: © Josep Nuet Badia]

La segona part de la presentació va anar a càrrec dels autors, un grup d'amics, molt ben avinguts, tan bones persones com bons botànics i sobretot amants del Delta, com va posar de manifest el Dr. Masalles, en la presentació. 

Coordinadament van anar explicant el procés de realització, la feina que van fer en el treball de camp, les dificultats i els resultats que anaven obtenint, les eines que van fer servir i la feina final de redacció i comprovació que va ser feixuga i molt llarga.

Els quatre autors de la flora: Rafael del Hoyo, Andrés Valverde,
Josep M. Seguí i Valentí Gonzàlez [Foto: © Josep Nuet Badia]

Un aspecte parcial de la sala d'actes durant la presentació de la
Flora vascular del Delta del Llobregat  [Foto: © Josep Nuet Badia]

A l'acte hi vam assistir un grupet d'amics i de companys d'en Valentí a l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya del qual en Valentí en va ser un dels fundadors i actualment és un dels impulsors i animadors, a més d'instructor de botànica de l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

Estem molt contents i honorats que en Valentí, un amic i un botànic molt competent estigui amb nosaltres a l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, on és molt estimat. La publicació d'aquesta flora no ens ha fet créixer la consideració i afecte que li tenim, sinó que ens ha confirmat, una vegada més, la seva vàlua com a persona, com a científic. Moltes gràcies i per molts anys!

[Text i fotos: ©  Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp a Matamargó (el Solsonès)

El diumenge 13 de novembre hem continuat amb les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Continuant amb el desenvolupament del Projecte FitoCAT, aquesta vegada hem visitat el sector de Matamargó, al municipi de Pinós, a la comarca del Solsonès. 

El grup posant al final de l'excursió, una vegada feta tota la feina
[Foto: © J. Nuet Badia]

El recorregut que vam fer va ser una mica improvisat perquè vam coincidir amb un grup de caçadors que feien una batuda de porc senglars just per l’àrea que volíem visitar. Així doncs, vam haver de canviar el trajecte per evitar problemes. 

Estudiant la brolla de romaní, al fons el Port del Comte
i la serra del Verd [Foto: © Àngels Morell]

El vessants estaven dominats per una pineda de pinassa
i pi blanc poc desenvolupada a causa d'un incendi
produït fa una vintena d'anys [Foto: © Valentí González]

Matamargó és un turó on hi havia un castell, esmentat en documents de l’any 1086 i vinculat a la casa de Cardona. Actualment, només hi resten unes runes coronades per una creu. Al cim del turó, en un replà, hi ha l’església parroquial de Sant Pere de Matamargó. Aquesta església és una edificació barroca, d’origen romànic, reconstruïda al segle XVII pel mestre d’obres Roca de Sallent. 

L'església de Sant Pere de Matamargó [Foto: © Valentí González]

En aquesta excursió hem tingut la sort de comptar amb la Mercè, que ha aprofitat les estones de recerca botànica per dibuixar. Un d'aquests dibuixos és el següent:

El dia va ser assolellat amb uns pocs núvols que anaven creixent a mida que avançava la jornada i que, de tant en tant, deixaven caure alguna gota. La visibilitat però va ser molt bona i des de la nostra posició es podia observar amb claredat tot el sector del Port del Comte, de la serra del Verd, el Pedraforca, la serra d’Ensija i Rasos de Peguera, amb el Cadí al fons. 

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Acer monspessulanum L.
2. Agave americana L.
3. Amelanchier ovalis Medic.
4. Aphyllanthes monspeliensis L.
5. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
6. Asperula cynanchica L. subsp. brachysiphon (Lange in Willk. et Lange) O. Bolòs et J. Vigo
7. Astragalus monspessulanus L.
8. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz [sp. cf.]
9. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
10. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
11. Bupleurum fruticescens L.
12. Bupleurum rigidum L.
13. Buxus sempervirens L.
14. Campanula rotundifolia L.
15. Carduncellus monspelliensium All.
16. Carex flacca Schreber
17. Carex humilis Leysser
18. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
19. Centaurea aspera L.
20. Centaurea intybacea Lam.
21. Centaurea linifolia L. subsp. linifolia
22. Cichorium intybus L.
23. Cirsium eriophorum (L.) Scop.
24. Clematis vitalba L.
25. Coriaria myrtifolia L.
26. Cornus sanguinea L.
27. Coronilla emerus L. subsp. emerus
28. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
29. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
30. Dactylis glomerata L.
31. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
32. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
33. Echium vulgare L.
34. Eryngium campestre L.
35. Euphorbia nicaeensis All.
36. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
37. Galium lucidum All.
38. Genista hispanica L. subsp. hispanica
39. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
40. Geranium rotundifolium L.
41. Globularia vulgaris L.
42. Hedera helix L.
43. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
44. Helleborus foetidus L.
45. Hieracium pilosella L. [grup]
46. Hypericum perforatum L.
47. Inula conyza DC.
48. Jasonia tuberosa (L.) DC.
49. Juniperus oxycedrus L.
50. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud.
51. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
52. Ligustrum vulgare L.
53. Linum narbonense L.
54. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
55. Lithospermum fruticosum L.
56. Marrubium vulgare L.
57. Olea europaea L.
58. Onobrychis saxatilis (L.) Lam.
59. Ophrys fusca Link [sp. cf.]
60. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
61. Pallenis spinosa (L.) Cass.
62. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
63. Picris hieracioides L.
64. Pimpinella saxifraga L.
65. Pinus halepensis Mill.
66. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
67. Plantago albicans L.
68. Plantago lanceolata L.
69. Polygala calcarea F.W. Schultz
70. Potentilla neumanniana Reichenb.
71. Prunella vulgaris L.
72. Prunus mahaleb L.
73. Prunus spinosa L.
74. Pyrus communis L.
75. Quercus cerrioides Willk. et Costa
76. Quercus coccifera L.
77. Quercus faginea Lam.
78. Quercus ilex L. subsp. ilex
79. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
80. Ranunculus bulbosus L.
81. Reichardia picroides (L.) Roth
82. Rosmarinus officinalis L.
83. Rubia peregrina L.
84. Rubus ulmifolius Schott
85. Sanguisorba minor Scop.
86. Scabiosa columbaria L.
87. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
88. Sorbus domestica L.
89. Sorbus torminalis (L.) Crantz
90. Stachys recta L.
91. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
92. Teucrium pyrenaicum L.
93. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl.
94. Thymus vulgaris L.
95. Ulmus minor Mill.
96. Viburnum lantana L.
97. Viburnum tinus L. subsp. tinus
98. Viola alba Bess.  

[Text: Valentí González; fotos: © Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]

Publicada la Flora vascular del delta del Llobregat

El passat 28 d'octubre ha sortit publicada la Flora vascular del delta del Llobregat. Treball editat per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) amb el núm. 18 de la col·lecció dels Treballs de la ICHN. 

Imatge de la portada del llibre
[Foto: © Valentín González]

La publicació del treball representa la finalització d'un estudi que es va iniciar l'any 2000 i que ha suposat per als quatre autors moltes hores de treball de camp, de recerca als herbaris, de determinació de plantes, de treball d'oficina, etc.

Els quatre autors del llibre (d'esquerra a dreta): Valentín González,
 Josep Maria Seguí, Andrés Valverde i Rafael del Hoyo,
 a les basses de la pineda de Can Camins, l'octubre de 2015
[Foto: © Francisco Valverde]

L'estudi va néixer amb l'objectiu de conèixer i actualitzar la informació sobre la flora i la vegetació de la plana deltaica del Llobregat, un territori de noranta-set quilòmetres quadrats que, en les darreres dècades, ha experimentat canvis notables en la seva estructura física i paisatgística i que estotja una de les zones humides més importants de Catalunya.
  

El llibre compte amb més de mil imatges, entre fotografies,
mapes i il·lustracions [Foto: © Valentín González]

El resultat d'aquest treball queda reflectit en les 509 pàgines que té el llibre on hi destaquen 3 parts clarament diferenciades:

- Una àmplia introducció on es descriu el medi físic del delta del Llobregat, les transformacions que ha patit, es parla de la protecció dels seus espais naturals i es fa una completa descripció del seu paisatge vegetal.

Detall de dues pàgines del capítol que tracta sobre el paisatge
vegetal del delta del Llobregat

- Un atles florístic que recull les dades referents a 1.144 tàxons, des de les falgueres fins als cormòfits més evolucionats, amb mapes de distribució i imatges de moltes de les especies observades. Aquest atles ve introduït per la presentació de l'àrea d'estudi, la metodologia de treball i un capítol de caire històric que parla sobre els estudis botànics desenvolupats al delta del Llobregat fins al moment de fer-se aquest llibre. 

Detall de dues pàgines de l'atles florístic

- Una síntesi dels resultats obtinguts en l'estudi amb les conclusions finals on es fa una anàlisi de la flora del delta del Llobregat i es parla de les plantes amb interès de conservació i de les que són exòtiques invasores.
El llibre acaba amb una bibliografia molt extensa i un índex de famílies i tàxons i un altre de noms populars.

La informació que recull el llibre ha de ser de gran utilitat per al personal que gestiona els espais naturals del delta del Llobregat perquè no existia, fins al moment, una obra d'aquesta envergadura que recopilés i actualitzés tota la informació botànica d'aquest lloc. Però també el llibre neix com a una obra de referència per a tot el col·lectiu que reivindica la conservació eficaç d'aquest espai natural i per a les noves generacions d'estudiosos del delta del Llobregat perquè puguin trobar un punt de partida en els seus projectes. 

La presentació oficial de la Flora vascular del delta del Llobregat serà el dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19:00 hores, al Cèntric Espai Cultural (plaça Catalunya 39, el Prat de Llobregat; línia 9 de metro, estació Cèntric). 

El llibre es pot adquirir a la Llibreria de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer de Maria Aurèlia Capmany, 14-16. 08001 Barcelona). L'horari de la llibreria és, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h. També es pot comprar a través de la llibreria virtual adreçant-vos a: publicacions@iec.cat. El preu de la publicació és de 20 €. Els socis de la Institució tenen un 50 % de descompte. 

[Text: © Valentín González; imatges: © Valentín González, Francisco Valverde i de la Flora vascular del delta del Llobregat]

Programa d'activitats de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, per l'any 2017

Les sortides mensuals de treball de camp estaran dedicades en la recerca de plantes dels indrets de Catalunya que han estat menys explorats. Veurem molts llocs diferents i també ambients botànics diferents.

Amb aquest treball col·lectiu, que anomenem Projecte FitoCAT, col·laborem amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, aportant citacions botàniques en aquest catàleg fet per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. 

L'objectiu primer és aprendre, a través de la pràctica, la determinació de plantes. Secundàriament, podrem aprendre l'ús del programari específic per a la recollida de dades al camp amb dispositius digitals (telèfons intel·ligents i tauletes tàctils) amb l'aplicació Zamiadroid. 

Els cingles de Tavertet, un territori que visitarem
durant l'any 2017 [Foto: © Josep Nuet Badia]

Sortides de treball de camp (2016)
Diumenge, 13 de novembre 2016 - Sector de Matamargó (Pinós, Solsonès).
Diumenge, 11 de desembre 2016 - Sector de Tavertet (Osona).

Sortides de treball de camp (2017)
Diumenge, 8 de gener 2017 - Sector del turó del Vent, el Farell (Vallès Oriental).
Diumenge 19 de febrer 2017 - Sector de Su (Solsonès).
Diumenge, 12 de març 2017 - Sector de la riera de Sorreig, Sobremunt (Osona).
Diumenge, 9 d'abril 2017 - Sector de la serra de la Malacara, Estaràs (Segarra).
Diumenge, 14 de maig 2017 - Sector de Calonge de Segarra (Anoia).
Diumenge, 11 de juny 2017 - Sessió especial de formació pels membres de l’Equip de Recerca        Botànica. Lloc a determinar.
Diumenge, 8 d'octubre 2017 - Sector del rec del Gorg Negre, Perafita (Lluçanès).
Diumenge, 12 de novembre 2017 - Sector de Sant Salvador de les Espases (Baix Llobregat).
Dissabte, 16 de desembre 2017 - Sector dels turons de Céllecs (Vallès Oriental).

Sessions al laboratori de botànica del Centre

Cada dijous, de 2/4 de 7 a les 9 del vespre, ens troben al voltant de la taula rodona de la sala social del CEC, per a determinar plantes, preparar de les sortides de treball de camp i per parlar sobre temes de botànica. És una trobada oberta a tots els aficionats a la botànica.

Cursos 

Com cada any es faran dos cursos de botànica, organitzats conjuntament amb l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

El curs de primavera, amb una sessió teòrica i una sortida de treball de camp els mesos d'abril, maig i juny. 
El curs d’estiu, al xalet Juli Solé i Santaló de Salardú (Vall d'Aran), del 3 al 7 de juliol del 2017, estarà dedicat a l'estudi de la flora aranesa.
L'oferta detallada dels cursos estarà disponible a partir de l'1 de gener del 2017 i aquest blog se'n farà ressò.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp, a Palouet (la Segarra)

El diumenge dia 16 d'octubre hem reprès les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

Aquesta any i el vinent continuem amb el Projecte FitoCAT, que consisteix en explorar, determinar i anotar les plantes, dels territoris poc estudiats botànicament. Això ens permet conèixer indrets inèdits, alhora que estudiem les plantes que s'hi fan. 

Les dades que obtenim les cedim al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, un portal creat per la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que recull tota la informació sobre les plantes, els fongs, els animals, etc., que s'han trobat al nostre país.

La carena de les Solanes de Palouet [Foto: © J. Nuet Badia]

Vam fer un itinerari que sortia de Palouet, al municipi de Massoteres, i continuava per la Font de Palouet i per una carena cap a les Solanes. Després vam seguir la carena de la Costa de Sant Domenge i vam baixar per una vall conreada fins al mas enrunat de Senillosa. Després continuàrem per la vall del Llobregós, aigües amunt fins a les envistes de Solibernat, un altre mas arruïnat, on vam prendre un camí que ens dugué altre vegada a la carena de les Solanes, d'on vam baixar a Palouet, per l'Era de l'Antona i l'Era del Jan.

El dia va ser bo, calorós per l'època de l'any, amb el cel entelat per núvols alts però amb una certa visibilitat, que ens va permetre veure els Montsecs, el Turp, el Port del Comte, la serra del Verd, el Pedraforca i la serra d'Ensija.

Estudiant una guixera, amb unes plantes molt particulars,
adaptades als sòls rics en sulfats de calci [Foto: © J. Nuet Badia]

Estudiant unes mates de Limonium catalaunicum, una planta
endèmica protegida, de determinació difícil [Foto: © J. Nuet Badia]

De les plantes que vam  determinar, destacaríem pel seu interès biogeogràfic: Centaurea alba,  Limonium catalaunicum, Odontides longiflorus i Sideritis spinulosa subsp. ilicifolia.

Hem anotat cent setanta-nou citacions de les quals hi ha noranta-vuit plantes diferents que us oferim en aquesta llista:

1. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle 
2. Althaea cannabina L. 
3. Aphyllanthes monspeliensis L. 
4. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball 
5. Artemisia campestris L. 
6. Artemisia herba-alba Asso 
7. Arundo donax L. 
8. Astragalus monspessulanus L. 
9. Atractylis humilis L. 
10. Avenula pratensis (L.) Dumort. 
11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes 
12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. 
13. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin 
14. Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens 
15. Bupleurum rigidum L. 
16. Buxus sempervirens L. 
17. Carex halleriana Asso 
18. Carex humilis Leysser 
19. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard subsp. rigidum 
20. Celtis australis L. 
21. Centaurea alba L. 
22. Centaurea aspera L. subsp. aspera 
23. Centaurea intybacea Lam. 
24. Cichorium intybus L. 
25. Clematis vitalba L. 
26. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker 
27. Coris monspeliensis L. 
28. Cornus sanguinea L. 
29. Coronilla minima L. subsp. lotoides (Koch) Nyman 
30. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna 
31. Daucus carota L. 
32. Dipsacus fullonum L. 
33. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum 
34. Echinops ritro L. 
35. Echium vulgare L. 
36. Eryngium campestre L. 
37. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis 
38. Fraxinus angustifolia Vahl 
39. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. 
40. Fumana thymifolia (L.) Spach 
41. Galium aparine L. subsp. aparine 
42. Galium lucidum All. 
43. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. 
44. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris 
45. Gypsophila struthium L. in Loefl. 
46. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC. 
47. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours. subsp. thibaudii (Pers.) Meikle 
48. Helichrysum stoechas (L.) Moench 
49. Humulus lupulus L. 
50. Hypericum perforatum L. 
51. Inula conyza DC. 
52. Jasminum fruticans L. 
53. Juniperus oxycedrus L.
54. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud. 
55. Lactuca serriola L. 
56. Lavandula latifolia Medic. 
57. Ligustrum vulgare L. 
58. Limonium catalaunicum (Willk. et Costa) Pignatti [sp. cf.] 
59. Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard. 
60. Lithospermum fruticosum L. 
61. Marrubium vulgare L. 
62. Odontides kaliformis (Pourr. ex Willd.) Pau 
63. Odontides longiflorus (Vahl) Webb 
64. Olea europaea L. 
65. Onobrychis saxatilis (L.) Lam. 
66. Ononis tridentata L. 
67. Phragmites australis (Cav.) Steudel 
68. Pinus halepensis Mill. 
69. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco 
70. Potentilla neumanniana Reichenb. 
71. Prunus avium (L.) L. 
72. Prunus domestica L. subsp. insititia (L.) Bonnier et Layens 
73. Prunus spinosa L. subsp. spinosa 
74. Quercus coccifera L. 
75. Quercus faginea Lam. 
76. Quercus ilex L. subsp. ilex 
77. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais 
78. Reseda lutea L. 
79. Rhamnus alaternus L. 
80. Rosmarinus officinalis L. 
81. Rubia peregrina L. 
82. Rubus caesius L. 
83. Rubus ulmifolius Schott 
84. Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams 
85. Sambucus nigra L. 
86. Santolina chamaecyparissus L. 
87. Sedum sediforme (Jacq.) Pau 
88. Sideritis spinulosa Barnades ex Asso subsp. ilicifolia (Willd.) O. Bolòs et J. Vigo 
89. Staehelina dubia L. 
90. Stipa offneri Breistr. 
91. Tamus communis L. 
92. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f. 
93. Thesium humile Vahl 
94. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria 
95. Thymus vulgaris L. 
96. Torilis arvensis (Huds.) Link subsp. arvensis 
97. Ulmus minor Mill. 
98. Vitis vinifera L.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

Imminent publicació de la Flora vascular del delta del Llobregat 

 

Durant aquest mes d’octubre sortirà publicada la Flora vascular del delta del Llobregat, obra de quatre botànics, entre els quals hi ha el nostre company i amic Valentí González, fundador i coordinador de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya. Els altres tres autors de la flora són Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde. 
Aquesta obra recull les dades obtingudes després d’una intensa recerca desenvolupada pels autors durant els últims disset anys al llarg de tota la plana deltaica del Llobregat. 

Portada de l'obra

El llibre està dividit en tres parts:

Una àmplia introducció que parla sobre el medi físic del delta del Llobregat, sobre les transformacions que ha patit darrerament, sobre la protecció de les seves zones naturals i sobre el seu paisatge vegetal.

La part més extensa del llibre és l’atles florístic, on es recullen dades referents a 1.144 tàxons diferents. Cal destacar que en aquesta part hi ha un interessant capítol de caire històric sobre els estudis precedents de flora al delta del Llobregat fins el moment de fer-se la Flora.

La tercera part correspon a la síntesi i les conclusions dels resultats obtinguts. 

Detall de dues pàgines del llibre

A més, el llibre compta amb una presentació a càrrec de Joan Pino, com a president de la Institució Catalana d’Història Natural, i d’un pròleg de Ramon Maria Masalles, professor emèrit de Botànica de la Universitat de Barcelona i mestre dels quatre autors en la seva època d’estudiants a la facultat de Biologia. 
El llibre té taules explicatives, dibuixos esquemàtics i més de mil imatges entre mapes i fotografies. Al final, hi ha una bibliografia molt exhaustiva i un detallat índex de noms populars i de noms científics.

El llibre està editat per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i sortirà a la llum amb el número 18 de la col·lecció dels Treballs de la ICHN. La publicació ha comptat amb el suport econòmic de diferents administracions locals i entitats privades.

Amb aquesta obra tindrem a les mans una molt bona informació de la flora antiga i l'actual, d'aquest espai geogràfic tan proper i tan humanitzat com és el delta del Llobregat. Des d'aquest bloc ens alegrem molt que s'hagi pogut culminar aquesta obra tan important amb la publicació que, sens dubte, serà excel·lent. Des d'aquí felicitem cordialment els autors per la seva bona feina.

[Text: © Valentí González i Josep Nuet; imatges: © De la Flora vascular del delta del Llobregat]

Descobert a la Vall d'Aran, un nou arbust per a la flora dels Països Catalans

Durant el Curs de flora aranesa de 2015, que organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, és va recol·lectar una mostra d'un arbust que recordava l'arç blanc.

La determinació in situ ens va fer pensar que es podia tractar d'un exemplar de Crataegus laevigata, sobretot a partir de la consulta de Flora Iberica. A la Flora manual dels Països Catalans no hi consta.

Posteriorment, Josep Nuet, director del curs, ha estat estudiant la planta amb deteniment i comparant-la amb diferents claus i descripcions. També ha demanat l'opinió dels monografistes del gènere Crataegus, a Flora iberica.

Imatge del plec d'herbari de Crataegus laevigata,
testimoni de la primera citació d'aquesta planta 
als Països Catalans  [Foto: © Josep Nuet Badia]