En record del nostre amic Esteve Noguera Sanmartí
El passat dia 18 de gener del 2017, ens va deixar el nostre amic Esteve Noguera (La Garriga, 12-I-1921 - 18-I-2017), una autèntica institució a la Garriga on havia nascut i vivia amb la seva esposa Hermínia Escolà.
Vam entrar en contacte amb l'Esteve i l'Hermínia, gràcies a què l'Hermínia va voler venir al Centre Excursionista de Catalunya, a causa del prestigi i del bon nom que tenia l'entitat per a ella. L'Esteve i l'Herminia eren molt excursionistes —ell era un dels fundadors del Centre Excursionista Garriguenc i en va ser president del 1978 al 1982—, i ella molt aficionada a les plantes i tenia molta mà i habilitat per a recol·lectar i preparar els plecs d'herbari.
L'Esteve Noguera i la seva esposa Hermínia Escolà [Foto: © Josep Nuet Badia] |
Vam entrar en contacte amb l'Esteve i l'Hermínia, gràcies a què l'Hermínia va voler venir al Centre Excursionista de Catalunya, a causa del prestigi i del bon nom que tenia l'entitat per a ella. L'Esteve i l'Herminia eren molt excursionistes —ell era un dels fundadors del Centre Excursionista Garriguenc i en va ser president del 1978 al 1982—, i ella molt aficionada a les plantes i tenia molta mà i habilitat per a recol·lectar i preparar els plecs d'herbari.
Així cada setmana baixaven a Barcelona, a la trobada del Centre, a les xerrades, cursos i estones de treball botànic. L'Esteve l'acompanyava sempre i anava a donar un volt i, al vespre, la venia a buscar per pujar junts a la Garriga amb el cotxe. També junt havien vingut a moltes excursions.
El contacte devia començar el 1994 o abans perquè, l'Esteve i l'Hermínia surten en una fotografia feta a Raïmat (20-III-1994) amb tots els participants en una excursió que va dirigir el Dr. Oriol de Bolòs dins els actes de commemoració del seixantè aniversari de l'inici de l'estudi de la vegetació de Catalunya, pel geobotànic grisó Josias Braun-Blanquet i els seus col·legues europeus el 1934.
Més endavant, l'Esteve va començar a col·laborar amb el Grup d'Estudis Botànics, com a cuiner a la segona Trobada de voluntaris del Grup d'Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina, a la font del Maçaners prop de Santa Fe de Montseny (1-V-1999). I va continuar amb les trobades successives a Biure de Gaià (2000), Santa Llúcia de Sobremunt (2001), font del Castanyer de Can Miquel (2003), santuari de Puiggraciós (2004), Sant Cristòfol de Monteugues (2005) i la font Negra a Vilallonga de Ter (2006), generalment molt ben acompanyats pel matrimoni Sallés-Padrós, en Ramon i la Victòria.
Com que l'Esteve era una persona molt trempada, vital i directe, profundament humana, que era impossible de no fer-hi amistat, ens vam fer amics de l'Esteve i de l'Hermínia. Sempre va col·laborar amb nosaltres en el que calgués, com feia sempre amb tothom. Sabíem de comptàvem amb un amic.
Participaven de les trobades de final de curs al xalet de la Molina i, més tard, en el xalet de l'UEC. L'Hermína va estar herboritzant amb l'Enric Ventura, al torrent de Saltèguet en la campanya del 2006 de recol·lecció de dades per a fer la flora de la vall de Saltèguet.
Participaven de les trobades de final de curs al xalet de la Molina i, més tard, en el xalet de l'UEC. L'Hermína va estar herboritzant amb l'Enric Ventura, al torrent de Saltèguet en la campanya del 2006 de recol·lecció de dades per a fer la flora de la vall de Saltèguet.
També he de deixar constància de la seva col·laboració en l'acte de cloenda de la commemoració del centenari de la Secció de Geografia i Ciències Naturals, a Sant Iscle de Vallalta (22-3-2009), on ens va cuinar una de les seves celebres i celebrades paelles.
Els amics del Centre Excursionista de Catalunya li vam fer un homenatge (20-IX-2009) quan va fer noranta anys, que consistí en una visita a les cases modernistes de l'illa Raspall de la Garriga i un dinar en el bosc de Malhivern, a tocar de la Garriga. Aquesta vegada, però, no el vam deixar cuinar i va poder tastar el que havien cuinat els altres, en una mena de bufet lliure campestre.
Des d'aquest blog, Esteve et volem agrair tot el que vas fer per nosaltres i especialment t'agraïm la teva amistat, el teu esforç, la teva empenta i el teu optimisme. Descansa en pau.
[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]
L'Esteve cuinant una paella en la commemoració del centenari de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya, a Sant Iscle de Vallalta [Foto: © Josep Nuet Badia] |
La paella uns quans minuts després. Imagineu-vos si n'era de bona [Foto: © Josep Nuet Badia] |
Els amics del Centre Excursionista de Catalunya li vam fer un homenatge (20-IX-2009) quan va fer noranta anys, que consistí en una visita a les cases modernistes de l'illa Raspall de la Garriga i un dinar en el bosc de Malhivern, a tocar de la Garriga. Aquesta vegada, però, no el vam deixar cuinar i va poder tastar el que havien cuinat els altres, en una mena de bufet lliure campestre.
El dinar de l'homenatge a l'Esteve al bosc de Malhivern [Foto: © Josep Nuet Badia] |
La Montserrat Llorenç, com a presidenta de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya, va dir unes paraules d'homenatge i afecte [Foto: © Josep Nuet Badia] |
Després de dinar hi va haver una agradable tertúlia en la qual l'Esteve ens contà mil i una vivències de la seva dinàmica vida [Foto: © Josep Nuet Badia] |
Des d'aquest blog, Esteve et volem agrair tot el que vas fer per nosaltres i especialment t'agraïm la teva amistat, el teu esforç, la teva empenta i el teu optimisme. Descansa en pau.
[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari