Segona part del curs
La diversitat botànica a Catalunya
La setmana passada vam continuar amb el curs La diversitat botànica a Catalunya organitzat per l’Equip de Recerca Botànica i l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.
La segona part del curs va tractar sobre un dels indrets més particulars de la geografia catalana: les Muntanyes de Prades.
El dijous 24 de maig es va fer una sessió teòrica, a l’aula del CEC del carrer Sant Pere Més Alt, en la que es van tractar temes general sobre la diversitat botànica i es va parlar concretament sobre la flora i la vegetació de les Muntanyes de Prades.
El diumenge 27 de maig es va fer la sortida de treball de camp a Prades que complementava la sessió teòrica del dijous. Durant el matí es va fer un recorregut de pujada des de molt a prop del municipi de Prades fins al Tossal de la Baltasana, cim més alt de les Muntanyes de Prades, de 1201 metres d’altitud. Durant aquest recorregut, sempre sobre un substrat silici, vam poder observar un paisatge forestal desenvolupat sobre un territori en altres temps conreat i que, posteriorment, ha estat cobert de vegetació, ja sigui d’una manera natural o per repoblacions forestals. A l’inici del nostre recorregut (1000 m) la pineda de pi roig era la dominant però de mica en mica, a mida que pujàvem, la roureda de roure reboll s’anava fent cada vegada més dominant.
L’existència de la roureda de roure reboll és el tret més característic de la vegetació d’aquest lloc. A Catalunya, les Muntanyes de Prades són l’únic lloc on podem gaudir d’aquesta roureda. El roure reboll (Quercus pyrenaica) té una distribució concentrada bàsicament al quadrant nord-occidental de la península Ibèrica i la seva presència a Penyagolosa (País Valencià) i a les Muntanyes de Prades es considera importantíssima des d’un punt de vista biogeogràfic.
En aquest sector també vam poder observar la brolla d’estepa de muntanya. Aquesta comunitat és característica a les clarianes en els punts més alts d’aquestes muntanyes i als ambients silicis. La planta més important d’aquesta associació vegetal és l’estepa de muntanya (Cistus laurifolius) i destaca la presencia del tamborino (Lavandula stoechas ssp. pedunculata), un cap d’ase, molt rar i característic exclusivament d’aquestes muntanyes i territoris propers, que té com a particularitat, entre d’altres, un peduncle floral força més llarg que la subespècie més comuna.
Per la tarda ens van dirigir al sector dels Plans de la Guàrdia, també molt a prop de Prades però amb un substrat calcari. Aquí la roureda de roure reboll ja no es feia i la que predominava era la roureda de roure martinenc amb pi roig. En aquest nou lloc vam poder veure com havia canviat la vegetació pel fet que es tractava d’un indret amb un material geològic diferent al del matí. Les plantes estrictament silíciques havien desaparegut mentre que les exclusivament calcàries feien acte de presencia com ara l'herba blava (Polygala calcarea).
En aquest segon bloc del curs van participar 14 cursetistes.
Durant el mes de juny es durà a terme el tercer bloc dedicat a la diversitat botànica a l’alta muntanya i, concretament, a la flora i vegetació de Prat de Cadí.
La inscripció per aquest bloc encara es manté oberta i es pot fer a través del web del Centre Excursionista de Catalunya, des d’aquest mateix blog a la pestanya AGENDA o bé personalment a l’Àrea d’Atenció al Soci.
[Text: © Valentí González; fotos: Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Ludmila San Vicente]
La segona part del curs va tractar sobre un dels indrets més particulars de la geografia catalana: les Muntanyes de Prades.
 |
| Els cursetistes i els dos instructors del curs al cim del Tossal de la Baltasana [Foto: © Josep Nuet Badia] |
El dijous 24 de maig es va fer una sessió teòrica, a l’aula del CEC del carrer Sant Pere Més Alt, en la que es van tractar temes general sobre la diversitat botànica i es va parlar concretament sobre la flora i la vegetació de les Muntanyes de Prades.
El diumenge 27 de maig es va fer la sortida de treball de camp a Prades que complementava la sessió teòrica del dijous. Durant el matí es va fer un recorregut de pujada des de molt a prop del municipi de Prades fins al Tossal de la Baltasana, cim més alt de les Muntanyes de Prades, de 1201 metres d’altitud. Durant aquest recorregut, sempre sobre un substrat silici, vam poder observar un paisatge forestal desenvolupat sobre un territori en altres temps conreat i que, posteriorment, ha estat cobert de vegetació, ja sigui d’una manera natural o per repoblacions forestals. A l’inici del nostre recorregut (1000 m) la pineda de pi roig era la dominant però de mica en mica, a mida que pujàvem, la roureda de roure reboll s’anava fent cada vegada més dominant.
 |
| El camí de pujada de Prades al Tossal de la Baltasana. Abans d'arribar al cim es desenvolupa una roureda de roure reboll amb pi roig i castanyers [Foto: © Valentí González] |
 |
| El curraià blanc (Cephalanthera longifolia) és una orquídia molt abundant en les Muntanyes de Prades i que vam veure en plena floració [Foto: © Àngels Morell] |
 |
| Sota la pineda de pi roig hi creixien molts exemplars de joves roures reboll [Foto: © Ludmila San Vicente] |
 |
| A les vorades de la roureda de roure reboll viu el segell de Salomó (Polygonatum odoratum) [Foto: © Àngels Morell] |
L’existència de la roureda de roure reboll és el tret més característic de la vegetació d’aquest lloc. A Catalunya, les Muntanyes de Prades són l’únic lloc on podem gaudir d’aquesta roureda. El roure reboll (Quercus pyrenaica) té una distribució concentrada bàsicament al quadrant nord-occidental de la península Ibèrica i la seva presència a Penyagolosa (País Valencià) i a les Muntanyes de Prades es considera importantíssima des d’un punt de vista biogeogràfic.
 |
| El roure reboll (Quercus pyrenaica) té unes fulles molt característiques amb lòbuls molt profunds [Foto: © Josep Nuet Badia] |
 |
| Fotografiant una Dactylorhiza sambucina ssp. insularis, una orquídia que només es troba en les Muntanyes de Prades [Foto: © Àngels Morell] |
 |
| Dactylorhiza sambucina ssp. insularis [Foto: © Àngels Morell] |
En aquest sector també vam poder observar la brolla d’estepa de muntanya. Aquesta comunitat és característica a les clarianes en els punts més alts d’aquestes muntanyes i als ambients silicis. La planta més important d’aquesta associació vegetal és l’estepa de muntanya (Cistus laurifolius) i destaca la presencia del tamborino (Lavandula stoechas ssp. pedunculata), un cap d’ase, molt rar i característic exclusivament d’aquestes muntanyes i territoris propers, que té com a particularitat, entre d’altres, un peduncle floral força més llarg que la subespècie més comuna.
 |
| A mesura que ens acostàvem al cim del Tossal de la Baltasana, la roureda de roure reboll s'anava fent més pura [Foto: © Valentí González] |
 |
| Centaurea montana ssp. lingulata és una composta força rara que vam veure en plena floració al cim del Tossal de la Baltasana [Foto: © Josep Nuet Badia] |
 |
| Lavandula stoechas ssp. pedunculata [Foto: © Àngels Morell] |
Per la tarda ens van dirigir al sector dels Plans de la Guàrdia, també molt a prop de Prades però amb un substrat calcari. Aquí la roureda de roure reboll ja no es feia i la que predominava era la roureda de roure martinenc amb pi roig. En aquest nou lloc vam poder veure com havia canviat la vegetació pel fet que es tractava d’un indret amb un material geològic diferent al del matí. Les plantes estrictament silíciques havien desaparegut mentre que les exclusivament calcàries feien acte de presencia com ara l'herba blava (Polygala calcarea).
 |
| Erinus alpinus és una escrofulariàcia típica de les fissures de les roques [Foto: © Miquel Femenia] |
 |
| A la tarda, al sector dels Plans de la Guàrdia i amb un substrat calcari, la vegetació canvia força respecte el matí [Foto: © Valentí González] |
En aquest segon bloc del curs van participar 14 cursetistes.
Durant el mes de juny es durà a terme el tercer bloc dedicat a la diversitat botànica a l’alta muntanya i, concretament, a la flora i vegetació de Prat de Cadí.
La inscripció per aquest bloc encara es manté oberta i es pot fer a través del web del Centre Excursionista de Catalunya, des d’aquest mateix blog a la pestanya AGENDA o bé personalment a l’Àrea d’Atenció al Soci.
[Text: © Valentí González; fotos: Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Ludmila San Vicente]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari