Sortida de treball de camp a Marata (el Vallès Oriental)

El diumenge 11 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. 

El grup durant el descans per al dinar.
A la fotografia falta Mireia Carreras que també
va assistir a l'excursió [Foto: © Antonio Román Broto]

En aquests cas i en el marc del Projecte FitoCat vam anar al sector de Marata, concretament al bosc de Can Ramis, al municipi de les Franqueses del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. 

El bosc de Can Ramis és un espai forestal de forma arrodonida, amb una longitud màxima de 1200 m i una amplada màxima de 800 m, envoltat de camps de conreu, enmig de la plana del Vallès i amb unes vistes privilegiades de tot el massís del Montseny.

Els conreus envolten el bosc de Can Ramis. Al fons es dibuixa la
silueta del massís del Montseny [Foto: © Valentí González]

El bosc de Can Ramis està constituït bàsicament per un alzinar mediterrani molt interessant, que en alguns sectors, els més ombrívols i humits, es fa molt dens i impenetrable. 

Gran part del bosc de Can Ramis té una estructura força
homogènia: un dens alzinar del qual surten, de tant en tant, pins
molt alts [Foto: © Valentí González]

En els sots la vegetació es fa molt densa i impenetrable.
En un primer terme i a l'esquerra es veu un exemplar
de morera de paper (Broussonetia papyrifera), un arbre
introduït de l'est de l'Àsia que en alguns llocs s'ha
trobat naturalitzat [Foto: © Josep Nuet Badia]

Estudiant la flora en un dels sots, humits i ombrívols, que hi ha
al bosc de Can Ramis [Foto: © Valentí González]

Com a novetat, en aquesta jornada de treball, a més de prendre nota de totes les plantes que vam observar, vam fer una sèrie d'inventaris fitosociològics, segons la metodologia de l'escola sigmatista de Josias Braun-Blanquet, amb dos objectius ben clars: en primer lloc, introduir aquest sistema d'estudi de la vegetació als membres de l'Equip de Recerca Botànica i, en segon lloc, caracteritzar aquest alzinar, del qual hi ha molt poca informació, per poder comparar-lo amb altres alzinars que estudiarem properament. D'aquesta manera, complíem dues de les finalitats més importants que té l'Equip de Recerca Botànica del CEC, com són l'ensenyament dels mètodes d'estudi de la flora i de la vegetació i la pràctica d'aquests mètodes fent una recerca activa. 

En plena presa de dades mentre es feia un dels inventaris botànics.
La recerca activa és una de les finalitats de l'ERB [Foto: © Àngels Morell]

La jornada va ser molt profitosa i vam realitzar 9 inventaris de vegetació. Vam gaudir d'un dia força assolellat, amb una temperatura força agradable. 

La relació de plantes observades és la següent:

1. Agrimonia eupatoria L. 
2. Arbutus unedo L.
3. Arum italicum Mill.
4. Asparagus acutifolius L.
5. Asperula cynanchica L.
6. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler 
7. Atriplex patula L.
8. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
9. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
10. Broussonetia papyrifera (L.) Vent.
11. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
12. Bupleurum rigidum L.
13. Calicotome spinosa (L.) Link
14. Carex sp.
15. Celtis australis L.
16. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
17. Cistus albidus L.
18. Cistus monspeliensis L.
19. Cistus salviifolius L.
20. Clematis flammula L.
21. Clematis vitalba L.
22. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
23. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
24. Dactylis glomerata L.
25. Daphne laureola L. subsp. laureola
26. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
27. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
28. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
29. Echium vulgare L.
30. Eryngium campestre L.
31. Fragaria vesca L.
32. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
33. Geum sylvaticum Pourr.
34. Hedera helix L.
35. Hieracium sp.
36. Juniperus communis L. subsp. communis
37. Ligustrum vulgare L.
38. Lonicera periclymenum L.
39. Mercurialis annua L.
40. Olea europaea L.
41. Ononis minutissima L.
42. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
43. Osyris alba L.
44. Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth.
45. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
46. Phillyrea angustifolia L.
47. Pinus halepensis Mill.
48. Pinus pinea L.
49. Plantago lanceolata L. 
50. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare
51. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
52. Psoralea bituminosa L.
53. Quercus cerrioides Willk. et Costa
54. Quercus ilex L. subsp. ilex
55. Quercus pubescens Willd.
56. Ranunculus bulbosus L.
57. Rosa canina L. subsp. dumetorum (Thuill.) Keller et Gams
58. Rosa sempervirens L.
59. Rosmarinus officinalis L.
60. Rubia peregrina L.
61. Rubus ulmifolius Schott
62. Ruscus aculeatus L.
63. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
64. Smilax aspera L.
65. Sorbus domestica L.
66. Spartium junceum L.
67. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
68. Teucrium polium L.
69. Thymus vulgaris L.
70. Ulex parviflorus Pourr.
71. Verbena officinalis L.
72. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Antonio Román Broto]