Curs sobre el Paisatge vegetal del Delta del Llobregat

Com ja vam informar-vos fa unes setmanes aviat començarà el curs Paisatge vegetal del Delta del Llobregat, que dirigirà Valentí González, un dels màxims coneixedors de la flora del Delta. Recordeu que va publicar fa poc temps la Flora vascular del Delta del Llobregat, juntament amb Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde, a la col·lecció Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Encara sou a temps per a inscriure-us els que hi estigueu interessants. És una ocasió única, no la desaprofiteu.

PROGRAMA DEL CURS


Sessions teòriques 
Es faran a l’aula del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Sant Pere més Alt, 29, de 20 a 21 h. 

1a. Sessió teòrica. Dijous 23 de març del 2017
Introducció al delta del Llobregat.
El riu i els espais humanitzats. 
2a. Sessió teòrica. Dijous 20 d’abril del 2017
Les zones humides. 
3a. Sessió teòrica. Dijous 25 de maig del 2017
Les platges i la pineda litoral. 

Sortides de pràctiques 

Totes les sortides estan pensades perquè les aproximacions es puguin fer en transport públic des de Barcelona. 

1a. sortida. Diumenge 26 de març del 2017
Recorregut per la riba del riu Llobregat (tram Cornellà de Llobregat-Sant Vicenç dels Horts).
Objectiu: estudiar la vegetació actual associada al riu i als espais agrícoles i ruderals. 
2a. sortida. Diumenge 23 d’abril del 2017
Recorregut pels espais naturals del riu que hi ha prop de la desembocadura.
Objectiu: estudiar la vegetació de les zones humides del delta del Llobregat. 
3a. sortida. Diumenge 28 de maig del 2017
Recorregut per la pineda de Can Camins i pels espais naturals de la platja del Prat.
Objectiu: estudiar la vegetació psammòfila i la pineda litoral. 

Director i instructors
Director del curs: Valentí González
Instructor en les sessions teòriques: Valentí González
Instructors en les sortides: Valentí González i Josep Nuet, membres de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina – Centre Excursionista de Catalunya i de la Institució Catalana d’Història Natural – Institut d’Estudis Catalans.


OPCIONS DE PARTICIPACIÓ

Podeu participar en el curs inscrivint-vos a tot el curs complet o a les sessions teòriques o pràctiques que us interessin.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí.

[Text: © Josep Nuet Badia]

La nadala menuda a Sant Llorenç de Munt

La nostra companya de l’ERB, Adela Martín, ens ha enviat unes fotos d’una planta força curiosa i rara que ha trobat florida molt a prop del parc natural de Sant Llorenç de Munt. Es tracta d’un narcís, concretament de la nadala menuda (Narcissus dubius). 

La nadala menuda viu en sòls prims i amb poca vegetació
[Foto: © Adela Martín, 11/03/2017]

Detall de les flors [Foto: © Adela Martín, 11/03/2017]

Aquesta planta és força rara a Catalunya i es fa sobre terrenys calcaris, pedregosos i amb una cobertura vegetal pobra. Floreix des del febrer fins a l'abril.

 [Text: Valentí González; fotos: © Adela Martín]

Miconia, revista botànica catalana independent

Els nostres companys Josep Nuet i Valentí González, membres de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya, han fundat una revista botànica, que porta per nom Miconia, i està dedicada a Francesc Micó (1528-1592) el primer botànic català del qual es té coneixement.

La idea de fer una revista de botànica va partir de Josep Nuet, davant de les dificultats de publicar segons quins treballs en les revistes botàniques existents actualment. 

La tendència a l'excel·lència fa que hi hagi treballs que, com que no encaixen amb l'orientació de les revistes, es perden llastimosament. Això ha portat a fundar una revista que es mogui per altres criteris.

La revista és totalment independent de cap institució i està liderada per Josep Nuet, que n'és l'editor, secundat per Valentí González, Àngel M. Romo, tots dos biòlegs, que porten l'equip editorial. Tots tres són molt amics i una passió comuna: l'estudi del món vegetal.

Miconia, que porta el subtítol de revista botànica catalana independent, té l'objectiu de publicar, en català, els treballs de recerca que aportin coneixement, —sense que hagin de ser d'extraordinària rellevància—, fets amb rigor científic i sentit comú.

Es tracta d'una revista que no pretén ser important, simplement vol ser una revista diferent, que aporti una mica d'aire fresc a la literatura botànica sovint una mica massa encotillada.

Aquesta revista publica articles de recerca botànica, sobretot sobre flora i vegetació, en català. Farà un número cada any, si bé els treballs que vagin arribant s'aniran publicant i estaran disponibles al blog de la revista.

Logotip de la revista Miconia.

Ha començat a publicar els resultats del Projecte FitoCAT, que està duent a terme l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, durant les sortides de treball de camp mensuals.

Us podeu descarregar gratuïtament els articles que us interessi al blog de la revista.

Esperem que sigui una eina útil per al conreu i el coneixement de la botànica al nostre país.

[Text: © Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp al castell de Llanera (la Segarra)

El diumenge 19 de febrer hem continuat amb les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Continuant amb el desenvolupament del Projecte FitoCAT, aquesta vegada hem visitat el sector del castell de Llanera, al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

 

El grup davant de la porta del castell de Llanera
[Foto: © Mercè Algueró]

L’excursió es va iniciar prop del mas Soldevila, a uns 695 metres d’altitud. Vam agafar una pista que surt cap a l’est però que de seguida gira al nord, baixant cap a la rasa de Llanera (560 metres) i a una casa anomenada La Barraca.

El paisatge general que es veu és el de un lloc forestal de petits cims arrodonits i diversos barrancs que porten poca o molta aigua. Hi ha una important explotació agrícola basada en el conreu del cereal. En el paisatge es combinen els ambients boscosos amb els espais oberts dels camps. El lloc és força solitari, només hi ha uns quants masos escampats. Tot plegat dóna a l’indret un aspecte relaxant.

La combinació de conreus i llocs forestals 
és el paisatge predominant de l'àrea visitada
[Foto: © Valentí González]

A la rasa de Llanera vam poder observar una vegetació de ribera on destaquen els pollancres i alguns aurons, acompanyats del canyís, la boga i l’esbarzer. Als vessants la vegetació era força contrastada, mentre que a l’obaga es feia una pineda de pinassa densa amb algun pi roig i amb un sotabosc de boix, a la solana el bosc era molt esclarissat amb un estrat arbustiu força de dens de garric i boix i amb una presència importat de carrasca. Les clarianes eren importants al vessant solell i allà predominava la jonceda.

Estudiant la flora que es feia a les vores de la rasa de Llanera
[Foto: © Mercè Algueró]

Crocus nevadensis, una iridàcia força rara 
que vam trobar al marge de la pineda de pinassa
[Foto: © Valentí González]

Vam continuar el camí, pujant cap a l’oest, fins arribar al Castell de Llanera (605 metres), construcció del segle XI que té annexa l’església de Sant Martí de Llanera, construïda el segle XIII. La tornada es va fer pel mateix camí.

El dia va ser assolellat amb uns quants núvols i amb una temperatura agradable. Al vespre, les boires vam començar a desenvolupar-se i la humitat ens va obligar a abrigar-nos.

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Acer campestre L.
2. Acer monspessulanum L. subsp. martinii (Jord.) P. Fourn.
3. Acer monspessulanum L. subsp. monspessulanum
4. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
5. Amelanchier ovalis Medic.
6. Anemone hepatica L.
7. Aphyllanthes monspeliensis L.
8. Aquilegia vulgaris L.
9. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
10. Asparagus acutifolius L.
11. Asplenium trichomanes L.
12. Atractylis humilis L.
13. Avenula pratensis (L.) Dumort.
14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
15. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
16. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
17. Bupleurum fruticescens L.
18. Buxus sempervirens L.
19. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. bursa-pastoris
20. Carduncellus monspelliensium All.
21. Carex digitata L. [sp. cf.]
22. Carex halleriana Asso [sp. cf.]
23. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
24. Celtis australis L.
25. Centaurea aspera L. subsp. aspera
26. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
27. Cirsium eriophorum (L.) Scop.
28. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
29. Clematis vitalba L.
30. Colutea arborescens L.
31. Convolvulus cantabrica L.
32. Coris monspeliensis L.
33. Cornus sanguinea L.
34. Coronilla emerus L. subsp. emerus
35. Corylus avellana L.
36. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
37. Crocus nevadensis Amo subsp. marcetii (Pau) P. Monts.
38. Cynoglossum creticum Mill.
39. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
40. Daphne laureola L. subsp. laureola
41. Dipsacus fullonum L.
42. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
43. Echium vulgare L.
44. Equisetum ramosissimum Desf.
45. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
46. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
47. Erophila verna (L.) F. Chev. subsp. praecox (Steven) P. Fourn.
48. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
49. Eryngium campestre L.
50. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
51. Fragaria vesca L.
52. Fraxinus angustifolia Vahl subsp. angustifolia
53. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
54. Genista hispanica L. subsp. hispanica
55. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
56. Geranium lucidum L.
57. Geranium robertianum L.
58. Geranium rotundifolium L.
59. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
60. Hedera helix L.
61. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
62. Helichrysum stoechas (L.) Moench
63. Helleborus foetidus L.
64. Hypericum perforatum L.
65. Iris germanica L.
66. Juniperus communis L. subsp. communis
67. Juniperus oxycedrus L.
68. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud.
69. Lapsana communis L.
70. Lavandula latifolia Medic.
71. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
72. Ligustrum vulgare L.
73. Linum narbonense L.
74. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
75. Lithospermum fruticosum L.
76. Marrubium vulgare L.
77. Onobrychis saxatilis (L.) Lam.
78. Origanum vulgare L.
79. Phragmites australis (Cav.) Trin.
80. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
81. Pinus sylvestris L.
82. Plantago lanceolata L.
83. Plantago sempervirens Crantz subsp. sempervirens
84. Populus nigra L.
85. Potentilla neumanniana Reichenb.
86. Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitm.
87. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
88. Prunella vulgaris L.
89. Prunus spinosa L.
90. Quercus cerrioides Willk. et Costa
91. Quercus coccifera L.
92. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
93. Quercus pubescens Willd.
94. Rhamnus alaternus L.
95. Rosmarinus officinalis L.
96. Rubia peregrina L.
97. Rubus caesius L.
98. Rubus ulmifolius Schott
99. Ruscus aculeatus L.
100. Sambucus nigra L.
101. Sanguisorba minor Scop.
102. Santolina chamaecyparissus L.
103. Sedum album L.
104. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
105. Sideritis hirsuta L.
106. Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang.
107. Teucrium pyrenaicum L.
108. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl.
109. Thymus vulgaris L.
110. Trifolium pratense L.
111. Typha latifolia L.
112. Veronica hederifolia L.
113. Viburnum lantana L.
114. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker     

 [Text: Valentí González; fotos: © Mercè Algueró i Valentí González]

En record del nostre amic Esteve Noguera Sanmartí

El passat dia 18 de gener del 2017, ens va deixar el nostre amic Esteve Noguera (La Garriga, 12-I-1921 - 18-I-2017), una autèntica institució a la Garriga on havia nascut i vivia amb la seva esposa Hermínia Escolà.

L'Esteve Noguera i la seva esposa Hermínia Escolà
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam entrar en contacte amb l'Esteve i l'Hermínia, gràcies a què l'Hermínia va voler venir al Centre Excursionista de Catalunya, a causa del prestigi i del bon nom que tenia l'entitat per a ella. L'Esteve i l'Herminia eren molt excursionistes —ell era un dels fundadors del Centre Excursionista Garriguenc i en va ser president del 1978 al 1982—, i ella molt aficionada a les plantes i tenia molta mà i habilitat per a recol·lectar i preparar els plecs d'herbari.

Així cada setmana baixaven a Barcelona, a la trobada del Centre, a les xerrades, cursos i estones de treball botànic. L'Esteve l'acompanyava sempre i anava a donar un volt i, al vespre, la venia a buscar per pujar junts a la Garriga amb el cotxe. També junt havien vingut a moltes excursions.

El contacte devia començar el 1994 o abans perquè, l'Esteve i l'Hermínia surten en una fotografia feta a Raïmat (20-III-1994) amb tots els participants en una excursió que va dirigir el Dr. Oriol de Bolòs dins els actes de commemoració del seixantè aniversari de l'inici de l'estudi de la vegetació de Catalunya, pel geobotànic grisó Josias Braun-Blanquet i els seus col·legues europeus el 1934.

Els participants a l'excursió del Grup d'Estudis Botànics
del Centre Excursionista de Catalunya,
al voltant del Dr. Oriol de Bolòs (dret, el novè per l'esquerra)
a Raïmat (20-III-1994).
L'Esteve (tercer per l'esquerre), assegut amb la "Llufa", el seu gos.
L'Hermínia, està dreta al darrere. [Foto: © Josep Nuet Badia]

Més endavant, l'Esteve va començar a col·laborar amb el Grup d'Estudis Botànics, com a cuiner a la segona Trobada de voluntaris del Grup d'Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina, a la font del Maçaners prop de Santa Fe de Montseny (1-V-1999). I va continuar amb les trobades successives a Biure de Gaià (2000), Santa Llúcia de Sobremunt (2001), font del Castanyer de Can Miquel (2003), santuari de Puiggraciós (2004), Sant Cristòfol de Monteugues (2005) i la font Negra a Vilallonga de Ter (2006), generalment molt ben acompanyats pel matrimoni Sallés-Padrós, en Ramon i la Victòria.

Com que l'Esteve era una persona molt trempada, vital i directe, profundament humana, que era impossible de no fer-hi amistat, ens vam fer amics de l'Esteve i de l'Hermínia. Sempre va col·laborar amb nosaltres en el que calgués, com feia sempre amb tothom. Sabíem de comptàvem amb un amic.
Participaven de les trobades de final de curs al xalet de la Molina i, més tard, en el xalet de l'UEC. L'Hermína va estar herboritzant amb l'Enric Ventura, al torrent de Saltèguet en la campanya del 2006 de recol·lecció de dades per a fer la flora de la vall de Saltèguet.

També he de deixar constància de la seva col·laboració en l'acte de cloenda de la commemoració del centenari de la Secció de Geografia i Ciències Naturals, a Sant Iscle de Vallalta (22-3-2009), on ens va cuinar una de les seves celebres i celebrades paelles. 

L'Esteve cuinant una paella en la commemoració del centenari
de la Secció de Geografia i Ciències Naturals
del Centre Excursionista de Catalunya, a Sant Iscle de Vallalta
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

La paella uns quans minuts després. Imagineu-vos si n'era de bona
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

Els amics del Centre Excursionista de Catalunya li vam fer un homenatge (20-IX-2009) quan va fer noranta anys, que consistí en una visita a les cases modernistes de l'illa Raspall de la Garriga i un dinar en el bosc de Malhivern, a tocar de la Garriga. Aquesta vegada, però, no el vam deixar cuinar i va poder tastar el que havien cuinat els altres, en una mena de bufet lliure campestre.

El dinar de l'homenatge a l'Esteve al bosc de Malhivern  [Foto: © Josep Nuet Badia]

La Montserrat Llorenç, com a presidenta de la Secció de Geografia
 i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya,
va dir unes paraules d'homenatge i afecte  [Foto: © Josep Nuet Badia]

Després de dinar hi va haver una agradable tertúlia en la qual
l'Esteve ens contà mil i una vivències de la seva dinàmica vida
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

Al final, sota una gotellada, vam entregar a l'Esteve
un petit record del dia.
 Aquí està entre els seus amics Victòria Padrós i en Ramon Sallés.
Al darrere, la Montserrat Llorenç i en Josep M. Panareda
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

Des d'aquest blog, Esteve et volem agrair tot el que vas fer per nosaltres i especialment t'agraïm la teva amistat, el teu esforç, la teva empenta i el teu optimisme. Descansa en pau.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

Nou curs de primavera per conèixer la vegetació del Delta del Llobregat

L'Escola de Muntanya i l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya han programat un curs aquesta primavera per a conèixer la gran riquesa botànica del Delta del Llobregat.

Es tracta d'un curs molt interessant pel contingut i l'indret i, a més, el dirigirà un dels autors de la Flora vascular del Delta del Llobregat, publicada (2016) per la Institució Catalana d'Història Natural de l'Institut d'Estudis Catalans.

PROGRAMA DEL CURS

Sessions teòriques 
Es faran a l’aula del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Sant Pere més Alt, 29, de 20 a 21 h. 

1a. Sessió teòrica. Dijous 23 de març del 2017
Introducció al delta del Llobregat.
El riu i els espais humanitzats. 
2a. Sessió teòrica. Dijous 20 d’abril del 2017
Les zones humides. 
3a. Sessió teòrica. Dijous 25 de maig del 2017
Les platges i la pineda litoral. 

Sortides de pràctiques 

Totes les sortides estan pensades perquè les aproximacions es puguin fer en transport públic des de Barcelona. 

1a. sortida. Diumenge 26 de març del 2017
Recorregut al llarg de la riba del riu Llobregat (tram per decidir).
Objectiu: estudiar la vegetació actual associada al riu i als espais agrícoles i ruderals. 
2a. sortida. Diumenge 23 d’abril del 2017
Recorregut pels espais naturals del riu que hi ha prop de la desembocadura.
Objectiu: estudiar la vegetació de les zones humides del delta del Llobregat. 
3a. sortida. Diumenge 28 de maig del 2017
Recorregut per la pineda de Can Camins i pels espais naturals de la platja del Prat.
Objectiu: estudiar la vegetació psammòfila i la pineda litoral. 

Director i instructors
Director del curs: Valentí González
Instructor en les sessions teòriques: Valentí González
Instructors en les sortides: Valentí González i Josep Nuet, membres de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina – Centre Excursionista de Catalunya i de la Institució Catalana d’Història Natural – Institut d’Estudis Catalans.


OPCIONS DE PARTICIPACIÓ

Podeu participar en el curs inscrivint-vos a tot el curs complet o a les sessions teòriques o pràctiques que us interessin.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí.

[Text: © Valentí González & Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp al turó del Vent (el Vallès Oriental)

El diumenge 8 de gener hem continuat amb les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Continuant amb el desenvolupament del Projecte FitoCAT, aquesta vegada hem visitat el sector del turó del Vent, al municipi de Caldes de Montbui, a la comarca del Vallès Oriental.

El recorregut es va iniciar prop del Farell, un mas que es localitza a la carena de la serra prop del turó del Vent (816 metres), una muntanya situada al nord-oest de Caldes de Montbui i a la qual s’accedeix per la carretera que connecta aquesta vila amb el poblet de Sant Sebastià de Montmajor. 

Cim del turó del Vent amb el Montseny al fons
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam agafar un camí que progressava cap el sud-oest de la serra Llisa entre mig d’un alzinar amb pi blanc en el qual vam fer diferents aturades per estudiar la seva vegetació. Al mig dia vam aturar-nos en unes codines que estaven situades a l’extrem més al sud del nostre recorregut, en les quals vam observar una vegetació molt diferent a la que havíem vist fins el moment i de la qual podem destacar l’Stipa capensis, una gramínia amplament distribuïda pel sud de la Península però força rara per les nostres contrades, on s’havia localitzat molt a la vora del mar i en altituds molt més baixes. Vam continuar fent la volta al turó del Vent pel seu vessant oest i nord-oest tornant al mas Farell, completant un recorregut circular. 

 

Els exemplars de Stipa capensis ja estaven secs i la població oferia
aquest aspecte pallós [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dia va ser assolellat però fred. Vam poder gaudir d’unes vistes esplèndides: cap a l’est i el sud-est la depressió prelitoral amb una dèbil però persistent boira, amb Collserola i el Tibidabo al fons; cap al sud-oest Sant Llorenç de Munt i el Montcau, al fons es deixava veure una mica Montserrat; cap al nord-oest els cingles de Gallifa, i cap al nord el sector del Montseny. 

Vistes cap al sector de Sant Llorenç de Munt
[Foto: © Valentí González]

Vistes cap al sector dels cingles de Gallifa
[Foto: © Valentí González]

 La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Althaea hirsuta L. subsp. hirsuta
2. Amelanchier ovalis Medic.
3. Anagallis arvensis L.
4. Anthyllis vulneraria L. subsp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs
5. Aphyllanthes monspeliensis L.
6. Aquilegia vulgaris L.
7. Arbutus unedo L.
8. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
9. Asparagus acutifolius L.
10. Avenula pratensis (L.) Dumort.
11. Bellis sylvestris Cyrillo
12. Biscutella laevigata L.
13. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
14. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
15. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
16. Bupleurum fruticescens L.
17. Bupleurum rigidum L.
18. Buxus sempervirens L.
19. Campanula persicifolia L.
20. Campanula speciosa Pourr. subsp. affinis (Schultes in Roem. et Schultes) F. Q.
21. Campanula trachelium L.
22. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic.
23. Cardamine hirsuta L.
24. Carex flacca Schreber
25. Carex halleriana Asso
26. Centranthus ruber (L.) DC.
27. Chamaecytisus supinus (L.) Link
28. Cistus albidus L.
29. Cistus monspeliensis L.
30. Clematis vitalba L.
31. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
32. Convolvulus cantabrica L.
33. Coriaria myrtifolia L.
34. Coronilla emerus L. subsp. emerus
35. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
36. Cynosurus echinatus L.
37. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
38. Dactylis glomerata L.
39. Daphne gnidium L.
40. Daphne laureola L. subsp. laureola
41. Digitalis lutea L.
42. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
43. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
44. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
45. Echium vulgare L.
46. Erica arborea L.
47. Erica multiflora L.
48. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait. subsp. cicutarium
49. Eryngium campestre L.
50. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
51. Euphorbia characias L.
52. Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et J. Vigo
53. Filipendula vulgaris Moench
54. Fragaria vesca L.
55. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
56. Fumaria officinalis L.
57. Galactites tomentosa Moench
58. Galium maritimum L.
59. Genista hispanica L. subsp. hispanica
60. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
61. Geranium columbinum L.
62. Geranium robertianum L.
63. Geranium rotundifolium L.
64. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
65. Hedera helix L.
66. Helianthemum nummularium (L.) Mill.
67. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
68. Helleborus foetidus L.
69. Hippocrepis comosa L.
70. Inula conyza DC.
71. Juniperus communis L. subsp. communis
72. Juniperus oxycedrus L.
73. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud.
74. Lavandula latifolia Medic.
75. Leucanthemum vulgare Lam.
76. Linum narbonense L.
77. Lithospermum officinale L.
78. Lonicera implexa Ait.
79. Lotus corniculatus L.
80. Onobrychis viciifolia Scop. [sp. cf.]
81. Ononis minutissima L.
82. Origanum vulgare L.
83. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
84. Oryzopsis paradoxa (L.) Nutt.
85. Osyris alba L.
86. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
87. Phlomis lychnitis L.
88. Pimpinella saxifraga L.
89. Pinus halepensis Mill.
90. Pistacia lentiscus L.
91. Plantago lanceolata L.
92. Plantago media L.
93. Polygala calcarea F.W. Schultz
94. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
95. Potentilla neumanniana Reichenb.
96. Potentilla reptans L.
97. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
98. Prunella vulgaris L.
99. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
100. Quercus coccifera L.
101. Quercus ilex L. subsp. ilex
102. Quercus pubescens Willd.
103. Ranunculus bulbosus L.
104. Rhamnus alaternus L.
105. Rosmarinus officinalis L.
106. Rubia peregrina L.
107. Rubus canescens DC.
108. Rubus ulmifolius Schott
109. Ruscus aculeatus L.
110. Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia (Cariot) Rechinger f.
111. Salvia pratensis L.
112. Sanguisorba minor Scop.
113. Saponaria ocymoides L.
114. Scabiosa atropurpurea L.
115. Scilla autumnalis L.
116. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
117. Senecio vulgaris L.
118. Sesleria coerulea (L.) Ard.
119. Sideritis hirsuta L.
120. Smilax aspera L.
121. Solanum nigrum L.
122. Solidago virgaurea L.
123. Sonchus tenerrimus L.
124. Stachys officinalis (L.) Trevisan
125. Stipa capensis Thunb.
126. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.
127. Teucrium botrys L.
128. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
129. Teucrium polium L.
130. Teucrium pyrenaicum L.
131. Thymus vulgaris L.
132. Verbena officinalis L.
133. Viburnum tinus L. subsp. tinus
134. Viola alba Bess.  

 [Text: Valentí González; fotos: © Valentí González i Josep Nuet Badia]