Cloenda del curs El paisatge vegetal del Berguedà

Aquesta setmana hem finalitzat el curs El paisatge vegetal del Berguedà organitzat per l’Equip de Recerca Botànica i l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

Cursetistes i instructors al mirador dels Orris
amb la Tosa d'Alp (2.537 m) al darrere
[Foto: Ferran Font]

El dijous passat vàrem fer la tercera sessió teòrica a la sala de Juntes del CEC. En aquesta ocasió es va parlar sobre la vegetació de l’alta muntanya del Berguedà i es van tractar temes com les particularitats climàtiques de l’alta muntanya, les adaptacions que han de desenvolupar les plantes que hi viuen i els principals tipus de vegetació dels estatges subalpí i alpí. 

Al començament de la sortida, observant la flora que
viu sobre una roca calcària [Foto: Francesc Herrera]

 

L'observació dels detalls de les plantes és bàsic
per a la seva determinació [Foto: Valentí González]

El grup al costat de les restes de la mina de barita
de la Bòfia [Foto: Valentí González]

El dissabte vam realitzar l’excursió corresponent a aquest tercer bloc del curs. Vam visitar el sector dels Orris, al terme municipal de Bagà. Per accedir als Orris s'ha d’agafar la carretera de puja des de Bagà a coll de Pal i deixar els cotxes abans d’arribar-hi. Des de la carretera hi ha diferents opcions per accedir-hi. Nosaltres vam deixar els cotxes a prop del refugi de coll de Pal i vam agafar una pista que passa pel costat de l'antiga mina de barita de la Bòfia i que arriba fins al mirador dels Orris, en un recorregut curt i amb poca dificultat. 

Anotant i fotografiant les plantes que trobàvem
[Foto: Francesc Herrera]

 

Al peu d'un cingle vam trobar moltes plantes de tartera
i de roca [Foto: Valentí González]

Els Orris és un espai obert que està situat a 1.892 m d’altitud i al sud de Tosa d’Alp, en ple estatge subalpí. Des del mirador hi ha unes vistes espectaculars de tot el sector prepirinenc del Berguedà. Durant el recorregut i als voltants dels Orris vam observar la flora que hi vivia als prats, als boscos de pi negre i a les roques i tarteres que caracteritzen el lloc. Vam gaudir d’un dia molt bo i ben assolellat. 

Els cursetistes observant la flora i fent servir
els llibres d'identificació [Foto: Francesc Herrera]

Al prat que hi ha als Orris vam estudiar la flora que viu
associada a una zona entollada per l'aigua d'una font
[Foto: Francesc Herrera]

Amb aquesta sortida es dóna per finalitzat el curs El paisatge vegetal del Berguedà, el qual ha tingut un total de 16 inscrits que han col·laborat en el bon ambient que l’ha caracteritzat. A tots ells: moltes gràcies!!!

Aquest curs és el dinovè que l’Equip de Recerca Botànica fa en col·laboració amb l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

[Text: © Valentí González; fotos: © Ferran Font, Valentí González i Francesc Herrera]

Sortida de treball de camp a la baga d’Adraén (l’Alt Urgell)

El passat diumenge dia 9 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de juny de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vam visitar l’obaga d’Adraén, al municipi de la Vansa i Fórnols, a la comarca de l’Alt Urgell. 

La pineda de pi roig amb un sotabosc de boix i
boixerola domina la baga d'Adraén
[foto: Valentí González]

El grup estudiant la flora que es feia en una clariana
del bosc [foto: Valentí González]

La baga d’Adraén està localitzada al nord de la serra del Boixeder, a l’oest del parc natural del Cadí-Moixeró. Al fons de la vall corren les aigües del riu de Bona, tributari del riu la Vansa, que acaba desguassant al Segre.

Cap al nord es veia el cim arrodonit de la Mua (1.673 m)
i diversos penyals de roca calcària
[foto: Valentí González]

El nostre objectiu era l’exploració d’una part de l’obaga de la serra del Boixeder, un sector dominat per pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) amb un sotabosc de boix (Buxus sempervirens) i de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). Per aquestes contrades es fan algunes plantes molt interessants i que també eren objectiu de la nostra visita: la peònia (Paeonia officinalis) i el muguet (Convallaria majalis). 

Les espectaculars flors de la peònia destaquen en el
sotabosc de la pineda [foto: Valentí González]

Algunes peònies ja començaven a fructificar
[foto: Valentí González]

En alguns racons de la pineda, les delicades flors
del muguet destacaven en el sotabosc
[foto: Valentí González]

Un detall de les flors del muguet
[foto: Maria Congost]

Les flors en forma de campana de la boixerola
[foto: Maria Congost]

El paisatge està dominat per les pinedes de pi roig però, en el qual, hi destaquen importants cingleres de roca calcària on es fan les típiques plantes rupícoles com ara l’orella d’ós (Ramonda myconi), la corona de rei (Saxifraga longifolia) i la valeriana muntanyenca (Valeriana montana). 

La menuda flora del sotabosc de la pineda requereix
estirar-se al terra per fotografiar-la
[foto: Valentí González]

L'enturió (Reseda suffruticosa) estava ben florit
als marges dels camins [foto: Maria Congost]

El corner (Amelanchier ovalis) es trobava en
plena floració [foto: Valentí González]

Vam gaudir d’un dia calorós amb estones de sol i amb estones de núvols, sense pluja.

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Alyssum lapeyrousianum Jord.
2. Amelanchier ovalis Medic.
3. Anemone alpina L. ssp. font-queri (Laínz et P. Monts.) O. Bolòs et J. Vigo
4. Anemone hepatica L.
5. Anthyllis montana L.
6. Anthyllis vulneraria L. ssp. sampaioana (Rothm.) Vasc.
7. Aquilegia vulgaris L.
8. Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
9. Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrad.
10. Asplenium trichomanes L.
11. Biscutella laevigata L.
12. Buxus sempervirens L.
13. Campanula persicifolia L.
14. Campanula speciosa Pourr. ssp. speciosa
15. Carex flacca Schreber
16. Catananche caerulea L.
17. Centaurea scabiosa L.
18. Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch
19. Cirsium tuberosum (L.) All.
20. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. ssp. ramosum (Costa) Silvestre
21. Convallaria majalis L.
22. Corylus avellana L.
23. Cotoneaster integerrimus Medik.
24. Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna
25. Crepis albida Vill.
26. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
27. Cynoglossum dioscoridis Vill.
28. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
29. Digitalis lutea L.
30. Echium vulgare L.
31. Euphorbia cyparissias L.
32. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt.
33. Fragaria vesca L.
34. Fraxinus excelsior L.
35. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
36. Geranium robertianum L. ssp. robertianum
37. Globularia cordifolia L. ssp. repens (Lam.) Wettst.
38. Helianthemum nummularium (L.) Mill.
39. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
40. Helleborus foetidus L.
41. Hippocrepis comosa L.
42. Juniperus communis L. ssp. communis
43. Juniperus communis L. ssp. hemisphaerica (J. et C. Presl) Nyman
44. Laserpitium nestleri Soyer-Will.
45. Lathyrus vernus (L.) Bernh.
46. Lavandula angustifolia Mill.
47. Lavandula latifolia Medic.
48. Lilium martagon L.
49. Linum narbonense L.
50. Listera ovata (L.) R. Br.
51. Lithospermum arvense L. ssp. arvense
52. Lonicera alpigena L. ssp. alpigena
53. Lonicera pyrenaica L.
54. Lonicera xylosteum L.
55. Lotus corniculatus L.
56. Medicago lupulina L.
57. Melampyrum pratense L.
58. Onobrychis viciifolia Scop.
59. Paeonia officinalis L. ssp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
60. Pinus nigra Arnold ssp. salzmannii (Dunal) Franco
61. Pinus sylvestris L.
62. Plantago media L.
63. Polygala calcarea F.W. Schultz
64. Polygonatum odoratum (Mill.) Druce
65. Polygonatum verticillatum (L.) All.
66. Potentilla neumanniana Reichenb.
67. Primula veris L. ssp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
68. Prunella vulgaris L.
69. Prunus avium (L.) L.
70. Prunus mahaleb L.
71. Prunus spinosa L.
72. Pyrola uniflora L.
73. Ramonda myconi (L.) Reichenb.
74. Ranunculus bulbosus L.
75. Ranunculus serpens Schrank ssp. nemorosus Schrank
76. Reseda lutea L.
77. Reseda suffruticosa Loefl. ssp. barrelieri (Müll. Arg.) Fdz. Casas
78. Rhamnus alpina L. ssp. alpina
79. Rhamnus saxatilis Jacq. ssp. infectoria (L.) P. Fourn.
80. Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Senn. ssp. pumilus (Sterneck) P. Fourn.
81. Rosa pendulina L.
82. Rubus saxatilis L.
83. Salix elaeagnos Scop. ssp. angustifolia (Cariot) Rechinger f.
84. Salix purpurea L.
85. Salvia pratensis L. ssp. pratensis
86. Sanguisorba minor Scop.
87. Satureja acinos (L.) Scheele
88. Satureja montana L.
89. Saxifraga granulata L. ssp. granulata
90. Saxifraga longifolia Lap.
91. Scrophularia canina L.
92. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
93. Solidago virgaurea L.
94. Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria
95. Sorbus aucuparia L.
96. Taraxacum officinale Weber in Wiggers
97. Tetragonolobus maritimus (L.) Roth.
98. Teucrium pyrenaicum L.
99. Thesium alpinum L.
100. Tussilago farfara L.
101. Valeriana montana L. ssp. montana
102. Veronica austriaca L. ssp. austriaca
103. Viburnum lantana L.
104. Vicia cracca L. ssp. incana (Gouan) Rouy

[Text: © Valentí González; fotos: © Maria Congost i Valentí González]

Segon bloc del curs El paisatge vegetal del Berguedà

La setmana passada vam continuar amb el curs El paisatge vegetal del Berguedà organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica. 

Els cursetistes i els instructors, en el descans del dinar,
sota l'ombra dels faigs, prop del santuari de Queralt [Foto: Ferran Font]

El curs començà el mes d'abril amb una sessió teòrica sobre la vegetació del Baix Berguedà i una excursió al municipi de Montclar. El dijous 30 de maig vam fer la segona sessió teòrica a la sala de Juntes del CEC, en la qual es va parlar sobre la geografia de l'Alt Berguedà, sobre la gènesi dels Pirineus i sobre el contacte entre el món vegetal mediterrani i el montà. Aquesta sessió teòrica es va complementar amb una sortida, el diumenge 2 de juny, a la serra de Queralt. 

A la sala de Juntes del CEC es va impartir la segona sessió teòrica
del curs, que es va complementar amb la sortida de treball
 a la serra de Queralt [Foto: Francesc Herrera]

Durant la sortida de pràctiques vam fer un recorregut que començà al barri de Fumanya de Berga, a uns 850 metres d'altitud, pujant fins a l'ermita de Sant Pere de Madrona (1.032 m), des d'on vam poder observar el contrast entre el paisatge del Baix Berguedà i el de l'Alt Berguedà. Des d'aquí, vam pujar fins al santuari de Queralt (1.165 m) pel vessant nord de la serra. Des del santuari vam tornar, fins on teníem aparcats els cotxes, pel vessant sud, completant un recorregut circular que ens va permetre copsar la vegetació que es fa a la serra de Queralt, molt diferent entre el vessant solell i l'obac. Vam poder gaudir d'un dia molt assolellat i d'una vegetació que estava en un bon moment de floració.

Durant la pujada a Sant Pere de Madrona, apuntant les plantes
que hi vivien i envoltats d'un bosquet de freixe d'olor
[Foto: Valentí González]

Observant la flora que es feia sobre la roca [Foto: Valentí González]

Un moment de relax a l'ermita de Sant Pere de Madrona des
d'on teníem unes vistes magnífiques del Baix Berguedà
[Foto: Francesc Herrera]

En la primera part de l'excursió vam poder observar un bosquet de freixe d'olor (Fraxinus ornus), un arbre amb una distribució a Europa concentrada per Itàlia, Grècia i els Balcans, que ha estat utilitzat per aquesta zona del Berguedà com a planta ornamental a la vora de les carreteres i que en aquest sector de la serra de Queralt s'ha naturalitzat amb força i està creant un bosc considerable. 

Les espectaculars flors de l'abellera catalana
(Ophrys bertolonii ssp. catalaunica)
[Foto: Jordi Pérez]

En el coll al peu de l'ermita de Sant Pere de Madrona observant
la flora que s'hi fa [Foto: Valentí González]

En un coll pròxim a l'ermita de Sant Pere de Madrona vam poder estudiar la vegetació associada a la roca i observar les diferències entre la vegetació rupícola que es fa en roques orientades al migdia i la que es fa a les obagues. 

L'espectacular campaneta gran
(Campanula speciosa ssp. speciosa)
és típica de les roques ombrívoles calcàries
 [Foto: Valentí González]

La corona de rei (Saxifraga longifolia) és una espectacular
planta típica de les fissures de les roques calcàries [Foto: Jordi Pérez]

De camí al santuari de Queralt, pel vessant nord, vam poder veure les plantes que es feien en la pineda de pi roig que domina tota l'obaga de la serra, la qual està substituïda per una fageda als llocs més arraconats i, per tant, més humits. 

A l'obaga de la serra de Queralt, observant la flora de les roques 
obagues [Foto: Valentí González]

Vam dinar a prop del santuari, a l'ombra de les imposants parets calcàries que caracteritzen la serra i dels faigs que cobreixen les zones més humides. A la tarda vam fer la baixada pel vessant sud, en el que vam poder estudiar una vegetació totalment diferent a la del vessant nord, de caire mediterrani, dominada pels carrascars, les boixedes i les garrigues. 

La tornada es va fer pel vessant sud de la serra, a través d'un paisatge
mediterrani, molt diferent al que havíem vist a l'obaga
[Foto: Valentí González]

Durant el mes de juny es durà a terme el tercer bloc del curs, dedicat a la vegetació de l'alta muntanya del Berguedà, amb una sessió teòrica al CEC i una excursió als Orris, al sud de la Tosa d'Alp. La inscripció per aquest últim bloc es manté oberta i es pot fer a través del web del Centre Excursionista de Catalunya, des d'aquest mateix blog a la pestanya AGENDA o bé personalment a l'Àrea d'Atenció al Soci del CEC.

[Text: Valentí González; fotos: Ferran Font, Valentí González, Francesc Herrera i Jordi Pérez]

Sortida de treball de camp a la baga de Saltèguet (la Baixa Cerdanya)

El passat diumenge dia 12 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de maig de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vam visitar l'obaga de Saltèguet, al municipi d'Alp, a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
 

El grup en una clariana de l'avetosa
[Foto: © Josep Nuet Badia]

La vall de Saltèguet es troba localitzada al sector de la Molina. Pel peu de la baga corren les aigües del torrent de Saltèguet, que neix a la font del Picassó i desemboca al torrent del Pla de les Forques, que una mica més avall desguassa al riu de la Molina i aquest, finalment, al Segre. 

En l'obaga de Saltèguet es fa una avetosa força important
[Foto: © Valentí González]

El grup observant amb deteniment un ginebró
(Juniperus communis ssp. hemisphaerica)
[Foto: © Àngels Morell]

La vall de Saltèguet és ben coneguda pels membres de l'ERB, aquí vam realitzar el nostre primer estudi florístic, que serà publicat al llarg d'aquest any. El motiu d'aquesta nova visita era fer-hi inventaris fitosociològics per caracteritzar l'avetar que hi ha a l'obaga d'aquesta vall. L'avetosa de Saltèguet és un bosc que es desenvolupa a cavall de l'estatge montà i subalpí, ben conegut i força extens però sobre el qual no s'ha fet encara un estudi detallat. 
 

Els avets poden arribar a tenir una alçada de més de
15 metres en alguns llocs [Foto: © Josep Nuet Badia]

Durant el matí es van fer tres inventaris de vegetació però ens vam trobar amb la flora en un estat de desenvolupament molt primerenc, degut al fred dels últims dies que sembla havia aturat el desenvolupament de moltes plantes. Per aquest motiu, vam quedar per fer una altra sortida, durant l'estiu, per completar les dades perquè les que vam recollir aquest diumenge no eren completes. Per la tarda vam fer un petit recorregut pel camí que passa per l'obaga per veure les poques plantes que hi havia florides.
 

Observant la flora menuda que es feia en unes roques
[Foto: © Àngels Morell]

En el camí de la baga de Saltèguet, anotant les plantes
que hi viuen [Foto: © Valentí González]

El dia va ser força assolellat però amb vent de tramuntana, a estones força geladora que ens va obligar a abrigar-nos bé.
La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Abies alba Mill.
2. Acer pseudoplatanus L.
3. Achillea millefolium L.
4. Anemone hepatica L.
5. Betula pendula Roth
6. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. ssp. majus
7. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
8. Doronicum pardalianches L.
9. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt.
10. Genista balansae (Boiss.) Rouy ssp. europaea (G. López et Ch. E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
11. Hieracium murorum L. [gr.]
12. Hylocomium splendens (Hedw.) W. P. Schimp. in B. S. G.
13. Juniperus communis L. ssp. hemisphaerica (J. et C. Presl) Nyman
14. Luzula nivea (L.) DC.
15. Moehringia trinervia (L.) Clairville
16. Oxalis acetosella L.
17. Phyteuma spicatum L.
18. Pinus mugo Turra ssp. uncinata (Ramond ex DC. in Lam. et DC.) Domin
19. Pinus sylvestris L.
20. Plantago monosperma Pourr.
21. Potentilla micrantha Ramond. ex DC. in Lam. et DC.
22. Potentilla sterilis (L.) Garcke [sp. confer]
23. Prunella [s. l.]
24. Pulmonaria affinis Jord. in F. W. Schultz
25. Pyrola chlorantha Swartz
26. Ranunculus auricomus L.
27. Ranunculus serpens Schrank ssp. nemorosus (DC.) G. López
28. Rhododendron ferrugineum L.
29. Ribes alpinum L.
30. Rosa coriifolia Fries ssp. vosagiaca (Desp.) Keller
31. Rosa pimpinellifolia L. ssp. pimpinellifolia
32. Rumex acetosella L.
33. Rytidiadelphus triquetrus
34. Salix caprea L.
35. Sedum rupestre L.
36. Sorbus aucuparia L.
37. Stellaria holostea L.
38. Vaccinium myrtillus L.
39. Valeriana officinalis L.
40. Veronica officinalis L.
41. Viola sylvestris Lam.

[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]

S'anuncien noves jornades d'exploració naturalista popular a Montserrat i Alinyà

Els propers dissabtes 18 i 25 de maig la Fundació Catalunya - La Pedrera anuncia dues jornades d'exploració naturalista popular, a Montserrat i a Alinyà, on els aficionats acompanyen a científics especialistes per a buscar el màxim d'espècies de flora o de fauna d'un espai. Aquesta activitat també s'anomena Bioblitz.

Us adjuntem els cartells corresponents que ens ha fet arribar l'organitzador: la Fundació Catalunya - La Pedrera.

Els interessats s'han d'inscriure en el web que indica el cartell: www.bioblitz.cat.

L’Equip de Recerca Botànica presenta la ponència Els faigs de la morena de Montlluís (l'Alta Cerdanya) en la primera Jornada de botànica de Cerdanya

El passat dissabte 4 de maig es va celebrar, a la sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, la primera Jornada de botànica de Cerdanya organitzada pel Grup de Recerca de Cerdanya (GRC). 

Durant la presentació de la ponència de l'ERB
[Foto: © Enric Orús]

En aquesta primera jornada es van presentar les set ponències següents:

- Els faigs de la morena de Montlluís (Alta Cerdanya) per Valentí González i Josep Nuet Badia.
- Cap a una major diversitat dels boscos de Cerdanya per Paco Cano.
- Recull de Salzes arboris cerdans per Enric Orús.
- Els carrascars de Cerdanya per Josep M. Panareda.
- La cartografia d’hàbitats. Inici dels treballs de la versió 3 (2019-23) per Jordi Carreras.
- Plantes invasores: Heracleum mantegazzianum a la Baixa Cerdanya per Pere Aymerich.
- Les Achillea de la Cerdanya i les comarques veïnes per Ignasi Soriano.

L’acte va ser presentat per Enric Quílez, del GRC, com a organitzador de la Jornada, i per l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, que agraí la participació de tots en l'èxit de la Jornada. 

Enric Quílez, president del Grup de Recerca de
 Cerdanya, i Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà,
durant la presentació de la jornada
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Valentí González i Josep Nuet Badia, en representació de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC), presentaren el treball que l’ERB va fer l’any 2017, que tenia com objectiu estudiar una població de faigs integrats en una pineda de pi negre, localitzada a la serra de les Artigues, a l’oest de la població de Montlluís. En aquest estudi vam aixecar una sèrie d’inventaris fitosociològics que van permetre conèixer com és aquest bosc on viuen els faigs. L’estudi ha estat publicat al número 3 de la revista Miconia. 

Un altre moment de la presentació de la ponència
de l'ERB [Foto: © Enric Orús]

Membres de l'ERB durant la jornada de treball de
camp a Montlluís, l'11 de juny de 2017
[Foto: © Valentí González]

La idea de l’Ajuntament de Puigcerdà i del Grup de Recerca de Cerdanya és organitzar anualment una Jornada, alternant el tema de la jornada entre la fauna i la botànica. 

[Text: Valentí González; fotos: Valentí González, Josep Nuet Badia i Enric Orús]