Jornada tècnica amb l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn

En el marc d'una col·laboració de voluntariat de Josep Nuet Badia (ERB-CEC) amb l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn, es va programar una Jornada tècnica de formació sota el títol de Les eines digitals en l'estudi de la flora.

L'Associació d'Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn porta a terme una acció múltiple en l'entorn d'aquest santuari de la Conca de Barberà. Per una banda col·labora en la reconstrucció de l'edifici i, per l'altra, manté una acció de dinamització dels aplecs i d'altres activitats en el santuari, com són el festival de música els mesos d'estiu sota el nom de Nits Musicals a la Brufaganya.

Aquesta col·laboració també inclou el coneixement de l'entorn natural i la seva preservació, fent compatible el gaudi amb la conservació, sobretot de la vegetació.

A la sala gran del Castell de Santa Coloma de Queralt,
ensenyant pràcticament el funcionament de B-VegAna
[Foto: © Josep Sendra]

La Jornada consistí en tres blocs de treball teoricopràctic centrat en:

1r. bloc (3 hores). Visió general de la feina d'estudi de la fitodiversitat i eines que ens poden ajudar en aquest treball. Instal·lació de les aplicacions (Catalunya offline i Zamiadroid) i del programari (B-VegAna), configuració i comprovació del seu bon funcionament. Altres recursos digitals disponibles per a l'estudi de la flora.

2n bloc (2 hores i dinar). Pràctica de recollir dades al camp amb l'aplicació (Zamiadroid). Dificultats i solucions. Elements a tenir en compte per obtenir bons resultats. Recol·lecció de mostres d'herbari per comprovar les plantes no conegudes.

Un petit equip de voluntàries de l'Associació va preparar un dinar ràpid al santuari. El dinar en un ambient de germanor al voltant de la llar de foc, va ser molt agradable.

3r bloc (3 hores). Realització pràctica de tot el procés de recollida i publicació de dades (exportació de dades dels dispositius mòbils als ordinadors, gestió dels fitxers, extracció de dades en llistes, catàlegs i etiquetes). Dificultats i solucions per a obtenir bons resultats.

Al costat de la capella de les Fonts, practicant
la recollida de dades de plantes amb Zamiadroid
[Foto: © Josep Sendra]

La Jornada tècnica va ser organitzada per l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn. Els blocs 1 i 3 es van dur a terme a la Sala Gran del Castell de Santa Coloma de Queralt, que l'ajuntament d'aquesta vila va cedir gentilment per a dur a terme l'activitat. La coordinació va ser a càrrec de Jordi Solé, de l'Associació, i la part didàctica va anar a càrrec de Josep Nuet Badia, de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) i instructor botànic voluntari de l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista Catalunya.

Buscant plantes ruderals al davant del santuari
de Sant Magí de Brufaganya [Foto: © Josep Sendra]

Hi van participar vuit persones, molt interessades, pertanyents a l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn, a l'Associació Cultural Baixa Segarra i al Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

[Text: © Josep Nuet Badia; fotos: © Josep Sendra]

Presentem en el Centre Excursionista de Catalunya la publicació del treball de La vall de Saltèguet (la Molina)

El dijous 30 de febrer, la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya gairebé es va omplir d'amics i consocis que no es van voler perdre la presentació de l'estudi La vall de Saltèguet (la Molina), fet per l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina (ERB-CEC).
Es tracta d'una obra que vam començar el juny del 2006 i que ha tingut un procés molt llarg de realització, a causa de la complexitat de la feina i de l'exigència del treball científic ben fet.

El president del CEC, Eduard Cayón, va obrir l'acte
amb unes paraules [Foto: © Àngels Morell]

L'acte començà amb uns breus però sentits i sincers parlaments del president del CEC, Eduard Cayón, del vicepresident primer, Miquel Rafa, i del vocal de Ciència de la junta directiva, Albert Vidal, en els quals van valorar el treball fet, l'esforç i la persistència dels membres de l'ERB-CEC. 
El president va dir que se sentia emocionat de presentar els resultats d'aquest estudi perquè aquesta activitat científica que l'ERB-CEC porta a terme s'entronca directament amb l'esperit fundacional de l'entitat, que no solament és esportiu sinó que té interès per la recerca i el coneixement de la natura i del país.

En termes semblants es van expressar el vicepresident i el vocal de Ciència, i tots van coincidir a mostrar-se molt contents dels resultats obtinguts i van felicitar calorosament tots els que havien participat en el treball.

Els resultats d'aquest estudi s'articulen en dos volums, que inauguren la sèrie Monografies de Miconia, revista botànica catalana independent. 

Monografies, 1. La vall de Saltèguet (la Cerdanya). El medi físic i l'ocupació humana. Oriol Mercadal (†), Valentí González, Josep Nuet Badia i Francesc Vallhonrat. 141 pàg.

Monografies, 2. La vall de Saltèguet (la Cerdanya). La flora. Valentí González, Josep Nuet Badia i Francesc Vallhonrat. 628 pàg.

A continuació, entre Valentí González i Josep Nuet van comentar la presentació que havien preparat juntament amb Francesc Vallhonrat.

La presentació estava estructurada en diferents capítols que permetien saber què és l'Equip de Recerca Botànica, veure el territori estudiat, qui són els que van fer l'estudi, com van anar fent tota la feina i al final algunes mostres de l'obra publicada.

— Què és l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC).

— Per què Saltèguet
— Qui fa l'estudi
— Com fem l'estudi
— Resultats de l'estudi
— La publicació
— Què és Miconia

Al llarg d'aquesta presentació es van posar de manifest diferents valors que han entrat en joc en aquesta obra: iniciativa, cooperació, companyonia, treball ben fet, tenacitat i ganes de gaudir de la muntanya i de la natura, la combinació dels quals va permetre afrontar un projecte complex, mantenir l'interès per la feina durant un llarg temps, vèncer el cansament i crear un grup que comparteix l'afició per la muntanya i les plantes, i que sap gaudir i treballar cooperativament per aconseguir un objectiu.

Josep Nuet explica la participació generosa d'Oriol Mercadal
en aquesta obra [Foto: © Àngels Morell]

Valentí González durant la seva intervenció en la presentació
[Foto: © Sofia Francí]

Al final de la presentació els assistents premiaren amb càlids aplaudiments tota l'exposició que havíem fet. Aplaudiments que demanàrem també per a tots els que van participar en el llarg treball que hem pogut presentar.

Tancà l'acte el president del CEC, Eduard Cayón, amb unes amables i encoratjadores paraules de comiat.

Vam anunciar una nova presentació de l'obra a Puigcerdà, programada per al dissabte 22 de febrer a la seu de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya, on comptarem amb la participació d'Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, i d'Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya.

[Text: © Josep Nuet Badia; fotos: © Sofia Francí i Àngels Morell]

Presentació de l'estudi de
La vall de Saltèguet (la Cerdanya) al CEC

Us convidem a la presentació de les dues primeres Monografies de Miconia, dedicades a l’estudi de La vall de Saltèguet (la Cerdanya) dut a terme per l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

Dijous, 30 de gener del 2020
A la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya
Carrer del Paradís, 10 pral. Barcelona
A les 19.30 h

Sortida de treball de camp al turó de Montcada (el Vallès Occidental)

El passat diumenge dia 12 vàrem fer la primera sortida de treball corresponent a l'any 2020 de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar el turó de Montcada, al municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental. 

El grup al cim del turó de Montcada
[foto: Valentí González]

Aquest turó, molt proper a Barcelona, destaca per la seva particular forma que recorda la imatge d'un cim alpí. La història associada a aquesta muntanya explica aquesta característica. L’any 1917 s’instal·là al costat del turó de Montcada una fàbrica de ciment que va extreure la matèria prima del mateix turó. Aquesta explotació va suposar un canvi en la fisonomia de la muntanya i, fins i tot, de l’alçada que va passar de 300 metres d’altitud a 273. El material que s’extreia era bàsicament pissarres del Silurià i calcàries. L’any 2013, ja amb l’explotació finalitzada, s’inicia un projecte de restauració ecològica i paisatgística de la pedrera.

La llum del sol il·lumina la brolla amb pi blanc
[Foto Josep Nuet Badia]

El recorregut que vàrem fer començà a l'estació de Renfe de Montcada-Santa Maria. Després de passar per alguns dels carrers de la urbanització Terra Nostra vam arribar al peu del turó, en el seu vessant nord-oest. Vam agafar un camí que ens va portar fins a la font de Mitja Costa (115 m) i d'aquí fins al turó dels Quatre Pins (179 m), que es troba situat al sud-oest del turó de Montcada. Des d'aquí, ens vam apropar de nou al turó de Montcada per la solana. Vam pujar fins el cim del turó (273 m) i molt a prop vam fer el dinar. A la tarda vam fer la tornada pel l'obaga fins arribar de nou a la font de Mitja Costa, completant un recorregut circular. D'aquí vam tornar a l'estació.

Al cim del turó dels Quatre Pins, fent la primera
llista de plantes. Al fons el cim del turó de Montcada.
[Foto: Valentí González]

Fotografiant les primeres flors de la temporada.
Al fons l'antiga fàbrica de ciment Asland
[foto: Adela Martín]

Observant les plantes que vivien en un talús
al costat del camí[Foto: Ariadna Carvajal]

El paisatge que vam observar és el d'un indret en plena recuperació natural, després d'haver patit una forta explotació. En el vessant solell són abundants les brolles amb pi blanc, als llocs de sòl més pedregós i magre són freqüents les garrigues i els espais més desforestats estan ocupats per diferents prats secs, com ara els llistonars, el fenassars i els prats d'albellatge. El vessant obac és força humit i el bosc està molt més desenvolupat. Aquí es fa un alzinar litoral que, segons el lloc, es trobava amb diferents graus de desenvolupament.

La llum del sol, molt baixa en aquesta època de l'any,
entrava dins del bosc entre els tronc dels arbres
[Foto: Ariadna Carvajal]

Per la tarda, a l'obaga del turó de Montcada, enmig de l'alzinar
[Foto: Valentí González]

Vam tenir un dia molt fred però assolellat que ens va marcar el nostre recorregut, doncs vam decidir fer la solana pel matí i l'obaga a la tarda quan el fred era menys intens. Les vistes des de dalt del turó de Montcada són espectaculars cap a la plana del Vallès i el Pla de Barcelona. Una volta a l'horitzó ens permetia observar clarament Collserola, la serra de la Marina, Montserrat, Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac i tot el massís del Montseny. Fins i tot es veien alguns cims nevats dels Pirineus com ara el Puigmal. 

L'espectacular fruit del seder (Gomphocarpus fruticosus)
[Foto: Ariadna Carvajal]

1. 

   La moricàndia (Moricandia arvensis) es trobava
   en plena floració [Foto: Josep Nuet Badia]

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:

1. Acanthus mollis L.
2. Agave americana L.
3. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
4. Ajuga iva (L.) Schreb.
5. Alyssum maritimum (L.) Lam.
6. Anagallis arvensis L.
7. Anthyllis cytisoides L.
8. Araujia sericifera Brot.
9. Arum italicum Mill.
10. Asparagus acutifolius L.
11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
12. Asplenium trichomanes L.
13. Astragalus monspessulanus L.
14. Atriplex halimus L.
15. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
16. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
17. Bellis sylvestris Cyrillo
18. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
19. Borago officinalis L.
20. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
21. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
22. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
23. Bupleurum rigidum L.
24. Calicotome spinosa (L.) Link
25. Cardamine hirsuta L.
26. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
27. Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes
28. Ceratonia siliqua L.
29. Cercis siliquastrum L.
30. Cistus albidus L.
31. Cistus monspeliensis L.
32. Cistus salviifolius L.
33. Clematis flammula L.
34. Clematis vitalba L.
35. Colutea arborescens L.
36. Convolvulus althaeoides L.
37. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
38. Coriaria myrtifolia L.
39. Cornus sanguinea L.
40. Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.) Asch. et Graebn.
41. Crataegus monogyna Jacq.
42. Cynoglossum creticum Mill.
43. Dactylis glomerata L.
44. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
45. Dipsacus fullonum L.
46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
47. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
48. Echium vulgare L.
49. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
50. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
51. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
52. Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Ait.
53. Eryngium campestre L.
54. Euphorbia characias L.
55. Ficus carica L.
56. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
57. Galactites tomentosa Moench
58. Geranium molle L. subsp. molle
59. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
60. Geum urbanum L.
61. Globularia alypum L.
62. Gomphocarpus fruticosus (L.) Ait. f. in Ait.
63. Hedera helix L.
64. Helleborus foetidus L.
65. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
66. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
67. Hypericum perforatum L.
68. Inula viscosa (L.) Ait.
69. Iris germanica L.
70. Ligustrum lucidum Aiton f.
71. Lithospermum purpurocaeruleum L.
72. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
73. Malva sylvestris L.
74. Marrubium vulgare L.
75. Medicago arabica (L.) Huds.
76. Mercurialis annua L.
77. Moehringia pentandra Gay
78. Moricandia arvensis (L.) DC. subsp. arvensis
79. Olea europaea L.
80. Ononis minutissima L.
81. Ononis natrix L.
82. Origanum vulgare L.
83. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
84. Osyris alba L.
85. Pallenis spinosa (L.) Cass.
86. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
87. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
88. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
89. Pinus halepensis Mill.
90. Pinus pinea L.
91. Pistacia lentiscus L.
92. Plantago afra L.
93. Plantago coronopus L.
94. Plantago lagopus L.
95. Plantago lanceolata L.
96. Populus nigra L.
97. Psoralea bituminosa L.
98. Quercus cerrioides Willk. et Costa
99. Quercus coccifera L.
100. Quercus ilex L. subsp. ilex
101. Ranunculus bulbosus L.
102. Reichardia picroides (L.) Roth
103. Rhamnus alaternus L.
104. Robinia pseudoacacia L.
105. Rosa canina L. subsp. canina
106. Rosa sempervirens L.
107. Rosmarinus officinalis L.
108. Rubia peregrina L.
109. Rubus canescens DC.
110. Rubus ulmifolius Schott
111. Rumex crispus L.
112. Ruscus aculeatus L.
113. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
114. Sambucus nigra L.
115. Sanguisorba minor Scop.
116. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
117. Scabiosa atropurpurea L.
118. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
119. Senecio pterophorus DC.
120. Silybum marianum (L.) Gaertn.
121. Smilax aspera L.
122. Solanum nigrum L.
123. Sonchus tenerrimus L.
124. Spartium junceum L.
125. Stipa offneri Breistr.
126. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
127. Thymus vulgaris L.
128. Tilia platyphyllos Scop.
129. Ulex parviflorus Pourr.
130. Ulmus minor Mill.
131. Verbascum sinuatum L.
132. Veronica polita Fries
133. Viburnum tinus L. subsp. tinus
134. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: © Valentí González; fotos: © Ariadna Carvajal, Valentí González, Adela Martín i Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp a la muntanya de Sant Antoni (el Baix Llobregat)

El passat dissabte dia 14 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de desembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar la muntanya de Sant Antoni, al municipi de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat.

El grup al davant de l'ermita de Sant Antoni,
al cim del Montpedrós [Foto: © Valentí González]

La muntanya de Sant Antoni, també coneguda com Montpedrós, és una muntanya de 350 m d’altitud i en el seu cim hi ha l’ermita de Sant Antoni. Es troba entre tres municipis: Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

El recorregut que vàrem fer començà al final del carrer Ginesta de Santa Coloma de Cervelló i continuà per la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts. Al poc temps agafàrem un corriol que puja i passa pel costat de la Roca Dreta. Aquesta roca, d’uns 15 metres d’alçada i de paret vertical, està amagada al mig d’un alzinar i té preparada una petita via ferrada. 

Al mig de l'alzinar, al costat de la Roca Dreta
[Foto: © Àngels Morell]

Sobre la Roca Dreta viu el polipodi
(Polypodium vulgare ssp. serrulatum)
[Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut continuà fins arribar a un dipòsit d’aigua. Des d’aquí vam pujar fins el cim de la muntanya pel corriol que surt cap a la carena i vam deixar la pista d’accés normal a la dreta. Aquest corriol passa pel mig d'una vegetació de brolles i garrigues i ens va permetre veure tot un conjunt de roques poblades de moltes espècies de líquens, alguns dels quals força rars.

El color groc llimona del líquen Acarospora destacava
en algunes de les roques que havia al cim del Montpedrós
[Foto: © Valentí González]

Vam dinar al cim, al costat de l’ermita i entre les restes, ja molt amagades, d’un antic castell medieval. Gràcies als forts vents dels dies anteriors, que havien netejat l’atmosfera, vam gaudir d’unes vistes magnífiques dels Pirineus (Port del Comte, serra de Cadí, serra del Verd, Pedraforca, Ensija, Tosa d’Alp, Puigmal, sector de Núria), en gran part nevats. També es veia molt bé la muntanya de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, els cingles de Gallifa i de Bertí, el Matagalls i el turó de l’Home, la serra de Collserola, la plana de Barcelona, el delta del Llobregat i gran part del massís del Garraf- Ordal. La baixada es va fer per la carena de la Torrassa, al nord-oest. De baixada vam poder visitar una pedra que té gravats diversos símbols megalítics que podrien ser de l’edat del Bronze o del final del Neolític i les restes d’una torre de defensa de l’antic castell: la Torrassa. Travessàrem un alzinar força frondós i vam arribar de nou a la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts i vam tornar fins els cotxes. 

Davant la pedra amb gravats megalítics
[Foto: © Àngels Morell]

El paisatge general que vam observar és un espai forestal en el qual l'alzinar predomina en els vessants obacs. En canvi, als vessants més assolellats domina la brolla però amb un recobriment arbori de pi blanc. Aquesta brolla és substituïda per la garriga, als llocs més rocosos i pendents. Els fondos obacs estaven coberts per bardisses, sobretot d'arítjol, molt denses i impenetrables. 

A la brolla era força abundant l'arboç (Arbutus unedo)
[Foto: © Àngels Morell]

Als marges dels boscos es podia trobar
l'espantallops (Colutea arborescens)
[Foto: © Maria Congost]

Sobre les roques i en llocs ombrívols
vivien diverses espècies de falgueres
[Foto: © Maria Congost]

Als fondos ombrívols es desenvolupava una bardissa
exuberant [Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat però una mica ventós a primera hora del matí, amb unes temperatures força agradables per ser desembre. A última hora del dia el cel es va tapar una mica.

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:

1. Agave americana L.
2. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
3. Alyssum maritimum (L.) Lam.
4. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
5. Arbutus unedo L.
6. Arctium minus Bernh.
7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
8. Asparagus acutifolius L.
9. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
10. Asplenium trichomanes L.
11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
13. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
14. Cardamine hirsuta L.
15. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
16. Centaurea melitensis L.
17. Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
18. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
19. Cistus albidus L.
20. Cistus monspeliensis L.
21. Cistus salviifolius L.
22. Clematis flammula L.
23. Colutea arborescens L.
24. Convolvulus althaeoides L.
25. Coriaria myrtifolia L.
26. Cynosurus echinatus L.
27. Dactylis glomerata L.
28. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
29. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
30. Echium vulgare L.
31. Erica arborea L.
32. Erica multiflora L.
33. Euphorbia characias L.
34. Ficus carica L.
35. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
36. Galactites tomentosa Moench
37. Galium maritimum L.
38. Geranium columbinum L.
39. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
40. Geranium rotundifolium L.
41. Gladiolus [s. l.]
42. Globularia alypum L.
43. Hedera helix L.
44. Helichrysum stoechas (L.) Moench
45. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
46. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. villosa Pignatti
47. Hypericum perforatum L.
48. Inula viscosa (L.) Ait.
49. Juniperus oxycedrus L.
50. Lonicera implexa Ait.
51. Mercurialis annua L.
52. Moehringia pentandra Gay
53. Olea europaea L.
54. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
55. Pallenis spinosa (L.) Cass.
56. Parietaria officinalis L.
57. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
58. Phillyrea angustifolia L.
59. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
60. Pinus halepensis Mill.
61. Pistacia lentiscus L.
62. Plantago lanceolata L.
63. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
64. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
65. Polypogon viridis (Gouan) Breistr.
66. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb
67. Prunus mahaleb L.
68. Psoralea bituminosa L.
69. Quercus cerrioides Willk. et Costa
70. Quercus coccifera L.
71. Quercus ilex L. subsp. ilex
72. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
73. Quercus petraea (Matt.) Liebl.
74. Quercus pubescens Willd.
75. Quercus pubescensXpetraea
76. Reichardia picroides (L.) Roth
77. Rhamnus alaternus L.
78. Rosmarinus officinalis L.
79. Rubia peregrina L.
80. Rubus canescens DC.
81. Rubus ulmifolius Schott
82. Ruscus aculeatus L.
83. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
84. Sanguisorba minor Scop.
85. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
86. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
87. Smilax aspera L.
88. Sonchus oleraceus L.
89. Sonchus tenerrimus L.
90. Sorbus domestica L.
91. Spartium junceum L.
92. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
93. Ulex parviflorus Pourr.
94. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
95. Viburnum tinus L. subsp. tinus

[Text: © Valentí González; fotos: © Maria Congost, Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]  

Presentació del projecte Flora vascular del Montbaig – Montpedrós (el Baix Llobregat)

El dissabte 30 de novembre passat va tenir lloc la 1a Jornada d’Investigació Santboiana. Aquest acte ha estat organitzat per La Rutlla - Centre d’Estudis Santboians i es va celebrar a La Gralla, el casal del barri de Casablanca, del municipi de Sant Boi de Llobregat.

En aquesta jornada es presentaren 18 ponències relacionades amb la vila de Sant Boi de Llobregat, fetes per estudiosos de diferents temàtiques com ara l’arqueologia, la ciència, la història, la geografia, la tecnologia, les lluites socials, la botànica, etc. A més, cada ponent va entregar un article que tractava del tema de la seva ponència però d'una manera més extensa. Amb els 18 articles es farà una publicació commemorativa de l'acte.

Cartell anunciador de la
1a Jornada d'Investigació Santboiana

El membre de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya i veí de Sant Boi de Llobregat, Valentí González, presentà el projecte anomenat Flora vascular del Montbaig - Montpedrós (el Baix Llobregat). Aquest estudi, que ha començat aquest any, està en ple procés d’execució i en aquesta jornada es va explicar tot el mètode de treball i es van presentar els primers resultats, evidentment tots parcials, fruits de la recerca feta durant la primera temporada. 

Dos moments de la presentació de la
ponència sobre la flora del Montbaig - Montpedrós
[Foto: Rosa Romero]

L’espai del Montbaig - Montpedrós és una zona natural que té dues muntanyes als seus extrems que el caracteritzen: la muntanya de Sant Ramon (Montbaig) i la muntanya de Sant Antoni (Montpedrós). Aquests dos cims i la carena que els uneix conformen un perfil icònic per als habitants de les poblacions que els envolten i, darrerament, han esdevingut en un espai de gaudi per a la gent i, per tant, en un element de qualitat de vida. 

Capvespre sobre el Montbaig - Montpedrós
[Foto: Paqui Pérez]

La conservació d’aquest espai requereix el coneixement dels seus valors naturals i aquest estudi aportarà molta informació sobre l’estat de conservació dels seus hàbitats i serà una eina importantíssima per a la seva gestió. 

L'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i la presidenta
de La Rutlla - Centre d'Estudis Santboians
en el moment de la presentació
[Foto: Valentí González]

L’acte va ser presentat per Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, i per Maria Lledó, presidenta de La Rutlla - Centre d’Estudis Santboians. La jornada va ser un èxit per la qualitat dels treballs presentats i per la important assistència de públic al llarg de tot el dia. Aquests fets han encoratjat els organitzadors, que ja tenen prevista per l’any 2020 la celebració de la segona jornada.

[Text: Valentí González]