En record del nostre amic Esteve Noguera Sanmartí

El passat dia 18 de gener del 2017, ens va deixar el nostre amic Esteve Noguera (La Garriga, 12-I-1921 - 18-I-2017), una autèntica institució a la Garriga on havia nascut i vivia amb la seva esposa Hermínia Escolà.

L'Esteve Noguera i la seva esposa Hermínia Escolà
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam entrar en contacte amb l'Esteve i l'Hermínia, gràcies a què l'Hermínia va voler venir al Centre Excursionista de Catalunya, a causa del prestigi i del bon nom que tenia l'entitat per a ella. L'Esteve i l'Herminia eren molt excursionistes —ell era un dels fundadors del Centre Excursionista Garriguenc i en va ser president del 1978 al 1982—, i ella molt aficionada a les plantes i tenia molta mà i habilitat per a recol·lectar i preparar els plecs d'herbari.

Així cada setmana baixaven a Barcelona, a la trobada del Centre, a les xerrades, cursos i estones de treball botànic. L'Esteve l'acompanyava sempre i anava a donar un volt i, al vespre, la venia a buscar per pujar junts a la Garriga amb el cotxe. També junt havien vingut a moltes excursions.

El contacte devia començar el 1994 o abans perquè, l'Esteve i l'Hermínia surten en una fotografia feta a Raïmat (20-III-1994) amb tots els participants en una excursió que va dirigir el Dr. Oriol de Bolòs dins els actes de commemoració del seixantè aniversari de l'inici de l'estudi de la vegetació de Catalunya, pel geobotànic grisó Josias Braun-Blanquet i els seus col·legues europeus el 1934.

Els participants a l'excursió del Grup d'Estudis Botànics
del Centre Excursionista de Catalunya,
al voltant del Dr. Oriol de Bolòs (dret, el novè per l'esquerra)
a Raïmat (20-III-1994).
L'Esteve (tercer per l'esquerre), assegut amb la "Llufa", el seu gos.
L'Hermínia, està dreta al darrere. [Foto: © Josep Nuet Badia]

Més endavant, l'Esteve va començar a col·laborar amb el Grup d'Estudis Botànics, com a cuiner a la segona Trobada de voluntaris del Grup d'Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina, a la font del Maçaners prop de Santa Fe de Montseny (1-V-1999). I va continuar amb les trobades successives a Biure de Gaià (2000), Santa Llúcia de Sobremunt (2001), font del Castanyer de Can Miquel (2003), santuari de Puiggraciós (2004), Sant Cristòfol de Monteugues (2005) i la font Negra a Vilallonga de Ter (2006), generalment molt ben acompanyats pel matrimoni Sallés-Padrós, en Ramon i la Victòria.

Com que l'Esteve era una persona molt trempada, vital i directe, profundament humana, que era impossible de no fer-hi amistat, ens vam fer amics de l'Esteve i de l'Hermínia. Sempre va col·laborar amb nosaltres en el que calgués, com feia sempre amb tothom. Sabíem de comptàvem amb un amic.
Participaven de les trobades de final de curs al xalet de la Molina i, més tard, en el xalet de l'UEC. L'Hermína va estar herboritzant amb l'Enric Ventura, al torrent de Saltèguet en la campanya del 2006 de recol·lecció de dades per a fer la flora de la vall de Saltèguet.

També he de deixar constància de la seva col·laboració en l'acte de cloenda de la commemoració del centenari de la Secció de Geografia i Ciències Naturals, a Sant Iscle de Vallalta (22-3-2009), on ens va cuinar una de les seves celebres i celebrades paelles. 

L'Esteve cuinant una paella en la commemoració del centenari
de la Secció de Geografia i Ciències Naturals
del Centre Excursionista de Catalunya, a Sant Iscle de Vallalta
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

La paella uns quans minuts després. Imagineu-vos si n'era de bona
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

Els amics del Centre Excursionista de Catalunya li vam fer un homenatge (20-IX-2009) quan va fer noranta anys, que consistí en una visita a les cases modernistes de l'illa Raspall de la Garriga i un dinar en el bosc de Malhivern, a tocar de la Garriga. Aquesta vegada, però, no el vam deixar cuinar i va poder tastar el que havien cuinat els altres, en una mena de bufet lliure campestre.

El dinar de l'homenatge a l'Esteve al bosc de Malhivern  [Foto: © Josep Nuet Badia]

La Montserrat Llorenç, com a presidenta de la Secció de Geografia
 i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya,
va dir unes paraules d'homenatge i afecte  [Foto: © Josep Nuet Badia]

Després de dinar hi va haver una agradable tertúlia en la qual
l'Esteve ens contà mil i una vivències de la seva dinàmica vida
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

Al final, sota una gotellada, vam entregar a l'Esteve
un petit record del dia.
 Aquí està entre els seus amics Victòria Padrós i en Ramon Sallés.
Al darrere, la Montserrat Llorenç i en Josep M. Panareda
 [Foto: © Josep Nuet Badia]

Des d'aquest blog, Esteve et volem agrair tot el que vas fer per nosaltres i especialment t'agraïm la teva amistat, el teu esforç, la teva empenta i el teu optimisme. Descansa en pau.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

Nou curs de primavera per conèixer la vegetació del Delta del Llobregat

L'Escola de Muntanya i l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya han programat un curs aquesta primavera per a conèixer la gran riquesa botànica del Delta del Llobregat.

Es tracta d'un curs molt interessant pel contingut i l'indret i, a més, el dirigirà un dels autors de la Flora vascular del Delta del Llobregat, publicada (2016) per la Institució Catalana d'Història Natural de l'Institut d'Estudis Catalans.

PROGRAMA DEL CURS

Sessions teòriques 
Es faran a l’aula del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Sant Pere més Alt, 29, de 20 a 21 h. 

1a. Sessió teòrica. Dijous 23 de març del 2017
Introducció al delta del Llobregat.
El riu i els espais humanitzats. 
2a. Sessió teòrica. Dijous 20 d’abril del 2017
Les zones humides. 
3a. Sessió teòrica. Dijous 25 de maig del 2017
Les platges i la pineda litoral. 

Sortides de pràctiques 

Totes les sortides estan pensades perquè les aproximacions es puguin fer en transport públic des de Barcelona. 

1a. sortida. Diumenge 26 de març del 2017
Recorregut al llarg de la riba del riu Llobregat (tram per decidir).
Objectiu: estudiar la vegetació actual associada al riu i als espais agrícoles i ruderals. 
2a. sortida. Diumenge 23 d’abril del 2017
Recorregut pels espais naturals del riu que hi ha prop de la desembocadura.
Objectiu: estudiar la vegetació de les zones humides del delta del Llobregat. 
3a. sortida. Diumenge 28 de maig del 2017
Recorregut per la pineda de Can Camins i pels espais naturals de la platja del Prat.
Objectiu: estudiar la vegetació psammòfila i la pineda litoral. 

Director i instructors
Director del curs: Valentí González
Instructor en les sessions teòriques: Valentí González
Instructors en les sortides: Valentí González i Josep Nuet, membres de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina – Centre Excursionista de Catalunya i de la Institució Catalana d’Història Natural – Institut d’Estudis Catalans.


OPCIONS DE PARTICIPACIÓ

Podeu participar en el curs inscrivint-vos a tot el curs complet o a les sessions teòriques o pràctiques que us interessin.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí.

[Text: © Valentí González & Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp al turó del Vent (el Vallès Oriental)

El diumenge 8 de gener hem continuat amb les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Continuant amb el desenvolupament del Projecte FitoCAT, aquesta vegada hem visitat el sector del turó del Vent, al municipi de Caldes de Montbui, a la comarca del Vallès Oriental.

El recorregut es va iniciar prop del Farell, un mas que es localitza a la carena de la serra prop del turó del Vent (816 metres), una muntanya situada al nord-oest de Caldes de Montbui i a la qual s’accedeix per la carretera que connecta aquesta vila amb el poblet de Sant Sebastià de Montmajor. 

Cim del turó del Vent amb el Montseny al fons
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam agafar un camí que progressava cap el sud-oest de la serra Llisa entre mig d’un alzinar amb pi blanc en el qual vam fer diferents aturades per estudiar la seva vegetació. Al mig dia vam aturar-nos en unes codines que estaven situades a l’extrem més al sud del nostre recorregut, en les quals vam observar una vegetació molt diferent a la que havíem vist fins el moment i de la qual podem destacar l’Stipa capensis, una gramínia amplament distribuïda pel sud de la Península però força rara per les nostres contrades, on s’havia localitzat molt a la vora del mar i en altituds molt més baixes. Vam continuar fent la volta al turó del Vent pel seu vessant oest i nord-oest tornant al mas Farell, completant un recorregut circular. 

 

Els exemplars de Stipa capensis ja estaven secs i la població oferia
aquest aspecte pallós [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dia va ser assolellat però fred. Vam poder gaudir d’unes vistes esplèndides: cap a l’est i el sud-est la depressió prelitoral amb una dèbil però persistent boira, amb Collserola i el Tibidabo al fons; cap al sud-oest Sant Llorenç de Munt i el Montcau, al fons es deixava veure una mica Montserrat; cap al nord-oest els cingles de Gallifa, i cap al nord el sector del Montseny. 

Vistes cap al sector de Sant Llorenç de Munt
[Foto: © Valentí González]

Vistes cap al sector dels cingles de Gallifa
[Foto: © Valentí González]

 La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Althaea hirsuta L. subsp. hirsuta
2. Amelanchier ovalis Medic.
3. Anagallis arvensis L.
4. Anthyllis vulneraria L. subsp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs
5. Aphyllanthes monspeliensis L.
6. Aquilegia vulgaris L.
7. Arbutus unedo L.
8. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
9. Asparagus acutifolius L.
10. Avenula pratensis (L.) Dumort.
11. Bellis sylvestris Cyrillo
12. Biscutella laevigata L.
13. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
14. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
15. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
16. Bupleurum fruticescens L.
17. Bupleurum rigidum L.
18. Buxus sempervirens L.
19. Campanula persicifolia L.
20. Campanula speciosa Pourr. subsp. affinis (Schultes in Roem. et Schultes) F. Q.
21. Campanula trachelium L.
22. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic.
23. Cardamine hirsuta L.
24. Carex flacca Schreber
25. Carex halleriana Asso
26. Centranthus ruber (L.) DC.
27. Chamaecytisus supinus (L.) Link
28. Cistus albidus L.
29. Cistus monspeliensis L.
30. Clematis vitalba L.
31. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
32. Convolvulus cantabrica L.
33. Coriaria myrtifolia L.
34. Coronilla emerus L. subsp. emerus
35. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
36. Cynosurus echinatus L.
37. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
38. Dactylis glomerata L.
39. Daphne gnidium L.
40. Daphne laureola L. subsp. laureola
41. Digitalis lutea L.
42. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
43. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
44. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
45. Echium vulgare L.
46. Erica arborea L.
47. Erica multiflora L.
48. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait. subsp. cicutarium
49. Eryngium campestre L.
50. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
51. Euphorbia characias L.
52. Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et J. Vigo
53. Filipendula vulgaris Moench
54. Fragaria vesca L.
55. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
56. Fumaria officinalis L.
57. Galactites tomentosa Moench
58. Galium maritimum L.
59. Genista hispanica L. subsp. hispanica
60. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
61. Geranium columbinum L.
62. Geranium robertianum L.
63. Geranium rotundifolium L.
64. Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
65. Hedera helix L.
66. Helianthemum nummularium (L.) Mill.
67. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
68. Helleborus foetidus L.
69. Hippocrepis comosa L.
70. Inula conyza DC.
71. Juniperus communis L. subsp. communis
72. Juniperus oxycedrus L.
73. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud.
74. Lavandula latifolia Medic.
75. Leucanthemum vulgare Lam.
76. Linum narbonense L.
77. Lithospermum officinale L.
78. Lonicera implexa Ait.
79. Lotus corniculatus L.
80. Onobrychis viciifolia Scop. [sp. cf.]
81. Ononis minutissima L.
82. Origanum vulgare L.
83. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
84. Oryzopsis paradoxa (L.) Nutt.
85. Osyris alba L.
86. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
87. Phlomis lychnitis L.
88. Pimpinella saxifraga L.
89. Pinus halepensis Mill.
90. Pistacia lentiscus L.
91. Plantago lanceolata L.
92. Plantago media L.
93. Polygala calcarea F.W. Schultz
94. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
95. Potentilla neumanniana Reichenb.
96. Potentilla reptans L.
97. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
98. Prunella vulgaris L.
99. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
100. Quercus coccifera L.
101. Quercus ilex L. subsp. ilex
102. Quercus pubescens Willd.
103. Ranunculus bulbosus L.
104. Rhamnus alaternus L.
105. Rosmarinus officinalis L.
106. Rubia peregrina L.
107. Rubus canescens DC.
108. Rubus ulmifolius Schott
109. Ruscus aculeatus L.
110. Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia (Cariot) Rechinger f.
111. Salvia pratensis L.
112. Sanguisorba minor Scop.
113. Saponaria ocymoides L.
114. Scabiosa atropurpurea L.
115. Scilla autumnalis L.
116. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
117. Senecio vulgaris L.
118. Sesleria coerulea (L.) Ard.
119. Sideritis hirsuta L.
120. Smilax aspera L.
121. Solanum nigrum L.
122. Solidago virgaurea L.
123. Sonchus tenerrimus L.
124. Stachys officinalis (L.) Trevisan
125. Stipa capensis Thunb.
126. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.
127. Teucrium botrys L.
128. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
129. Teucrium polium L.
130. Teucrium pyrenaicum L.
131. Thymus vulgaris L.
132. Verbena officinalis L.
133. Viburnum tinus L. subsp. tinus
134. Viola alba Bess.  

 [Text: Valentí González; fotos: © Valentí González i Josep Nuet Badia]

L'Equip de Recerca Botànica col·labora amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya

L'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya, que porta a terme una extensa i continuada activitat de recerca botànica al llarg de l'any, col·labora amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, un projecte de col·laboració entre el Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona i la Direcció General del Patrimoni Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

La Base de dades de la flora i la vegetació de Catalunya té per objectius dins el marc territorial de Catalunya:
- La recopilació (informatitzada) de tota la bibliografia especialitzada referent a la flora vascular (pteridòfits, gimnospermes i angiospermes) i a la vegetació (inventaris de vegetació).
- El recull de totes les citacions florístiques (amb llur informació topogràfica, taxonòmica i ecològica) aparegudes a la bibliografia.
- La recopilació d’inventaris de vegetació (amb llur informació topogràfica, estructural i ecològica) apareguts a la bibliografia.
La recopilació de citacions florístiques i d’inventaris de vegetació es va iniciar a les acaballes de 1993 i ha continuat ininterrompudament fins avui. El maig de 2014 contenia 1.811.157 citacions florístiques de cormòfits (pteridòfits, gimnospermes i angiospermes) i més de 22.260 inventaris de vegetació.

Interfície inicial del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya

Durant l'any 2016 i al llarg de tot el 2017, l'Equip de Recerca Botànica està duent a terme el Projecte FitoCAT, que consisteix en una sèrie de sortides de treball de camp a indrets de Catalunya poc explorats botànicament, per anotar i recol·lectar, si s’escau, les plantes que s’hi fan. L’objectiu, a més de conèixer les plantes i nous indrets, és ajudar a enriquir el catàleg florístic d’aquestes zones poc explorades.

A partir dels mapes del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya s’ha confeccionat una llista dels quadrats UTM de deu quilòmetres de cantó, que tenen menys plantes recenssades. El programa de sortides de treball de camp del Projecte FitoCAT està dissenyat per a explorar aquests quadrats UTM amb menys fitodiversitat coneguda.

Interfície del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya
que ens mostra els quadrats UTM de 10 km de cantó
que tenen menys plantes recenssades. Com més intens
és el color més plantes hi ha ressenyades.

L'Equip de Recerca Botànica ha recollit les dades de les recerques florístiques fins a l'estiu de 2016 i les ha lliurades al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya perquè les integri dins la gran base de dades (FloraCat) de les plantes de Catalunya.
Les citacions enviades al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, són:
               Projecte FitoCAT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.420 citacions
               Curs de vegetació de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432 citacions
               Curs de flora aranesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  690 citacions
En total, sumen una quantitat de 2.542 citacions de plantes, que ja consten en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

Una pantalla del web del Banc de Dades de Biodiversitat
de Catalunya que mostra la fitxa d'una planta que
no havia estat ressenyada en el quadrat UTM DG54. Es tracta de
la noguerola (Pistacia terebinthus), de la qual
l'Equip de Recerca Botànica n'ha aportat la primera citació.

Amb aquesta primera aportació al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya inicia una col·laboració que espera que sigui fructífera.
La vocació de l'Equip és el conreu de la botànica entre els aficionats i ajudar a augmentar el coneixement de la flora i de la vegetació catalanes.

[Text: © Josep Nuet Badia; imatges: BDBC]

Sortida de treball de camp a Tavertet (Osona)

El diumenge 11 de desembre hem continuat amb les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Continuant amb el desenvolupament del Projecte FitoCAT, aquesta vegada hem visitat l’àrea del turó del Castell, al municipi de Tavertet, a la comarca d’Osona.

Vam sortir de Tavertet i vam recórrer tot el pla de Dalt del Castell. En arribar a la base del turó del Castell vam seguir per un camí, al sud-est, que baixa cap el GR 2 que connecta Tavertet amb Sant Romà de Sau. En aquest camí vam poder gaudir dels imposants cingles que caracteritzen aquest sector del Collsacabra i vam poder observar, perfectament, el contacte dels conglomerats i gresos eocènics, de color vermell, amb les calcàries eocèniques, de color blanc. 

Vista dels cingles del Turo del Castell i de les boires
que cobrien el fons de la vall, a primera hora del matí
[Foto: © Valentí González]

Vista des del mateix lloc d'abans, durant les hores
centrals del dia [Foto: © Valentí González]

Primer vam estudiar un alzinar amb boix que es desenvolupava sobre els gresos vermells de la cinglera. Més tard, vam tornar a pujar al pla del Castell i vam estudiar la vegetació que hi vivia, ja sobre un substrat estrictament calcari. Al final de la tarda vam prospectar la flora que es feia en una obaga, aprofitant un camí que sortia del coll de Malla cap a l’embassament. 

El grup estudiant la flora que viu al pla de Dalt del Castell
[Foto: © Valentí González]

El dia va ser assolellat amb boires molt denses que cobrien totes les valls i tot l’embassament de Sau. Només durant les hores centrals del dia, aquestes boires es van aixecar i ens van deixar veure l’espectacularitat del paisatge que ens envoltava. Al final de la tarda, en amagar-se el sol, el fred es va fer fort i les boires van tornar a aparèixer. La visibilitat, però, va ser molt bona i des de la nostra posició es podia observar amb claredat tot el sector de Bellmunt i del Puigsacalm, del Puigmal, de la Tosa d’Alp, del Moixeró, del Cadí, del Pedraforca, de la serra d’Ensija i de Rasos de Peguera.

La llista de cent quaranta-quatre plantes diferents que vam observar és la següent:

1. Acer campestre L.
2. Achillea millefolium L.
3. Amelanchier ovalis Medic.
4. Anemone hepatica L.
5. Anthyllis vulneraria L. subsp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs
6. Aphyllanthes monspeliensis L.
7. Arbutus unedo L.
8. Arenaria tetraquetra L. subsp. aggregata
9. Asparagus acutifolius L.
10. Asperula cynanchica L.
11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
12. Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrad.
13. Asplenium ruta-muraria L. subsp. ruta-muraria L.
14. Asplenium trichomanes L.
15. Astragalus monspessulanus L.
16. Avenula pratensis (L.) Dumort.
17. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
18. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
19. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
20. Buxus sempervirens L.
21. Cardamine hirsuta L.
22. Carex flacca Schreber
23. Carex humilis Leysser
24. Catananche caerulea L.
25. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
26. Cichorium intybus L.
27. Clematis vitalba L.
28. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. ramosum (Costa) Silvestre
29. Convolvulus cantabrica L.
30. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
31. Coris monspeliensis L.
32. Coronilla emerus L. subsp. emerus
33. Coronilla minima L. subsp. minima
34. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
35. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
36. Dactylis glomerata L.
37. Dianthus pyrenaicus Pourr.
38. Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
39. Digitalis lutea L.
40. Dipcadi serotinum (L.) Medic.
41. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
42. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
43. Echium vulgare L.
44. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
45. Erica arborea L.
46. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
47. Eryngium campestre L.
48. Erysimum grandiflorum Desf. [sp. cf.]
49. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
50. Euphorbia characias L.
51. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
52. Fragaria vesca L.
53. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
54. Galium lucidum All.
55. Galium maritimum L.
56. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
57. Geranium robertianum L.
58. Geranium rotundifolium L.
59. Globularia cordifolia L. subsp. cordifolia
60. Globularia cordifolia L. subsp. nana L.
61. Globularia vulgaris L.
62. Hedera helix L.
63. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
64. Helianthemum nummularium (L.) Mill.
65. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
66. Helleborus foetidus L.
67. Hippocrepis comosa L.
68. Hornungia petraea (L.) Reichenb. subsp. petraea
69. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
70. Hypericum perforatum L.
71. Ilex aquifolium L.
72. Inula conyza DC.
73. Juniperus communis L. subsp. communis
74. Juniperus oxycedrus L.
75. Juniperus phoenicea L. subsp. phoenicea
76. Knautia arvensis (L.) Coult.
77. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud.
78. Lavandula latifolia Medic.
79. Ligustrum vulgare L.
80. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
81. Lonicera implexa Ait.
82. Lonicera xylosteum L.
83. Marrubium vulgare L.
84. Monotropa hypopitys L.
85. Odontites lutea (L.) Clairville subsp. lutea
86. Onobrychis viciifolia Scop. [sp. cf.]
87. Ononis minutissima L.
88. Origanum vulgare L.
89. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
90. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
91. Pimpinella saxifraga L.
92. Pinus halepensis Mill.
93. Pinus sylvestris L.
94. Pistacia lentiscus L.
95. Plantago lanceolata L.
96. Plantago media L.
97. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
98. Potentilla neumanniana Reichenb.
99. Potentilla reptans L.
100. Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
101. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
102. Prunus spinosa L.
103. Psoralea bituminosa L.
104. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
105. Quercus ilex L. subsp. ilex
106. Quercus pubescens Willd.
107. Ramonda myconi (L.) Reichenb.
108. Ranunculus bulbosus L.
109. Rhamnus alaternus L.
110. Rubia peregrina L.
111. Rubus ulmifolius Schott
112. Ruscus aculeatus L.
113. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
114. Salvia pratensis L.
115. Sanguisorba minor Scop.
116. Santolina chamaecyparissus L.
117. Satureja montana L.
118. Scabiosa columbaria L.
119. Sedum album L.
120. Sedum dasyphyllum L.
121. Sedum rupestre L.
122. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
123. Sempervivum tectorum L.
124. Sesleria coerulea (L.) Ard.
125. Sideritis hirsuta L.
126. Silene nutans L.
127. Solidago virgaurea L.
128. Sonchus tenerrimus L.
129. Sorbus domestica L.
130. Spartium junceum L.
131. Stachys recta L.
132. Stellaria holostea L.
133. Stellaria media (L.) Vill.
134. Stipa offneri Breistr.
135. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.
136. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
137. Teucrium polium L. subsp. aureum (Schreb.) Arcang.
138. Teucrium pyrenaicum L.
139. Thymus vulgaris L.
140. Valeriana officinalis L.
141. Verbena officinalis L.
142. Viburnum lantana L.
143. Vicia sepium L.
144. Viola alba Bess.

[Text i fotos: © Valentí González]