dimarts, 16 d’abril de 2019

Sortida de treball de camp a la vall del Llor de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat)


El passat diumenge dia 14 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes d'abril de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vam visitar la vall del Llor, també coneguda com a vall de Santa Bàrbara, al municipi de Sant Boi de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. 


El grup fotografiat al coll de Querol  
[Foto: © Josep Nuet Badia]

La vall del Llor és una vall orientada a l’est i coronada pel Pi de Can Cartró, un cim de 331 m d’altitud en el que conflueixen quatre termes municipals: Santa Coloma de Cervelló, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat. Pel seu fons passa la riera de Can Soler, la qual, normalment, no porta aigua i que desguassa al riu Llobregat. A la part baixa de la vall es troba la masia de Santa Bàrbara.

Estudiant la flora del fons del torrent de Totossaus
[Foto: © Valentí González]

El recorregut que vàrem fer començà al final del carrer dels Eucaliptus, en la urbanització de Marianao de Sant Boi de Llobregat, vam arribar a la masia de Santa Bàrbara i vam seguir pel camí que va per la carena i ens porta a la capçalera de la vall i que continua fins arribar al coll de la Creu de Querol, partió municipal de Sant Climent i Torrelles de Llobregat, a la base del Pi de Can Cartró. La tornada fins a la masia de Santa Bàrbara va ser pel camí que baixa per la banda contrària a la de la pujada i que passa per la masia de can Palós. Vam completar un recorregut circular, que va començar a les 9 del matí i va acabar a les 20 hores, en el que vam poder gaudir d'un lloc força interessant molt a la vora de Barcelona. 
 
Estudiant la flora de la carena que envolta
la vall del Llor [Foto: © Valentí González]

La vall de Llor presenta una vegetació frondosa
[Foto: © Valentí González]
Senecio lividus és una de les plantes interessants
que vam veure, en aquest cas, prop del coll de Querol
[Foto: © Josep Nuet Badia]

El paisatge general de la vall del Llor és un paisatge forestal a la part baixa i mitjana, on de vegades la vegetació és fa molt frondosa. En canvi, a la capçalera el paisatge és totalment obert i l'espai és ocupat per un gran conreu de cirerers i en algun punt d'oliveres. La brolla d'estepes i brucs amb recobriment de pi blanc (Pinus halepensis) és la vegetació que domina els vessants; a dalt de les carenes, sobre un sòl més magre i pedregós, es fan algunes extensions de garriga o de llistonars; el fons de la vall és força més humit i el roure martinenc (Quercus pubescens) es troba amb facilitat, a més hi viuen algunes plantes típiques de la vegetació associada als torrents com ara l'àlber (Populus alba) i la vincapervinca (Vinca difformis), etc. A les vores del conreu de cirerers es fa una rica flora arvense. En aquesta vall es troben alguns racons força humits on viuen algunes plantes tan interessants com la selaginel·la (Selaginella denticulata), una petita falguera força rara. 


La selaginel·la és una petita falguera que viu
a les roques ombrejades
[Foto: © Josep Nuet Badia]

La vinvapervinca és una planta típica de la vora
dels torrents
[Foto: © Valentí González]
Les brolles d'estepes i brucs amb pins conformen la vegetació
dels vessants de la vall [Foto: © Valentí González]

Vam tenir un dia força assolellat i amb bona temperatura. 

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Agave americana L.
  2. Agrimonia eupatoria L. 
  3. Allium roseum
  4. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  5. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
  6. Anagallis arvensis L. subsp. arvensis
  7. Andryala integrifolia L.
  8. Antirrhinum majus L.
  9. Antirrhinum orontium L.
  10. Araujia sericifera Brot.
  11. Arbutus unedo L.
  12. Arctium minus Bernh.
  13. Arum italicum Mill.
  14. Arundo donax L.
  15. Asparagus acutifolius L.
  16. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  17. Asplenium trichomanes L.
  18. Avena barbata Pott ex Link in Schrad.
  19. Borago officinalis L.
  20. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  21. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  22. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv. 
  23. Bromus rubens
  24. Calendula arvensis L.
  25. Calicotome spinosa (L.) Link
  26. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk 
  27. Campanula erinus
  28. Cardamine hirsuta L.
  29. Carduus tenuiflorus Curtis
  30. Carex muricata L. subsp divulsa
  31. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
  32. Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber 
  33. Cerastium glomeratum
  34. Ceratonia siliqua L.
  35. Cercis siliquastrum L.
  36. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  37. Cistus albidus L.
  38. Cistus monspeliensis L.
  39. Cistus salviifolius L.
  40. Clematis flammula L.
  41. Clematis vitalba L.
  42. Convolvulus althaeoides L.
  43. Convolvulus arvensis L.
  44. Coriaria myrtifolia L.
  45. Coris monspeliensis L.
  46. Cornus sanguinea L. subsp. sanguinea
  47. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  48. Cynodon dactylon (L.) Pers
  49. Cynoglossum creticum Mill.
  50. Dactylis glomerata L.
  51. Daphne gnidium L.
  52. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  53. Dipsacus fullonum L.
  54. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  55. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  56. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
  57. Erica arborea L.
  58. Erica multiflora L.
  59. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
  60. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  61. Euphorbia characias L. subsp. characias
  62. Euphorbia exigua L.
  63. Euphorbia serrata L. 
  64. Euphorbia terracina
  65. Ficus carica L.
  66. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  67. Fumaria capreolata L. 
  68. Fumaria muralis
  69. Galactites tomentosa Moench
  70. Galium aparine L. subsp. aparine
  71. Galium maritimum L.
  72. Geranium columbinum L.
  73. Geranium molle L. subsp. molle
  74. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  75. Geranium rotundifolium L.
  76. Globularia alypum L.
  77. Hedera helix L.
  78. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  79. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  80. Hordeum murinum L.
  81. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
  82. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  83. Hypericum perforatum L.
  84. Hypochoeris radicata L.
  85. Inula viscosa (L.) Ait.
  86. Iris germanica L. subsp. germanica
  87. Juniperus oxycedrus L.
  88. Lathyrus clymenum L.
  89. Lathyrus setifolius L.
  90. Laurus nobilis L.
  91. Lavatera cretica L.
  92. Leontodon taraxacoides (Vill.) M‚rat
  93. Ligustrum japonicum Thunb.
  94. Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina
  95. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  96. Lonicera implexa Ait.
  97. Malva sylvestris L.
  98. Medicago arabica (L.) Huds. 
  99. Medicago polymorpha subsp. microcarpa
  100. Medicago truncatula
  101. Mercurialis annua L.
  102. Olea europaea L.
  103. Ononis natrix L.
  104. Opuntia sp.
  105. Origanum vulgare L.
  106. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  107. Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  108. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  109. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  110. Phillyrea angustifolia L.
  111. Phragmites australis (Cav.) Steudel
  112. Pinus halepensis Mill.
  113. Pinus pinea L.
  114. Pistacia lentiscus L.
  115. Plantago lagopus L.
  116. Plantago lanceolata L. 
  117. Polycarpon tetraphyllum subsp. tetraphyllum
  118. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
  119. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  120. Populus alba L.
  121. Populus nigra L.
  122. Potentilla reptans L.
  123. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb
  124. Prunus mahaleb L.
  125. Prunus spinosa L.
  126. Psoralea bituminosa L.
  127. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
  128. Quercus ilex L. subsp. ilex
  129. Quercus pubescens Willd.
  130. Ranunculus bulbosus L.
  131. Reichardia picroides (L.) Roth
  132. Reseda lutea L.
  133. Reseda phyteuma L.
  134. Rhamnus alaternus L.
  135. Rosa sempervirens L.
  136. Rosmarinus officinalis L.
  137. Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bol•s
  138. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
  139. Rubus ulmifolius Schott
  140. Ruscus aculeatus L.
  141. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  142. Sanguisorba minor Scop.
  143. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq. 
  144. Satureja graeca subsp. graeca
  145. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  146. Selaginella denticulata (L.) Spring 
  147. Senecio lividus
  148. Senecio pterophorus DC.
  149. Senecio vulgaris L.
  150. Sherardia arvensis L.
  151. Sisymbrium irio L.
  152. Smilax aspera L.
  153. Solanum nigrum L. subsp. villosum (L.) Ball
  154. Sonchus asper (L.) Hill subsp. asper
  155. Sonchus tenerrimus L.
  156. Sorbus domestica L.
  157. Spartium junceum L.
  158. Staehelina dubia L.
  159. Symphytum tuberosum L.
  160. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
  161. Trifolium campestre Schreb. in Sturm
  162. Trifolium pratense L.
  163. Ulex parviflorus Pourr.
  164. Ulmus minor Mill.
  165. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  166. Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt
  167. Urtica urens L.
  168. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  169. Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
  170. Vinca difformis Pourr.
[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González i Josep Nuet Badia]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari