La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (14)

El confinament continua... ja portem mes i mig... i les plantes, molt més tranquil·les que mai, segueixen el seu cicle natural. Moltes d’elles floreixen durant aquests dies.

Avui parlarem de dues més, concretament, d’altres dues espècies de la família de les Geraniàcies (podeu veure més informació al capítol 10 d’aquesta primavera virtual).

La primera és el gerani de fulles retallades (Geranium dissectum), molt típic del conreus, dels prats i de les vores dels camins, on s’hagi acumulat una mica d’humitat, de la terra baixa i de la muntanya mitjana. Comença a florir ara i arriba fins a l’estiu. 

El gerani de les fulles retallades.
El seu nom popular i el seu nom científic
fan referència a la forma tan particular de les fulles
[Foto: Maria Congost, Valldoreix, 26/4/2020]

La segona és la filamaria (Erodium malacoides), típica dels poblaments d’herbes anuals i de les zones ruderals, de la terra baixa i de l’estatge montà. Té una àmplia franja de temps on la podeu trobar florida, des de l’hivern fins a l’estiu. 

La filamaria, amb els fruits en forma d'agulla,
típics de les Geraniàcies
[Foto: Valentí González, delta del Llobregat, maig 2003]

[Text: Valentí González; Fotos: Maria Congost i Valentí González]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (13)

Passen el dies d’aquesta primavera de confinament i les plantes, alienes de tot això, segueixen el seu ritme biològic.

Un grup de plantes que floreixen durant aquesta època són les espècies del gènere Veronica.

Aquest grup de plantes pertany a la família de les Escrofulariàcies i als Països Catalans hi ha una trentena d’espècies que es caracteritzen per tenir unes flors petites, amb quatre pètals de color blau i lleugerament zigomorfes, és a dir, que tenen un sol pla de simetria.

Avui parlarem de quatre d’elles. Les imatges de les tres primeres ens les envia la Maria Congost des de Valldoreix (el Vallès Occidental).

La verònica pèrsica (Veronica persica) té una corol·la que pot ultrapassar els 10 mm de diàmetre, amb els pètals més llargs que els sèpals. Viu als horts, als camps i als marges de camins. 

La verònica pèrsica 
[Foto: Maria Congost, 22/4/2020]

La verònica arvense (Veronica arvensis) té una corol·la petita, de 2 o 3 mm de diàmetre, amb els pètals iguals o més petits que els sèpals. Les fulles superiors es fan progressivament més petites. Es fa als prats d’herbes anuals.  

La verònica arvense
[Foto: Maria Congost, 22/4/2020]

La verònica polida (Veronica polita) té una corol·la petita, de 3-6 mm de diàmetre, amb els pètals iguals o més llargs que els sèpals. Les fulles superiors són iguals que les inferiors. Viu als horts, als camps i als marges de camins.
 

La verònica polida
[Foto: Maria Congost, 25/4/2020]

I l’última imatge està feta a l’Espai Natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat).

El morró negre (Veronica hederifolia) té unes fulles molt característiques amb 3-5 lòbuls, dels quals el terminal és força més gran que els altres. Viu als horts, als camps i als marges de camins.

El morró negre 
[Foto: Valentí González, 7/3/2020]

[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost i Valentí González]

Quarta Trobada dels Dijous de l’Equip de Recerca Botànica per videoconferència

L’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya continua mantenint les trobades dels dijous malgrat la situació de confinament a causa de la pandèmia COVID19.
 
Les modernes aplicacions de vídeo trucades ens han permès fer la reunió amb un total de 16 persones de diferents localitats: Barcelona, Valldoreix, Viladecans, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Breda i Vilafranca del Penedès. Aquesta vegada també va assistir el company de l’ERB que encara continua confinat al càmping de Puerto Williams (Xile), la ciutat més austral del món, a la riba del Canal Beagle.

Pius Font i Quer 
[Fotografia de l'arxiu d'Alícia Font i Civit]

Ahir, diada de Sant Jordi, vam tenir com a tema per debatre la figura de Pius Font i Quer. El Doctor Font és un dels botànics catalans més importants de la història. Va impulsar la botànica catalana a un nivell de primera línia internacional, va construir els fonaments dels coneixements botànics que tenim a l'actualitat, va regularitzar la nomenclatura botànica tant del català com del castellà, etc. Va ser un científic reconegut internacionalment que, també, va tenir una estreta relació amb el Centre Excursionista de Catalunya. 

Els assistents a la sessió durant el debat
[Foto: Valentí González]

Els assistents a la sessió havien preparat el tema llegint articles i consultant informació per internet referida a la figura del doctor Font. Amb la qual cosa, entre tots vam fer un debat, molt enriquidor, que ens va permetre conèixer amb més detall la personalitat, el treball i les vicissituds de la vida de Pius Font i Quer. 

 

Un document que demostra la relació del Doctor Font amb Ramon Pujol i Alsina, un dels precursors de la botànica al Centre Excursionista de Catalunya i inspirador del Grup d'estudis botànics i, posteriorment, de l'Equip de Recerca Botànica. En una de les pàgines d'un exemplar de Plantas medicinales hi trobem, a dalt, una dedicatòria del doctor Font a Ramon Pujol i, a baix, un comentari d'aquest últim lamentant-se del traspàs del seu amic [Fotografia: cortesia d'Andrés Valverde]




Si voleu saber més coses del doctor Font i Quer podeu consultar aquí dos treballs biogràfics escrits per un dels seus deixebles, el doctor Oriol de Bolòs, un altre il·lustre botànic i soci del Centre Excursionista de Catalunya. 

[Text: Valentí González]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (12). Per Sant Jordi, una rosa

Avui diada de Sant Jordi tenim una rosa, però és una rosa diferent de les roses dobles que es cultiven i es regalen en aquesta diada.

Avui us fem de present una rosa silvestre dels Pirineus, els Alps i de les principals muntanyes alpines d'Europa: el roser alpí (Rosa pendulina).

Roser alpí (Rosa pendulina)

Volem dedicar aquesta rosa especialment a les nostres companyes de l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya, com una mostra de consideració i afecte.

També la dediquem als qui celebren avui el seu onomàstic i a tots els que se senten identificats amb aquesta tradició que agermana l'afecte i la cultura.

Com que la tradició mana una rosa i un llibre, també teniu a disposició, de qui ho vulgui, tota la producció científica de l'Equip de Recerca Botànica, en aquest enllaç. Bona festa a tots.

Text: Valentí González i Josep Nuet Badia; foto: Josep Nuet Badia]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (11)

En aquesta nova entrega parlarem de tres plantes típiques de la terra baixa i que en aquest mes d’abril estan en plena floració.

La primera és el porrassí (Asphodelus fistulosus), una planta de la família de les Liliàcies, amb unes flors petites però molt espectaculars. Viu a les vores dels camins i dels camps. 

El porrassí (23/2/2020)

La segona és el tomaní (Lavandula stoechas ssp. stoechas), una planta molt coneguda per les seves virtuts aromàtiques que pertany a la família de les Labiades. Viu a les brolles silícies.

El tomaní (30/3/2018)

La tercera és l’estepa borrera (Cistus salviifolius), un petit arbust de la família de les Cistàcies amb unes flors blanques molt vistoses. Viu a les brolles silícies properes a la costa. 

Estepa borrera (28/4/2019)

Les tres fotografies s’han fet a l’Espai Natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat). Si voleu veure més imatges del paisatge i de la flora d’aquest paratge natural, podeu consultar el compte d’instagram @elrabaixi que està dedicat exclusivament a aquest tema.

[Text i fotos: Valentí González]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (10)

En aquesta nova entrega de la primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica parlarem de tres noves plantes que estan florint durant aquesta primavera de confinament.

Les imatges ens les envia la Maria Congost des de Valldoreix i han estat determinades per ella mateixa i per l’Adela Martín. Les dues són membres de l’ERB i han fet un bon exercici al treballar les claus de determinació per arribar a esbrinar el nom científic de cada planta, a partir de les fotografies que s’han anat enviant.

Les tres plantes són de la família de les Geraniàcies. A les nostres contrades, aquesta família està constituïda per dos grans grups: els Erodium i els Geranium, que es diferencien, entre altres coses, per la disposició dels nervis de la fulla. Mentre que als Erodium es disposen amb un nervi principal del qual surten els secundaris (disposició pinnada), en el grup dels Geranium els nervis surten tots d’un mateix punt a la base de la làmina foliar (disposició palmada).

En aquesta ocasió, les tres plantes que mostrem corresponen a espècies del grup Geranium. Les flors acostumen a ser molt semblats i les diferències principals estan en la forma del contorn de la fulla.

La primera d’elles és la suassana rotundifòlia (Geranium rotundifolium), amb unes fulles arrodonides i no gaire dividies. El pètals no estan dividits (enters).

Suassana rotundifòlia 
[Maria Congost, 16/4/2020]

La segona és la suassana blana (Geranium molle ssp molle), amb unes fulles arrodonides però una mica més dividides que l’anterior espècie. Els pètals estan dividits a la part externa (bilobats). 

Suassana blana
[Maria Congost, 16/4/2020]

La tercera és l'herba de Sant Robert (Geranium robertianum), amb les fulles dividies en cinc segments que, a la seva vegada, també estan dividits. Cada segment té un petit pecíol. Els pètals no estan dividits (enters). 

Herba de Sant Robert
[Maria Congost, 16/4/2020]

Les tres espècies es fan a la terra baixa i a la muntanya mitjana i floreixen durant la primavera, tot i que la floració es pot allargar fins a la tardor. Les dues suassanes són típiques de la la vegetació ruderal i arvense i l’herba de Sant Robert es fa als boscos ombrívols.


[Text: Valentí González; Fotos: Maria Congost]

L'Equip de Recerca Botànica continua fent les Trobades del dijous per videoconfèrencia

El passat dijous 16 d'abril, l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya, es continua reunint per videoconferència obligat per la pandemia del Covid-19. Això ens permet mantenir el contacte i l'intercanvi entre els membres de l'Equip.

La Trobada d'aquesta setmana, a més de les salutacions i de les darreres novetats dels que en formem part, va versar sobre la vegetació de la muntanya de Montserrat. Prèviament el nostre company Josep Nuet, autor principal de la Flora de Montserrat, va preparar un quadern de material per a poder seguir la presentació del tema. El podeu consultar cliquant aquí

Dibuix imaginari de la muntanya de Montserrat amb la situació
típica de les diferents comunitats vegetals
[dibuix de Josep Nuet Badia, en el llibre Vegetació de Montserrat
de Josep Nuet Badia i Josep M. Panareda,
Llibre de Motxilla, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980

El proper dijous esperem continuar reunint-nos amb nous temes interessants a comentar i compartir.

[Text i dibuix: Josep Nuet Badia]