La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (13)
Passen el dies d’aquesta primavera de confinament i les plantes, alienes de tot això, segueixen el seu ritme biològic.
Un grup de plantes que floreixen durant aquesta època són les espècies del gènere Veronica.
Aquest grup de plantes pertany a la família de les Escrofulariàcies i als Països Catalans hi ha una trentena d’espècies que es caracteritzen per tenir unes flors petites, amb quatre pètals de color blau i lleugerament zigomorfes, és a dir, que tenen un sol pla de simetria.
Avui parlarem de quatre d’elles. Les imatges de les tres primeres ens les envia la Maria Congost des de Valldoreix (el Vallès Occidental).
La verònica pèrsica (Veronica persica) té una corol·la que pot ultrapassar els 10 mm de diàmetre, amb els pètals més llargs que els sèpals. Viu als horts, als camps i als marges de camins.
 |
| La verònica pèrsica [Foto: Maria Congost, 22/4/2020] |
La verònica arvense (Veronica arvensis) té una corol·la petita, de 2 o 3 mm de diàmetre, amb els pètals iguals o més petits que els sèpals. Les fulles superiors es fan progressivament més petites. Es fa als prats d’herbes anuals.
 |
| La verònica arvense [Foto: Maria Congost, 22/4/2020] |
La verònica polida (Veronica polita) té una corol·la petita, de 3-6 mm de diàmetre, amb els pètals iguals o més llargs que els sèpals. Les fulles superiors són iguals que les inferiors. Viu als horts, als camps i als marges de camins.
 |
| La verònica polida [Foto: Maria Congost, 25/4/2020] |
I l’última imatge està feta a l’Espai Natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat).
El morró negre (Veronica hederifolia) té unes fulles molt característiques amb 3-5 lòbuls, dels quals el terminal és força més gran que els altres. Viu als horts, als camps i als marges de camins.
 |
| El morró negre [Foto: Valentí González, 7/3/2020] |
[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost i Valentí González]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari