Segona Trobada dels Dijous de l’Equip de Recerca Botànica per videoconferència

Continuant amb la línia que va començar la setmana passada, aquest dijous 9 d’abril, l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya es va a tornar a reunir per videoconferència, a causa del confinament general que hi ha al nostre país per la pandèmia del COVID19.

Els motius d’aquestes vídeo-reunions és mantenir el contacte entre els membres del grup i continuar amb l’esperit de treball i d’aprenentatge de la botànica que caracteritza a l’ERB.

Imatge de la pantalla de l'ordinador amb els
participants a la videoconferència

En aquesta ocasió ens vam connectar 13 socis del CEC que habitualment participem en les activitats de l'ERB. Així doncs, van participar en la vídeo reunió companys de la ciutat de Barcelona, de Valldoreix, de Viladecans, de Sant Joan Despí, de Sant Boi de Llobregat, de Breda i de Vilafranca del Penedès. Fins i tot, hi va assistir un membre de l’ERB que està confinat al càmping de Puerto Williams (Xile), la ciutat més austral del món, a la riba del Canal Beagle. Aquest company, que porta mesos fent una travessia en bicicleta per Amèrica del Sud, ens va poder explicar com està passant el confinament a l’altra punta del món i les previsions que tenia per continuar el seu recorregut amb normalitat.

La videoconferència ens va servir per decidir que, el proper curs 2020-2021, les sortides de treball organitzades per nosaltres tindran com a dia preferent els dissabtes.

A més, Valentí González va preparar i dirigir el tema previst per aquest dia, que era La morfologia de la família de les Compostes o Asteràcies. Per a aquesta sessió, prèviament, es va repartir, per correu electrònic, un document pdf amb l’explicació dels trets més característics d’aquesta singular família botànica, que els participants van haver de llegir i treballar. Durant la videoconferència es va comentar el document i es van resoldre els dubtes.

Al final es va decidir que el tema a tractar per a la següent sessió, 16 d’abril, serà: La vegetació de Montserrat. En aquesta ocasió, estarà preparada i dirigida per Josep Nuet.

[Text i fotos: Valentí González]

Passejada virtual a la Penya del Papiol (Alt Penedès)

Finalment, tal i com ja prevèiem, la nova data decretada que prorroga el confinament obliga a cancel·lar la sortida de l’Equip de Recerca Botànica prevista per al dissabte 18 d’abril a la Penya del Papiol, al municipi d'Olèrdola. Però, no per això, deixarem de fer-li una breu passejada virtual.

La Penya del Papiol és un turó cònic, de 381 m d'altitud, que es troba al contrafort del Massís del Garraf. Des del seu cim podem contemplar l’extensa plana del Penedès i les muntanyes que l’envolten. 

Imatge feta a trenc d'alba des de la Muntanya de Sant Pau.
Al fons es divisa la silueta de la Penya del Papiol
i al davant la vila de Vilafranca del Penedès.
En primer terme, unes atzavares semblen
contemplar el paisatge [Foto: Anna Bonnín, 1/12/2019]

Com en les altres sortides, i en el marc del projecte FitoCAT, volíem estudiar la flora de brolla i màquia calcària típica de la zona i el bosc de pi i garric. La zona també resulta interessant per observar la flora arvense dels camins que limiten aquests hàbitats forestals amb els camps de vinyes.

La Penya del Papiol des de Vilafranca del Penedès
[Foto: Antonio Carvajal, 7/4/2020]

A més, preteníem autentificar la presència de plantes relativament rares que s’han vist a l’indret però que encara no estan documentades en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

Es tracta de dues espècies de la família de les liliàcies que creixen en llocs secs i rocosos: la fritil·lària (Fritillaria pyrenaica ssp. boisseri) i la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris ssp. australis). La tulipa té uns tèpals d’un color groc enlluernador i tenyits de vermell per fora. Aquest tret la diferencia de la subespècie sylvestris, encara més rara i de l’estatge montà.

Les flors acampanades de la fritil·lària miren cap avall
[Foto: Anna Bonnín, 16/4/2018]

La tulipa silvestre fa unes flors espectaculars
[Foto: Antonio Carvajal, 13/4/2019]

Malgrat tot, sovint cal un cop de sort per gaudir d’aquestes flors ja que, com són plantes bulboses, resulten delicioses pels senglars que ara campen panxacontents.

Per acabar, us mostrem la violeta de pastor (Linaria supina ssp. supina), una linària que es troba pel camí pedregós que ascendeix al cim pel vessant nord.

La violeta de pastor és una escrofulariàcia de flors
grogues amb un esperó molt llarg amb línies marrons
 longitudinals [Foto: Anna Bonnín, 16/4/2018]

[Text: Anna Bonnín. Fotos: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (7)

El temps passa i seguim confinats, mentrestant moltes plantes fan el que han de fer en aquestes dates que és florir. 

Avui us mostrem altres exemples de plantes que estan en plena floració i que només les podem gaudir d’una manera virtual. 

Comencem per dues plantes que ens ha enviat la Maria Congost de l’ERB i que ha fotografiat durant aquests dies prop de casa seva, a Valldoreix. 

El setí (Lunaria annua ssp. annua) és una planta de la família de les crucíferes que de vegades es cultiva com a ornamental i que es naturalitza fàcilment prop de les rieres, en ambients una mica ruderals i ombrívols. Fa uns fruits molt característics, arrodonits, grans i plans, de forma semblant a una moneda.

Lunaria annua ssp. annua (6/4/2020)

La calabruixa petita (Muscari neglectum) és una liliàcia que es fa al prats i a les vores dels camins. Fa una inflorescència inconfusible, atapeïda de petites flors blaves. 

Muscari neglectum (21/3/2020 )

I acabem amb altres dues plantes que ens ha enviat el Jordi Pérez també membre de l’ERB i que les ha pogut fotografiar en un jardí proper a casa seva, a Horta. 

L’herba donzella (Vinca major) és una planta de la família de les apocinàcies que, de vegades, es cultiva com a ornamental i que es fa al marge de les rieres. 

Vinca major (4/4/2020)

La fumària (Fumaria capreolata) és una papaveràcia molt habitual de les vores de camins i dels conreus.

Fumaria capreolata (4/4/2020)

[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost i Jordi Pérez]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (6). Flora del diumenge de Rams

Encara que confinats i amb el pas dels dies força monòton, recordem que avui comença la Setmana Santa amb el diumenge de Rams, una celebració cristiana que està molt arrelada en la cultura popular, amb les palmes i palmons recordant el passatge de l'Evangeli: «...la multitud [...] quan va sentir dir que Jesús venia a Jerusalem va agafar branques de palmera i van sortir a rebre'l...» [Joan 12,12-13].

Per això avui us oferim, no pas la palmera, sinó dues plantes clàssiques del diumenge de Rams, que són pròpies de la nostra flora: el llorer i l'olivera.

El llorer (Laurus nobilis)

L'olivera (Olea europaea)

El llorer (Laurus nobilis) és un arbre que es fa als sots humits de la regió mediterrània. Moltes vegades s'ha cultivat per les seves fulles aromàtiques i sovint s'ha escampat a partir dels llocs on havia estat plantat.

A l'antiguitat i a l'edat mitjana es coronava els poetes, els artistes i els savis, tradició que té l'origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos quan entraven a la ciutat. Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, i d'aquí derivaria el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxillers).

L'olivera (Olea europaea) és un altre arbre mediterrani però de les contrades seques, que en estat silvestre (l'ullastre) viu en les màquies i matollars. És cultivada en gran escala per a produir oli d'oliva o menjar-ne les olives.

A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tant en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.

[Text i fotos: Josep Nuet Badia]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (5)

Aquesta primavera, malauradament, se’ns farà curta pel confinament que necessàriament estem obligats a complir. En molts llocs, la floració de les plantes comença a ser molt important i no podrem gaudir de moltes d’elles en el seu màxim esplendor.

Ara, al marge dels camps i dels camins de la terra baixa, comencen a estar en plena floració les dues plantes que us mostrem avui.

La primera és el veçot articulat (Lathyrus clymenum), una papilionàcia que té la corol·la bicolor, amb les ales blavenques i l’estendart rosat.

Lathyrus clymenum

La segona és la borratja o borraina (Borago officinalis), una boraginàcia de flors espectaculars de color blau. Antigament, les seves fulles es menjaven com a verdura.

Borago officinalis

Les imatges estan preses als marges dels camps de conreu que hi ha entre els municipis de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, el 2 de febrer de 2020.

Si voleu veure més imatges del paisatge i de la flora del paratge natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat) podeu consultar el compte d’instagram @elrabaixi que està dedicat exclusivament a aquest tema.

[Text i fotos: Valentí González]

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) inicia les Trobades del Dijous per videoconferència

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya, ha iniciat aquest dijous passat (2-IV-2020) les Trobades del Dijous, que feiem presencialment al local del CEC, per videoconferència, a causa del confinament general que hi ha al nostre país per la pandèmia del COVID19.

En aquesta ocasió hi van assistir telemàticament 13 companys socis que habitualment participen en les sessions de l'ERB-CEC. Aquest sistema ens permet saltar les barreres físiques i de distància i va permetre connectar-se als que resideixen a Barcelona com a fora: Valldoreix, Viladecans, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat i Breda. També va poder connectar intermitentment i només per àudio un company que es trobava a Puerto Williams (Xile).

Un aspecte de la pantalla de l'ordinador amb els companys
connectats [Foto: Josep Nuet Badia]

La videoconferència va servir per intercanviar salutacions i explicar-nos com estàvem —tenim alguns malalts o que ja han superat el coronavirus— i també per organitzar les Trobades setmanals i decidir l'activitat que hi farem.

La propera Trobada telemàtica serà el dijous 9-IV-2020, a les 21 h.

El tema que tractarem serà: La morfologia de la família de les Compostes o Asteràcies.

La Trobada del Dijous telemàtica es farà cada dijous de 21 a 22 hores, per permetre assistir-hi als que treballen en serveis essencials.

Hi accedim per l'enllaç: https://meet.jit.si/ERB-CECTrobadaDelDijous

Com totes les activitats de l'ERB-CEC estan obertes a tots els socis.

[Text i foto: Josep Nuet Badia]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (4)

En aquesta ocasió comentarem dues plantes de la família de les escrofulariàcies, ben espectaculars i que ja han començat a florir.
La primera de elles són els conillets (Antirrhinum majus ssp. majus). Aquesta planta es fa a les parets de les roques, aprofitant les esquerdes on s’ha acumulat una mica de terra i humitat. Hi ha altres subespècies que difereixen pel color de la flor, més groguenc, i que es fan a més altitud.
La fotografia es va fer al vessant sud de la muntanya de Sant Ramon (el Baix Llobregat), que pertany al municipi de Viladecans, el 24 de gener del 2020. Es tracten d’exemplars de floració molt prematura.

Antirrhinum majus ssp. majus

La segona correspon als gossets (Antirrhinum orontium). Aquesta planta es fa als erms i a les brolles silicícoles.
En aquests cas la fotografia també es va fer a la muntanya de Sant Ramon (el Baix Llobregat) però al vessant est, que pertany al municipi de Sant Boi de Llobregat, el 23 de febrer de 2020. 

Antirrhinum orontium

Si voleu veure més imatges del paisatge i de la flora del paratge natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat) podeu consultar el compte d’instagram @elrabaixi que està dedicat exclusivament a aquest tema.

[Text i fotografies: Valentí González]