dimarts, 7 d’abril del 2020

Passejada virtual a la Penya del Papiol (Alt Penedès)


Finalment, tal i com ja prevèiem, la nova data decretada que prorroga el confinament obliga a cancel·lar la sortida de l’Equip de Recerca Botànica prevista per al dissabte 18 d’abril a la Penya del Papiol, al municipi d'Olèrdola. Però, no per això, deixarem de fer-li una breu passejada virtual.

La Penya del Papiol és un turó cònic, de 381 m d'altitud, que es troba al contrafort del Massís del Garraf. Des del seu cim podem contemplar l’extensa plana del Penedès i les muntanyes que l’envolten. 
Imatge feta a trenc d'alba des de la Muntanya de Sant Pau.
Al fons es divisa la silueta de la Penya del Papiol
i al davant la vila de Vilafranca del Penedès.
En primer terme, unes atzavares semblen
contemplar el paisatge [Foto: Anna Bonnín, 1/12/2019]

Com en les altres sortides, i en el marc del projecte FitoCAT, volíem estudiar la flora de brolla i màquia calcària típica de la zona i el bosc de pi i garric. La zona també resulta interessant per observar la flora arvense dels camins que limiten aquests hàbitats forestals amb els camps de vinyes.
La Penya del Papiol des de Vilafranca del Penedès
[Foto: Antonio Carvajal, 7/4/2020]


A més, preteníem autentificar la presència de plantes relativament rares que s’han vist a l’indret però que encara no estan documentades en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

Es tracta de dues espècies de la família de les liliàcies que creixen en llocs secs i rocosos: la fritil·lària (Fritillaria pyrenaica ssp. boisseri) i la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris ssp. australis). La tulipa té uns tèpals d’un color groc enlluernador i tenyits de vermell per fora. Aquest tret la diferencia de la subespècie sylvestris, encara més rara i de l’estatge montà.

Les flors acampanades de la fritil·lària miren cap avall
[Foto: Anna Bonnín, 16/4/2018]
La tulipa silvestre fa unes flors espectaculars
[Foto: Antonio Carvajal, 13/4/2019]

Malgrat tot, sovint cal un cop de sort per gaudir d’aquestes flors ja que, com són plantes bulboses, resulten delicioses pels senglars que ara campen panxacontents.

Per acabar, us mostrem la violeta de pastor (Linaria supina ssp. supina), una linària que es troba pel camí pedregós que ascendeix al cim pel vessant nord.
La violeta de pastor és una escrofulariàcia de flors
grogues amb un esperó molt llarg amb línies marrons
 longitudinals [Foto: Anna Bonnín, 16/4/2018]

[Text: Anna Bonnín. Fotos: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari