Segona sortida de treball de camp a la vall de l'Ingla (la Baixa Cerdanya)

El 21 de juliol vam fer una segona sortida de treball a la vall de l’Ingla que complementa la que es va fer el passat 10 de juny. L’objectiu d’aquestes sortides és fer un petit estudi per caracteritzar una fageda que es troba a la capçalera d’aquesta vall. 

La capçalera de la vall de l'Ingla està situada al nord
de la serra de la Moixa i al sud de la població
de Bellver de Cerdanya [Foto: Valentí González]

Al prat de la Mena s'uneixen dos torrents
el de la Coma i el de la Moixa [Foto: Valentí González]

Aquesta fageda és molt important perquè és l´única que hi ha a la Baixa Cerdanya i sobre la qual no es té gaire informació botànica.

L’any 2002 va ser la primera vegada que vam visitar aquest sector de la Cerdanya i, aleshores, ja vam prendre un bon grapat de notes sobre aquesta fageda, que van quedar guardades al calaix, fins aquest any que ens hem decidit acabar l’estudi. 

En aquesta fageda hi ha algun exemplar de faig
de dimensions considerables,
com aquest que fa 240 cm de volta de canó
[Foto: © Valentí González]

La nostra intenció és presentar el treball en les III Jornades d’estudis comarcals de Cerdanya, organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya i que se celebraran el 17 de novembre d’enguany, al Museu Cerdà de Puigcerdà. 

La fageda està envoltada per pinedes de pi roig
o per avetoses, com la de la fotografia. En aquest cas
es tracta d'una avetosa amb neret sobre substrat àcid
[Foto: © Valentí González]

La fageda de la vall de l'Ingla és un bosc
pobre en espècies. En la imatge,
Monotropa hypopitys envoltada de fulles
de faig [Foto: © Valentí González]

La vall de l’Ingla està situada al vessant nord de la serra de la Moixa, sota el coll de Pendís i forma part del parc natural del Cadí-Moixeró. La particular geografia d’aquest sector permet l’entrada, en aquesta vall, d’una part dels vents humits que provenen de la Mediterrània. Aquest fet permet que en la capçalera de la vall de l’Ingla es donin les condicions d’humitat ambiental necessàries per al desenvolupament d’una fageda.

[Text i fotos: Valentí González]

El 4t Curs de flora alpina al refugi d'Ulldeter ha estat dut a terme amb èxit

Entre els dies 2 i 6 de juliol ha estat dut a terme el 4t Curs de flora alpina al refugi d'Ulldeter (el Ripollès). Aquest curs està organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya i l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del mateix Centre.

Com en altres ocasions s'ha fet estada en el refugi d'Ulldeter, que es troba situat en un excel·lent indret d'alta muntanya dels Pirineus orientals.

Aquest any s'ha explorat, sobretot, la flora del circ de Morens, que com tota aquesta contrada està situada dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que pertany a la xarxa de parcs naturals de la Generalitat de Catalunya.

Sintèticament el curs es va desenvolupar així: 

El dilluns dia 2 de juliol, vam viatjar fins a Ulldeter i vam pujat tot el material necessari per a dur a terme l'estada i el treball botànic. Ens vam atura a mig camí de l'aparcament al refugi per a prendre un primer contacte amb la flora. A la tarda, amb un dia rúfol i fred, vam explorar els prats i les molleres del pla de la Calma i la riba del Ter, prop del refugi.

Explorant les plantes del pla de la Calma
i la riba del Ter [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dimarts dia 3 de juliol, va ser el torn d'explorar el pla de la Regalíssia i la font de la Perdiu, amb un cel que es va tapar ràpidament de nuvolades i boires amenaçadores. Vam dinar a l'Ull de Ter, per a tenir una escapatòria ràpida en cas de pluja. Afortunadament no vam tenir ni pluja ni tempesta.

Mentre anàvem buscant les plantes del pla de
 la Regalíssia, el cel es va anar tapant de boires
i el vent era fred [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dimecres dia 4 de juliol, el recorregut preparat ens va dur al pic de la Dona, on vam explorar durant dues hores llargues, la vegetació esclarissada del cim i de la carena cap a la portella de Mentet, amb un temps excel·lent però fred. Com que feia un vent intens i fred, vam dinar arrecerats en uns paravents de la carena però dins el Conflent, i a la tarda exploràrem un prat d'elina (Kobresia myosuroides) a l'extrem W del pla de la Coma Ermada.

Anotant les plantes del cim del pic de la Dona (2.586 m).
En aquest punt vam trobar Juniperus communis
ssp. alpina [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dijous dia 5 de juliol, pujàrem fins a la glacera rocallosa al peu del coll de la Marrana. Jordi Pérez que participava en el curs i que ha estudiat aquest tipus de formacions periglaciars amb l'equip del geomorfòleg Ferran Salvador, de la Universitat de Barcelona, ens va fer una síntesi de la formació i evolució d'aquests relleus dels fons de les comes glacials. Vam estar explorant les plantes del front de la glacera, de la carena frontal i d'una depressió interior que correspon a l'estany Fonedís, un estany temporal que feia unes tres setmanes que era ple. De tota manera nosaltres l'hem trobat buit i amb plantes interessants, com ara Sibbaldia procumbens, en el lloc on abans era cobert ben bé per un metre i mig d'aigua. Vam anar a dinar a prop del refugi, a la bassa dels Infants, perquè el temps estava empitjorant ràpidament. Després de dinar vam tenir temps d'explorar el peu d'unes parets a la recerca de Pseudorchis albida i aviat ens vam haver de retirar sota una pedregada no gaire intensa. Més tard, veient que havia parat de ploure vam tornar a sortir per a explorar el camí de la pedrera i l'entorn del refugi.

Prenent nota de les plantes d'un prat d'elina,
al llom frontal de la glacera rocallosa sota el coll
de la Marrana. Al fons s'insinua l'estany Fonedís, ara
buit d'aigua [Foto: © Josep Nuet Badia]

El divendres dia 6 de juliol, darrera jornada del curs, després d'esmorzar baixem tot el material fins a l'aparcament i continuem fins l'aparcament de Vallter 2000. A partir d'aquí i fent un itinerari circulat, explorem els boscos de pi negre i els matollars de neret de l'obaga del puig dels Lladres, els matollars de bàlec del bosquet de Coma Ombriaga i la vegetació fontinal de la font del Pla de Dalt, enmig d'una boira espessíssima. A mitja tarda tornem cap a casa, després d'aturar-nos un parell de vegades per mirar plantes interessants de l'estatge montà.

Els participants en el curs amb l'instructor botànic
i l'equip del refugi d'Ulldeter, van voler fer-se una foto
de record [Foto: © Josep Nuet Badia]

Des de la direcció del curs, només em resta que agrair la bona disposició, la col·laboració i l'excel·lent caliu humà de tots els alumnes en la tota l'estada i el curs.

També vull agrair la col·laboració de tot l'equip que aquests dies portava el refugi: l'Ariadna, en Jaume i en Josep. Gràcies a tots.

[Text i fotos: Josep Nuet Badia]

Tot a punt per al curs d'estiu de botànica: 4t Curs de flora alpina a Ulldeter 

Aquesta darrera setmana, Josep Nuet Badia, director del curs d'estiu de botànica: 4t Curs de flora alpina, acompanyat d'Eulàlia Nuet, ha preparat sobre el terreny el curs que es durà a terme als circs d'Ulldeter i de Morens (el Ripollès).
Hem de recordar que aquest curs l'organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, de la mateixa entitat, que hi aporta l'instructor botànic voluntari.

Josep Nuet, als plans de la Coma Ermada, durant la
preparació del 4t Curs de flora alpina, a Ulldeter
[Foto: © Eulàlia Nuet]

Durant els dies de preparació, —que s'han fet amb bon temps— s'han recorregut els indrets que seran més interessants d'estudiar per a il·lustrar el tema del curs. Com que aquest hivern ha estat fred i amb molta neu i la vegetació va endarrerida de floració, s'han ajustat els itineraris previstos en el programa provisional a fi de poder veure la flora en condicions òptimes.

Programa definitiu del treball de camp del 4t Curs de flora alpina, al refugi d'Ulldeter

Dilluns, 2 de juliol
Viatge des dels punts de sortida a Camprodon (estació d’autobusos), en cotxes. Al costat de l’estació d’autobusos hi ha un aparcament gran.
Reunió de tots els alumnes i l’instructor. Esmorzar al bar Els Castanyers al costat de l’estació d’autobusos de Camprodon.
Continuació del viatge fins a l’aparcament de l’heliport de Vallter 2000.

Recorregut a peu (1 h; +200 m, –70 m)
— Punt de sortida (aparcament de l’heliport, 2.093 m). Pugem el material al refugi.
— Parada (Pla del Racó i Costa del Puig dels Lladres). Aturada a mitja pujada. Explicació del funcionament del curs per l’instructor. Estudi inicial de les plantes de la pineda de pi negre, del prat i de les tarteres de blocs grossos.
— Parada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). En el refugi deixem el material que no necessitem i agafem el dinar, que ens menjarem més amunt del refugi.
— Parada (pla de la Calma 2.300 m). Estudi de les plantes del prat, de les molleres i dels herbassars de megafòrbies de la vora del Ter.
— Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Arribada al refugi (17 h) i benvinguda del guarda que ens explicarà el funcionament del refugi. Instal·lació dels participants al curs.

Dimarts, 3 de juliol
Recorregut a peu (1.30 h; +300 m, –300 m)
— Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Fem el recorregut fins al peu del coll de la Marrana.
— Parada (peu del vessant N del Gra de Fajol, 2.430 m). Estudi de les plantes de les tarteres i de les congesteres.
— Parada (morena rocallosa del peu del coll de la Marrana, 2.390 m). Estudi de les plantes de la morena rocallosa en diferents situacions topogràfiques (front, lateral, clot, cresta). Visita de l’Estany Fonedís.
— Parada (l’Ull de Ter, 2.390 m). Estudi de les plantes del prat i de la vora de la sorgència.
— Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m).

Dimecres, 4 de juliol
Recorregut a peu (2.10 h; +400 m, –400 m, Si es puja al pic de la Dona, 3.10 h; +560 m, –560 m)
— Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Baixem a l’aparcament de l’heliport. Anem a l’aparcament de Vallter 2000, en cotxe.
— Punt de sortida (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Pugem a la portella de Mentet.
— Parada (portella de Mentet, 2.411 m). Estudi de les plantes del prat de festuca supina i dels terrenys descarnats per l’erosió.
— Ascensió (facultativa) al pic de la Dona, 2.567 m. Estudi de les plantes del prat de festuca supina i de les fissures de les roques quarsoses.
— Parada (sota el pla de Coma Ermada, 2.360 m). Estudi de les plantes del prat de de pèl caní.
— Punt de sortida (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Baixem a l’aparcament de l’heliport, en cotxe. Pugem al refugi d’Ulldeter.
— Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m).

Dijous, 5 de juliol
Recorregut a peu (2.40 h; +420 m, –420 m)
— Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Anem cap al refugi vell, travessem la coma de Morens i pugem al pla de la Regalíssia.
— Parada (pla de la Regalísia, 2.490 m). Estudi de les plantes dels prats de pèl caní, gespet i festuca supina i de les landes rases de bruguerola.
— Parada (font de la Perdiu, 2.430 m). Estudi de les plantes fontinals i dels vessants coberts de matollars de bàlec i boixerola.
— Parada (font de Morens, 2.320 m). Estudi de les plantes fontinals i de les molleres.Tornem pel refugi vell.
— Punt d’arribada (refugi d’Ulldeter, 2.235 m).

Divendres, 6 de juliol
Recorregut a peu (1.10 h; +150 m, –295 m).
— Punt de sortida (refugi d’Ulldeter, 2.235 m). Recollim el material personal i baixem a l’aparcament de l’heliport. Anem fins a l’aparcament de Vallter 2000, en cotxe.
— Punt de sortida (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Recorregut pel voltant de l’estació d’esquí.
— Parada (al peu del puig dels Lladres, 2.250 m). Estudi de les plantes de la pineda de pi negre i dels matollars de neret.
— Parada (al peu del bosquet de Coma Ombriaga (2.270 m). Estudi de la pineda de pi negre i dels matollars de bàlec i de ginebró.
— Parada (font del Pla de Dalt de Morens, 2.270 m). Estudi de les plantes de les vores de les fonts, dels rierols i de les molleres.
— Punt d’arribada (aparcament de Vallter 2000, 2.155 m). Final del curs. Tornada a casa.
Viatge des de l’aparcament de Vallter 2000 als punts de destinació, en cotxes.

Com un tast de les plantes que he trobat florides us ofereixo una foto de la pulsatil·la vernal (Anemone vernalis) que encara estava ben florida.

La pulsatil·la vernal (Anemone vernalis).
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Així doncs, tot està a punt per a iniciar el proper dijous dia 28 de juny del 2018, la sessió preparatòria del curs. Encara sou a temps per a inscriure-us al curs. Recordeu que les inscripcions es tanquen el proper dia 27 de juny.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

Cloenda del curs La diversitat botànica a Catalunya

La setmana passada vam finalitzar el curs La diversitat botànica a Catalunya organitzat per l’Equip de Recerca Botànica i l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. 

La tercera i última part del curs va tractar sobre la diversitat botànica a l’alta muntanya i es va estudiar la flora i la vegetació de Prat de Cadí (Cerdanya). En aquest tercer bloc del curs hi van estar inscrits 15 cursetistes. 

 

El grup a Prat de Cadí [Foto: Xavier Belmonte]

El dijous 14 de juny es va fer una sessió teòrica, a l’aula del CEC del carrer Sant Pere Més Alt, en la que es van tractar les particularitats que caracteritzen l’alta muntanya i que determinen la diversitat botànica i es va fer un repàs dels aspectes generals sobre la vegetació de la serra de Cadí.

El dissabte 16 de juny es va fer la sortida de treball de camp a Prat de Cadí que complementava la sessió teòrica del dijous.

Ens vam reunir tots al poble d'Estana, a uns 1500 metres d’altitud, i des d’allà vam fer el recorregut típic de pujada fins a Prat de Cadí, uns dels llocs més emblemàtics de l’excursionisme català, situat a 1802 metres d’altitud, en ple estatge subalpí i al nord de la serra de Cadí. L'indret forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Impressionant imatge de Prat de Cadí amb els boscos de pi negre,
tarteres i cingleres que l'acompanyen [Foto: Valentí González]

Allà hi vam observar els aspectes botànics més interessants relacionats amb el prat i el bosc de pi negre que l’envolta. 

Des del prat es veien perfectament, al fons, les muntanyes
del Pirineu que envolten la Cerdanya [Foto: Valentí González]

Al prat, entre els pixallits (Taraxacum officinale),
destacaven les flors en forma de campana de Fritillaria pyrenaica
[Foto: Àngels Morell]

Al prat, observant la flora que vivia a les roques [Foto: Àngels Morell]

El gruix de la sortida, però, va estar centrada en l’estudi de la flora que viu a les tarteres que hi ha sota les cingleres. Algunes d’aquestes plantes són molt rares, degut a que només es fan en aquest ambient tan específic, com ara el julivert d’isard (Xatardia scabra), el corniol hirsut (Aquilegia viscosa), el crepis nan (Crepis pygmaea) o Petasites paradoxus. El desenvolupament d'aquestes plantes estava una mica endarrerit degut a les nevades que feia poc havien caigut sobre aquell lloc.

La pujada fins a la tartera del Cadí es fa una mica dificultosa
per la inestabilitat del terreny [Foto: Valentí González]

Una vegada arribats a la tartera, el grup observa la flora
que es feia entre les pedres [Foto: Valentí González]

Des de la tartera havien bones vistes per poder observar la
distribució dels boscos al vessant de les muntanyes [Foto: Francesc Herrera]

El temps va ser molt bo, amb temperatura agradable i cel serè que es va anar ennuvolant a mesura que avançava el dia. Sense precipitacions. 

La moixera de Suècia (Sorbus aria ssp. mougeotii) la vam
observar durant la baixada cap a Estana [Foto: Àngels Morell]

Amb aquesta sortida es dóna per finalitzat el curs La diversitat botànica a Catalunya, el qual ha tingut un total de 16 inscrits que han col·laborat en el bon ambient que l’ha caracteritzat. A tots ells: moltes gràcies!!!

Aquest curs és el dissetè que l’Equip de Recerca Botànica fa en col·laboració amb l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

[Text: © Valentí González; fotos: © Xavier Belmonte, Valentí González, Francesc Herrera i Àngels Morell]

Sortida de treball de camp a la vall de l'Ingla (la Baixa Cerdanya)

El diumenge 10 de juny, vam fer la sortida de treball de camp corresponent al mes de juny de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, que correspon a la darrera d'aquest curs 2017-2018.

En aquest cas dins el Projecte FitoCAT vam triar la vall de l'Ingla, situada al peu de la serra de la Moixa, dins el municipi de Bellver de Cerdanya i el Parc natural del Cadí-Moixeró.
L'objectiu era fer uns inventaris de la fageda que hi ha al fons de la vall i que és la única fageda que hi ha en aquesta comarca pirinenca, caracteritzada per un clima amb un component continental força notable, sobretot a la part més baixa.

Com en altres ocasions d'aquesta primavera,
la pluja no ens ha fet recular i les cares rialleres
ens són una bona prova
[Foto: Josep Nuet Badia]

El recorregut ens va portar des d'un revolt de la pista sobre de can Serra fins a les ruïnes de la cabana del Prat de la Mena, en plena zona dels faigs.
Des que vam arribar va estar plovent, amb més o menys intensitat, de manera que vam poder fer només dos inventaris, amb les dificultats derivades del terreny mullat que feia difícil moure's per pendents coberts de fulles amb una inclinació de 30-40 graus.

Una vista de la fageda de la vall de l'Ingla
[Foto: © Valentí González]

Veient que no parava la pluja, reculàrem fins al cotxe, que ens va permetre dinar a cobert. Tanmateix, després de dinar va parar de ploure, cosa que ens va permetre explorar els voltants de can Serra on vam fotografiar uns exemplars excel·lents de júsquiam (Hyosciamus niger).

Un exemplar de júsquiam (Hyosciamus niger) a can Serra
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Finalment vam explorar els voltants de la font del Capellà, que oferien us aspecte immillorable de floració, encara primerenca, amb una diversitat de plantes molt notable, de la qual us oferim un petit tast en les fotos següents.

L'arç blanc (Crataegus monogyna)
[Foto: © Valentí González]

La gandaia (Reseda lutea)
[Foto: © Valentí González]

La pampa (Heracleum sphondylium ssp. pyrenaicum)
[Foto: Adela Martín]

L'orella d'ós (Ramonda myconi)
[Foto: Adela Martín]

Aquí teniu la llista de les plantes diferents que vam observar en dos punts del nostre recorregut: can Serra i els voltants de la font del Capellà.

1. Achillea millefolium L. subsp. millefolium
2. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
3. Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
4. Alyssum lapeyrousianum Jord.
5. Amelanchier ovalis Medic.
6. Angelica sylvestris L.
7. Anthyllis montana L.
8. Aquilegia vulgaris L.
9. Arabis turrita L.
10. Arctium minus Bernh.
11. Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrad.
12. Astragalus glycyphyllos L.
13. Atropa belladonna L.
14. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
15. Bupleurum angulosum L.
16. Buxus sempervirens L.
17. Cardamine impatiens L.
18. Cardamine raphanifolia Pourr. subsp. raphanifolia
19. Carex flacca Schreber
20. Chaerophyllum aureum L.
21. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
22. Cirsium tuberosum (L.) All.
23. Clematis vitalba L.
24. Coronilla emerus L. subsp. emerus
25. Corylus avellana L.
26. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
27. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
28. Cruciata laevipes Opiz
29. Cynoglossum officinale L.
30. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
31. Dactylis glomerata L.
32. Digitalis lutea L.
33. Echium vulgare L.
34. Equisetum arvense L.
35. Erinus alpinus L.
36. Euphorbia cyparissias L.
37. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt.
38. Fragaria vesca L.
39. Fraxinus excelsior L.
40. Galium aparine L.
41. Galium maritimum L.
42. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
43. Geranium pyrenaicum Burm. f.
44. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
45. Geum urbanum L.
46. Globularia cordifolia L. subsp. repens (Lam.) Wettst.
47. Helleborus foetidus L.
48. Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffner
49. Heracleum sphondylium L.
50. Hippocrepis comosa L.
51. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
52. Hyoscyamus niger L.
53. Iberis amara L.
54. Laserpitium nestleri Soyer-Will.
55. Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Gren. subsp. occidentalis (Fisch. et C. A. Meyer) Breistr.
56. Lathyrus vernus (L.) Bernh. subsp. vernus
57. Lavandula angustifolia Mill. var. pyrenaica Mill.
58. Linum narbonense L.
59. Lithospermum officinale L.
60. Lonicera pyrenaica L.
61. Lonicera xylosteum L.
62. Lychnis alba Mill.
63. Mentha longifolia (L.) Huds.
64. Mercurialis perennis L.
65. Origanum vulgare L.
66. Paronychia kapela (Hacq.) Kerner
67. Pinus sylvestris L.
68. Plantago major L.
69. Plantago media L.
70. Poa nemoralis L.
71. Poa pratensis L.
72. Polygala calcarea F.W. Schultz
73. Populus nigra L.
74. Potentilla neumanniana Reichenb.
75. Potentilla reptans L.
76. Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
77. Prunus avium (L.) L.
78. Prunus mahaleb L.
79. Prunus spinosa L.
80. Ramonda myconi (L.) Reichenb.
81. Ranunculus bulbosus L.
82. Ranunculus repens L.
83. Rhamnus alpina L.
84. Rhinanthus major auct. catal.
85. Rubus idaeus L.
86. Rubus saxatilis L.
87. Rumex scutatus L.
88. Salix alba L.
89. Salix cinerea L. var. catalaunica (Sennen) O. Bolòs & Vigo
90. Salix elaeagnos Scop.
91. Salvia pratensis L.
92. Sambucus nigra L.
93. Saponaria ocymoides L.
94. Satureja montana L.
95. Saxifraga longifolia Lap.
96. Saxifraga paniculata Mill.
97. Scrophularia alpestris Gay ex Benth. in DC.
98. Sedum dasyphyllum L.
99. Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria
100. Stellaria holostea L.
101. Thalictrum aquilegiifolium L.
102. Thlaspi perfoliatum L.
103. Thymus vulgaris L.
104. Trifolium pratense L.
105. Tussilago farfara L.
106. Ulmus glabra Huds.
107. Urtica dioica L. subsp. dioica
108. Valeriana officinalis L.
109. Veronica beccabunga L.
110. Veronica chamaedrys L.
111. Vicia sepium L.

[Text: © Josep Nuet Badia; fotos: © Valentí González, Adela Martín i Josep Nuet Badia]

Una bona notícia, aquest blog ja ha superat les 10.000 visualitzacions

Aquest blog de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya, ja ha superat les deu mil visualitzacions, segons el comptador del blog que teniu al marge dret.

Aquest nombre tan rodó és una fita, que ens agrada remacar, perquè vol dir que és un blog que té un seguiment notable. Tot i que la botànica és una disciplina científica minoritària, hi ha aficionats que gaudeixen de la ciència en el seu temps lliure.

Per altra banda, per a l'Equip de Recerca Botànica, ens és un estímul per a continuar endavant en dos dels aspectes del nostre projecte:

— El nostre projecte és obert i comunica gratuïtament els resultats que obté a tothom a través, en aquest cas, d'aquest blog.

— És un aval al que hem practicat sempre, la ciència amateur com a element essencial de l'excursionisme, ja que som hereus de l'esperit de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, precursora del Centre Excursionista de Catalunya.

[Text: Josep Nuet Badia]

Segona part del curs
La diversitat botànica a Catalunya

La setmana passada vam continuar amb el curs La diversitat botànica a Catalunya organitzat per l’Equip de Recerca Botànica i l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.
La segona part del curs va tractar sobre un dels indrets més particulars de la geografia catalana: les Muntanyes de Prades. 

Els cursetistes i els dos instructors del curs
al cim del Tossal de la Baltasana
[Foto: © Josep Nuet Badia]

El dijous 24 de maig es va fer una sessió teòrica, a l’aula del CEC del carrer Sant Pere Més Alt, en la que es van tractar temes general sobre la diversitat botànica i es va parlar concretament sobre la flora i la vegetació de les Muntanyes de Prades.

El diumenge 27 de maig es va fer la sortida de treball de camp a Prades que complementava la sessió teòrica del dijous. Durant el matí es va fer un recorregut de pujada des de molt a prop del municipi de Prades fins al Tossal de la Baltasana, cim més alt de les Muntanyes de Prades, de 1201 metres d’altitud. Durant aquest recorregut, sempre sobre un substrat silici, vam poder observar un paisatge forestal desenvolupat sobre un territori en altres temps conreat i que, posteriorment, ha estat cobert de vegetació, ja sigui d’una manera natural o per repoblacions forestals. A l’inici del nostre recorregut (1000 m) la pineda de pi roig era la dominant però de mica en mica, a mida que pujàvem, la roureda de roure reboll s’anava fent cada vegada més dominant. 

El camí de pujada de Prades al Tossal de la Baltasana.
Abans d'arribar al cim es desenvolupa una roureda de roure
reboll amb pi roig i castanyers [Foto: © Valentí González]

 

El curraià blanc (Cephalanthera longifolia)
és una orquídia molt abundant en les Muntanyes de Prades
i que vam veure en plena floració [Foto: © Àngels Morell]

Sota la pineda de pi roig hi creixien molts
exemplars de joves roures reboll
[Foto: © Ludmila San Vicente]

A les vorades de la roureda de roure reboll viu el
segell de Salomó (Polygonatum odoratum)
[Foto: © Àngels Morell]

L’existència de la roureda de roure reboll és el tret més característic de la vegetació d’aquest lloc. A Catalunya, les Muntanyes de Prades són l’únic lloc on podem gaudir d’aquesta roureda. El roure reboll (Quercus pyrenaica) té una distribució concentrada bàsicament al quadrant nord-occidental de la península Ibèrica i la seva presència a Penyagolosa (País Valencià) i a les Muntanyes de Prades es considera importantíssima des d’un punt de vista biogeogràfic. 

El roure reboll (Quercus pyrenaica) té unes fulles
molt característiques amb lòbuls molt profunds
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Fotografiant una Dactylorhiza sambucina ssp. insularis,
una orquídia que només es troba en les Muntanyes
de Prades [Foto: © Àngels Morell]

Dactylorhiza sambucina ssp. insularis [Foto: © Àngels Morell]

En aquest sector també vam poder observar la brolla d’estepa de muntanya. Aquesta comunitat és característica a les clarianes en els punts més alts d’aquestes muntanyes i als ambients silicis. La planta més important d’aquesta associació vegetal és l’estepa de muntanya (Cistus laurifolius) i destaca la presencia del tamborino (Lavandula stoechas ssp. pedunculata), un cap d’ase, molt rar i característic exclusivament d’aquestes muntanyes i territoris propers, que té com a particularitat, entre d’altres, un peduncle floral força més llarg que la subespècie més comuna. 

A mesura que ens acostàvem al cim del Tossal de
la Baltasana, la roureda de roure reboll s'anava
fent més pura [Foto: © Valentí González]

Centaurea montana ssp. lingulata és una composta
força rara que vam veure en plena floració al cim del Tossal de
la Baltasana [Foto: © Josep Nuet Badia]

Lavandula stoechas ssp. pedunculata
[Foto: © Àngels Morell]

Per la tarda ens van dirigir al sector dels Plans de la Guàrdia, també molt a prop de Prades però amb un substrat calcari. Aquí la roureda de roure reboll ja no es feia i la que predominava era la roureda de roure martinenc amb pi roig. En aquest nou lloc vam poder veure com havia canviat la vegetació pel fet que es tractava d’un indret amb un material geològic diferent al del matí. Les plantes estrictament silíciques havien desaparegut mentre que les exclusivament calcàries feien acte de presencia com ara l'herba blava (Polygala calcarea). 

Erinus alpinus és una escrofulariàcia típica
de les fissures de les roques
[Foto: © Miquel Femenia]

A la tarda, al sector dels Plans de la Guàrdia i
amb un substrat calcari, la vegetació canvia força
respecte el matí [Foto: © Valentí González]

En aquest segon bloc del curs van participar 14 cursetistes.
Durant el mes de juny es durà a terme el tercer bloc dedicat a la diversitat botànica a l’alta muntanya i, concretament, a la flora i vegetació de Prat de Cadí. 
La inscripció per aquest bloc encara es manté oberta i es pot fer a través del web del Centre Excursionista de Catalunya, des d’aquest mateix blog a la pestanya AGENDA o bé personalment a l’Àrea d’Atenció al Soci.

[Text: © Valentí González; fotos: Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Ludmila San Vicente]