La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (8)
En aquesta nova notícia farem menció de tres plantes que estan en plena floració durant aquest mes d’abril de confinament.
Les dues primeres plantes ens les envia la nostra companya de l’ERB Maria Congost, des de Valldoreix.
La primera és el vitrac (Allium triquetrum), una espècie de la família de les Liliàcies. Aquesta planta és del grup dels alls i quan et trobes prop d’ella és fàcil sentir el característic olor. Viu en llocs una mica ruderals i humits de la zona mediterrània. Floreix durant tota la primavera.
El vitrac fotografiat a la riera d'en Nonell [Maria Congost, 15/3/2020] |
La segona és una planta de la família de les Orquidàcies, concretament l’abellera aranyosa (Ophrys sphegodes), que viu als prats secs i brolles de les contrades mediterrànies i té la seva floració concentrada durant els mesos d’abril i maig.
L'abellera aranyosa [Maria Congost, 22/3/2020] |
La picardia fotografiada al barri d'Horta [Jordi Pérez, 9/4/2020] |
A més de la fotografia, en Jordi ens envia un text amb una explicació referent a aquesta espècie tan curiosa:
«La picardia és una planta de la família de les Escrofulariàcies originària de la conca del Mediterrani i àmpliament naturalitzada a altres llocs. El seu hàbitat és el de les parets ombrívoles a la muntanya mitjana i contrades mediterrànies humides i subhumides. A Catalunya viu des del nivell del mar fins als 1000 metres d'altitud. S'estén ràpidament i creix entre roques i en els murs, d'aquí l'epítet muralis. També la podem trobar, ocasionalment, a les voreres de les nostres ciutats. Floreix d'abril a novembre.
Aquesta planta té un mètode inusual de propagació. El peduncle de la flor inicialment presenta fototropisme positiu i es mou cap a la llum però després de la fertilització de la flor passa a presentar fototropisme negatiu i s'allunya de la llum. Això dóna com a resultat que les llavors entrin dins les esquerdes de les roques i dels murs, on tenen més probabilitat de germinar i on prefereix créixer la planta».
[Text: Valentí González i Jordi Pérez; fotos: Maria Congost i Jordi Pérez]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari