dimecres, 30 de maig del 2018

Segona part del curs
La diversitat botànica a Catalunya


La setmana passada vam continuar amb el curs La diversitat botànica a Catalunya organitzat per l’Equip de Recerca Botànica i l’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.
La segona part del curs va tractar sobre un dels indrets més particulars de la geografia catalana: les Muntanyes de Prades

Els cursetistes i els dos instructors del curs
al cim del Tossal de la Baltasana
[Foto: © Josep Nuet Badia]

El dijous 24 de maig es va fer una sessió teòrica, a l’aula del CEC del carrer Sant Pere Més Alt, en la que es van tractar temes general sobre la diversitat botànica i es va parlar concretament sobre la flora i la vegetació de les Muntanyes de Prades.

El diumenge 27 de maig es va fer la sortida de treball de camp a Prades que complementava la sessió teòrica del dijous. Durant el matí es va fer un recorregut de pujada des de molt a prop del municipi de Prades fins al Tossal de la Baltasana, cim més alt de les Muntanyes de Prades, de 1201 metres d’altitud. Durant aquest recorregut, sempre sobre un substrat silici, vam poder observar un paisatge forestal desenvolupat sobre un territori en altres temps conreat i que, posteriorment, ha estat cobert de vegetació, ja sigui d’una manera natural o per repoblacions forestals. A l’inici del nostre recorregut (1000 m) la pineda de pi roig era la dominant però de mica en mica, a mida que pujàvem, la roureda de roure reboll s’anava fent cada vegada més dominant. 


El camí de pujada de Prades al Tossal de la Baltasana.
Abans d'arribar al cim es desenvolupa una roureda de roure
reboll amb pi roig i castanyers [Foto: © Valentí González]
 
El curraià blanc (Cephalanthera longifolia)
és una orquídia molt abundant en les Muntanyes de Prades
i que vam veure en plena floració [Foto: © Àngels Morell]


Sota la pineda de pi roig hi creixien molts
exemplars de joves roures reboll
[Foto: © Ludmila San Vicente]

A les vorades de la roureda de roure reboll viu el
segell de Salomó (Polygonatum odoratum)
[Foto: © Àngels Morell]

L’existència de la roureda de roure reboll és el tret més característic de la vegetació d’aquest lloc. A Catalunya, les Muntanyes de Prades són l’únic lloc on podem gaudir d’aquesta roureda. El roure reboll (Quercus pyrenaica) té una distribució concentrada bàsicament al quadrant nord-occidental de la península Ibèrica i la seva presència a Penyagolosa (País Valencià) i a les Muntanyes de Prades es considera importantíssima des d’un punt de vista biogeogràfic. 

El roure reboll (Quercus pyrenaica) té unes fulles
molt característiques amb lòbuls molt profunds
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Fotografiant una Dactylorhiza sambucina ssp. insularis,
una orquídia que només es troba en les Muntanyes
de Prades [Foto: © Àngels Morell]


Dactylorhiza sambucina ssp. insularis [Foto: © Àngels Morell]

En aquest sector també vam poder observar la brolla d’estepa de muntanya. Aquesta comunitat és característica a les clarianes en els punts més alts d’aquestes muntanyes i als ambients silicis. La planta més important d’aquesta associació vegetal és l’estepa de muntanya (Cistus laurifolius) i destaca la presencia del tamborino (Lavandula stoechas ssp. pedunculata), un cap d’ase, molt rar i característic exclusivament d’aquestes muntanyes i territoris propers, que té com a particularitat, entre d’altres, un peduncle floral força més llarg que la subespècie més comuna. 


A mesura que ens acostàvem al cim del Tossal de
la Baltasana, la roureda de roure reboll s'anava
fent més pura [Foto: © Valentí González]

Centaurea montana ssp. lingulata és una composta
força rara que vam veure en plena floració al cim del Tossal de
la Baltasana [Foto: © Josep Nuet Badia]

Lavandula stoechas ssp. pedunculata
[Foto: © Àngels Morell]


Per la tarda ens van dirigir al sector dels Plans de la Guàrdia, també molt a prop de Prades però amb un substrat calcari. Aquí la roureda de roure reboll ja no es feia i la que predominava era la roureda de roure martinenc amb pi roig. En aquest nou lloc vam poder veure com havia canviat la vegetació pel fet que es tractava d’un indret amb un material geològic diferent al del matí. Les plantes estrictament silíciques havien desaparegut mentre que les exclusivament calcàries feien acte de presencia com ara l'herba blava (Polygala calcarea). 

Erinus alpinus és una escrofulariàcia típica
de les fissures de les roques
[Foto: © Miquel Femenia]

A la tarda, al sector dels Plans de la Guàrdia i
amb un substrat calcari, la vegetació canvia força
respecte el matí [Foto: © Valentí González]

En aquest segon bloc del curs van participar 14 cursetistes.
Durant el mes de juny es durà a terme el tercer bloc dedicat a la diversitat botànica a l’alta muntanya i, concretament, a la flora i vegetació de Prat de Cadí. 
La inscripció per aquest bloc encara es manté oberta i es pot fer a través del web del Centre Excursionista de Catalunya, des d’aquest mateix blog a la pestanya AGENDA o bé personalment a l’Àrea d’Atenció al Soci.

[Text: © Valentí González; fotos: Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Ludmila San Vicente]

Orquídies de Sant Llorenç Savall


La nostra companya i col·laboradora habitual en totes les activitats de l'Equip de Recerca Botànica, Adela Martín, ens ha enviat unes fotografies de dues orquídies que tot just ara comencen la seva floració.
Les imatges han estat fetes el dia 26 de maig, a la font de la Salallacera, al municipi de Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental).
Es tracta de la flor d'abella (Ophrys apifera ssp. apifera) i del clavell violaci (Limodorum abortivum ssp. abortivum). 

Ophrys apifera ssp. apifera
[Foto: © Adela Martín]

Limodorum abortivum ssp. abortivum
[Foto: © Adela Martín]

La flor d'abella és una orquídia molt estesa per tota la terra baixa i la part basal del l'estatge montà. La pilositat i la coloració del label atrau els mascles de les abelles perquè el confonen amb les femelles, fet que facilita la pol·linització.

El clavell violaci té una distribució al llarg de tota la terra baixa. Les seves flors són espectaculars tot i que, en moltes ocasions, no acaben d'obrir-se totalment.

[Text: Valentí González; fotos: Adela Martín]

dilluns, 14 de maig del 2018

Sortida de treball de camp a Vallmanya de Pinós (el Solsonès)


El passat diumenge dia 13 de maig hem dur a terme la sortida de treball de camp del mes de maig de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta vegada i dins del Projecte FitoCAT, hem visitat el sector del bosc del Sala i del bosc de Vilansosa Vell, uns indrets propers al poblet de Vallmanya de Pinós, del municipi de Pinós (el Solsonès).
Aquest espai està situat entre les serres de Pinós, al nord, i la de Castelltallat, al sud. L'espai entre aquestes dues serres és ocupat per una sèrie de serres, turons i valls que desguassen al Cardener a través de les rieres de Vallmanya i de Coaner.

El mas de la Sala i la capella de la Mare de Déu de l'Avellana.
Sobre el casal fortificat de Puigferrers [Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam iniciar el recorregut al peu del gran mas de la Sala, que té al costat la capella de la Mare de Déu de l'Avellana, una capella petita que ha estat restaurada de fa pocs anys (2015). Primer exploràrem un espai orientat al sud a l'oest de la Sala i després continuàrem per un barranquet amb força plantes aquàtiques, com ara Carex pendula, Rorippa nasturtium-aquaticum, Epilobium hirsutum, etc., i més amunt, una roureda amb pinasses, on vam dinar. 

El grup que va participar a l'exploració botànica
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Després de dinar el recorregut ens dugué a una roureda amb jonceda, unes codines fins a uns camps on hi havia una vista magnífica sobre la serra de Pinós i algun sector del Pirineu que estava ben nevat.
La baixada la vam fer per altre barranquet cobert de roureda i encara seguírem per la vora d'uns camps a travessar la riera de Vallmanya on vam fer una altra aturada per anotar les plantes que hi havia.


Una vista del bosc del Sala,
format per pinassa i roure subpirinenc,
que rebrota amb força després de l'incendi de fa anys [Foto: © Josep Nuet Badia]

La serra de Pinós, al fons, amb el bosc del Sala,
a mig terme. Aquesta fotografia sintetitza molt bé el territori
que vam explorar [Foto: © Josep Nuet Badia]

El retorn a la capella de la Mare de Déu de l'Avellana, el vam fer per la carretera asfaltada.
El temps va ser fred i ventós, amb magnífics jocs de núvols que anaven creuant el cel i deixant caure ruixat aquí i allà. Només ens va caure una gotellada abans de dinar.

L'abellera catalana (Oprhys catalaunica)  [Foto: © Josep Nuet Badia]


El gavó fruticós (Ononis fruticosa) que vam trobar al costat de la carretera
prop de Salo  [Foto: © Josep Nuet Badia]

La relació de les plantes observades durant la sortida de treball de camp —confeccionada per Miquel Femenia, Josep Nuet i Jordi Pérez— és la següent:
  1. Acer campestre L.
  2. Acer monspessulanum L.
  3. Aceras anthropophorum (L.) Ait. f.
  4. Achillea millefolium L. subsp. millefolium
  5. Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys
  6. Ajuga iva (L.) Schreb.
  7. Alyssum alyssoides (L.) L.
  8. Amelanchier ovalis Medic.
  9. Anemone hepatica L.
  10. Aphyllanthes monspeliensis L.
  11. Aquilegia vulgaris L.
  12. Arenaria serpyllifolia L.
  13. Astragalus monspessulanus L.
  14. Avenula pratensis L. subsp. iberica St.-Yves.
  15. Biscutella laevigata L.
  16. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
  17. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  18. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  19. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  20. Bromus madritensis L.
  21. Bromus sterilis L.
  22. Bupleurum rigidum L.
  23. Buxus sempervirens L.
  24. Calystegia sepium (L.) R. Br.
  25. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic.
  26. Carduncellus monspeliensis All.
  27. Carduus tenuiflorus Curtis
  28. Carex flacca Schreber
  29. Carex pendula Huds.
  30. Centaurea calcitrapa L.
  31. Centaurea linifolia L. subsp. linifolia
  32. Cephalanthera damasonium (Mill.) Druce*
  33. Cirsium eriophorum (L.) Scop.
  34. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
  35. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  36. Clematis vitalba L.
  37. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. ramosum (Costa) Silvestre
  38. Coriaria myrtifolia L.*
  39. Cornus sanguinea L.
  40. Coronilla emerus L. subsp. emerus
  41. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  42. Crepis sancta (L.) Bornm.
  43. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
  44. Daphne laureola L. subsp. laureola
  45. Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  47. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  48. Epilobium hirsutum L.
  49. Equisetum arvense L.
  50. Equisetum arvense L.
  51. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait. subsp. cicutarium
  52. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  53. Eryngium campestre L.
  54. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
  55. Euphorbia serrata L.
  56. Foeniculum vulgare Mill.
  57. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
  58. Galium aparine L.
  59. Galium lucidum All.
  60. Genista hispanica L. subsp. hispanica
  61. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
  62. Geranium columbinum L.
  63. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
  64. Geranium rotundifolium L.
  65. Globularia vulgaris L.
  66. Glyceria fluitans (L.) R. Br.
  67. Hedera helix L.
  68. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
  69. Helianthemum nummularium (L.) Mill.
  70. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  71. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  72. Helleborus foetidus L.
  73. Hieracium murorum L. [grup]
  74. Hieracium pilosella L. [grup]
  75. Hippocrepis comosa L.
  76. Hordeum murinum L.
  77. Hornungia petraea (L.) Reichenb. subsp. petraea (L.) Reichenb.
  78. Hypericum perforatum L.
  79. Hypochoeris radicata L.
  80. Knautia arvensis (L.) Coult. subsp. subscaposa (Boiss. et Reut.) Maire
  81. Knautia arvernensis (Briq.) Szabó subsp. catalaunica (Briq.) Szabó
  82. Lathyrus latifolius L.
  83. Lathyrus sphaericus Retz.
  84. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  85. Ligustrum vulgare L.
  86. Limodorum abortivum (L.) Swartz subsp. abortivum
  87. Linum catharticum L.
  88. Linum narbonense L.
  89. Lithospermum fruticosum L.
  90. Lonicera etrusca Santi
  91. Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus
  92. Marrubium vulgare L.
  93. Medicago lupulina L.
  94. Mentha longifolia (L.) Huds.
  95. Mentha spicata L.
  96. Mespilus germanica L.
  97. Muscari comosum (L.) Mill.
  98. Muscari neglectum Guss. ex Ten.
  99. Myosotis arvensis (L.) Hill. subsp. arvensis
  100. Onobrychis sativa Lam.
  101. Onobrychis saxatilis (L.) Lam.
  102. Onobrychis viciifolia Scop.
  103. Ononis fruticosa L. subsp. fruticosa*
  104. Ophrys bertolonii Moretii subsp. catalaunica Moretii
  105. Osyris alba L.*
  106. Phragmites australis (Cad.) Steudel
  107. Pimpinella saxifraga L.
  108. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
  109. Plantago lanceolata L.
  110. Poa annua L.
  111. Poa bulbosa L. var. vivipara L.
  112. Poa pratensis L.
  113. Polygala calcarea F.W. Schultz
  114. Potentilla erecta (L.) Räuschel
  115. Potentilla neumanniana Reichenb.
  116. Potentilla reptans L.
  117. Primula veris L. subsp. canescens (Opiz) Hayek ex Lüdi in Hegi
  118. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  119. Prunella vulgaris L.
  120. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
  121. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
  122. Quercus ilex L. subsp. ilex
  123. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
  124. Quercus subpyrenaica E. H. del Villar
  125. Ranunculus bulbosus L.
  126. Ranunculus repens L.
  127. Reseda lutea L.
  128. Reseda phyteuma L.
  129. Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
  130. Rosa pouzinii Tratt.
  131. Rubia peregrina L.
  132. Rubus caesius L.
  133. Rubus canescens DC.
  134. Salix alba L.
  135. Salix atrocinerea Brot.
  136. Sambucus ebulus L.
  137. Sambucus nigra L.
  138. Sanguisorba minor Scop.
  139. Scirpus holoschoenus L.
  140. Sherardia arvensis L.
  141. Sideritis hirsuta L. subsp. hirsuta
  142. Silybum marianum (L.) Gaertn.
  143. Sonchus oleraceus L.
  144. Sorbus domestica L.
  145. Symphytum tuberosum L.
  146. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.
  147. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
  148. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  149. Thalictrum minus L. subsp. minus
  150. Thalictrum tuberosum L.
  151. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl.
  152. Thymus vulgaris L.
  153. Tragopogon pratensis L.
  154. Trifolium pratense L.
  155. Trifolium repens L.
  156. Urtica dioica L. subsp. dioica
  157. Viburnum lantana L.
  158. Vicia peregrina L.
  159. Viola alba Bess.
  160. Viola willkommii Roem.
Les plantes marcades amb un asterisc (*) han estat observades molt a prop de Salo (el Bages), en el marge de la carretera.

[Text i fotos: Josep Nuet Badia]

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser inclou a la seva web informació detallada del 4t Curs de flora alpina a Ulldeter


Al web dels parcs de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, en la pàgina del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, inclou informació del IV Curs de flora alpina a Ulldeter, que organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya i l'Equip de Recerca Botànica del CEC.
La informació que han penjat a la secció d'agenda d'activitats, inclou informació detallada i molt ben explicada del curs. També inclou un enllaç al web del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), per a més informació i inscripcions, i recomana la visita, amb l'enllaç corresponent, al blog de l'Equip de Recerca Botànica del CEC —que aporta els instructors botànics als cursos— per a conèixer les activitats de formació i recerca que porta a terme aquest Equip de botànics amateurs.
Finalment, en la pestanya més informació del final de la notícia, ens permet descarregar el cartell del curs i el programa i altres detalls logístics del curs, en format PDF.
La inclusió d'aquesta informació en el web oficial del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, ens permetrà fer més visible el curs i també és, en certa manera, un reconeixement del parc a la tasca pedagògica i científica de qualitat que fa Centre Excursionista de Catalunya per mitjà de l'Escola de Muntanya i de l'Equip de Recerca Botànica.
Hem de recordar que la direcció del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha concedit al curs una autorització especial per a poder recol·lectar les plantes del parc que calgui determinar amb detall.

Imatge de la interfície del web del
Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
en el qual informa detalladament del IV Curs de flora alpina a Ulldeter,
que organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista
de Catalunya i l'Equip de Recerca Botànica del CEC.