dilluns, 17 de desembre del 2018

Sortida de treball de camp a Collserola (el Vallès Occidental)


El diumenge 15 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de desembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

El grup a la font Groga [Foto: © Josep Nuet Badia]

En aquests cas i en el marc del Projecte FitoCat vam anar als voltants de la font Groga, a Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental. Tot aquest sector és un espai eminentment forestal, força humit i dominat per un dens alzinar amb roures, amb fondals molt ombrívols i impenetrables. 

L'alzinar amb roures d'aquest sector de Collserola és molt dens
i, de vegades, impenetrable [Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut que vam fer començà prop del coll de l’Erola, per una pista que baixa cap el torrent de la Salamandra, després vam apropar-nos fins a la font d’en Sert. D’aquí ens van dirigir cap a la font Groga i van pujar per arribar, de nou, al coll de l’Erola, completant un recorregut circular.

El grup a la font d'en Sert [Foto: © Valentí González]

A la font d'en Sert, observant la vegetació que viu vora de l'aigua
[Foto: © Valentí González]

Durant el matí ens vam dedicar a fer inventaris fitosociològics de l’alzinar, segons la metodologia de l'escola sigmatista de Josias Braun-Blanquet. Aquests inventaris els podrem comparar amb els que vam fer durant la sortida anterior al bosc de Can Ramis. Durant la tarda, ens vam dedicar a prendre nota de les plantes que hi havia.
El grup a l'interior de l'alzinar fent un inventari de vegetació
[Foto: © Valentí González]


Les tauletes tàctils ens permeten portar molta literatura botànica
amb la qual classifiquem les plantes dubtoses [Foto: © Valentí González]


L'observació i la presa de dades és la base de qualsevol estudi
[Foto: © Valentí González]

Vam gaudir d'un dia assolellat però molt fred que ens va obligar a anar molt tapats.

Relació de plantes diferents observades: 
  1. Acer pseudoplatanus L.
  2. Aesculus hippocastanum L.
  3. Apium nodiflorum (L.) Lag.
  4. Aquilegia vulgaris L.
  5. Arbutus unedo L.
  6. Asparagus acutifolius L.
  7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  8. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  9. Carex pendula Huds.
  10. Carex sylvatica Huds. subsp. sylvatica
  11. Castanea sativa Mill.
  12. Cistus salviifolius L.
  13. Clematis vitalba L.
  14. Colutea arborescens L.
  15. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  16. Coriaria myrtifolia L.
  17. Cornus sanguinea L.
  18. Corylus avellana L.
  19. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  20. Doronicum pardalianches L.
  21. Erica arborea L.
  22. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  23. Fraxinus excelsior L.
  24. Genista monspessulana (L.) L. Johnson
  25. Genista triflora Rouy
  26. Geranium robertianum L.
  27. Geum urbanum L.
  28. Hedera helix L.
  29. Lapsana communis L.
  30. Laurus nobilis L.
  31. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  32. Lonicera implexa Ait.
  33. Melissa officinalis L. subsp. officinalis
  34. Phillyrea angustifolia L.
  35. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  36. Pinus halepensis Mill.
  37. Pistacia lentiscus L.
  38. Platanus hybrida Brot
  39. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  40. Prunus avium (L.) L.
  41. Prunus domestica L. subsp. insititia (L.) Bonnier et Layens
  42. Prunus laurocerasus L.
  43. Prunus spinosa L.
  44. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  45. Quercus canariensis Willd.
  46. Quercus ilex L. subsp. ilex
  47. Quercus petraea (Matt.) Liebl.
  48. Quercus pubescens Willd.
  49. Rhamnus alaternus L.
  50. Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
  51. Rosa sempervirens L.
  52. Rubia peregrina L.
  53. Rubus ulmifolius Schott
  54. Ruscus aculeatus L.
  55. Salix atrocinerea Brot.
  56. Sanicula europaea L.
  57. Satureja vulgaris (L.) Fritsch
  58. Smilax aspera L.
  59. Sorbus domestica L.
  60. Sorbus torminalis (L.) Crantz
  61. Viburnum tinus L. subsp. tinus
[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González i Josep Nuet Badia] 

diumenge, 18 de novembre del 2018

L’Equip de Recerca Botànica del CEC presenta l’estudi La fageda de la vall de l’Ingla al Museu Cerdà de Puigcerdà


El cap de setmana del 17 i 18 de novembre s'han celebrat les III Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya «Memorial Oriol Mercadal», al Museu Cerdà de Puigcerdà, organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya


L'entrada al Museu Cerdà de Puigcerdà.
[Foto: © Valentí González]
El Museu Cerdà està ubicat a l'edifici de l'antic
convent de les Carmelites descalces o de clausura.
[Foto: © Josep Nuet Badia]

En aquestes jornades s’hi han presentat 31 comunicacions i 2 conferències amb diferents aspectes de l’arqueologia, del patrimoni, de la història i del medi natural de la Cerdanya. Aquesta edició s’ha fet en record i homenatge a Oriol Mercadal (1963-2017), una gran persona, un gran científic i activista cultural que va ser director del Museu Cerdà. 


Cartell anunciador de les jornades.
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Durant la tarda del dissabte es van presentar les comunicacions relacionades amb el medi natural cerdà i dos membres de l’Equip de Recerca Botànica, Valentí González i Josep Nuet, n'han presentat una referent a l'estudi de la fageda de la vall de l’Ingla, l'única fageda que hi ha a la Cerdanya. Aquest treball compta amb la col·laboració de Romà Rigol i es publicarà pròximament a la revista ERA



Dos moments de la presentació de l'estudi
sobre la fageda de la vall de l'Ingla.

[Foto: © Francesc Vallhonrat]
L'assistència a les jornades va ser notable
durant tot el dia 
[Foto: © Valentí González]

La sessió del dissabte va ser clausurada per Ramon Moliner, president del Consell Comarcal de la Cerdanya, que va destacar el bon nivell de les comunicacions, la bona organització de l’acte i la important assistència de públic.

[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Josep Nuet Badia i Francesc Vallhonrat]
Jornada de treball de camp a la vall de Saltèguet (la Cerdanya)


Aquest dissabte passat, 17 de novembre, els autors del llibre Flora de la vall de Saltèguet (la Molina, la Baixa Cerdanya), Josep Nuet, Valentí González i Francesc Vallhonrat, acompanyats de Carmina Coll, han tornat a visitar aquesta vall per fer unes fotografies generals de paisatge que il·lustraran l’obra. 

La Molina i el Porxo d'Ovella. En aquest punt el
torrent de Saltèguet desguassa al riu d'Alp.

[Foto: © Valentí González]
La vall de Saltèguet amb la seva capçalera emboirada.
A l'esquerra la Pleta de Saltèguet, totalment
desforestada 
[Foto: © Valentí González]


Aquest llibre serà el resultat d’un exhaustiu treball de camp realitzat per la gran majoria dels integrants de l’Equip de Recerca Botànica del CEC, que es va iniciar l’any 2006, just amb el començament de les activitats de l'ERB. Aquest treball te previst la seva finalització a començament de l’any 2019, amb la seva publicació com a treball monogràfic a la revista Miconia


Un dels objectius de la sortida era fotografiar
 les roques que formen la vall per il·lustrar
la part geològica de la introducció del llibre.

[Foto: © Valentí González]


En aquest llibre es presentarà el catàleg detallat de la flora de la vall de Saltèguet. Comptarà amb una àmplia introducció on es tractaran temes com a la geografia de la vall, la seva geologia, la seva hidrologia, aspectes climàtics, la vegetació que hi existeix, etc. També es parlarà de la recerca botànica històrica a la vall i, en general, a la resta de la Cerdanya. La introducció acabarà amb la història del treball efectuat per l’ERB amb l’explicació de com es va organitzar la feina i com es va desenvolupar. 


Des del Roc Blanc (1.760 m d'altitud)
vam fer unes fotografies generals de la
vall des d'un punt situat més al sud.

[Foto: © Valentí González]
Vista de la vall de Saltèguet des del Roc Blanc.
En primer terme, 
 la Muntanya del Paborde
 i en un segon la solana de la vall. 
Les boires entraven pel sector de 
la collada de Toses però no passaven de
 la capçalera de la vall [Foto: © Valentí González]

El gruix de l'obra serà el catàleg de flora amb un comentari detallat i un mapa de distribució de cada un dels 658 tàxons que ho conformen. Aquesta flora compta amb un total de 8.899 citacions recollides durant el treball de camp, de les quals 3.943 corresponen a mostres de plantes herboritzades que han estat dipositades a l’herbari del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) de la Universitat de Barcelona. 

[Text i fotos: © Valentí González]

dilluns, 12 de novembre del 2018

Sortida de treball de camp a Marata (el Vallès Oriental)


El diumenge 11 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

El grup durant el descans per al dinar.
A la fotografia falta Mireia Carreras que també
va assistir a l'excursió
[Foto: © Antonio Román Broto]

En aquests cas i en el marc del Projecte FitoCat vam anar al sector de Marata, concretament al bosc de Can Ramis, al municipi de les Franqueses del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. 

El bosc de Can Ramis és un espai forestal de forma arrodonida, amb una longitud màxima de 1200 m i una amplada màxima de 800 m, envoltat de camps de conreu, enmig de la plana del Vallès i amb unes vistes privilegiades de tot el massís del Montseny.

Els conreus envolten el bosc de Can Ramis. Al fons es dibuixa la
silueta del massís del Montseny
[Foto: © Valentí González]

El bosc de Can Ramis està constituït bàsicament per un alzinar mediterrani molt interessant, que en alguns sectors, els més ombrívols i humits, es fa molt dens i impenetrable. 

Gran part del bosc de Can Ramis té una estructura força
homogènia: un dens alzinar del qual surten, de tant en tant, pins
molt alts
[Foto: © Valentí González]

En els sots la vegetació es fa molt densa i impenetrable.
En un primer terme i a l'esquerra es veu un exemplar
de morera de paper (Broussonetia papyrifera), un arbre
introduït de l'est de l'Àsia que en alguns llocs s'ha
trobat naturalitzat
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Estudiant la flora en un dels sots, humits i ombrívols, que hi ha
al bosc de Can Ramis
[Foto: © Valentí González]

Com a novetat, en aquesta jornada de treball, a més de prendre nota de totes les plantes que vam observar, vam fer una sèrie d'inventaris fitosociològics, segons la metodologia de l'escola sigmatista de Josias Braun-Blanquet, amb dos objectius ben clars: en primer lloc, introduir aquest sistema d'estudi de la vegetació als membres de l'Equip de Recerca Botànica i, en segon lloc, caracteritzar aquest alzinar, del qual hi ha molt poca informació, per poder comparar-lo amb altres alzinars que estudiarem properament. D'aquesta manera, complíem dues de les finalitats més importants que té l'Equip de Recerca Botànica del CEC, com són l'ensenyament dels mètodes d'estudi de la flora i de la vegetació i la pràctica d'aquests mètodes fent una recerca activa. 

En plena presa de dades mentre es feia un dels inventaris botànics.
La recerca activa és una de les finalitats de l'ERB
[Foto: © Àngels Morell]

La jornada va ser molt profitosa i vam realitzar 9 inventaris de vegetació. Vam gaudir d'un dia força assolellat, amb una temperatura força agradable. 

La relació de plantes observades és la següent:
  1. Agrimonia eupatoria L. 
  2. Arbutus unedo L.
  3. Arum italicum Mill.
  4. Asparagus acutifolius L.
  5. Asperula cynanchica L.
  6. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler 
  7. Atriplex patula L.
  8. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  9. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  10. Broussonetia papyrifera (L.) Vent.
  11. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  12. Bupleurum rigidum L.
  13. Calicotome spinosa (L.) Link
  14. Carex sp.
  15. Celtis australis L.
  16. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  17. Cistus albidus L.
  18. Cistus monspeliensis L.
  19. Cistus salviifolius L.
  20. Clematis flammula L.
  21. Clematis vitalba L.
  22. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  23. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  24. Dactylis glomerata L.
  25. Daphne laureola L. subsp. laureola
  26. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  27. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  28. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  29. Echium vulgare L.
  30. Eryngium campestre L.
  31. Fragaria vesca L.
  32. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  33. Geum sylvaticum Pourr.
  34. Hedera helix L.
  35. Hieracium sp.
  36. Juniperus communis L. subsp. communis
  37. Ligustrum vulgare L.
  38. Lonicera periclymenum L.
  39. Mercurialis annua L.
  40. Olea europaea L.
  41. Ononis minutissima L.
  42. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  43. Osyris alba L.
  44. Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth.
  45. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
  46. Phillyrea angustifolia L.
  47. Pinus halepensis Mill.
  48. Pinus pinea L.
  49. Plantago lanceolata L. 
  50. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare
  51. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  52. Psoralea bituminosa L.
  53. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  54. Quercus ilex L. subsp. ilex
  55. Quercus pubescens Willd.
  56. Ranunculus bulbosus L.
  57. Rosa canina L. subsp. dumetorum (Thuill.) Keller et Gams
  58. Rosa sempervirens L.
  59. Rosmarinus officinalis L.
  60. Rubia peregrina L.
  61. Rubus ulmifolius Schott
  62. Ruscus aculeatus L.
  63. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  64. Smilax aspera L.
  65. Sorbus domestica L.
  66. Spartium junceum L.
  67. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
  68. Teucrium polium L.
  69. Thymus vulgaris L.
  70. Ulex parviflorus Pourr.
  71. Verbena officinalis L.
  72. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Antonio Román Broto]

divendres, 9 de novembre del 2018

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), culmina un estudi sobre l'única fageda de la Cerdanya


L'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC), ha dut a terme un estudi fitosociològic de la única fageda que es coneix a la Cerdanya.
Es tracta d'una fageda localitzada al fons de la vall de l'Ingla, envoltada d'avetoses i de pinedes de pi negre.
 
Un faig molt gros a la fageda de la vall de l'Ingla
[Foto: © Josep Nuet Badia]

En diferents visites a la vall de l'Ingla s'han elaborat onze inventaris de vegetació que han permès conèixer a quina de les comunitats de fageda pertanyen.
Aquest mateix treball fa un estudi comparatiu entre les fagedes del vessant meridional de la serra de Cadí —com ara les valls de Gresolet i de Gréixer—  i les fagedes de la vall de l'Ingla, el qual permet extreure una sèrie de conclusions molt interessants.
Aquest estudi, que han fet Valentí González i Josep Nuet, amb la col·laboració de Romà Rigol, serà presentat en les III Jornades d'Estudis Comarcals de la Cerdanya - Memorial Oriol Mercadal, que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya, i se celebraran al Museu Cerdà de Puigcerdà, el proper dissabte, 17 de novembre del 2018.
Aquest any les Jornades es faran en record i homenatge a Oriol Mercadal (1963-2017), una gran persona, un gran científic i activista cultural que va ser director del Museu Cerdà.

dimarts, 23 d’octubre del 2018

Sortida de treball de camp al Roc de la Guàrdia (Osona)



El diumenge 21 d'octubre vàrem fer la primera sortida de treball de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya corresponent al curs 2018-2019. 
En aquest cas i dins del Projecte FitoCAT vam anar al sector del Roc de la Guàrdia, en el municipi dels Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona.



El grup al cim del Roc de la Guàrdia
[Foto: Josep Nuet Badia, 21-octubre-2018]

El Roc de la Guàrdia és un turó de 891 m d’alçada, a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Al cim hi trobem dos miradors: el mirador del Roc Gros amb bones vistes cap el massís del Montseny i les poblacions dels Hostalets de Balenyà i Centelles, i el mirador del Pirineu amb àmplies vistes de la Plana de Vic, del Collsacabra, del Puigsacalm i d’un sector important del Pirineu oriental.



Vista del petit altiplà del cim del Roc de la Guàrdia.
Aquesta muntanya és emblemàtica per a la població
dels Hostalets de Balenyà i molt concorreguda
pels excursionistes
[Foto: Josep Nuet Badia, 21-octubre-2018]

Vistes des del mirador del Roc Gros. En primer terme
tenim un mosaic de bosc i camps de conreu,
amb els
 Hostalets de Balenyà. Al fons part del massís del
Montseny: el Matagalls, la Calma i el Tagamanent


[Foto: Valentí González, 21-octubre-2018]

Vistes des del mirador dels Pirineus. La població de Tona
es veu a la dreta. A la línia de muntanyes del fons
s'endevina part del Collsacabra, a la dreta,
i el Puigmal, a l'esquerra

[Foto: Valentí González, 21-octubre-2018]

Vam iniciar el recorregut a les Roquetes pujant fins al collet de la Guàrdia passant per la masia del Grau del Racó. Des d'aquí vam pujar fins el Roc de la Guàrdia on vam visitar els miradors del Roc Gros i dels Pirineus. La baixada va ser pel nord i nord-est del Roc, completant un circuit circular.


Estudiant les plantes que es feien al camí de pujada
al Roc de la Guàrdia
 [Foto: Àngels Morell, 21-octubre-2018]

En el paisatge del lloc visitat dominen les rouredes de roure martinenc amb pi roig i alzines. A les clarianes s'hi fan les timonedes, les joncedes, els llistonars i els fenassars. Als llocs més rocosos i assolellats és abundant el garric.


Als ambients més orientats al sud i esclarissats
vivien petites plantes típiques dels ambients
més mediterranis

[Foto: Àngels Morell, 21-octubre-2018]

Vam gaudir d'un dia força assolellat i calorós.

La relació de les plantes observades és la següent:

  1. Acer campestre L.
  2. Acer monspessulanum L.
  3. Acer monspessulanum L. ssp. martinii (Jord.) P. Fourn.
  4. Acer opalus Mill. ssp. opalus
  5. Agrimonia eupatoria L.
  6. Amelanchier ovalis Medic.
  7. Anemone hepatica L.
  8. Antirrhinum majus L.
  9. Aphyllanthes monspeliensis L.
  10. Arbutus unedo L.
  11. Astragalus monspessulanus L.
  12. Atractylis humilis L.
  13. Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz
  14. Avenula pratensis (L.) Dumort.
  15. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  16. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  17. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  18. Bupleurum fruticescens L. ssp. fruticescens
  19. Bupleurum rigidum L.
  20. Buxus sempervirens L.
  21. Campanula persicifolia L.
  22. Campanula speciosa Pourr. ssp. affinis (Schultes in Roem. et Schultes) F. Q.
  23. Campanula trachelium L.
  24. Carduncellus monspelliensium All.
  25. Carex flacca Schreber
  26. Carlina acanthifolia All. ssp. cynara (Pourr. ex Duby) Arcang.
  27. Carlina vulgaris L. ssp. vulgaris
  28. Catananche caerulea L.
  29. Centaurea jacea L. ssp. vinyalsii (Senn.) O. Bolòs, Nuet et Panareda
  30. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
  31. Cirsium tuberosum (L.) All. ssp. tuberosum
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis vitalba L.
  34. Cornus sanguinea L. ssp. sanguinea
  35. Coronilla emerus L. ssp. emerus
  36. Corylus avellana L.
  37. Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna
  38. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
  39. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
  40. Dactylis glomerata L. ssp. glomerata
  41. Daphne laureola L. ssp. laureola
  42. Daucus carota L.
  43. Dianthus seguieri Vill.
  44. Digitalis lutea L. ssp. lutea
  45. Dipcadi serotinum (L.) Medic. ssp. serotinum
  46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  47. Dorycnium pentaphyllum Scop. ssp. pentaphyllum
  48. Echinops ritro L. ssp. ritro
  49. Echium vulgare L.
  50. Epipactis helleborine (L.) Crantz
  51. Erica arborea L.
  52. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
  53. Eryngium campestre L.
  54. Euphorbia amygdaloides L. ssp. amygdaloides
  55. Euphorbia characias L.
  56. Euphorbia flavicoma DC. ssp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et J. Vigo
  57. Euphrasia stricta D. Wolff ex J. F. Lehm. ssp. pectinata (Ten.) P. Fourn.
  58. Fragaria vesca L.
  59. Fumana ericoides (Cav.) Gandg.
  60. Galium maritimum L.
  61. Genista hispanica L.
  62. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. ssp. scorpius
  63. Gentiana ciliata L.
  64. Geum urbanum L.
  65. Globularia cordifolia L.
  66. Hedera helix L.
  67. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
  68. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  69. Helleborus foetidus L.
  70. Hippocrepis comosa L. ssp. comosa
  71. Hypericum montanum L.
  72. Hypericum perforatum L.
  73. Hypochoeris radicata L.
  74. Inula conyza DC.
  75. Inula salicina L.
  76. Juncus articulatus L.
  77. Juniperus communis L. ssp. communis
  78. Juniperus oxycedrus L.
  79. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
  80. Laserpitium latifolium L.
  81. Lavandula latifolia Medic.
  82. Leucanthemum vulgare Lam.
  83. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  84. Ligustrum vulgare L.
  85. Lonicera etrusca Santi
  86. Lonicera xylosteum L.
  87. Melittis melissophyllum L. ssp. melissophyllum
  88. Molinia coerulea (L.) Moench
  89. Odontides luteus (L.) Clairville
  90. Origanum vulgare L.
  91. Picris hieracioides L.
  92. Pimpinella saxifraga L.
  93. Pinus halepensis Mill.
  94. Pinus sylvestris L.
  95. Plantago albicans L.
  96. Plantago lanceolata L.
  97. Plantago media L.
  98. Polygala calcarea F.W. Schultz
  99. Populus nigra L.
  100. Potentilla neumanniana Reichenb.
  101. Primula veris L. ssp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
  102. Prunella grandiflora (L.) Scholler ssp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  103. Prunella vulgaris L.
  104. Prunus spinosa L.
  105. Psoralea bituminosa L.
  106. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  107. Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.
  108. Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau
  109. Pyrus malus L.
  110. Quercus coccifera L. ssp. coccifera
  111. Quercus ilex L. ssp. ilex
  112. Quercus pubescens Willd.
  113. Ranunculus bulbosus L.
  114. Rhamnus alaternus L.
  115. Rhamnus saxatilis Jacq. ssp. saxatilis
  116. Rosa canina L. ssp. canina
  117. Rubia peregrina L.
  118. Rubus ulmifolius Schott
  119. Salix caprea L.
  120. Sanguisorba minor Scop.
  121. Santolina chamaecyparissus L.
  122. Satureja montana L.
  123. Satureja vulgaris (L.) Fritsch
  124. Scabiosa columbaria L.
  125. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  126. Sideritis hirsuta L.
  127. Silene nutans L.
  128. Solidago virgaurea L.
  129. Sonchus tenerrimus L.
  130. Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria
  131. Sorbus domestica L.
  132. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  133. Staehelina dubia L
  134. Stipa offneri Breistr.
  135. Succisa pratensis Moench
  136. Teucrium chamaedrys L. ssp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  137. Teucrium polium L. ssp. polium
  138. Teucrium pyrenaicum L.
  139. Thymus serpyllum L.
  140. Thymus vulgaris L.
  141. Trifolium pratense L.
  142. Ulmus minor Mill.
  143. Viburnum lantana L.
  144. Viola alba Bess.
  145. Viola hirta L.
  146. Viola willkommii Roem 
[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Josep Nuet Badia i Àngels Morell]