diumenge, 15 de desembre del 2019

Sortida de treball de camp a la muntanya de Sant Antoni (el Baix Llobregat)


El passat dissabte dia 14 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de desembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar la muntanya de Sant Antoni, al municipi de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat.

El grup al davant de l'ermita de Sant Antoni,
al cim del Montpedrós
[Foto: © Valentí González]

La muntanya de Sant Antoni, també coneguda com Montpedrós, és una muntanya de 350 m d’altitud i en el seu cim hi ha l’ermita de Sant Antoni. Es troba entre tres municipis: Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

El recorregut que vàrem fer començà al final del carrer Ginesta de Santa Coloma de Cervelló i continuà per la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts. Al poc temps agafàrem un corriol que puja i passa pel costat de la Roca Dreta. Aquesta roca, d’uns 15 metres d’alçada i de paret vertical, està amagada al mig d’un alzinar i té preparada una petita via ferrada. 


Al mig de l'alzinar, al costat de la Roca Dreta
[Foto: © Àngels Morell]
Sobre la Roca Dreta viu el polipodi
(Polypodium vulgare ssp. serrulatum)

[Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut continuà fins arribar a un dipòsit d’aigua. Des d’aquí vam pujar fins el cim de la muntanya pel corriol que surt cap a la carena i vam deixar la pista d’accés normal a la dreta. Aquest corriol passa pel mig d'una vegetació de brolles i garrigues i ens va permetre veure tot un conjunt de roques poblades de moltes espècies de líquens, alguns dels quals força rars.

El color groc llimona del líquen Acarospora destacava
en algunes de les roques que havia al cim del Montpedrós
[Foto: © Valentí González]


Vam dinar al cim, al costat de l’ermita i entre les restes, ja molt amagades, d’un antic castell medieval. Gràcies als forts vents dels dies anteriors, que havien netejat l’atmosfera, vam gaudir d’unes vistes magnífiques dels Pirineus (Port del Comte, serra de Cadí, serra del Verd, Pedraforca, Ensija, Tosa d’Alp, Puigmal, sector de Núria), en gran part nevats. També es veia molt bé la muntanya de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, els cingles de Gallifa i de Bertí, el Matagalls i el turó de l’Home, la serra de Collserola, la plana de Barcelona, el delta del Llobregat i gran part del massís del Garraf- Ordal. La baixada es va fer per la carena de la Torrassa, al nord-oest. De baixada vam poder visitar una pedra que té gravats diversos símbols megalítics que podrien ser de l’edat del Bronze o del final del Neolític i les restes d’una torre de defensa de l’antic castell: la Torrassa. Travessàrem un alzinar força frondós i vam arribar de nou a la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts i vam tornar fins els cotxes. 

Davant la pedra amb gravats megalítics
[Foto: © Àngels Morell]

El paisatge general que vam observar és un espai forestal en el qual l'alzinar predomina en els vessants obacs. En canvi, als vessants més assolellats domina la brolla però amb un recobriment arbori de pi blanc. Aquesta brolla és substituïda per la garriga, als llocs més rocosos i pendents. Els fondos obacs estaven coberts per bardisses, sobretot d'arítjol, molt denses i impenetrables. 

A la brolla era força abundant l'arboç (Arbutus unedo)
[Foto: © Àngels Morell]
Als marges dels boscos es podia trobar
l'espantallops (Colutea arborescens)

[Foto: © Maria Congost]
Sobre les roques i en llocs ombrívols
vivien diverses espècies de falgueres

[Foto: © Maria Congost]
Als fondos ombrívols es desenvolupava una bardissa
exuberant
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat però una mica ventós a primera hora del matí, amb unes temperatures força agradables per ser desembre. A última hora del dia el cel es va tapar una mica.

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Agave americana L.
  2. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  3. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  4. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
  5. Arbutus unedo L.
  6. Arctium minus Bernh.
  7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
  8. Asparagus acutifolius L.
  9. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  10. Asplenium trichomanes L.
  11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  13. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  14. Cardamine hirsuta L.
  15. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
  16. Centaurea melitensis L.
  17. Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  18. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  19. Cistus albidus L.
  20. Cistus monspeliensis L.
  21. Cistus salviifolius L.
  22. Clematis flammula L.
  23. Colutea arborescens L.
  24. Convolvulus althaeoides L.
  25. Coriaria myrtifolia L.
  26. Cynosurus echinatus L.
  27. Dactylis glomerata L.
  28. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  29. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  30. Echium vulgare L.
  31. Erica arborea L.
  32. Erica multiflora L.
  33. Euphorbia characias L.
  34. Ficus carica L.
  35. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  36. Galactites tomentosa Moench
  37. Galium maritimum L.
  38. Geranium columbinum L.
  39. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  40. Geranium rotundifolium L.
  41. Gladiolus [s. l.]
  42. Globularia alypum L.
  43. Hedera helix L.
  44. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  45. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  46. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. villosa Pignatti
  47. Hypericum perforatum L.
  48. Inula viscosa (L.) Ait.
  49. Juniperus oxycedrus L.
  50. Lonicera implexa Ait.
  51. Mercurialis annua L.
  52. Moehringia pentandra Gay
  53. Olea europaea L.
  54. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  55. Pallenis spinosa (L.) Cass.
  56. Parietaria officinalis L.
  57. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  58. Phillyrea angustifolia L.
  59. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  60. Pinus halepensis Mill.
  61. Pistacia lentiscus L.
  62. Plantago lanceolata L.
  63. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
  64. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  65. Polypogon viridis (Gouan) Breistr.
  66. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb
  67. Prunus mahaleb L.
  68. Psoralea bituminosa L.
  69. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  70. Quercus coccifera L.
  71. Quercus ilex L. subsp. ilex
  72. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
  73. Quercus petraea (Matt.) Liebl.
  74. Quercus pubescens Willd.
  75. Quercus pubescensXpetraea
  76. Reichardia picroides (L.) Roth
  77. Rhamnus alaternus L.
  78. Rosmarinus officinalis L.
  79. Rubia peregrina L.
  80. Rubus canescens DC.
  81. Rubus ulmifolius Schott
  82. Ruscus aculeatus L.
  83. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  84. Sanguisorba minor Scop.
  85. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  86. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  87. Smilax aspera L.
  88. Sonchus oleraceus L.
  89. Sonchus tenerrimus L.
  90. Sorbus domestica L.
  91. Spartium junceum L.
  92. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  93. Ulex parviflorus Pourr.
  94. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  95. Viburnum tinus L. subsp. tinus
[Text: © Valentí González; fotos: © Maria Congost, Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]  

diumenge, 1 de desembre del 2019

Presentació del projecte Flora vascular del Montbaig – Montpedrós (el Baix Llobregat)


El dissabte 30 de novembre passat va tenir lloc la 1a Jornada d’Investigació Santboiana. Aquest acte ha estat organitzat per La Rutlla - Centre d’Estudis Santboians i es va celebrar a La Gralla, el casal del barri de Casablanca, del municipi de Sant Boi de Llobregat.

En aquesta jornada es presentaren 18 ponències relacionades amb la vila de Sant Boi de Llobregat, fetes per estudiosos de diferents temàtiques com ara l’arqueologia, la ciència, la història, la geografia, la tecnologia, les lluites socials, la botànica, etc. A més, cada ponent va entregar un article que tractava del tema de la seva ponència però d'una manera més extensa. Amb els 18 articles es farà una publicació commemorativa de l'acte.


Cartell anunciador de la
1a Jornada d'Investigació Santboiana

El membre de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya i veí de Sant Boi de Llobregat, Valentí González, presentà el projecte anomenat Flora vascular del Montbaig - Montpedrós (el Baix Llobregat). Aquest estudi, que ha començat aquest any, està en ple procés d’execució i en aquesta jornada es va explicar tot el mètode de treball i es van presentar els primers resultats, evidentment tots parcials, fruits de la recerca feta durant la primera temporada. 


Dos moments de la presentació de la
ponència sobre la flora del Montbaig - Montpedrós
[Foto: Rosa Romero]

L’espai del Montbaig - Montpedrós és una zona natural que té dues muntanyes als seus extrems que el caracteritzen: la muntanya de Sant Ramon (Montbaig) i la muntanya de Sant Antoni (Montpedrós). Aquests dos cims i la carena que els uneix conformen un perfil icònic per als habitants de les poblacions que els envolten i, darrerament, han esdevingut en un espai de gaudi per a la gent i, per tant, en un element de qualitat de vida. 


Capvespre sobre el Montbaig - Montpedrós
[Foto: Paqui Pérez]

La conservació d’aquest espai requereix el coneixement dels seus valors naturals i aquest estudi aportarà molta informació sobre l’estat de conservació dels seus hàbitats i serà una eina importantíssima per a la seva gestió. 


L'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i la presidenta
de La Rutlla - Centre d'Estudis Santboians
en el moment de la presentació

[Foto: Valentí González]

L’acte va ser presentat per Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, i per Maria Lledó, presidenta de La Rutlla - Centre d’Estudis Santboians. La jornada va ser un èxit per la qualitat dels treballs presentats i per la important assistència de públic al llarg de tot el dia. Aquests fets han encoratjat els organitzadors, que ja tenen prevista per l’any 2020 la celebració de la segona jornada.

[Text: Valentí González]

dilluns, 11 de novembre del 2019

Sortida de treball de camp a Sant Llop de Viabrea (la Selva)


El passat dissabte dia 9 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar els voltants de Sant Llop de Viabrea, al municipi de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva. 

El grup sota un roure africà (Quercus canariensis) 
[Foto: © Valentí González]

Sant Llop de Viabrea és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d’altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.
Façana principal de Sant Llop de Viabrea
A dalt té un campanar de cadireta de dos ulls
d'arc de mig punt
 [Foto: © Valentí González]

El recorregut que vàrem fer començà a la mateixa església i continuà cap la serra del Llamp, al nord. Vàrem visitar el sot de Llancers i el sot d’en Poncella, on va acabar el recorregut. La tornada es va fer pel mateix camí. 

Apuntant les plantes que viuen a les brolles
[Foto: © Valentí González]
Tot i que el novembre no és una bona època per a
la floració de les plantes, hi vam trobar molts
arbustos carregats de fruits
[Foto: © Valentí González]

El paisatge general que vam observar és el d’un bosc molt esclarissat d’alzina (Quercus ilex ssp. ilex), sureda (Quercus suber) i pinastre (Pinus pinaster), amb un sotabosc de brolla, principalment constituïda per bruc d’escombres (Erica scoparia). El paisatge és molt obert i en plena regeneració després de l’important incendi que va afectar tota aquesta zona fa uns 15 anys. A les obagues l’alzinar amb roures estava força ben constituït i als sots hi havia una rica flora associada als llocs humits dels fondals. 


Al sot d'en Poncella [Foto: © Elena Juliachs]
Al sot d'en Poncella hi vam trobar una vegetació
molt rica en plantes típiques dels fondals humits
[Foto: © Valentí González]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat, que ens va permetre tenir bones vistes cap el sector del Montseny i cap a el castell de Montsoriu. A la tarda, però, el cel es va tapar una mica. Les temperatures van ser fredes a primera hora del matí i agradables durant la resta del dia.

L'englantiner (Rosa sempervirens) era molt
abundant al bosc. Es trobava fructificat

 [Foto: © Maria Congost]

El turó de Morou (1312 m) des de prop
de Sant Llop de Viabrea
 [Foto: © Valentí González]

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Ajuga reptans L.
  2. Amaranthus retroflexus L.
  3. Andryala integrifolia L.
  4. Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris
  5. Arbutus unedo L.
  6. Arctium minus Bernh.
  7. Artemisia verlotiorum Lamotte
  8. Arum italicum Mill.
  9. Arundo donax L.
  10. Asparagus acutifolius L.
  11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  12. Aster pilosus Willd.
  13. Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
  14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  15. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  16. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  17. Bromus catharticus Vahl
  18. Calicotome spinosa (L.) Link
  19. Calluna vulgaris (L.) Hull
  20. Cardamine hirsuta L.
  21. Cardamine impatiens L.
  22. Carex flacca Schreber
  23. Carex pendula Huds.
  24. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
  25. Celtis australis L.
  26. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
  27. Chelidonium majus L.
  28. Chenopodium album L.
  29. Chenopodium ambrosioides L.
  30. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  31. Cistus monspeliensis L.
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis flammula L.
  34. Clematis vitalba L.
  35. Convolvulus arvensis L.
  36. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  37. Cornus sanguinea L.
  38. Corylus avellana L.
  39. Crataegus monogyna Jacq.
  40. Cynosurus echinatus L.
  41. Cyperus eragrostis Lam.
  42. Dactylis glomerata L.
  43. Daphne gnidium L.
  44. Datura stramonium L.
  45. Daucus carota L.
  46. Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
  47. Dipsacus fullonum L.
  48. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  49. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  50. Echium vulgare L.
  51. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
  52. Eragrostis barrelieri Daveau
  53. Erica arborea L.
  54. Erica scoparia L. subsp. scoparia
  55. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  56. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  57. Euphorbia maculata L.
  58. Filipendula vulgaris Moench
  59. Genista triflora Rouy
  60. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
  61. Geum urbanum L.
  62. Hedera helix L.
  63. Hypochaeris radicata L.
  64. Inula viscosa (L.) Ait.
  65. Juncus articulatus L.
  66. Juncus conglomeratus L.
  67. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
  68. Leucanthemum vulgare Lam.
  69. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  70. Malva sylvestris L.
  71. Mentha pulegium L.
  72. Mercurialis annua L.
  73. Mirabilis jalapa L.
  74. Odontides lutea (L.) Clairville
  75. Origanum vulgare L.
  76. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  77. Osyris alba L.
  78. Oxalis corniculata L.
  79. Parietaria officinalis L.
  80. Paspalum dilatatum Poiret in Lam.
  81. Paspalum distichum L.
  82. Peucedanum officinale L.
  83. Phillyrea angustifolia L.
  84. Phytolacca americana L.
  85. Pinus halepensis Mill.
  86. Pinus pinaster Ait.
  87. Pistacia lentiscus L.
  88. Plantago coronopus L.
  89. Plantago lanceolata L.
  90. Polygonum persicaria L.
  91. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  92. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  93. Populus nigra L.
  94. Populus tremula L.
  95. Portulaca oleracea L.
  96. Potentilla neumanniana Reichenb.
  97. Potentilla reptans L.
  98. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  99. Prunella vulgaris L.
  100. Prunus spinosa L.
  101. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  102. Pyrus malus L.
  103. Quercus canariensis Willd.
  104. Quercus canariensisXpubescens
  105. Quercus ilex L. subsp. ilex
  106. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
  107. Quercus pubescens Willd.
  108. Quercus suber L.
  109. Ranunculus bulbosus L.
  110. Ranunculus repens L.
  111. Robinia pseudoacacia L.
  112. Rosa sempervirens L.
  113. Rubia peregrina L.
  114. Rubus canescens DC.
  115. Rubus ulmifolius Schott
  116. Ruscus aculeatus L.
  117. Salix cinerea L.
  118. Sambucus ebulus L.
  119. Sambucus nigra L.
  120. Sanguisorba minor Scop.
  121. Saponaria officinalis L.
  122. Sarothamnus arboreus (Desf.) Webb subsp. catalaunicus (Webb) C. Vic.
  123. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  124. Sedum telephium L. subsp. maximum (L.) Krock.
  125. Setaria pumila (Poiret) Schultes in Schultes et Schultes f.
  126. Setaria verticillata (L.) Beauv.
  127. Smilax aspera L. subsp. aspera
  128. Solanum nigrum L. subsp. nigrum
  129. Sonchus tenerrimus L.
  130. Sorbus torminalis (L.) Crantz
  131. Sorghum halepense (L.) Pers.
  132. Spartium junceum L.
  133. Sporobolus indicus (L.) R. Br.
  134. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  135. Stellaria media (L.) Vill.
  136. Succisa pratensis Moench
  137. Teucrium scorodonia L.
  138. Ulex parviflorus Pourr.
  139. Ulmus minor Mill.
  140. Verbena officinalis L.
  141. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  142. Viola sylvestris Lam.
  143. Xanthium spinosum L.

[Text: © Valentí González; fotos:
© Maria Congost, Valentí González i Elena Juliachs

divendres, 1 de novembre del 2019

L’Equip de Recerca Botànica publica un estudi sobre la vall de Saltèguet (la Cerdanya)


Aquest estudi, que s’inicià l’any 2006, ha culminat amb la publicació de dos volums que han inaugurat una nova línia de publicacions de recerca botànica que apareixen sota el títol Monografies a Miconia – revista botànica catalana independent.
Amb aquestes publicacions finalitza el primer projecte científic col·lectiu iniciat per l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

Mercadal, Oriol; González, Valentí; Nuet Badia, Josep & Vallhonrat, Francesc, 2019.
La vall de Saltèguet (la Cerdanya). El medi físic i l’ocupació humana.
Miconia (Monografies, 1): 1-143.

Estudi geograficohistòric sobre la vall de Saltèguet, tributària de la ribera d’Alp a la Molina, en el sector est de la Cerdanya (Catalunya), en el cor dels Pirineus.
Ha estat fet amb motiu de la confecció del catàleg de la flora de la vall de Saltèguet, que és publicat en un segon volum de Miconia (Monografies, 2).
L’estudi cobreix la vall hidrogràfica completa i comprèn part dels termes municipals d’Oceja i Palau de Cerdanya —que corresponen a l’Alta Cerdanya, sota administració de l’Estat francès—, i d’Alp, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà —que corresponen a la Baixa Cerdanya, sota administració de l’Estat espanyol— i, una petita part del terme municipal de Toses (el Ripollès).
El present volum inclou dos gran capítols. El primer, dedicat al medi físic de la vall de Saltèguet, amb els capítols clàssics dels estudis geogràfics: la situació geogràfica i el relleu, el clima, les aigües, la vegetació i la influència de l’home en la vegetació de la vall.
El segon gran capítol és un text pòstum d’Oriol Mercadal —arqueòleg i historiador especialista en la història de la Cerdanya—, que fou director del Museu Cerdà de Puigcerdà, i que ara publiquem a cura de Sara Aliaga. Comprèn una síntesi extensa i documentada del poblament humà a la vall de Saltèguet, a partir de la prehistòria fins als nostres dies.
Cada un dels dos grans capítols del medi físic i de l’ocupació humana es clou amb una extensa bibliografia. 

González, Valentí; Nuet Badia, Josep & Vallhonrat, Francesc, 2019.
La vall de Saltèguet (la Cerdanya). La flora.
Miconia (Monografies, 2): 1-631.

Catàleg de la flora de la vall de Saltèguet, tributària de la ribera d’Alp a la Molina, al sector est de la Cerdanya (Catalunya).
L’estudi cobreix la vall hidrogràfica completa i comprèn part dels termes municipals d’Oceja i Palau de Cerdanya —que corresponen a l’Alta Cerdanya, sota administració de l’estat francès— i d’Alp, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà —que corresponen a la Baixa Cerdanya, sota administració de l’estat espanyol— i, ocasionalment, part del terme municipal de Toses (el Ripollès). El catàleg florístic conté un total de 656 tàxons.
El treball de camp fou dut a terme durant els anys 2006-2010 per uns quants equips que van treballar en l’exploració de tota la vall. Posteriorment es determinaren els plecs d’herbari tasca que durà molts mesos i que es va dur a terme en el laboratori del local social del Centre Excursionista de Catalunya, en les trobades setmanals. La feina va continuar amb la revisió dels plecs determinats, la confecció de les etiquetes i la preparació dels plecs per a lliurar-los a l’herbari.
Els plecs recol·lectats han estat donats a l’herbari de la Universitat de Barcelona (BCN). L’obra ha estat redactada per un grup reduït, que s’ha ocupat de l’extracció de les dades de les bases de dades, l’ordenació i la redacció del text i la confecció dels mapes, a més de la maquetació del llibre.

Podeu consultar i descarregar gratuïtament els volums de la sèrie Monografies aquí.

Podeu comprar en format paper els volums de la sèrie Monografies aquí.

[Text: © Valentí González i Josep Nuet Badia]

dimarts, 15 d’octubre del 2019

El CEC rebutja la sentència contra els polítics electes i líders d’entitats socials


En saber-se la sentència, el Centre Excursionista de Catalunya ha enviat una nota i ha signat un manifest amb centenars d'entitats d'acció social rebutjant la sentència. 

«Des del CEC ens sumem a la indignació general per una sentència que qüestiona drets fonamentals i manté a la presó polítics electes i líders d’entitats socials per accions polítiques no violentes.
Com a entitat al servei del país, volem contribuir a reforçar la cohesió i la convivència des de la fermesa en les reivindicacions dels drets democràtics i les llibertats.»



L'Equip de Recerca Botànica se suma a aquest rebuig i denuncia les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets de manifestació, d'expressió, de lliure associació i de dissidència política.
Com a signe de rebuig, el dijous dia 17 d'octubre farà vaga.