dilluns, 11 de novembre del 2019

Sortida de treball de camp a Sant Llop de Viabrea (la Selva)


El passat dissabte dia 9 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar els voltants de Sant Llop de Viabrea, al municipi de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva. 

El grup sota un roure africà (Quercus canariensis) 
[Foto: © Valentí González]

Sant Llop de Viabrea és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d’altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.
Façana principal de Sant Llop de Viabrea
A dalt té un campanar de cadireta de dos ulls
d'arc de mig punt
 [Foto: © Valentí González]

El recorregut que vàrem fer començà a la mateixa església i continuà cap la serra del Llamp, al nord. Vàrem visitar el sot de Llancers i el sot d’en Poncella, on va acabar el recorregut. La tornada es va fer pel mateix camí. 

Apuntant les plantes que viuen a les brolles
[Foto: © Valentí González]
Tot i que el novembre no és una bona època per a
la floració de les plantes, hi vam trobar molts
arbustos carregats de fruits
[Foto: © Valentí González]

El paisatge general que vam observar és el d’un bosc molt esclarissat d’alzina (Quercus ilex ssp. ilex), sureda (Quercus suber) i pinastre (Pinus pinaster), amb un sotabosc de brolla, principalment constituïda per bruc d’escombres (Erica scoparia). El paisatge és molt obert i en plena regeneració després de l’important incendi que va afectar tota aquesta zona fa uns 15 anys. A les obagues l’alzinar amb roures estava força ben constituït i als sots hi havia una rica flora associada als llocs humits dels fondals. 


Al sot d'en Poncella [Foto: © Elena Juliachs]
Al sot d'en Poncella hi vam trobar una vegetació
molt rica en plantes típiques dels fondals humits
[Foto: © Valentí González]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat, que ens va permetre tenir bones vistes cap el sector del Montseny i cap a el castell de Montsoriu. A la tarda, però, el cel es va tapar una mica. Les temperatures van ser fredes a primera hora del matí i agradables durant la resta del dia.

L'englantiner (Rosa sempervirens) era molt
abundant al bosc. Es trobava fructificat

 [Foto: © Maria Congost]

El turó de Morou (1312 m) des de prop
de Sant Llop de Viabrea
 [Foto: © Valentí González]

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Ajuga reptans L.
  2. Amaranthus retroflexus L.
  3. Andryala integrifolia L.
  4. Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris
  5. Arbutus unedo L.
  6. Arctium minus Bernh.
  7. Artemisia verlotiorum Lamotte
  8. Arum italicum Mill.
  9. Arundo donax L.
  10. Asparagus acutifolius L.
  11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  12. Aster pilosus Willd.
  13. Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
  14. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  15. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  16. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  17. Bromus catharticus Vahl
  18. Calicotome spinosa (L.) Link
  19. Calluna vulgaris (L.) Hull
  20. Cardamine hirsuta L.
  21. Cardamine impatiens L.
  22. Carex flacca Schreber
  23. Carex pendula Huds.
  24. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
  25. Celtis australis L.
  26. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
  27. Chelidonium majus L.
  28. Chenopodium album L.
  29. Chenopodium ambrosioides L.
  30. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  31. Cistus monspeliensis L.
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis flammula L.
  34. Clematis vitalba L.
  35. Convolvulus arvensis L.
  36. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  37. Cornus sanguinea L.
  38. Corylus avellana L.
  39. Crataegus monogyna Jacq.
  40. Cynosurus echinatus L.
  41. Cyperus eragrostis Lam.
  42. Dactylis glomerata L.
  43. Daphne gnidium L.
  44. Datura stramonium L.
  45. Daucus carota L.
  46. Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
  47. Dipsacus fullonum L.
  48. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  49. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  50. Echium vulgare L.
  51. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
  52. Eragrostis barrelieri Daveau
  53. Erica arborea L.
  54. Erica scoparia L. subsp. scoparia
  55. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  56. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  57. Euphorbia maculata L.
  58. Filipendula vulgaris Moench
  59. Genista triflora Rouy
  60. Geranium robertianum L. subsp. robertianum
  61. Geum urbanum L.
  62. Hedera helix L.
  63. Hypochaeris radicata L.
  64. Inula viscosa (L.) Ait.
  65. Juncus articulatus L.
  66. Juncus conglomeratus L.
  67. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
  68. Leucanthemum vulgare Lam.
  69. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  70. Malva sylvestris L.
  71. Mentha pulegium L.
  72. Mercurialis annua L.
  73. Mirabilis jalapa L.
  74. Odontides lutea (L.) Clairville
  75. Origanum vulgare L.
  76. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  77. Osyris alba L.
  78. Oxalis corniculata L.
  79. Parietaria officinalis L.
  80. Paspalum dilatatum Poiret in Lam.
  81. Paspalum distichum L.
  82. Peucedanum officinale L.
  83. Phillyrea angustifolia L.
  84. Phytolacca americana L.
  85. Pinus halepensis Mill.
  86. Pinus pinaster Ait.
  87. Pistacia lentiscus L.
  88. Plantago coronopus L.
  89. Plantago lanceolata L.
  90. Polygonum persicaria L.
  91. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  92. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  93. Populus nigra L.
  94. Populus tremula L.
  95. Portulaca oleracea L.
  96. Potentilla neumanniana Reichenb.
  97. Potentilla reptans L.
  98. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  99. Prunella vulgaris L.
  100. Prunus spinosa L.
  101. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  102. Pyrus malus L.
  103. Quercus canariensis Willd.
  104. Quercus canariensisXpubescens
  105. Quercus ilex L. subsp. ilex
  106. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
  107. Quercus pubescens Willd.
  108. Quercus suber L.
  109. Ranunculus bulbosus L.
  110. Ranunculus repens L.
  111. Robinia pseudoacacia L.
  112. Rosa sempervirens L.
  113. Rubia peregrina L.
  114. Rubus canescens DC.
  115. Rubus ulmifolius Schott
  116. Ruscus aculeatus L.
  117. Salix cinerea L.
  118. Sambucus ebulus L.
  119. Sambucus nigra L.
  120. Sanguisorba minor Scop.
  121. Saponaria officinalis L.
  122. Sarothamnus arboreus (Desf.) Webb subsp. catalaunicus (Webb) C. Vic.
  123. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  124. Sedum telephium L. subsp. maximum (L.) Krock.
  125. Setaria pumila (Poiret) Schultes in Schultes et Schultes f.
  126. Setaria verticillata (L.) Beauv.
  127. Smilax aspera L. subsp. aspera
  128. Solanum nigrum L. subsp. nigrum
  129. Sonchus tenerrimus L.
  130. Sorbus torminalis (L.) Crantz
  131. Sorghum halepense (L.) Pers.
  132. Spartium junceum L.
  133. Sporobolus indicus (L.) R. Br.
  134. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  135. Stellaria media (L.) Vill.
  136. Succisa pratensis Moench
  137. Teucrium scorodonia L.
  138. Ulex parviflorus Pourr.
  139. Ulmus minor Mill.
  140. Verbena officinalis L.
  141. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  142. Viola sylvestris Lam.
  143. Xanthium spinosum L.

[Text: © Valentí González; fotos:
© Maria Congost, Valentí González i Elena Juliachs

divendres, 1 de novembre del 2019

L’Equip de Recerca Botànica publica un estudi sobre la vall de Saltèguet (la Cerdanya)


Aquest estudi, que s’inicià l’any 2006, ha culminat amb la publicació de dos volums que han inaugurat una nova línia de publicacions de recerca botànica que apareixen sota el títol Monografies a Miconia – revista botànica catalana independent.
Amb aquestes publicacions finalitza el primer projecte científic col·lectiu iniciat per l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

Mercadal, Oriol; González, Valentí; Nuet Badia, Josep & Vallhonrat, Francesc, 2019.
La vall de Saltèguet (la Cerdanya). El medi físic i l’ocupació humana.
Miconia (Monografies, 1): 1-143.

Estudi geograficohistòric sobre la vall de Saltèguet, tributària de la ribera d’Alp a la Molina, en el sector est de la Cerdanya (Catalunya), en el cor dels Pirineus.
Ha estat fet amb motiu de la confecció del catàleg de la flora de la vall de Saltèguet, que és publicat en un segon volum de Miconia (Monografies, 2).
L’estudi cobreix la vall hidrogràfica completa i comprèn part dels termes municipals d’Oceja i Palau de Cerdanya —que corresponen a l’Alta Cerdanya, sota administració de l’Estat francès—, i d’Alp, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà —que corresponen a la Baixa Cerdanya, sota administració de l’Estat espanyol— i, una petita part del terme municipal de Toses (el Ripollès).
El present volum inclou dos gran capítols. El primer, dedicat al medi físic de la vall de Saltèguet, amb els capítols clàssics dels estudis geogràfics: la situació geogràfica i el relleu, el clima, les aigües, la vegetació i la influència de l’home en la vegetació de la vall.
El segon gran capítol és un text pòstum d’Oriol Mercadal —arqueòleg i historiador especialista en la història de la Cerdanya—, que fou director del Museu Cerdà de Puigcerdà, i que ara publiquem a cura de Sara Aliaga. Comprèn una síntesi extensa i documentada del poblament humà a la vall de Saltèguet, a partir de la prehistòria fins als nostres dies.
Cada un dels dos grans capítols del medi físic i de l’ocupació humana es clou amb una extensa bibliografia. 

González, Valentí; Nuet Badia, Josep & Vallhonrat, Francesc, 2019.
La vall de Saltèguet (la Cerdanya). La flora.
Miconia (Monografies, 2): 1-631.

Catàleg de la flora de la vall de Saltèguet, tributària de la ribera d’Alp a la Molina, al sector est de la Cerdanya (Catalunya).
L’estudi cobreix la vall hidrogràfica completa i comprèn part dels termes municipals d’Oceja i Palau de Cerdanya —que corresponen a l’Alta Cerdanya, sota administració de l’estat francès— i d’Alp, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà —que corresponen a la Baixa Cerdanya, sota administració de l’estat espanyol— i, ocasionalment, part del terme municipal de Toses (el Ripollès). El catàleg florístic conté un total de 656 tàxons.
El treball de camp fou dut a terme durant els anys 2006-2010 per uns quants equips que van treballar en l’exploració de tota la vall. Posteriorment es determinaren els plecs d’herbari tasca que durà molts mesos i que es va dur a terme en el laboratori del local social del Centre Excursionista de Catalunya, en les trobades setmanals. La feina va continuar amb la revisió dels plecs determinats, la confecció de les etiquetes i la preparació dels plecs per a lliurar-los a l’herbari.
Els plecs recol·lectats han estat donats a l’herbari de la Universitat de Barcelona (BCN). L’obra ha estat redactada per un grup reduït, que s’ha ocupat de l’extracció de les dades de les bases de dades, l’ordenació i la redacció del text i la confecció dels mapes, a més de la maquetació del llibre.

Podeu consultar i descarregar gratuïtament els volums de la sèrie Monografies aquí.

Podeu comprar en format paper els volums de la sèrie Monografies aquí.

[Text: © Valentí González i Josep Nuet Badia]