dimecres, 15 de desembre del 2021

El web de l'Associació dels amics de Sant Magí de Brufaganya i el seu entorn, es fa ressò de l'estudi de l'ERB-CEC

El web de l'Associació d'amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn, s'ha fet ressò de la sortida de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya.

Captura de pantalla amb la notícia que publica el web
de l'Associació d'amics de Sant Magí de Brufaganya
i el seu entorn.

Com vam explicar en aquest blog l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, va dur a terme l'11 de desemre la seva sortida mensual de treball de camp, dins el Projecte FitoCAT. En aquest ocasió la vam dedicar a estudiar la vegetació de la serra del Pany, a l'entorn del santuari de Sant Magí de Brufaganya (la Conca de Barberà), col·laborant en el treball que duu a terme Josep Nuet per a confeccionar un document de referència sobre la flora i la vegetació de Sant Magí de Brufaganya i el seu entorn.

[Text: Josep Nuet Badia]

dilluns, 13 de desembre del 2021

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) estudia la vegetació de la serra del Pany, a Sant Magí de Brufaganya


El dissabte, 11 de desembre del 2021, l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya, va fer la seva sortida mensual de treball de camp, dins el Projecte FitoCAT. En aquest ocasió la vam dedicar a estudiar la vegetació de la serra del Pany, a l'entorn del santuari de Sant Magí de Brufaganya (la Conca de Barberà).
Com en altres ocasions vam comptar amb la companyia i l'amabilitat dels nostres amics de Santa Coloma de Queralt, que col·laboren amb l'Associació d'amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn.

Durant l'aturada del treball per dinar, van arribar els nostres
amics de Sant Coloma de Queralt amb coca i beguda calenta,
que ens van ajudar a encarar el treball de la tarda
amb més empenta [Foto: © Miquel Femenia].

Dinant a la pista de la serra del Pany. Al fons, veiem la
muntanya de Montserrat [Foto: Valentí González].

El nostre company Josep Nuet, des d'abans de la pandèmia havia iniciat un treball de voluntariat per a l'Associació d'amics de Sant Magí de Brufaganya i el seu entorn, que consisteix en fer un estudi botànic (catàleg florístic, estudi de la vegetació i mapa de la vegetació) de l'entorn de Sant Magí de Brufaganya, que servirà, en el futur, com a documentació de referència per a activitats de coneixement de la natura i per a formació d'escolars.
En aquest cas l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), ha volgut aportar la seva col·laboració en aquest treball i s'ha sumat a estudiar la serra del Pany.

Aixecant un inventari de vegetació d'un llistonar
amb garrics que hi ha a la carena de la serra del Pany
[Foto: © Josep M. Soler].

Treballant dins la pineda de replantació propera al cim del 
Grony [Foto: © Valentí González].

En l'aixecament dels deu inventaris fets entre tots, hem pogut constatar que gran part del vessat obac de la serra, de sòl pedregós era cobert de garriga, en alguns espais amb força boix. En els indrets més rocosos, hi ha timonedes, mentre que en els més argilosos del peu del vessant obac, les feixes que havien estat conreades ara són cobertes d'una pineda de pinassa —i en gran part de pi austríac, de replantació— amb boix i elements del fenassar.
El vessant sud de la serra, per contra, està cobert de pinedes de pi blanc amb brolles de romaní i garrigues, segons el sòl sobre el qual arrelen.
Les dades reunides les estudiarem més endavant dins el marc del taller d'eines informàtiques per a gestionar les dades botàniques, que estem duent a terme.

[Text: Josep Nuet; fotos: Miquel Femenia, Valentí González i Josep M. Soler]

divendres, 26 de novembre del 2021

El Dr. Àngel M. Romo (CSIC-AB) i Josep Nuet (ERB-CEC) presenten la revisió taxonòmica dels ginebrons dels cims del Montseny


En el marc de la X Trobada d'Estudiosos del Montseny, celebrada en dues jornades (24 i 25  de novembre), organitzada per la Diputació de Barcelona i la de Girona, a l'Espai Montseny de Viladrau, el Dr. Àngel M. Romo, científic del CSIC adscrit a l'Institut Botànic de Barcelona, i Josep Nuet, de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya, van presentar el resultat del seu estudi sobre la consideració taxonòmica dels ginebrons dels cims del Montseny.
La Trobada és l’espai idoni on compartir informació sobre estudis que, provinents d’institucions acadèmiques o de recerca, d’entitats diverses o bé realitzats a títol particular, estiguin centrats en el patrimoni natural i cultural de Montseny, que com cal recordar és una Reserva de la Biosfera de l'UNESCO.

Josep Nuet en un moment de la presentació
tal com es pot veure en el 
vídeo
[© XPN Diputació de Barcelona]

Enguany la Trobada va ser emesa en directe (streaming) a través del canal de YouTube de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la podeu veure íntegra en aquest enllaç. La presentació del treball de recerca Consideració taxonòmica dels ginebrons dels cims del Montseny, s'inicia en el vídeo a l'hora d'emisió 1:51:34.

Un fotograma del vídeo de la presentació
tal com es pot veure en el vídeo
[© XPN Diputació de Barcelona]

Un fotograma del vídeo de la presentació
tal com es pot veure en el 
vídeo
[© XPN Diputació de Barcelona]

El treball de recerca presentat conclou que els ginebrons dels cims del Montseny no pertanyen a Juniperus communis ssp. alpina (= ssp. nana), tal com sempre s'havia considerat, sinó a Juniperus communis ssp. hemisphaerica.
Aquest estudi confirma les conclusions del botànic gimnospermatòleg Joao do Amaral Franco —autor de les monografies sobre Juniperus Flora Europaea i a Flora Iberica—, que en una revisió feta l'any 1968, afirmava que el ginebrons del Montseny i de bona part dels Pirineus, corresponien a Juniperus communis ssp. hemisphaerica.

[Text: Josep Nuet Badia; imatges: © XPN Diputació de Barcelona]

diumenge, 21 de novembre del 2021

El CEC atorga el premi Columna 2021 a la Dra. Marta Estrada


El passat diumenge 14 de novembre —en què se celebrà el 145è aniversari de la fundació de l'entitat—, el Centre Excursionista de Catalunya va fer entrega del premi Columna 2021 a la seva consòcia Dra. Marta Estrada Miyares, una oceanòloga de gran prestigi que és considerada la successora del Dr. Ramon Margalef en l'estudi del plàncton marí. 
L'acte el presidí Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya, el qual va estar acompanyat per membres de la Junta Directiva i expresidents de l'entitat. En el transcurs de l'acte també es lliuraren les insígnies de platí als socis que porten tres quarts de segle militant a l'entitat.

Moment de l'entrega a la Dra. Marta Estrada
del Premi Columna 2021 de mans del president del CEC
Eduard Cayón [Foto: CEC]

La Dra. Estrada en les paraules que pronuncià per agrair el premi, destacà que la ciència és un dels components essencials del CEC i que va néixer com a Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Va ressaltar la importància de la feina que fa l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) dirigit per Valentí González i Josep Nuet, per a mantenir la ciència a l'abast de les persones aficionades, que d'aquesta manera poden aportar una feina i uns resultats importants per al coneixement de la natura i el país.
Precisament la presentació de la Dra. Estrada, llegida prèviament a l'entrega del premi, va ser encarregada a Josep Nuet, comissionat de Ciència del CEC. Aquesta presentació us la oferim a continuació.

Presentació de Marta Estrada Miyares, premi Columna del CEC, 2021

El premi Columna del Centre Excursionista de Catalunya constitueix la màxima distinció que concedeix l’entitat als seus socis o a altres persones o institucions que s’han distingit per l’esforç, la constància i la dedicació desinteressada a les tasques de l’entitat, a les seves activitats i a la seva projecció exterior, a través de la defensa de la llengua, la recerca científica o literària relacionades amb la natura, la conservació del patrimoni natural i cultural, etc.
D’alguna manera aquest guardó vol ser l’actualització de la medalla d’or del Centre que instituí, l’any 1923, Rafael Patxot, que aleshores n’era president.
La guardonada d’enguany, Marta Estrada Miyares, és una científica granollerina —metgessa i biòloga— sòcia del Centre, que a criteri de l’entitat té mèrits més que suficients per a ser-ne mereixedora.
D’entrada voldria subratllar dos conceptes que ens permeten intuir la intencionalitat del premi: es premia una dona —amb la clara voluntat de valorar el talent femení—, i una científica, dedicada a l’estudi de la natura: la fitodiversitat marina.
La Marta va néixer en una família treballadora; el pare era professor mercantil i, juntament amb la mare, es dedicava professionalment a portar comptabilitat d’empreses—el que ara en diríem gestors i assessors fiscals—, però vocacionalment eren científics amateurs en el camp de l’arqueologia i la història.
El seu pare, Josep Estrada Garriga (Granollers 1912-2001), era arqueòleg i historiador, membre rellevant de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Dins d’aquesta entitat —que presidí a la fundació (1928-1929 i entre 1930 i 1936) el geògraf Salvador Llobet—, Josep Estrada fundà la secció d’Estudis (1931), que entre altres aspectes es dedicava a l’arqueologia. Va ser un referent indiscutible de l’arqueologia de camp a Catalunya i un explorador infatigable que va fer troballes molt importants: dòlmens, poblats ibèrics i romans, sobretot a Granollers i el Vallès. Per aquesta extraordinària contribució al coneixement de la història, rep diferents distincions i, l’any 1987, és nomenat fill predilecte de Granollers.
La seva mare, Felicitas Miyares Morante (Aguilar de Campoo, Palència 1916 - Granollers 2016), que familiarment anomenaven Feli, també era arqueòloga i sòcia de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Juntament amb el seu marit va fer moltes exploracions arqueològiques i troballes importants, com ara la primera: el dolmen de Can Planes a la Roca del Vallès (1944).
El matrimoni va tenir dos fills: la Marta i l’Eduard.
La Marta, doncs, cresqué en un ambient familiar treballador i modest, immers en la cultura, la ciència i el coneixement i l’amor al país, que s’expressaven en el que anomenem l’excursionisme científic.
A partir dels deu anys, estudià batxillerat al Col·legi Municipal d’Ensenyament Mitjà de Granollers, que oficialment era el Colegio Oficial de Enseñanza Media, i després el curs preuniversitari a l'Institut Verdaguer de Barcelona. Un cop a la Universitat de Barcelona obtingué la llicenciatura en Ciències Biològiques (1968), amb matrícules d’honor, i una altra llicenciatura en Medicina i Cirurgia (1970). En acabar els estudis universitaris rebé el Premi Extraordinari de Llicenciatura, el Premi Nacional Fi de Carrera i el Llaç de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, tots tres el mateix any 1969.
És a dir, som davant d’una noia —en aquell moment només té vint-i-tres anys—, amb molt de talent, capacitat i empenta, que va demostrar ser una estudiant brillant i molt treballadora.
Fa la tesi doctoral sota la direcció de Ramon Margalef —un ecòleg genial del qual no cal fer cap presentació—, que defensa l’any 1976: Estudios sobre poblaciones de organismos acuáticos en medio no uniforme, pel qual rep, a més del títol de doctora, el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona.
Un cop llicenciada començà una intensa activitat com a oceanògrafa, que inicia participant en diverses campanyes del vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, on treballa en el control de l'ordinador de bord, la determinació de la clorofil·la i la producció primària i la presa de dades en continu de temperatura, salinitat i nutrients.
El 1972 va guanyar una plaça de col·laboradora científica a l’Instituto de Investigaciones Pesqueras (IIP), que era l’actual Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), però no en va prendre possessió fins que va tornar d’una estada de sis mesos als Estats Units, becada per l’Institute of International Education, on amplià els estudis començats durant la tesi i va treballar a l’Institut Oceanogràfic de Woods Hole i a bord del vaixell oceanogràfic T. G. Thompson. Cap a la meitat dels anys setanta, s’especialitza en l’ecologia del fitoplàncton i en les poblacions d’algues nocives —com les marees roges—, i investiga els mecanismes que en controlen la proliferació.
Dins un intercanvi de científics entre l’Instituto de Investigaciones Pesqueras i la Universitat de Washington participa en dos programes oceànics destacats dels Estats Units —el Coastal Upwelling Ecosystems Analysis (CUEA) i la Organization of Persistent Upwelling Structures (OPUS)— i participa en expedicions al Perú, Costa Rica, el nord-oest d’Àfrica i Califòrnia, en les quals fa estudis exhaustius de la composició, biomassa, productivitat i consum de nitrat del fitoplàncton.
Després va continuar centrant la seva investigació en el fitoplàncton i en les seves interaccions dins l’ecosistema global marí. És considerada continuadora de l’obra de Ramon Margalef en ecologia fitoplanctònica marina.
Va formar part d’exploracions oceanogràfiques al mar Mediterrani i als oceans Atlàntic, Àrtic i Antàrtic. L’estiu austral de 1984-1985 va participar en una expedició a l’Antàrtida a bord del vaixell argentí Almirante Irízar, com a part d’un equip de recerca liderat per Antoni Ballester, en què participava la també oceanògrafa Josefina Castellví; elles dues foren les primeres catalanes a trepitjar l’Antàrtida.
Tota la seva carrera científica l’ha feta a l’Institut de Ciències del Mar, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. A la meitat dels anys vuitanta en va ser cap del Departament de Biologia Marina i Oceanografia i, entre 1995 i 1997, directora.
Ha publicat un gran nombre de treballs —uns dos-cents— en revistes internacionals especialitzades, sobretot en llengua anglesa, així com llibres i capítols de volums sobre oceanografia.
Ha donat moltes conferències i ha participat en múltiples congressos. Ha dirigit tesis doctorals, ha supervisat nombrosos investigadors postdoctorals i ha impartit classes a la Universitat de Barcelona.
Des de 1989 ha format part del comitè editorial de la revista Scientia Marina, fundada el 1955 sota la capçalera d’Investigación Pesquera, i que adoptà el nom actual en 1989.
Aquesta trajectòria de treball tan extensa i intensa ha estat reconeguda amb diferents guardons: el Premi Trégouboff de l’Académie des Sciences de París (1992), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, de la Generalitat de Catalunya (1995), la Creu de Sant Jordi (2004), la Medalla de la Ciutat de Granollers (2005) i la Medalla d’Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2017) i ara, el premi Columna del Centre Excursionista de Catalunya (2021).
És membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts de Barcelona (1999), de l’Institut d’Estudis Catalans (2003) —el discurs de recepció com a membre de la Secció de Ciències Biològiques va ser: Ecologia de les marees roges— i de la Real Academia de Ciencias Físicas, Exactas y Naturales de Madrid (2007).
Aquesta relació, potser una mica freda, de la seva activitat professional com a investigadora, la intentaré complementar amb una pinzellada més càlida, evidentment incompleta, de com és la Marta Estrada com a persona.
La Marta és una dona d’aparença discreta, però amb un gran atractiu: l’atractiu de la persona molt intel·ligent, però de tracte planer que no es dona importància; l’atractiu de saber acostar-se amb interès a altres realitats, com vaig poder viure a les brolles de romaní dels Garràfols a l’Alt Camp, per exemple; l’atractiu de conversar francament i distesa sobre experiències viscudes; l’atractiu de saber escoltar i de saber observar; l’atractiu del tarannà excursionista, fet de companyonia, col·laboració, sentit de l’humor i sobrietat; l’atractiu de la persona treballadora i tenaç que estima amb passió el que fa.
A aquests atractius, la Marta, en suma un altre: l’atractiu d’una dona esportista, entusiasta de l’alta muntanya i de l’esquí de muntanya, que ha participat activament, des de fa molts anys, en moltes activitats del Centre Excursionista de Catalunya.
Per acabar, torno al principi. Avui el CEC guardona enguany una dona excursionista catalana, des de fa molts anys sòcia molt activa —amb el perfil clàssic del soci actiu: discreta, col·laboradora i estimada per tothom que la coneix— i una científica que ha excel·lit en la seva professió: l’estudi de la natura en el mar.
Subratllo aquests dos elements clau per a l’entitat: el voluntariat, que posa a disposició de tothom el talent i la capacitat que ha rebut cadascú, i l’estudi de la natura, com a base per a fomentar l’estimació i la protecció de la natura i el planeta, en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides i dels quals el CEC ha fet l’eix central de l’entitat.

En nom de tots, i també meu, moltes felicitats, Marta.

[Text: Josep Nuet Badia; fotos: CEC]

diumenge, 14 de novembre del 2021

Sortida de treball de camp a Montserrat


El passat dissabte 13 de novembre, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya ha realitzat l'habitual sortida mensual de treball. En aquesta ocasió, hem visitat el sector de les Agulles de Montserrat.

El grup a les balmes del coll de Port [foto: Josep Nuet Badia]

El recorregut començà al coll de Can Maçana (708 m d'altitud), passà pel pas de la Portella (880 m) i arribà al refugi Vicenç Barbé (892 m). Després vam continuar pel pas del Príncep (972 m) fins el coll de Port (973 m). D'aquí vam tornar al coll de Can Maçana passant per sota de la Cadireta i la Foradada.

Pujant pel pas de la Portella
[foto: Elena Juliachs]
 

Davant del refugi Vicenç Barbé, de la FEEC
[foto: Valentí González]

El grup fent un inventari en un alzinar, al coll de Port
[foto: Valentí González]

Durant el camí vam fer diverses parades per observar la vegetació que es fa en aquest sector de la muntanya de Montserrat i vam aixecar uns 3 inventaris fitosociològics d'alzinar i un altre d'avellanosa, que ens vam servir per continuar amb l'aprenentatge del funcionament de l'aplicació Zamiadroid i que ens serviran per continuar treballant, en les sessions dels dijous, amb el programari B-VegAna d'anàlisi de vegetació. 

De tornada, la llum del vespre travessava la Foradada.
En aquest sector i durant la tardor la vegetació caducifòlia
contrasta molt amb la perennifòlia
[foto: Adela Martín]
 
Durant la jornada vam gaudir d'un dia ben assolellat i amb poc fred.
 
[Text: Valentí González; fotografies: Valentí González, Elena Juliachs, Adela Martín i Josep Nuet Badia]

divendres, 12 de novembre del 2021

L'ERB torna a les reunions presencials al CEC

Una vegada superades les fases més complicades de la COVID-19, ha tornat l'activitat normal a la seu social del Centre Excursionista de Catalunya i l'Equip de Recerca Botànica ha reprès les reunions presencials de cada dijous. 
Aquestes sessions presencials que hem començat aquest mes de novembre, però, tenen una particularitat molt nova i és la participació telemàtica d'aquells membres de l'ERB que viuen lluny de Barcelona i que no poden desplaçar-se per assistir-hi personalment. 
Aquesta novetat ens permet mantenir el contacte setmanal entre tots els integrants de l'Equip, tal i com s'havia aconseguit durant la pandèmia amb les sessions telemàtiques. 

Un moment durant la sessió que es va desenvolupar
el dijous passat [Foto: Valentí González]

 En aquestes primeres sessions en format doble (presencial i telemàtic) estem aprenent a treballar amb l'aplicació Zamiadroid i el programari B-VegAna, eines que fem servir per al desenvolupament de les nostres recerques botàniques. 
A la sessió que es va fer ahir, vam participar 15 persones en total.

[Text i fotografies: Valentí González]

dijous, 28 d’octubre del 2021

El Centre Excursionista de Catalunya premiat amb una Menció d'Honor del Premi Nat 2021 del Museu de Ciències Naturals de Barcelona


El Premi Nat va néixer l’any 2018 per commemorar el 140è aniversari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es tracta d’una distinció honorífica que premia persones o institucions que han aportat una nova mirada a la divulgació de les ciències naturals i que han contribuït a crear vocacions científiques i a conservar la natura. 
El Premi Nat, que s’atorga cada any a persones o a institucions de l’àmbit local o internacional, consisteix en un premi i una menció d’honor. Els guardonats amb el Premi Nat reben una peça especialment dissenyada per l’escultor Antoni Llena i els mereixedors de la Menció d’Honor, una serigrafia del pintor Perico Pastor.

Nalini Nadkarni rep el premi Nat 2021 de mans d'Ada Colau,
alcaldessa de Barcelona, acompanyada de Anna Omedes,
directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
[Foto: Valentí González].

El Premi Nat 2021 ha reconegut la tasca de la biòloga i activista nordamericana Nalini Nadkarni, per l’entusiasta tasca de recerca i divulgació de la biodiversitat i el medi ambient, centrada en l’estudi i la defensa dels boscos d’arreu del planeta; i per la creació d’originals eines de comunicació i educatives dirigides a tots els àmbits de la societat, que incideixen, també, en els temes de gènere i en els grups amb risc d’exclusió.
Nadkarni és professora de Biologia a la Universitat de Utah i a l’Evergreen State College, a Olympia, Washington. Ha escrit prop de cent trenta articles científics i mitja dotzena de llibres, entre els quals n’hi ha uns quants d’especialitzats i d’altres de divulgació per a persones adultes i també per a infants.
A més de la seva tasca d’investigadora, Nadkarni és activista i una apassionada comunicadora de la natura i la ciència, amb especial incidència en col·lectius desfavorits i amb risc d’exclusió. D’entre les seves iniciatives, ha impulsat projectes de conservació a les presons, ha convidat artistes del món del rap, de la dansa, de la literatura i de l’art visual als boscos per tal que s’inspiressin per crear les seves peces, s’ha apropat a les comunitats religioses a través de xerrades sobre el paper que desenvolupen els arbres en el simbolisme de gairebé totes les confessions i, fins i tot, ha col·laborat amb l’empresa productora de les nines Barbie per crear una sèrie de científiques. En definitiva, ha demostrat que tothom pot contribuir a conservar la biodiversitat.

Enguany les Mencions d'Honor, han distingit la tasca del Centre Excursionista de Catalunya i de la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, per la gran labor acadèmica i educativa en la comprensió, l’exploració, la recerca i la divulgació de les ciències naturals, així com en la preservació del medi ambient entre la ciutadania. Un tasca encetada al segle XIX, que continua amb èxit fins als nostres dies i que ha contribuït de manera decisiva a la història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de
Catalunya rep de mans de Anna Omedes, directora
del Museu de Ciències Naturals de Barcelona la
Menció d'Honor del Premi Nat 2021 [Foto: Valentí González].


Fotografia Nalini Nadkarni, acompanyada a la seva dreta, 
per Eduard Cayón, president del CEC i Anna Omedes,
directora del MCN i, a la seva esquerra, per Jordina Belmonte,
presidenta de la ICHN [Foto: Valentí González].

El jurat del Premi Nat està format per: Dacha Atienza, cap de Recerca i Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Mara Dierssen, neurobiòloga i divulgadora científica; Martí Domínguez, biòleg i director de la revista Mètode; Xavier Duran, periodista de TV3; Teresa Garnatje, directora de l’Institut Botànic de Barcelona; Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona.

L'acte de lliurament dels Premis Nat 2021, tingué lloc a l'Auditori del Museu de Ciències Naturals, a la plaça de Leonardo da Vinci, 4 i 5 del parc del Fòrum de Barcelona.
L'acte conduit per Anna Omedes, Carlota Bruna i Jordi Serrallonga, consistí en una presentació del premi, el lliurament de les Mencions d'Honor, al Centre Excursionista de Catalunya i a la Institució Catalana d'Història Natural, una presentació del Museu, el lliurament del Premi Nat 2021 a Nalini Nadkarni, de mans d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, que feu un discurs sobre la importància de la ciència i la implicació del govern de la ciutat amb la sostenibilitat. Finalment Nalini Nadkarni, pronuncià una conferència sobre les seves experiències en la recerca, la divulgació i els esforços en involucrar tota la societat en la conservació de la biodiversitat.

Nalini Nadkarni, premi Nat 2021, acompanyada
d'Eduard Cayón, president del CEC i uns quants membres
de la Junta Directiva i socis del CEC, assistents a l'acte.

Un cop acabat l'acte vam tenir ocasió de fer-nos una fotografia amb la guardonada Nalini Nadkarni, una dona encantadora, molt vital i amb una gran empatia. Felicitats Nalini!

[Text: Josep Nuet Badia; fotos: Valentí González]



diumenge, 17 d’octubre del 2021

Sortida de treball i dinar de germanor de l’Equip de Recerca Botànica


Aquest dissabte passat l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà la sortida mensual corresponent al més d’octubre. En aquesta ocasió la jornada de treball botànic se celebrà al paratge de Salallacera (el Vallès Occidental). 

 
Tot el grup, després del dinar, davant de la masia de Salallacera
[foto: Josep Nuet Badia]

En el paratge de Salallacera estem desenvolupant un petita recerca botànica i, de mica en mica, traiem alguns resultats que publiquem a la revista Miconia (revista botànica catalana independent). 
 
Dos moments durant la recerca botànica, en la qual vam
aprofitar per explicar el funcionament de l'aplicació Zamiadroid
per fer inventaris de vegetació
[fotos, de dalt a baix: Àngels Morell i Miquel Femenia]

 
La jornada de treball botànic es va concentrar durant el matí, en què vam fer uns inventaris fitosociològics, amb els que volem caracteritzar una pineda de pinassa que hi ha en aquest indret.

A Salallacera, hi tenen casa seva la nostra companya de l’ERB Adela Martin i el seu marit, l’Antonio, que ens vam oferir un dinar a base d’una paella boníssima i d’uns postres casolans fets per la pròpia Adela i per altres companys de l’ERB. 
 
 





Diferents moments del dinar que vam poder gaudir
al porxo de la casa de l'Adela i l'Antonio
[fotos, de dalt a baix: Valentí González, Maria Congost,
Jordi Pérez, Ia Calvet, Rosa Romero i Àngels Morell]
 
 
Després del dinar encara vam tenir temps per fer una volta per aquest sector i ens vam apropar fins a la font de Salallacera on vam poder observar, entre altres coses, com la falta de pluja està afectant tota aquesta regió. 
 
A la font de Salallacera [foto: Valentí González]

Jornada de treball i de germanor entre els membres de l’Equip de Recerca Botànica, en què vam quedar molt agraïts —com sempre— amb l’hospitalitat de l’Adela i l’Antonio. Moltes gràcies!!!

Hi vam participar 23 persones que vam gaudir d’un dia mig assolellat i mig núvol i, de tant en tant, amb força calor.

[Text: Valentí González; fotografies: Ia Calvet, Maria Congost, Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet, Jordi Pérez i Rosa Romero]

dimecres, 6 d’octubre del 2021

Presentació d'un llibre de records i vivències del Dr. Josep Vigo

El Dr. Josep Vigo, amic i consoci del CEC ha escrit un llibre dels records i les vivències que més l'han impressionat al llarg de la seva vida.

Li ha publicat l'editorial lleidatana, Pagès editors

La sinopsi del llibre diu: «Aquesta obra és un aplec de comentaris sobre diversos llocs i elements naturals tal com els ha vist i els ha interpretat l’autor. Han estat escollits d’entre els que li han ofert més vivències i els que més han influït en el seu esperit, de manera que reflecteixen fragments de la natura i ensems fragments de la seva personalitat. Més literaris que científics, els textos aborden certament temes de ciències naturals (topogràfics, geològics, geobotànics...), evidentment, atesa la formació biològica de l’autor i la seva especialització en botànica. Però no volen ser pas ni guies de camp ni lliçons de natura. Bàsicament pretenen traslladar al lector les impressions de l’autor davant els subjectes de què tracta, sense deixar de banda els seus records personals i les consideracions que aquells li han inspirat.»


La presentació es farà el dijous 14 d'octubre a les 19 h, a la llibreria Tòmiris, del carrer de Padilla, 242 de Barcelona.
Tal com veieu en la invitació hi participaran a més de l'autor i l'editora, uns quants amics del Dr. Vigo.
Hi esteu tots convidats... i felicitats per aquest nou llibre, Dr. Vigo!

dijous, 30 de setembre del 2021

Nova sessió de determinació de plantes per videoconferència


Com és habitual cada dijous des del començament de la pandèmia, al març del 2020, els membres de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya s’han reunit per videoconferència per celebrar una nova sessió de determinació de plantes, concretament la número trenta-nou. 
 
En aquesta vídeo reunió hem participat 12 persones des de Barcelona, Viladecans, Santa Coloma de Cervelló, Valldoreix, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Badalona i Vilafranca del Penedès. 
 
Com sempre, la sessió ha consistit en la determinació de sis noves plantes a partit de tres fotografies i de tres imatges de mostres herboritzades, les quals s’havien repartit dies abans per a què es poguessin estudiar amb temps. 
 
 
Trèvol brunenc (Trifolium badium)


 
Jonc acutiflor (Juncus acutiflorus)
 

Amb aquesta nova sessió arribem a un total de 234 plantes diferents que han estat estudiades i determinades. Les podeu consultar clicant aquí
 
[Text: Valentí González; fotos: Valentí González i Josep Nuet Badia]

dijous, 23 de setembre del 2021

Trenta-vuitena sessió de determinació de plantes


L’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya a reprès les sessions telemàtiques de determinació de plantes a partir de fotografies d’exemplars a la natura i d’imatges de mostres herboritzades. 
 
Aquesta nova videoconferència és la trenta-vuitena sessió que dediquem a aquest tema i ja hem arribat a un total de 228 plantes estudiades, les quals es poden consultar aquí
 
Colletxó (Moricandia arvensis)

 
Polystichum aculeatum

 

A la sessió d’avui han participat 11 membres de l’ERB des de Barcelona, Santa Coloma de Cervelló, Valldoreix, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Penedès. 
 
[Text: Valentí González; fotos: Valentí González i Josep Nuet Badia]

dijous, 16 de setembre del 2021

L'Equip de Recerca Botànica reprèn les sessions telemàtiques de determinació de plantes


Una vegada passades les vacances d'estiu, l'ERB ha començat la seva activitat habitual i, acabades les celebracions del 15è aniversari del grup, aquest dijous hem començat amb les sessions telemàtiques de determinació de plantes.

Com sempre, hem determinat sis noves plantes, tres a partir d'una fotografia i altres tres a partir d'una imatge d'una mostra herboritzada.
 
 
Búgula (Ajuga reptans)

Sideritis spinulosa ssp. ilicifolia

 
En aquesta ocasió ens hem connectat 15 membres de l'ERB des de diferents punts de Catalunya.
 
Aquesta activitat serà una de les principals que desenvoluparem al llarg del curs durant aquestes sessions per videoconferència.

Amb aquesta sessió, hem arribat a les 222 plantes estudiades, que es poden consultar aquí.

[Text: Valentí González; Fotografies: Valentí González i Josep Nuet Badia]


diumenge, 5 de setembre del 2021

Celebració del 15è aniversari de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina

 
Han passat 15 anys des que l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya va començar la seva tasca dins de l'excursionisme científic en l'àmbit de la botànica. 
 
 
Els participants en la celebració del 15è aniversari de l'ERB.
D'esquerra a dreta, dempeus: Valentí González, Elena Juliachs,
Josep Maria Soler, Xavier Ramírez, Jordi Pérez, Eulàlia Nuet,
Francesc Vallhonrat, Carmina Coll, Anna Bonnin i Ariadna Carvajal.
Ajupits: Josep Nuet, Miquel Femenia, Àngels Morell,
Adela Martín, Ia Calvet i Maria Congost
(4 de setembre de 2021, refugi de Vilallobent, la Baixa Cerdanya)
[Foto: Valentí González]

 

Per celebrar aquest aniversari, el dissabte 4 de setembre, ens vam reunir, gairebé tots els actuals integrants de l’ERB, per gaudir d’una jornada de muntanya a la vall de Saltèguet (la Baixa Cerdanya). Aquesta vall té una significació especial per a l’ERB perquè aquí és on es va desenvolupar el primer estudi important que va culminar, fa uns anys, amb la publicació de la seva flora.

La jornada de celebració començà al poble de la Molina, on ens vam reunir les 16 persones que hi vam participar i que veníem de diferents llocs de Catalunya, alguns, fins i tot, encara gaudint dels seus últims dies de vacances. Després d’esmorzar ens vam apropar al sector la coma del Fang, a 1750 m d’altitud, per fer una matinal de recerca botànica estudiant els matollars de bàlec i ginebró que hi ha per aquests ambients subalpins. 
 
 
Abans de començar l'aproximació a la coma del Fang per fer la recerca
[Foto: Xavier Ramírez]
  
Un moment de la recerca botànica feta durant el matí a la coma
del Fang. Al fons es pot divisar, sota un gran núvol, la Tosa d'Alp

[Foto: Valentí González]

Apuntant les plantes que vivien als matollars de bàlec
[Foto: Àngels Morell]

Tornada de la coma del Fang, després de la recerca
[Foto: Josep Maria Soler]

 

A l’hora del dinar ens vam traslladar molt a prop, al costat del refugi de Vilallobent, on vam aprofitar unes taules de pícnic i on teníem el refugi per si fos necessari en cas que plogués. Aquí vam gaudir d’un dinar campestre, en el que tothom va participar amb l’aportació d’algun element culinari. Al final, com no, es va celebrar l’aniversari amb unes postres boníssimes i amb el corresponent brindis amb cava. 
 

A les taules de pícnic fent el dinar de celebració
[Foto: Valentí González]
Les postres i el cava no poden faltar en cap celebració
[Foto: Valentí González]

L'Adela, tallant les postres [Foto: Ia Calvet]

Moment del brindis [Foto:Elena Juliachs]

Durant la degustació de les postres [Foto: Miquel Femenia]

 
Finalment, va haver temps per recordar com va néixer l’ERB, quins van ser els seus primers integrants, la gent que ha passat i que per les raons que siguin ja no hi són, tota la feina que s’ha pogut fer durant aquests anys, els propers projectes, etc. 
 
 
Aquí es veuen els primers integrants de l'ERB que encara
es mantenen en actiu: Àngels Morell, Valentí González,
Josep Nuet, Francesc Vallhonrat i Carmina Coll
[Foto: Maria Congost]
 
Després de les postres i del cava va ser el moment del col·loqui
[Foto: Àngels Morell]

 
Amb la ja clàssica fotografia de tot el grup va acabar una jornada molt entranyable i plena de companyonia. Fins i tot, el temps meteorològic ens va ajudar, doncs es va mantenir núvol gairebé sempre però sense caure una gota durant tota la jornada de celebració.
 
[Text: Valentí González; fotografies: Ia Calvet, Maria Congost, Miquel Femenia, Valentí González, Elena Juliachs, Àngels Morell, Xavier Ramírez i Josep Maria Soler]