La importància de Francesc Masclans com a botànic
Durant l'acte d'inauguració del Jardí Francesc Masclans, el 15 de febrer del 2024, Jordi Pérez Sánchez, membre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, va fer el següent parlament:
La Guia per conèixer als arbres és, sens dubte, l’obra més famosa i amb més projecció social de les que va escriure Francesc Masclans. Parlar del «Masclans», pels botànics del nostre país, és parlar d’aquesta obra, no cal afegir res més. Anys més tard la va complementar amb la Guia per conèixer els arbusts i lianes.
 |
| Jordi Pérez durant el seu parlament a la inauguració del Jardí Francesc Masclans, al barri de la Bordeta del Districte Sants-Montjuïc [Foto: Xavier Ramírez] |
Actualment hi ha moltes guies d’arbres, d’arbusts i plantes, però el «Masclans» continua tenint un lloc privilegiat en el món de les ciències naturals del nostre país, entre d’altres raons per què vàries generacions de botànics i de naturalistes de diferents disciplines, tant professionals com aficionats, es van iniciar en el coneixement de la vegetació de Catalunya amb aquesta obra.
Va ser publicada per primer cop el 1958 i 65 anys més tard continua essent una obra molt útil i valuosa, encara que, com és natural en l’evolució de qualsevol disciplina científica, altres guies han anat més enllà i han completat alguns aspectes.
Es va editar en ple franquisme i en català, la qual cosa té molt de mèrit donat l’ambient de repressió vers la nostra llengua que exercia l’Estat Espanyol en aquells moments. El Centre Excursionista de Catalunya, del qual Francesc Masclans va ser soci —com altres il·lustres botànics del nostre país—, va publicar-la com a primer títol de la seva Col·lecció de Ciències Naturals Es va reeditar 10 vegades, adoptant millores i adaptant-se als nous temps. La última edició, al 1996, va ser revisada per Oriol de Bolòs.
Tot i tractar-se d'una obra divulgativa, adreçada a un públic no especialitzat, és molt rigorosa. Destaquen en ella la qualitat dels textos. Masclans atorgava la màxima importància al bon ús del català. El botànic Josep Nuet, en l'homenatge que es va fer el 2019 a l’Institut Lluís Vives, ens va dir que «Quan escrivia, ho feia treballant el text i ajustant-lo al màxim a fi de fer-se entendre d'una manera clara i fàcil.»
Trobem també en aquesta obra diagrames explicatius molt didàctics, alguns dels quals han estat emblemàtics i han estats reproduïts nombroses ocasions, com seria el cas de l’esquema dels tipus de paisatges vegetals dels Països Catalans.
Destaquen així mateix els excel·lents dibuixos, fets per Joan Ribot i els mapes de distribució de les espècies a Catalunya i a Europa.
Per últim Masclans ens ofereix una clau dicotòmica per identificar amb fiabilitat les espècies d’arbres a partir de caràcters fàcilment observables (forma i marge de la fulla, pilositat, etc.) on es veu clarament el seu doble vessant de botànic i d’educador.
Tots aquests ingredients s’organitzen en aquesta obra d’una manera molt pràctica i entenedora. Com va dir el seu mestre Pius Font i Quer. «La Guia per conèixer els arbres d'en Masclans fa molt goig. És concisa com un sonet, però no hi falta res.»
La carrera com a botànic de Masclans va començar després de la guerra civil i es va desenvolupar en el temps lliure que li deixava la seva feina com a mestre. Va col·laborar amb l'Institut Botànic i amb l’Institut d’Estudis Catalans, que llavors es mantenia en la clandestinitat.
Segons va escriure Oriol de Bolòs, «la seva obra va ser feta en uns anys de forta repressió de la cultura catalana (...) en un ambient advers i amb uns recursos molt limitats. (...) El català estava prohibit (...), fins i tot en les obres científiques, cosa que encara fa mes meritori el seu treball i les seves obres». La gran figura de la botànica del moment, Pius Font i Quer, havia estat empresonat i posteriorment apartat de la Universitat. Tot i així Francesc Masclans es va convertir en el seu deixeble i va seguir les seves directrius al llarg de tota la seva carrera.
A més a més de les obres divulgatives que li van donar fama, les seves recerques botàniques es poden enquadrar en dos àmbits. D’una banda tenim les exploracions botàniques en diferents parts del territori català, estudiant la diversitat de plantes i l’ambient en què es desenvolupen (el que es coneix com a «flores» o «catàlegs florístics» d’un determinat territori) i, d’altra, els estudis de «fitonímia», es a dir, dels noms populars de les plantes i dels bolets als Països Catalans.
Respecte al primer grup, va explorar zones de Catalunya molt poc estudiades en aquell moment. Va començar, animat per Font i Quer, amb l’estudi de la flora de la conca del riu Gaià, amb la col·laboració de Emili Batalla (1949 i 1950). Seguidament, en 1955 i en col·laboració amb O. de Bolòs va publicar la vegetació dels arrossars del Delta de l'Ebre. Posteriorment va explorar la flora de la serra de Prades (1964-1972) i més endavant va afrontar la flora del Segrià (1966) i del Pla l’Urgell. Va obtenir diferents premis per aquestes obres, que van ser publicades per l’Institut d’Estudis Catalans.
L’altra temàtica de la seva carrera botànica, el de la fitonímia, es va centrar en l’estudi dels noms populars de les plantes i dels bolets als Països Catalans. Segons ens va comentar el botànic Joan Vallès a l'homenatge de 2019, Masclans va recollir, a la seva obra titulada Els noms de les plantes als Països Catalans (1981) 9.000 noms catalans per 1.800 espècies de plantes, en una recerca que havia iniciat els anys cinquanta. Segons Oriol de Bolòs, la tasca de Masclans en aquest camp van significar l’inici de de l'etnobotànica als nostre país.
Per a Francesc Masclans era mot importat recuperar el ric lèxic català referit a les plantes, que estava caient en desús per la repressió lingüística. El seu interès per recuperar el lèxic, de fet, anava mes enllà de la botànica i s'estenia a altres aspectes de la natura, com les formes de relleu, la fauna, etc. També va començar a fer servir els topònims en català als anys quaranta i cinquanta, cosa gens habitual en aquella època. Són, també, molt interessants les seves reflexions teòriques sobre la relació entre el llenguatge popular i el científic.
Encara es podrien afegir publicacions més breus de caràcter taxonòmic, com el seus estudis sobre el gèneres Rosa i Coris a Catalunya, i altres escrits menors. D’altra banda, potser no és justament reconeguda la col·laboració amb el seu gendre Oriol de Bolòs en alguna de les obres d’aquest, com la Flora dels Països Catalans. També convé citar que la filla de Francesc Masclans, Margarida Masclans, esposa d'Oriol de Bolòs, va fer molts dibuixos per a la Flora dels Països Catalans (1984-2001) i tots els de la Flora manual dels Països Catalans (1990).
En definitiva, Francesc Masclans és una figura molt important en la història de la botànica i de la ciència de Catalunya que, a pesar de haver viscut en un ambient molt advers i amb recursos molt limitats, va ser capaç de desenvolupar una obra molt sòlida i de gran utilitat pel nostre país.
Per acabar, aquí som presents alguns professors i exprofessors del centre Lluís Vives i vull expressar el nostre orgull de haver exercit la professió d’educadors al mateix centre que Masclans, d’haver-nos aprofitat d’alguns dels seus materials i haver-nos inspirat en la seva vida per millorar la nostra tasca educativa. Ha estat molt estimulant!
Moltes gràcies!
