dimarts, 28 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (14)


El confinament continua... ja portem mes i mig... i les plantes, molt més tranquil·les que mai, segueixen el seu cicle natural. Moltes d’elles floreixen durant aquests dies.

Avui parlarem de dues més, concretament, d’altres dues espècies de la família de les Geraniàcies (podeu veure més informació al capítol 10 d’aquesta primavera virtual).

La primera és el gerani de fulles retallades (Geranium dissectum), molt típic del conreus, dels prats i de les vores dels camins, on s’hagi acumulat una mica d’humitat, de la terra baixa i de la muntanya mitjana. Comença a florir ara i arriba fins a l’estiu. 


El gerani de les fulles retallades.
El seu nom popular i el seu nom científic
fan referència a la forma tan particular de les fulles
[Foto: Maria Congost, Valldoreix, 26/4/2020]

La segona és la filamaria (Erodium malacoides), típica dels poblaments d’herbes anuals i de les zones ruderals, de la terra baixa i de l’estatge montà. Té una àmplia franja de temps on la podeu trobar florida, des de l’hivern fins a l’estiu. 

La filamaria, amb els fruits en forma d'agulla,
típics de les Geraniàcies
[Foto: Valentí González, delta del Llobregat, maig 2003]

[Text: Valentí González; Fotos: Maria Congost i Valentí González]

diumenge, 26 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (13)


Passen el dies d’aquesta primavera de confinament i les plantes, alienes de tot això, segueixen el seu ritme biològic.

Un grup de plantes que floreixen durant aquesta època són les espècies del gènere Veronica.

Aquest grup de plantes pertany a la família de les Escrofulariàcies i als Països Catalans hi ha una trentena d’espècies que es caracteritzen per tenir unes flors petites, amb quatre pètals de color blau i lleugerament zigomorfes, és a dir, que tenen un sol pla de simetria.

Avui parlarem de quatre d’elles. Les imatges de les tres primeres ens les envia la Maria Congost des de Valldoreix (el Vallès Occidental).

La verònica pèrsica (Veronica persica) té una corol·la que pot ultrapassar els 10 mm de diàmetre, amb els pètals més llargs que els sèpals. Viu als horts, als camps i als marges de camins. 


La verònica pèrsica 
[Foto: Maria Congost, 22/4/2020]

La verònica arvense (Veronica arvensis) té una corol·la petita, de 2 o 3 mm de diàmetre, amb els pètals iguals o més petits que els sèpals. Les fulles superiors es fan progressivament més petites. Es fa als prats d’herbes anuals.  

La verònica arvense
[Foto: Maria Congost, 22/4/2020]

La verònica polida (Veronica polita) té una corol·la petita, de 3-6 mm de diàmetre, amb els pètals iguals o més llargs que els sèpals. Les fulles superiors són iguals que les inferiors. Viu als horts, als camps i als marges de camins.
 
La verònica polida
[Foto: Maria Congost, 25/4/2020]

I l’última imatge està feta a l’Espai Natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat).

El morró negre (Veronica hederifolia) té unes fulles molt característiques amb 3-5 lòbuls, dels quals el terminal és força més gran que els altres. Viu als horts, als camps i als marges de camins.


El morró negre 
[Foto: Valentí González, 7/3/2020]

[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost i Valentí González]

divendres, 24 d’abril del 2020

Quarta Trobada dels Dijous de l’Equip de Recerca Botànica per videoconferència


L’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya continua mantenint les trobades dels dijous malgrat la situació de confinament a causa de la pandèmia COVID19.
 

Les modernes aplicacions de vídeo trucades ens han permès fer la reunió amb un total de 16 persones de diferents localitats: Barcelona, Valldoreix, Viladecans, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Breda i Vilafranca del Penedès. Aquesta vegada també va assistir el company de l’ERB que encara continua confinat al càmping de Puerto Williams (Xile), la ciutat més austral del món, a la riba del Canal Beagle.


Pius Font i Quer 
[Fotografia de l'arxiu d'Alícia Font i Civit]

Ahir, diada de Sant Jordi, vam tenir com a tema per debatre la figura de Pius Font i Quer. El Doctor Font és un dels botànics catalans més importants de la història. Va impulsar la botànica catalana a un nivell de primera línia internacional, va construir els fonaments dels coneixements botànics que tenim a l'actualitat, va regularitzar la nomenclatura botànica tant del català com del castellà, etc. Va ser un científic reconegut internacionalment que, també, va tenir una estreta relació amb el Centre Excursionista de Catalunya. 


Els assistents a la sessió durant el debat
[Foto: Valentí González]

Els assistents a la sessió havien preparat el tema llegint articles i consultant informació per internet referida a la figura del doctor Font. Amb la qual cosa, entre tots vam fer un debat, molt enriquidor, que ens va permetre conèixer amb més detall la personalitat, el treball i les vicissituds de la vida de Pius Font i Quer. 

 










Un document que demostra la relació del Doctor Font amb Ramon Pujol i Alsina, un dels precursors de la botànica al Centre Excursionista de Catalunya i inspirador del Grup d'estudis botànics i, posteriorment, de l'Equip de Recerca Botànica. En una de les pàgines d'un exemplar de Plantas medicinales hi trobem, a dalt, una dedicatòria del doctor Font a Ramon Pujol i, a baix, un comentari d'aquest últim lamentant-se del traspàs del seu amic [Fotografia: cortesia d'Andrés Valverde]




Si voleu saber més coses del doctor Font i Quer podeu consultar aquí dos treballs biogràfics escrits per un dels seus deixebles, el doctor Oriol de Bolòs, un altre il·lustre botànic i soci del Centre Excursionista de Catalunya. 

[Text: Valentí González]

dijous, 23 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (12). Per Sant Jordi, una rosa


Avui diada de Sant Jordi tenim una rosa, però és una rosa diferent de les roses dobles que es cultiven i es regalen en aquesta diada.
Avui us fem de present una rosa silvestre dels Pirineus, els Alps i de les principals muntanyes alpines d'Europa: el roser alpí (Rosa pendulina).

Roser alpí (Rosa pendulina)

Volem dedicar aquesta rosa especialment a les nostres companyes de l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya, com una mostra de consideració i afecte.
També la dediquem als qui celebren avui el seu onomàstic i a tots els que se senten identificats amb aquesta tradició que agermana l'afecte i la cultura.

Com que la tradició mana una rosa i un llibre, també teniu a disposició, de qui ho vulgui, tota la producció científica de l'Equip de Recerca Botànica, en aquest enllaç. Bona festa a tots.

Text: Valentí González i Josep Nuet Badia; foto: Josep Nuet Badia]

dimarts, 21 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (11)


En aquesta nova entrega parlarem de tres plantes típiques de la terra baixa i que en aquest mes d’abril estan en plena floració.

La primera és el porrassí (Asphodelus fistulosus), una planta de la família de les Liliàcies, amb unes flors petites però molt espectaculars. Viu a les vores dels camins i dels camps. 


El porrassí (23/2/2020)

La segona és el tomaní (Lavandula stoechas ssp. stoechas), una planta molt coneguda per les seves virtuts aromàtiques que pertany a la família de les Labiades. Viu a les brolles silícies.

El tomaní (30/3/2018)

La tercera és l’estepa borrera (Cistus salviifolius), un petit arbust de la família de les Cistàcies amb unes flors blanques molt vistoses. Viu a les brolles silícies properes a la costa. 

Estepa borrera (28/4/2019)

Les tres fotografies s’han fet a l’Espai Natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat). Si voleu veure més imatges del paisatge i de la flora d’aquest paratge natural, podeu consultar el compte d’instagram @elrabaixi que està dedicat exclusivament a aquest tema.

[Text i fotos: Valentí González]


diumenge, 19 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (10)


En aquesta nova entrega de la primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica parlarem de tres noves plantes que estan florint durant aquesta primavera de confinament.

Les imatges ens les envia la Maria Congost des de Valldoreix i han estat determinades per ella mateixa i per l’Adela Martín. Les dues són membres de l’ERB i han fet un bon exercici al treballar les claus de determinació per arribar a esbrinar el nom científic de cada planta, a partir de les fotografies que s’han anat enviant.


Les tres plantes són de la família de les Geraniàcies. A les nostres contrades, aquesta família està constituïda per dos grans grups: els Erodium i els Geranium, que es diferencien, entre altres coses, per la disposició dels nervis de la fulla. Mentre que als Erodium es disposen amb un nervi principal del qual surten els secundaris (disposició pinnada), en el grup dels Geranium els nervis surten tots d’un mateix punt a la base de la làmina foliar (disposició palmada).


En aquesta ocasió, les tres plantes que mostrem corresponen a espècies del grup Geranium. Les flors acostumen a ser molt semblats i les diferències principals estan en la forma del contorn de la fulla.


La primera d’elles és la suassana rotundifòlia (Geranium rotundifolium), amb unes fulles arrodonides i no gaire dividies. El pètals no estan dividits (enters).


Suassana rotundifòlia 
[Maria Congost, 16/4/2020]

La segona és la suassana blana (Geranium molle ssp molle), amb unes fulles arrodonides però una mica més dividides que l’anterior espècie. Els pètals estan dividits a la part externa (bilobats). 

Suassana blana
[Maria Congost, 16/4/2020]

La tercera és l'herba de Sant Robert (Geranium robertianum), amb les fulles dividies en cinc segments que, a la seva vegada, també estan dividits. Cada segment té un petit pecíol. Els pètals no estan dividits (enters). 

Herba de Sant Robert
[Maria Congost, 16/4/2020]

Les tres espècies es fan a la terra baixa i a la muntanya mitjana i floreixen durant la primavera, tot i que la floració es pot allargar fins a la tardor. Les dues suassanes són típiques de la la vegetació ruderal i arvense i l’herba de Sant Robert es fa als boscos ombrívols.


[Text: Valentí González; Fotos: Maria Congost]

divendres, 17 d’abril del 2020

L'Equip de Recerca Botànica continua fent les Trobades del dijous per videoconfèrencia


El passat dijous 16 d'abril, l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), del Centre Excursionista de Catalunya, es continua reunint per videoconferència obligat per la pandemia del Covid-19. Això ens permet mantenir el contacte i l'intercanvi entre els membres de l'Equip.

La Trobada d'aquesta setmana, a més de les salutacions i de les darreres novetats dels que en formem part, va versar sobre la vegetació de la muntanya de Montserrat. Prèviament el nostre company Josep Nuet, autor principal de la Flora de Montserrat, va preparar un quadern de material per a poder seguir la presentació del tema. El podeu consultar cliquant aquí

Dibuix imaginari de la muntanya de Montserrat amb la situació
típica de les diferents comunitats vegetals
[dibuix de Josep Nuet Badia, en el llibre Vegetació de Montserrat
de Josep Nuet Badia i Josep M. Panareda,
Llibre de Motxilla, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980

El proper dijous esperem continuar reunint-nos amb nous temes interessants a comentar i compartir.

[Text i dibuix: Josep Nuet Badia]

dijous, 16 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (9)


En aquesta nova entrega de la Primavera Virtual gaudirem de cinc plantes que floreixen durant aquest mes d’abril de confinament.
Les dues primeres ens arriben de Valldoreix gràcies a l’aportació de Maria Congost, membre de l’ERB.

L’arç blanc o espinalb (Crataegus monogyna) és un petit arbre de la família de les Rosàcies amb fulles retallades d’una manera molt característica. Fa unes flors blanques molt flairoses que després es transformen en fruits vermells. Floreix durant tota la primavera i viu en les bardisses i en les obagues de la terra baixa i de la muntanya mitjana.

L'arç blanc o espinalb [Maria Congost, 7/4/2020]
El saüc (Sambucus nigra) també és un petit arbre de la família de les Caprifoliàcies amb fulles compostes i oposades. Fa una inflorescència molt cridanera i carregada de petites flors blanques. Floreix durant la primavera i viu a les bardisses de la terra baixa i de la muntanya mitjana. És un arbre, que per les seves qualitats medicinals, s’ha cultivat sovint a la vora de les masies.
El saüc [Maria Congost, 9/4/2020]
Les següents ens les envia l’Anna Bonnín, també membre de l’ERB, des de Vilafranca del Penedès.

La cua de gos daurada (Lamarckia aurea) és una herba de la família de les Gramínies amb les flors disposades d'una manera unilateral i que a mesura que maduren agafen un color daurat molt característic. Comença a florir ara fins a l’entrada de l’estiu. És típica de les vores de camins de la terra baixa. 

La cua de gos daurada [Anna Bonnín, 8/4/2020]
El bàbol (Lepidium draba) és una planta de la família de les Crucíferes que fa una inflorescència molt compacta i plena de petites flors blanques. Floreix a partir del març fins al començament de l’estiu. De vegades cobreix bona part dels camps, entapissant de color blanc grans extensions. És típica de les vores de camps i dels camins, sobretot de la terra baixa. 
El bàbol [Anna Bonnín, 8/4/2020]
L’espergulària vermella (Spergularia rubra) és una petita herba de la família de les Cariofil·làcies que fa unes flors de color rosat i que comença a florir ara fins a l’estiu. Viu als camins i als solars, sobre sòls arenosos o salobrosos, i es pot trobar des de la terra baixa fins a l’alta muntanya. 
L'espergulària vermella [Anna Bonnín, 8/4/2020]

[Text: Valentí González; fotos: Anna Bonnín i Maria Congost]

Publicació del número 14 de la revista científica Ker amb un article de l’Equip de Recerca Botànica


Fa uns dies ha sortit a la llum un nou exemplar de la revista científica Ker, publicada pel Grup de Recerca de Cerdanya. Aquest número està dedicat exclusivament a les ponències que es varen presentar a la I Jornada de Botànica de Cerdanya, que va tenir lloc al Museu Cerdà de Puigcerdà, el 4 de maig del 2019.
Portada del número 14
de la revista científica Ker
  La revista té format digital i consta dels següents articles:

- Salzes arboris de la Cerdanya per Enric Urús.
- Els faigs (Fagus sylvatica) de la morena de Montlluís (l’Alta Cerdanya) per Valentí González i Josep Nuet Badia de l’ERB-CEC.
- El gènere Achillea (Compostes) a la Cerdanya i les comarques veïnes per Ignasi Soriano
- Els carrascars a la Cerdanya per Josep M. Panareda Clopés
- Cap a una major diversitat dels boscos de Cerdanya per Francesc Cano Ibáñez

Hi manquen dues comunicacions:
- La cartografia d’hàbitats. Inici dels treballs de la versió 3 (2019-23) per Jordi Carreras.
- Plantes invasores: Heracleum mantegazzianum a la Baixa Cerdanya per Pere Aymerich.

La primera, per la seva naturalesa informàtica, era difícil de publicar i la segona ja va ser publicada al número 13 de la revista Ker.

En la I Jornada de Botànica de Cerdanya, Valentí González i Josep Nuet Badia, en representació de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC), presentàren el treball que l’ERB va fer l’any 2017, que tenia com objectiu estudiar una població de faigs integrats en una pineda de pi negre, localitzada a la serra de les Artigues, a l’oest de la població de Montlluís. En aquest estudi vam aixecar una sèrie d’inventaris fitosociològics que van permetre conèixer com és aquest bosc on viuen els faigs. L’estudi va ser publicat en el número 3 de la revista Miconia
Moment de la comunicació sobre
els faigs de la morena de Montlluís
[Foto: Enric Orús, 4/5/2019]
Durant l'estudi dels faigs de la morena de Montlluís
[Foto: Valentí González, 11/6/2017]
Si us voleu descarregar el número 14 de la revista Ker cliqueu aquí. I si només us voleu descarregar l’article fet per l’ERB cliqueu aquí.

 

[Text: Valentí González; fotos: Valentí González i Enric Orús ]

diumenge, 12 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (8)


En aquesta nova notícia farem menció de tres plantes que estan en plena floració durant aquest mes d’abril de confinament. 

Les dues primeres plantes ens les envia la nostra companya de l’ERB Maria Congost, des de Valldoreix.
La primera és el vitrac (Allium triquetrum), una espècie de la família de les Liliàcies. Aquesta planta és del grup dels alls i quan et trobes prop d’ella és fàcil sentir el característic olor. Viu en llocs una mica ruderals i humits de la zona mediterrània. Floreix durant tota la primavera. 


El vitrac fotografiat a la riera d'en Nonell
[Maria Congost, 15/3/2020]

La segona és una planta de la família de les Orquidàcies, concretament l’abellera aranyosa (Ophrys sphegodes), que viu als prats secs i brolles de les contrades mediterrànies i té la seva floració concentrada durant els mesos d’abril i maig.
L'abellera aranyosa
[Maria Congost, 22/3/2020]

La tercera ens l’envia el nostre company de l’ERB Jordi Pérez, des del barri d'Horta de Barcelona. Es tracta de la picardia (Cymbalaria muralis). 
La picardia fotografiada al barri d'Horta
[Jordi Pérez, 9/4/2020]

A més de la fotografia, en Jordi ens envia un text amb una explicació referent a aquesta espècie tan curiosa:

«La picardia és una planta de la família de les Escrofulariàcies originària de la conca del Mediterrani i àmpliament naturalitzada a altres llocs. El seu hàbitat és el de les parets ombrívoles a la muntanya mitjana i contrades mediterrànies humides i subhumides. A Catalunya viu des del nivell del mar fins als 1000 metres d'altitud. S'estén ràpidament i creix entre roques i en els murs, d'aquí l'epítet muralis. També la podem trobar, ocasionalment, a les voreres de les nostres ciutats. Floreix d'abril a novembre.

Aquesta planta té un mètode inusual de propagació. El peduncle de la flor inicialment presenta fototropisme positiu i es mou cap a la llum però després de la fertilització de la flor passa a presentar fototropisme negatiu i s'allunya de la llum. Això dóna com a resultat que les llavors entrin dins les esquerdes de les roques i dels murs, on tenen més probabilitat de germinar i on prefereix créixer la planta».

[Text: Valentí González i Jordi Pérez; fotos: Maria Congost i Jordi Pérez]

divendres, 10 d’abril del 2020

Segona Trobada dels Dijous de l’Equip de Recerca Botànica per videoconferència


Continuant amb la línia que va començar la setmana passada, aquest dijous 9 d’abril, l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya es va a tornar a reunir per videoconferència, a causa del confinament general que hi ha al nostre país per la pandèmia del COVID19.

Els motius d’aquestes vídeo-reunions és mantenir el contacte entre els membres del grup i continuar amb l’esperit de treball i d’aprenentatge de la botànica que caracteritza a l’ERB.

Imatge de la pantalla de l'ordinador amb els
participants a la videoconferència

En aquesta ocasió ens vam connectar 13 socis del CEC que habitualment participem en les activitats de l'ERB. Així doncs, van participar en la vídeo reunió companys de la ciutat de Barcelona, de Valldoreix, de Viladecans, de Sant Joan Despí, de Sant Boi de Llobregat, de Breda i de Vilafranca del Penedès. Fins i tot, hi va assistir un membre de l’ERB que està confinat al càmping de Puerto Williams (Xile), la ciutat més austral del món, a la riba del Canal Beagle. Aquest company, que porta mesos fent una travessia en bicicleta per Amèrica del Sud, ens va poder explicar com està passant el confinament a l’altra punta del món i les previsions que tenia per continuar el seu recorregut amb normalitat.

La videoconferència ens va servir per decidir que, el proper curs 2020-2021, les sortides de treball organitzades per nosaltres tindran com a dia preferent els dissabtes.

A més, Valentí González va preparar i dirigir el tema previst per aquest dia, que era La morfologia de la família de les Compostes o Asteràcies. Per a aquesta sessió, prèviament, es va repartir, per correu electrònic, un document pdf amb l’explicació dels trets més característics d’aquesta singular família botànica, que els participants van haver de llegir i treballar. Durant la videoconferència es va comentar el document i es van resoldre els dubtes.

Al final es va decidir que el tema a tractar per a la següent sessió, 16 d’abril, serà: La vegetació de Montserrat. En aquesta ocasió, estarà preparada i dirigida per Josep Nuet.

[Text i fotos: Valentí González]

dimarts, 7 d’abril del 2020

Passejada virtual a la Penya del Papiol (Alt Penedès)


Finalment, tal i com ja prevèiem, la nova data decretada que prorroga el confinament obliga a cancel·lar la sortida de l’Equip de Recerca Botànica prevista per al dissabte 18 d’abril a la Penya del Papiol, al municipi d'Olèrdola. Però, no per això, deixarem de fer-li una breu passejada virtual.

La Penya del Papiol és un turó cònic, de 381 m d'altitud, que es troba al contrafort del Massís del Garraf. Des del seu cim podem contemplar l’extensa plana del Penedès i les muntanyes que l’envolten. 
Imatge feta a trenc d'alba des de la Muntanya de Sant Pau.
Al fons es divisa la silueta de la Penya del Papiol
i al davant la vila de Vilafranca del Penedès.
En primer terme, unes atzavares semblen
contemplar el paisatge [Foto: Anna Bonnín, 1/12/2019]

Com en les altres sortides, i en el marc del projecte FitoCAT, volíem estudiar la flora de brolla i màquia calcària típica de la zona i el bosc de pi i garric. La zona també resulta interessant per observar la flora arvense dels camins que limiten aquests hàbitats forestals amb els camps de vinyes.
La Penya del Papiol des de Vilafranca del Penedès
[Foto: Antonio Carvajal, 7/4/2020]


A més, preteníem autentificar la presència de plantes relativament rares que s’han vist a l’indret però que encara no estan documentades en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

Es tracta de dues espècies de la família de les liliàcies que creixen en llocs secs i rocosos: la fritil·lària (Fritillaria pyrenaica ssp. boisseri) i la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris ssp. australis). La tulipa té uns tèpals d’un color groc enlluernador i tenyits de vermell per fora. Aquest tret la diferencia de la subespècie sylvestris, encara més rara i de l’estatge montà.

Les flors acampanades de la fritil·lària miren cap avall
[Foto: Anna Bonnín, 16/4/2018]
La tulipa silvestre fa unes flors espectaculars
[Foto: Antonio Carvajal, 13/4/2019]

Malgrat tot, sovint cal un cop de sort per gaudir d’aquestes flors ja que, com són plantes bulboses, resulten delicioses pels senglars que ara campen panxacontents.

Per acabar, us mostrem la violeta de pastor (Linaria supina ssp. supina), una linària que es troba pel camí pedregós que ascendeix al cim pel vessant nord.
La violeta de pastor és una escrofulariàcia de flors
grogues amb un esperó molt llarg amb línies marrons
 longitudinals [Foto: Anna Bonnín, 16/4/2018]

[Text: Anna Bonnín. Fotos: Anna Bonnín i Antonio Carvajal]

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (7)


El temps passa i seguim confinats, mentrestant moltes plantes fan el que han de fer en aquestes dates que és florir. 

Avui us mostrem altres exemples de plantes que estan en plena floració i que només les podem gaudir d’una manera virtual. 

Comencem per dues plantes que ens ha enviat la Maria Congost de l’ERB i que ha fotografiat durant aquests dies prop de casa seva, a Valldoreix. 

El setí (Lunaria annua ssp. annua) és una planta de la família de les crucíferes que de vegades es cultiva com a ornamental i que es naturalitza fàcilment prop de les rieres, en ambients una mica ruderals i ombrívols. Fa uns fruits molt característics, arrodonits, grans i plans, de forma semblant a una moneda.

Lunaria annua ssp. annua (6/4/2020)

La calabruixa petita (Muscari neglectum) és una liliàcia que es fa al prats i a les vores dels camins. Fa una inflorescència inconfusible, atapeïda de petites flors blaves. 
Muscari neglectum (21/3/2020 )

I acabem amb altres dues plantes que ens ha enviat el Jordi Pérez també membre de l’ERB i que les ha pogut fotografiar en un jardí proper a casa seva, a Horta. 

L’herba donzella (Vinca major) és una planta de la família de les apocinàcies que, de vegades, es cultiva com a ornamental i que es fa al marge de les rieres. 

Vinca major (4/4/2020)

La fumària (Fumaria capreolata) és una papaveràcia molt habitual de les vores de camins i dels conreus.
Fumaria capreolata (4/4/2020)
[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost i Jordi Pérez]

diumenge, 5 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (6). Flora del diumenge de Rams


Encara que confinats i amb el pas dels dies força monòton, recordem que avui comença la Setmana Santa amb el diumenge de Rams, una celebració cristiana que està molt arrelada en la cultura popular, amb les palmes i palmons recordant el passatge de l'Evangeli: «...la multitud [...] quan va sentir dir que Jesús venia a Jerusalem va agafar branques de palmera i van sortir a rebre'l...» [Joan 12,12-13].

Per això avui us oferim, no pas la palmera, sinó dues plantes clàssiques del diumenge de Rams, que són pròpies de la nostra flora: el llorer i l'olivera.

El llorer (Laurus nobilis)

L'olivera (Olea europaea)

El llorer (Laurus nobilis) és un arbre que es fa als sots humits de la regió mediterrània. Moltes vegades s'ha cultivat per les seves fulles aromàtiques i sovint s'ha escampat a partir dels llocs on havia estat plantat.
A l'antiguitat i a l'edat mitjana es coronava els poetes, els artistes i els savis, tradició que té l'origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos quan entraven a la ciutat. Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, i d'aquí derivaria el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxillers).

L'olivera (Olea europaea) és un altre arbre mediterrani però de les contrades seques, que en estat silvestre (l'ullastre) viu en les màquies i matollars. És cultivada en gran escala per a produir oli d'oliva o menjar-ne les olives.
A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tant en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.

[Text i fotos: Josep Nuet Badia]

divendres, 3 d’abril del 2020

La primavera virtual de l’Equip de Recerca Botànica (5)


Aquesta primavera, malauradament, se’ns farà curta pel confinament que necessàriament estem obligats a complir. En molts llocs, la floració de les plantes comença a ser molt important i no podrem gaudir de moltes d’elles en el seu màxim esplendor.

Ara, al marge dels camps i dels camins de la terra baixa, comencen a estar en plena floració les dues plantes que us mostrem avui.


La primera és el veçot articulat (Lathyrus clymenum), una papilionàcia que té la corol·la bicolor, amb les ales blavenques i l’estendart rosat.



Lathyrus clymenum

La segona és la borratja o borraina (Borago officinalis), una boraginàcia de flors espectaculars de color blau. Antigament, les seves fulles es menjaven com a verdura.
Borago officinalis

Les imatges estan preses als marges dels camps de conreu que hi ha entre els municipis de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, el 2 de febrer de 2020.

Si voleu veure més imatges del paisatge i de la flora del paratge natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat) podeu consultar el compte d’instagram @elrabaixi que està dedicat exclusivament a aquest tema.


[Text i fotos: Valentí González]