dilluns, 11 de febrer del 2019

Sortida de treball de camp a Maçanet de la Selva (la Selva)


El passat diumenge dia 10 de febrer vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de febrer de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.
En aquesta ocasió, i en el marc del Projecte FitoCAT, vam anar a l’Enllaç, on es troba l’estació de Maçanet-Maçanes, als afores del municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva. 

El grup prop de la séquia de Sils, amb un primer terme ple
de lliris de neu [Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut que vam fer començà al costat del nucli de cases proper a l’estació de l’Enllaç, al costat de l’església de Sant Josep Obrer, i va continuar cap el nord pel marge esquerre de la riera de Santa Coloma, després vam arribar a la séquia de Sils i vam seguir per un camí que també seguia el seu marge esquerre. El recorregut sempre anava paral·lel a les vies del tren que es trobaven a la nostra dreta. La tornada la vam fer pel mateix camí. 

La riera de Santa Coloma amb els marges arrasats per
alguna recent avinguda [Foto: © Valentí González]
Les plantacions de plàtans són força abundants
[Foto: © Valentí González]

El paisatge que vam observar és el d’un lloc molt modificat per l’activitat humana on destaquen els conreus de plàtans i de pollancres, que caracteritzen aquest territori i que estan afavorits per la fertilitat i la humitat del terra. En el marge de la riera de Santa Coloma i de la séquia de Sils arrela una vegetació de ribera molt alterada que, en moltes ocasions, estava substituïda per fileres de robínies (Robinia peudoacacia) plantades. De tant en tant, però, es podia trobar algun punt on la verneda estava més o menys ben conservada. Als marges propers de les vies del tren, en llocs amb un cert pendent, encara es conserva algun retall de roureda de roure africà. El roure africà (Quercus canariensis) és un dels roures més rars que tenim a Catalunya. És exclusiu de terrenys silícics i la seva distribució està concentrada a la Selva, el Maresme, el Barcelonès i les Muntanyes de Prades.

El grup prenent nota de les plantes que vivien al marge
de la riera de Santa Coloma amb l'ajuda de les tauletes tàctils
[Foto: © Àngels Morell]
Fotografiant el lliri de neu, que era molt abundant
al marge de la riera [Foto: © Valentí González]
Dues imatges de l'espectacular lliri de neu
[Fotos: © Josep Nuet Badia]
El boneter (Evonymus europaeus) era força abundant a les
bardisses que es feien al marge de la riera [Foto: © Àngels Morell]

L’activitat durant el matí va ser la de prendre notes de la flora que vivia al marge de la riera i de la séquia, de la qual podem destacar l’espectacular lliri de neu (Galanthus nivalis), que es trobava en plena floració. Durant la tarda vam fer un inventari fitosociològic de la roureda de roure africà per poder comparar-lo, posteriorment, amb els inventaris fets per Oriol de Bolòs prop d’aquella zona i que va publicar al llibre El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic, de l’any 1957. 

La séquia de Sils i el seu marge cobert de punts blancs que
corresponen a les flors del lliri de neu [Foto: © Miquel Femenia]
La roureda de roure africà on vam fer l'inventari fitosociològic
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Com a anècdota, durant el dinar que vam fer al costat de la séquia de Sils, vam rebre la visita d’un visó americà (Neovison vison) que encuriosit es va apropar. El visó americà és una espècie de mustèlid introduïda accidentalment als nostres hàbitats a final del segle XX i que s’ha estès per moltes comarques del nord de Catalunya.
Vam tenir un dia força bo, amb sol i bona temperatura. 

Relació de plantes diferents observades:

  1. Acer campestre L.
  2. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
  3. Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
  4. Arbutus unedo L.
  5. Arum italicum Mill. subsp. italicum
  6. Asparagus acutifolius L.
  7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum
  8. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  9. Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes
  10. Aster pilosus Willd.
  11. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
  12. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  13. Carex pendula Huds.
  14. Chelidonium majus L.
  15. Clematis vitalba L.
  16. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  17. Cyperus esculentus L. [sp. cf.]
  18. Doronicum pardalianches L.
  19. Equisetum ramosissimum Desf.
  20. Erica arborea L.
  21. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
  22. Evonymus europaeus L.
  23. Fraxinus excelsior L.
  24. Galanthus nivalis L.
  25. Galium aparine L. subsp. aparine
  26. Geranium robertianum L.
  27. Geranium rotundifolium L.
  28. Geum urbanum L.
  29. Hedera helix L.
  30. Lamium flexuosum Ten.
  31. Lilium martagon L.
  32. Lonicera japonica Thunb. in Murray
  33. Lonicera periclymenum L.
  34. Lunaria annua L. subsp. annua
  35. Luzula forsteri (Sm.) DC.
  36. Medicago arabica (L.) Huds.
  37. Moehringia pentandra Gay
  38. Osyris alba L.
  39. Phillyrea angustifolia L.
  40. Phytolacca americana L.
  41. Pinus pinaster Ait.
  42. Platanus hybrida Brot
  43. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  44. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
  45. Populus nigra L.
  46. Potentilla reptans L.
  47. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  48. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
  49. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  50. Quercus canariensis Willd.
  51. Quercus ilex L. subsp. ilex
  52. Quercus pubescens Willd.
  53. Quercus suber L.
  54. Ranunculus bulbosus L.
  55. Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria
  56. Robinia pseudoacacia L.
  57. Rosa sempervirens L.
  58. Rubia peregrina L.
  59. Rubus ulmifolius Schott
  60. Ruscus aculeatus L.
  61. Salix alba L.
  62. Salix atrocinerea Brot. subsp. catalaunica (Senn.) R. Görz
  63. Sambucus nigra L.
  64. Sanguisorba minor Scop.
  65. Silene nutans L.
  66. Solanum nigrum L.
  67. Stachys officinalis (L.) Trevisan
  68. Stellaria holostea L.
  69. Ulmus minor Mill.
  70. Urtica dioica L. subsp. dioica
  71. Veronica persica Poiret in Lam.
  72. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  73. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
[Text: © Valentí González; fotos: © Miquel Femenia, Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]

divendres, 8 de febrer del 2019

Presentació del llibre Els sistemes naturals del delta del Llobregat


El dimecres 6 de febrer es va presentar el llibre Els Sistemes Naturals del Delta del Llobregat a la sala d’actes del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Els Sistemes Naturals del Delta del Llobregat és una obra coral escrita per 57 especialistes de totes les branques de les ciències naturals. El llibre és el número 19 de la col·lecció dels Treball de la Institució Catalana d’Història Natural i l’edició és a cura de Josep Germain i Otzet i de Joan Pino i Vilalta, membres de la ICHN, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans, del Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. 


El procés de redacció i d’edició del llibre ha sigut llarg i laboriós, tot i així, els 10 anys de feina han donat com a resultat un volum excel·lent, de 715 pàgines, que recull tota la informació naturalista que es coneix del delta del Llobregat.


La presentació ha estat dirigida per Jordina Belmonte, presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural, i han intervingut Maria José Albadalejo, del Consorci d’Espais Naturals del delta del Llobregat, Antonio Farrero, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Joandomènec Ros, de l’Institut d’Estudis Catalans, i Joan Pino, de la Institució Catalana d’Història Natural. Tots, en els seus parlaments, van destacar la importància de tenir un treball com el que representa el llibre per a la gestió d’uns espais naturals tan sensibles com els del delta del Llobregat. Joan Pino, amb l’ajuda d’una presentació en power point, va fer una síntesi de la història de l’elaboració d’aquest treball, va explicar els principals resultats obtinguts, va destacar la importància d’un treball d’aquest estil en la tercera zona humida més important de Catalunya i va fer èmfasi en les dificultats que porta fer un llibre en el que col·laboren 57 persones d’una manera altruista durant un període de temps llarg i de la bona predisposició de tots els autors.


La sessió també va servir per retre un sentit homenatge a Maria Rieradevall, experta en ecologia de la Universitat de Barcelona i autora d’alguns dels capítols del llibre, traspassada l’any 2015. L’obra està dedicada a la seva memòria.



Val a dir que l’acte va ser un autèntic èxit de públic, amb la sala d’actes plena de gom a gom. 

[Text i fotos: © Valentí González]


Ens plau molt recordar que un dels experts que ha col·laborat en Els sistemes naturals del delta del Llobregat, és el nostre company Valentí González, fundador i instructor voluntari de l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), coautor de la magnífica Flora vascular del Delta del Llobregat —publicada l'any 2016 per la mateixa Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans—, obra de referència de la flora d'aquesta important zona humida propera a Barcelona [JNB].