diumenge, 18 de novembre del 2018

L’Equip de Recerca Botànica del CEC presenta l’estudi La fageda de la vall de l’Ingla al Museu Cerdà de Puigcerdà


El cap de setmana del 17 i 18 de novembre s'han celebrat les III Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya «Memorial Oriol Mercadal», al Museu Cerdà de Puigcerdà, organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya


L'entrada al Museu Cerdà de Puigcerdà.
[Foto: © Valentí González]
El Museu Cerdà està ubicat a l'edifici de l'antic
convent de les Carmelites descalces o de clausura.
[Foto: © Josep Nuet Badia]

En aquestes jornades s’hi han presentat 31 comunicacions i 2 conferències amb diferents aspectes de l’arqueologia, del patrimoni, de la història i del medi natural de la Cerdanya. Aquesta edició s’ha fet en record i homenatge a Oriol Mercadal (1963-2017), una gran persona, un gran científic i activista cultural que va ser director del Museu Cerdà. 


Cartell anunciador de les jornades.
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Durant la tarda del dissabte es van presentar les comunicacions relacionades amb el medi natural cerdà i dos membres de l’Equip de Recerca Botànica, Valentí González i Josep Nuet, n'han presentat una referent a l'estudi de la fageda de la vall de l’Ingla, l'única fageda que hi ha a la Cerdanya. Aquest treball compta amb la col·laboració de Romà Rigol i es publicarà pròximament a la revista ERA



Dos moments de la presentació de l'estudi
sobre la fageda de la vall de l'Ingla.

[Foto: © Francesc Vallhonrat]
L'assistència a les jornades va ser notable
durant tot el dia 
[Foto: © Valentí González]

La sessió del dissabte va ser clausurada per Ramon Moliner, president del Consell Comarcal de la Cerdanya, que va destacar el bon nivell de les comunicacions, la bona organització de l’acte i la important assistència de públic.

[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Josep Nuet Badia i Francesc Vallhonrat]
Jornada de treball de camp a la vall de Saltèguet (la Cerdanya)


Aquest dissabte passat, 17 de novembre, els autors del llibre Flora de la vall de Saltèguet (la Molina, la Baixa Cerdanya), Josep Nuet, Valentí González i Francesc Vallhonrat, acompanyats de Carmina Coll, han tornat a visitar aquesta vall per fer unes fotografies generals de paisatge que il·lustraran l’obra. 

La Molina i el Porxo d'Ovella. En aquest punt el
torrent de Saltèguet desguassa al riu d'Alp.

[Foto: © Valentí González]
La vall de Saltèguet amb la seva capçalera emboirada.
A l'esquerra la Pleta de Saltèguet, totalment
desforestada 
[Foto: © Valentí González]


Aquest llibre serà el resultat d’un exhaustiu treball de camp realitzat per la gran majoria dels integrants de l’Equip de Recerca Botànica del CEC, que es va iniciar l’any 2006, just amb el començament de les activitats de l'ERB. Aquest treball te previst la seva finalització a començament de l’any 2019, amb la seva publicació com a treball monogràfic a la revista Miconia


Un dels objectius de la sortida era fotografiar
 les roques que formen la vall per il·lustrar
la part geològica de la introducció del llibre.

[Foto: © Valentí González]


En aquest llibre es presentarà el catàleg detallat de la flora de la vall de Saltèguet. Comptarà amb una àmplia introducció on es tractaran temes com a la geografia de la vall, la seva geologia, la seva hidrologia, aspectes climàtics, la vegetació que hi existeix, etc. També es parlarà de la recerca botànica històrica a la vall i, en general, a la resta de la Cerdanya. La introducció acabarà amb la història del treball efectuat per l’ERB amb l’explicació de com es va organitzar la feina i com es va desenvolupar. 


Des del Roc Blanc (1.760 m d'altitud)
vam fer unes fotografies generals de la
vall des d'un punt situat més al sud.

[Foto: © Valentí González]
Vista de la vall de Saltèguet des del Roc Blanc.
En primer terme, 
 la Muntanya del Paborde
 i en un segon la solana de la vall. 
Les boires entraven pel sector de 
la collada de Toses però no passaven de
 la capçalera de la vall [Foto: © Valentí González]

El gruix de l'obra serà el catàleg de flora amb un comentari detallat i un mapa de distribució de cada un dels 658 tàxons que ho conformen. Aquesta flora compta amb un total de 8.899 citacions recollides durant el treball de camp, de les quals 3.943 corresponen a mostres de plantes herboritzades que han estat dipositades a l’herbari del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) de la Universitat de Barcelona. 

[Text i fotos: © Valentí González]

dilluns, 12 de novembre del 2018

Sortida de treball de camp a Marata (el Vallès Oriental)


El diumenge 11 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de novembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

El grup durant el descans per al dinar.
A la fotografia falta Mireia Carreras que també
va assistir a l'excursió
[Foto: © Antonio Román Broto]

En aquests cas i en el marc del Projecte FitoCat vam anar al sector de Marata, concretament al bosc de Can Ramis, al municipi de les Franqueses del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. 

El bosc de Can Ramis és un espai forestal de forma arrodonida, amb una longitud màxima de 1200 m i una amplada màxima de 800 m, envoltat de camps de conreu, enmig de la plana del Vallès i amb unes vistes privilegiades de tot el massís del Montseny.

Els conreus envolten el bosc de Can Ramis. Al fons es dibuixa la
silueta del massís del Montseny
[Foto: © Valentí González]

El bosc de Can Ramis està constituït bàsicament per un alzinar mediterrani molt interessant, que en alguns sectors, els més ombrívols i humits, es fa molt dens i impenetrable. 

Gran part del bosc de Can Ramis té una estructura força
homogènia: un dens alzinar del qual surten, de tant en tant, pins
molt alts
[Foto: © Valentí González]

En els sots la vegetació es fa molt densa i impenetrable.
En un primer terme i a l'esquerra es veu un exemplar
de morera de paper (Broussonetia papyrifera), un arbre
introduït de l'est de l'Àsia que en alguns llocs s'ha
trobat naturalitzat
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Estudiant la flora en un dels sots, humits i ombrívols, que hi ha
al bosc de Can Ramis
[Foto: © Valentí González]

Com a novetat, en aquesta jornada de treball, a més de prendre nota de totes les plantes que vam observar, vam fer una sèrie d'inventaris fitosociològics, segons la metodologia de l'escola sigmatista de Josias Braun-Blanquet, amb dos objectius ben clars: en primer lloc, introduir aquest sistema d'estudi de la vegetació als membres de l'Equip de Recerca Botànica i, en segon lloc, caracteritzar aquest alzinar, del qual hi ha molt poca informació, per poder comparar-lo amb altres alzinars que estudiarem properament. D'aquesta manera, complíem dues de les finalitats més importants que té l'Equip de Recerca Botànica del CEC, com són l'ensenyament dels mètodes d'estudi de la flora i de la vegetació i la pràctica d'aquests mètodes fent una recerca activa. 

En plena presa de dades mentre es feia un dels inventaris botànics.
La recerca activa és una de les finalitats de l'ERB
[Foto: © Àngels Morell]

La jornada va ser molt profitosa i vam realitzar 9 inventaris de vegetació. Vam gaudir d'un dia força assolellat, amb una temperatura força agradable. 

La relació de plantes observades és la següent:
  1. Agrimonia eupatoria L. 
  2. Arbutus unedo L.
  3. Arum italicum Mill.
  4. Asparagus acutifolius L.
  5. Asperula cynanchica L.
  6. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler 
  7. Atriplex patula L.
  8. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  9. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  10. Broussonetia papyrifera (L.) Vent.
  11. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  12. Bupleurum rigidum L.
  13. Calicotome spinosa (L.) Link
  14. Carex sp.
  15. Celtis australis L.
  16. Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  17. Cistus albidus L.
  18. Cistus monspeliensis L.
  19. Cistus salviifolius L.
  20. Clematis flammula L.
  21. Clematis vitalba L.
  22. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  23. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
  24. Dactylis glomerata L.
  25. Daphne laureola L. subsp. laureola
  26. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  27. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  28. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  29. Echium vulgare L.
  30. Eryngium campestre L.
  31. Fragaria vesca L.
  32. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  33. Geum sylvaticum Pourr.
  34. Hedera helix L.
  35. Hieracium sp.
  36. Juniperus communis L. subsp. communis
  37. Ligustrum vulgare L.
  38. Lonicera periclymenum L.
  39. Mercurialis annua L.
  40. Olea europaea L.
  41. Ononis minutissima L.
  42. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  43. Osyris alba L.
  44. Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth.
  45. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
  46. Phillyrea angustifolia L.
  47. Pinus halepensis Mill.
  48. Pinus pinea L.
  49. Plantago lanceolata L. 
  50. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare
  51. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  52. Psoralea bituminosa L.
  53. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  54. Quercus ilex L. subsp. ilex
  55. Quercus pubescens Willd.
  56. Ranunculus bulbosus L.
  57. Rosa canina L. subsp. dumetorum (Thuill.) Keller et Gams
  58. Rosa sempervirens L.
  59. Rosmarinus officinalis L.
  60. Rubia peregrina L.
  61. Rubus ulmifolius Schott
  62. Ruscus aculeatus L.
  63. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  64. Smilax aspera L.
  65. Sorbus domestica L.
  66. Spartium junceum L.
  67. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
  68. Teucrium polium L.
  69. Thymus vulgaris L.
  70. Ulex parviflorus Pourr.
  71. Verbena officinalis L.
  72. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
[Text: © Valentí González; fotos: © Valentí González, Àngels Morell, Josep Nuet Badia i Antonio Román Broto]

divendres, 9 de novembre del 2018

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), culmina un estudi sobre l'única fageda de la Cerdanya


L'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC), ha dut a terme un estudi fitosociològic de la única fageda que es coneix a la Cerdanya.
Es tracta d'una fageda localitzada al fons de la vall de l'Ingla, envoltada d'avetoses i de pinedes de pi negre.
 
Un faig molt gros a la fageda de la vall de l'Ingla
[Foto: © Josep Nuet Badia]

En diferents visites a la vall de l'Ingla s'han elaborat onze inventaris de vegetació que han permès conèixer a quina de les comunitats de fageda pertanyen.
Aquest mateix treball fa un estudi comparatiu entre les fagedes del vessant meridional de la serra de Cadí —com ara les valls de Gresolet i de Gréixer—  i les fagedes de la vall de l'Ingla, el qual permet extreure una sèrie de conclusions molt interessants.
Aquest estudi, que han fet Valentí González i Josep Nuet, amb la col·laboració de Romà Rigol, serà presentat en les III Jornades d'Estudis Comarcals de la Cerdanya - Memorial Oriol Mercadal, que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya, i se celebraran al Museu Cerdà de Puigcerdà, el proper dissabte, 17 de novembre del 2018.
Aquest any les Jornades es faran en record i homenatge a Oriol Mercadal (1963-2017), una gran persona, un gran científic i activista cultural que va ser director del Museu Cerdà.