divendres, 31 de gener del 2020

Presentem en el Centre Excursionista de Catalunya la publicació del treball de La vall de Saltèguet (la Molina)


El dijous 30 de febrer, la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya gairebé es va omplir d'amics i consocis que no es van voler perdre la presentació de l'estudi La vall de Saltèguet (la Molina), fet per l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina (ERB-CEC).
Es tracta d'una obra que vam començar el juny del 2006 i que ha tingut un procés molt llarg de realització, a causa de la complexitat de la feina i de l'exigència del treball científic ben fet.

El president del CEC, Eduard Cayón, va obrir l'acte
amb unes paraules [Foto: © Àngels Morell]

L'acte començà amb uns breus però sentits i sincers parlaments del president del CEC, Eduard Cayón, del vicepresident primer, Miquel Rafa, i del vocal de Ciència de la junta directiva, Albert Vidal, en els quals van valorar el treball fet, l'esforç i la persistència dels membres de l'ERB-CEC. 
El president va dir que se sentia emocionat de presentar els resultats d'aquest estudi perquè aquesta activitat científica que l'ERB-CEC porta a terme s'entronca directament amb l'esperit fundacional de l'entitat, que no solament és esportiu sinó que té interès per la recerca i el coneixement de la natura i del país.
En termes semblants es van expressar el vicepresident i el vocal de Ciència, i tots van coincidir a mostrar-se molt contents dels resultats obtinguts i van felicitar calorosament tots els que havien participat en el treball.



Els resultats d'aquest estudi s'articulen en dos volums, que inauguren la sèrie Monografies de Miconia, revista botànica catalana independent

Monografies, 1. La vall de Saltèguet (la Cerdanya). El medi físic i l'ocupació humana. Oriol Mercadal (†), Valentí González, Josep Nuet Badia i Francesc Vallhonrat. 141 pàg.

Monografies, 2. La vall de Saltèguet (la Cerdanya). La flora. Valentí González, Josep Nuet Badia i Francesc Vallhonrat. 628 pàg.

A continuació, entre Valentí González i Josep Nuet van comentar la presentació que havien preparat juntament amb Francesc Vallhonrat.


La presentació estava estructurada en diferents capítols que permetien saber què és l'Equip de Recerca Botànica, veure el territori estudiat, qui són els que van fer l'estudi, com van anar fent tota la feina i al final algunes mostres de l'obra publicada.

— Què és l'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC).

— Per què Saltèguet
— Qui fa l'estudi
— Com fem l'estudi
— Resultats de l'estudi
— La publicació
— Què és Miconia

Al llarg d'aquesta presentació es van posar de manifest diferents valors que han entrat en joc en aquesta obra: iniciativa, cooperació, companyonia, treball ben fet, tenacitat i ganes de gaudir de la muntanya i de la natura, la combinació dels quals va permetre afrontar un projecte complex, mantenir l'interès per la feina durant un llarg temps, vèncer el cansament i crear un grup que comparteix l'afició per la muntanya i les plantes, i que sap gaudir i treballar cooperativament per aconseguir un objectiu.

Josep Nuet explica la participació generosa d'Oriol Mercadal
en aquesta obra [Foto: © Àngels Morell]

Valentí González durant la seva intervenció en la presentació
[Foto: © Sofia Francí]


Al final de la presentació els assistents premiaren amb càlids aplaudiments tota l'exposició que havíem fet. Aplaudiments que demanàrem també per a tots els que van participar en el llarg treball que hem pogut presentar.

Tancà l'acte el president del CEC, Eduard Cayón, amb unes amables i encoratjadores paraules de comiat.
Vam anunciar una nova presentació de l'obra a Puigcerdà, programada per al dissabte 22 de febrer a la seu de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya, on comptarem amb la participació d'Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, i d'Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya.


[Text: © Josep Nuet Badia; fotos: © Sofia Francí i Àngels Morell]

dissabte, 18 de gener del 2020

Presentació de l'estudi de
La vall de Saltèguet (la Cerdanya) al CEC


Us convidem a la presentació de les dues primeres Monografies de Miconia, dedicades a l’estudi de La vall de Saltèguet (la Cerdanya) dut a terme per l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

Dijous, 30 de gener del 2020
A la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya
Carrer del Paradís, 10 pral. Barcelona
A les 19.30 h


dilluns, 13 de gener del 2020

Sortida de treball de camp al turó de Montcada (el Vallès Occidental)


El passat diumenge dia 12 vàrem fer la primera sortida de treball corresponent a l'any 2020 de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar el turó de Montcada, al municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental. 


El grup al cim del turó de Montcada
[foto: Valentí González]

Aquest turó, molt proper a Barcelona, destaca per la seva particular forma que recorda la imatge d'un cim alpí. La història associada a aquesta muntanya explica aquesta característica. L’any 1917 s’instal·là al costat del turó de Montcada una fàbrica de ciment que va extreure la matèria prima del mateix turó. Aquesta explotació va suposar un canvi en la fisonomia de la muntanya i, fins i tot, de l’alçada que va passar de 300 metres d’altitud a 273. El material que s’extreia era bàsicament pissarres del Silurià i calcàries. L’any 2013, ja amb l’explotació finalitzada, s’inicia un projecte de restauració ecològica i paisatgística de la pedrera.


La llum del sol il·lumina la brolla amb pi blanc
[Foto Josep Nuet Badia]
El recorregut que vàrem fer començà a l'estació de Renfe de Montcada-Santa Maria. Després de passar per alguns dels carrers de la urbanització Terra Nostra vam arribar al peu del turó, en el seu vessant nord-oest. Vam agafar un camí que ens va portar fins a la font de Mitja Costa (115 m) i d'aquí fins al turó dels Quatre Pins (179 m), que es troba situat al sud-oest del turó de Montcada. Des d'aquí, ens vam apropar de nou al turó de Montcada per la solana. Vam pujar fins el cim del turó (273 m) i molt a prop vam fer el dinar. A la tarda vam fer la tornada pel l'obaga fins arribar de nou a la font de Mitja Costa, completant un recorregut circular. D'aquí vam tornar a l'estació.


Al cim del turó dels Quatre Pins, fent la primera
llista de plantes. Al fons el cim del turó de Montcada.

[Foto: Valentí González]
Fotografiant les primeres flors de la temporada.
Al fons l'antiga fàbrica de ciment Asland
[foto: Adela Martín]
Observant les plantes que vivien en un talús
al costat del camí
[Foto: Ariadna Carvajal]

El paisatge que vam observar és el d'un indret en plena recuperació natural, després d'haver patit una forta explotació. En el vessant solell són abundants les brolles amb pi blanc, als llocs de sòl més pedregós i magre són freqüents les garrigues i els espais més desforestats estan ocupats per diferents prats secs, com ara els llistonars, el fenassars i els prats d'albellatge. El vessant obac és força humit i el bosc està molt més desenvolupat. Aquí es fa un alzinar litoral que, segons el lloc, es trobava amb diferents graus de desenvolupament.

La llum del sol, molt baixa en aquesta època de l'any,
entrava dins del bosc entre els tronc dels arbres

[Foto: Ariadna Carvajal]

Per la tarda, a l'obaga del turó de Montcada, enmig de l'alzinar
[Foto: Valentí González]

Vam tenir un dia molt fred però assolellat que ens va marcar el nostre recorregut, doncs vam decidir fer la solana pel matí i l'obaga a la tarda quan el fred era menys intens. Les vistes des de dalt del turó de Montcada són espectaculars cap a la plana del Vallès i el Pla de Barcelona. Una volta a l'horitzó ens permetia observar clarament Collserola, la serra de la Marina, Montserrat, Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac i tot el massís del Montseny. Fins i tot es veien alguns cims nevats dels Pirineus com ara el Puigmal. 


L'espectacular fruit del seder (Gomphocarpus fruticosus)
[Foto: Ariadna Carvajal]

  1. La moricàndia (Moricandia arvensis) es trobava
    en plena floració [Foto: Josep Nuet Badia]

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:

  1. Acanthus mollis L.
  2. Agave americana L.
  3. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  4. Ajuga iva (L.) Schreb.
  5. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  6. Anagallis arvensis L.
  7. Anthyllis cytisoides L.
  8. Araujia sericifera Brot.
  9. Arum italicum Mill.
  10. Asparagus acutifolius L.
  11. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  12. Asplenium trichomanes L.
  13. Astragalus monspessulanus L.
  14. Atriplex halimus L.
  15. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
  16. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
  17. Bellis sylvestris Cyrillo
  18. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
  19. Borago officinalis L.
  20. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  21. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  22. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  23. Bupleurum rigidum L.
  24. Calicotome spinosa (L.) Link
  25. Cardamine hirsuta L.
  26. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
  27. Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes
  28. Ceratonia siliqua L.
  29. Cercis siliquastrum L.
  30. Cistus albidus L.
  31. Cistus monspeliensis L.
  32. Cistus salviifolius L.
  33. Clematis flammula L.
  34. Clematis vitalba L.
  35. Colutea arborescens L.
  36. Convolvulus althaeoides L.
  37. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  38. Coriaria myrtifolia L.
  39. Cornus sanguinea L.
  40. Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.) Asch. et Graebn.
  41. Crataegus monogyna Jacq.
  42. Cynoglossum creticum Mill.
  43. Dactylis glomerata L.
  44. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  45. Dipsacus fullonum L.
  46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  47. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  48. Echium vulgare L.
  49. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
  50. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
  51. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
  52. Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Ait.
  53. Eryngium campestre L.
  54. Euphorbia characias L.
  55. Ficus carica L.
  56. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  57. Galactites tomentosa Moench
  58. Geranium molle L. subsp. molle
  59. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  60. Geum urbanum L.
  61. Globularia alypum L.
  62. Gomphocarpus fruticosus (L.) Ait. f. in Ait.
  63. Hedera helix L.
  64. Helleborus foetidus L.
  65. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
  66. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  67. Hypericum perforatum L.
  68. Inula viscosa (L.) Ait.
  69. Iris germanica L.
  70. Ligustrum lucidum Aiton f.
  71. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  72. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  73. Malva sylvestris L.
  74. Marrubium vulgare L.
  75. Medicago arabica (L.) Huds.
  76. Mercurialis annua L.
  77. Moehringia pentandra Gay
  78. Moricandia arvensis (L.) DC. subsp. arvensis
  79. Olea europaea L.
  80. Ononis minutissima L.
  81. Ononis natrix L.
  82. Origanum vulgare L.
  83. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  84. Osyris alba L.
  85. Pallenis spinosa (L.) Cass.
  86. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
  87. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  88. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  89. Pinus halepensis Mill.
  90. Pinus pinea L.
  91. Pistacia lentiscus L.
  92. Plantago afra L.
  93. Plantago coronopus L.
  94. Plantago lagopus L.
  95. Plantago lanceolata L.
  96. Populus nigra L.
  97. Psoralea bituminosa L.
  98. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  99. Quercus coccifera L.
  100. Quercus ilex L. subsp. ilex
  101. Ranunculus bulbosus L.
  102. Reichardia picroides (L.) Roth
  103. Rhamnus alaternus L.
  104. Robinia pseudoacacia L.
  105. Rosa canina L. subsp. canina
  106. Rosa sempervirens L.
  107. Rosmarinus officinalis L.
  108. Rubia peregrina L.
  109. Rubus canescens DC.
  110. Rubus ulmifolius Schott
  111. Rumex crispus L.
  112. Ruscus aculeatus L.
  113. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  114. Sambucus nigra L.
  115. Sanguisorba minor Scop.
  116. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  117. Scabiosa atropurpurea L.
  118. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  119. Senecio pterophorus DC.
  120. Silybum marianum (L.) Gaertn.
  121. Smilax aspera L.
  122. Solanum nigrum L.
  123. Sonchus tenerrimus L.
  124. Spartium junceum L.
  125. Stipa offneri Breistr.
  126. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  127. Thymus vulgaris L.
  128. Tilia platyphyllos Scop.
  129. Ulex parviflorus Pourr.
  130. Ulmus minor Mill.
  131. Verbascum sinuatum L.
  132. Veronica polita Fries
  133. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  134. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
[Text: © Valentí González; fotos: © Ariadna Carvajal, Valentí González, Adela Martín i Josep Nuet Badia]