diumenge, 22 de juliol del 2018

Segona sortida de treball de camp a la vall de l'Ingla (la Baixa Cerdanya)


El 21 de juliol vam fer una segona sortida de treball a la vall de l’Ingla que complementa la que es va fer el passat 10 de juny. L’objectiu d’aquestes sortides és fer un petit estudi per caracteritzar una fageda que es troba a la capçalera d’aquesta vall. 

La capçalera de la vall de l'Ingla està situada al nord
de la serra de la Moixa i al sud de la població
de Bellver de Cerdanya [Foto: Valentí González]

Al prat de la Mena s'uneixen dos torrents
el de la Coma i el de la Moixa [Foto: Valentí González]

Aquesta fageda és molt important perquè és l´única que hi ha a la Baixa Cerdanya i sobre la qual no es té gaire informació botànica.


L’any 2002 va ser la primera vegada que vam visitar aquest sector de la Cerdanya i, aleshores, ja vam prendre un bon grapat de notes sobre aquesta fageda, que van quedar guardades al calaix, fins aquest any que ens hem decidit acabar l’estudi. 



En aquesta fageda hi ha algun exemplar de faig
de dimensions considerables,
com aquest que fa 240 cm de volta de canó
[Foto: © Valentí González]

La nostra intenció és presentar el treball en les III Jornades d’estudis comarcals de Cerdanya, organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya i que se celebraran el 17 de novembre d’enguany, al Museu Cerdà de Puigcerdà. 


La fageda està envoltada per pinedes de pi roig
o per avetoses, com la de la fotografia. En aquest cas
es tracta d'una avetosa amb neret sobre substrat àcid
[Foto: © Valentí González]

La fageda de la vall de l'Ingla és un bosc
pobre en espècies. En la imatge,
Monotropa hypopitys envoltada de fulles
de faig [Foto: © Valentí González]

La vall de l’Ingla està situada al vessant nord de la serra de la Moixa, sota el coll de Pendís i forma part del parc natural del Cadí-Moixeró. La particular geografia d’aquest sector permet l’entrada, en aquesta vall, d’una part dels vents humits que provenen de la Mediterrània. Aquest fet permet que en la capçalera de la vall de l’Ingla es donin les condicions d’humitat ambiental necessàries per al desenvolupament d’una fageda.

[Text i fotos: Valentí González]

diumenge, 8 de juliol del 2018

El 4t Curs de flora alpina al refugi d'Ulldeter ha estat dut a terme amb èxit


Entre els dies 2 i 6 de juliol ha estat dut a terme el 4t Curs de flora alpina al refugi d'Ulldeter (el Ripollès). Aquest curs està organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya i l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del mateix Centre.
Com en altres ocasions s'ha fet estada en el refugi d'Ulldeter, que es troba situat en un excel·lent indret d'alta muntanya dels Pirineus orientals.
Aquest any s'ha explorat, sobretot, la flora del circ de Morens, que com tota aquesta contrada està situada dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que pertany a la xarxa de parcs naturals de la Generalitat de Catalunya.

Sintèticament el curs es va desenvolupar així: 
El dilluns dia 2 de juliol, vam viatjar fins a Ulldeter i vam pujat tot el material necessari per a dur a terme l'estada i el treball botànic. Ens vam atura a mig camí de l'aparcament al refugi per a prendre un primer contacte amb la flora. A la tarda, amb un dia rúfol i fred, vam explorar els prats i les molleres del pla de la Calma i la riba del Ter, prop del refugi.

Explorant les plantes del pla de la Calma
i la riba del Ter [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dimarts dia 3 de juliol, va ser el torn d'explorar el pla de la Regalíssia i la font de la Perdiu, amb un cel que es va tapar ràpidament de nuvolades i boires amenaçadores. Vam dinar a l'Ull de Ter, per a tenir una escapatòria ràpida en cas de pluja. Afortunadament no vam tenir ni pluja ni tempesta.

Mentre anàvem buscant les plantes del pla de
 la Regalíssia, el cel es va anar tapant de boires
i el vent era fred [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dimecres dia 4 de juliol, el recorregut preparat ens va dur al pic de la Dona, on vam explorar durant dues hores llargues, la vegetació esclarissada del cim i de la carena cap a la portella de Mentet, amb un temps excel·lent però fred. Com que feia un vent intens i fred, vam dinar arrecerats en uns paravents de la carena però dins el Conflent, i a la tarda exploràrem un prat d'elina (Kobresia myosuroides) a l'extrem W del pla de la Coma Ermada.

Anotant les plantes del cim del pic de la Dona (2.586 m).
En aquest punt vam trobar Juniperus communis
ssp. alpina [Foto: © Josep Nuet Badia]

El dijous dia 5 de juliol, pujàrem fins a la glacera rocallosa al peu del coll de la Marrana. Jordi Pérez que participava en el curs i que ha estudiat aquest tipus de formacions periglaciars amb l'equip del geomorfòleg Ferran Salvador, de la Universitat de Barcelona, ens va fer una síntesi de la formació i evolució d'aquests relleus dels fons de les comes glacials. Vam estar explorant les plantes del front de la glacera, de la carena frontal i d'una depressió interior que correspon a l'estany Fonedís, un estany temporal que feia unes tres setmanes que era ple. De tota manera nosaltres l'hem trobat buit i amb plantes interessants, com ara Sibbaldia procumbens, en el lloc on abans era cobert ben bé per un metre i mig d'aigua. Vam anar a dinar a prop del refugi, a la bassa dels Infants, perquè el temps estava empitjorant ràpidament. Després de dinar vam tenir temps d'explorar el peu d'unes parets a la recerca de Pseudorchis albida i aviat ens vam haver de retirar sota una pedregada no gaire intensa. Més tard, veient que havia parat de ploure vam tornar a sortir per a explorar el camí de la pedrera i l'entorn del refugi.

Prenent nota de les plantes d'un prat d'elina,
al llom frontal de la glacera rocallosa sota el coll
de la Marrana. Al fons s'insinua l'estany Fonedís, ara
buit d'aigua 
[Foto: © Josep Nuet Badia]

El divendres dia 6 de juliol, darrera jornada del curs, després d'esmorzar baixem tot el material fins a l'aparcament i continuem fins l'aparcament de Vallter 2000. A partir d'aquí i fent un itinerari circulat, explorem els boscos de pi negre i els matollars de neret de l'obaga del puig dels Lladres, els matollars de bàlec del bosquet de Coma Ombriaga i la vegetació fontinal de la font del Pla de Dalt, enmig d'una boira espessíssima. A mitja tarda tornem cap a casa, després d'aturar-nos un parell de vegades per mirar plantes interessants de l'estatge montà.

Els participants en el curs amb l'instructor botànic
i l'equip del refugi d'Ulldeter, van voler fer-se una foto
de record 
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Des de la direcció del curs, només em resta que agrair la bona disposició, la col·laboració i l'excel·lent caliu humà de tots els alumnes en la tota l'estada i el curs.
També vull agrair la col·laboració de tot l'equip que aquests dies portava el refugi: l'Ariadna, en Jaume i en Josep. Gràcies a tots.

[Text i fotos: Josep Nuet Badia]