diumenge, 19 de gener del 2025

Estrena del documental La riera de la Vall de Can Carreres, un paratge natural d’interès local


El passat dimecres, dia 15 de gener, es presentà al teatre de Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat el documental La riera de la Vall de Can Carreres, un paratge natural d’interès local.


Aquest documental ha estat realitzat per la comissió de Natura de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians amb l’edició i el muntatge de Xavier Sánchez (@elmarge). En el documental ha participat activament Valentí González, membre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

L’objectiu del documental era mostrar a la ciutadania de la ciutat els valors naturals i culturals que té la riera de la Vall de Can Carreres. Hem de tenir present que aquesta riera va ser declarada com a paratge natural d’interès local per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en el Ple del passat 29 de febrer del 2024, a ran d'una moció presentada per la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians i que va tenir el vot favorable de tot el consistori.



Al documental s’expliquen els resultats dels estudis que, des de fa uns anys, s’estan desenvolupant en la riera per membres de la comissió de Natura. Estudis sobre la geologia, les mines d’aigua, la flora i la vegetació i la fauna que hi viu i que fa servir la riera com a lloc de pas, de cria, de descans i d’alimentació.



Posteriorment a l’estrena del documental es va fer una taula rodona, en la qual van participar:

Josep Maria Cervelló, geòleg (la Rutlla-CES).
Andreu Burguera, naturalista (la Rutlla-CES).
Valentí González, botànic (la Rutlla-CES i ERB-CEC).
Josep Maria Panareda Clopés, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona.
Javier López Herranz, regidor de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

L’acte va tenir com a presentadora i moderadora de la taula rodona a Mireia Mendoza (la Rutlla-CES). En el debat es van tractar diferents temes, entre els quals la necessitat de protecció i conservació de la riera, i en extensió de tota la vall de Can Carreres, i que aquest paratge sigui un lloc de descoberta i d’educació ambiental per als ciutadans de Sant Boi de Llobregat.



Acabada la taula rodona, la presidenta de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians, Maria Lledó Barrera, va fer la cloenda de l’acte agraint al públic la seva presència.


A l’acte va assistir molta gent. El teatre de Cal Ninyo, amb un aforament de 150 persones, estava ple de gom a gom.

El documental està penjat i disponible per a tothom que vulgui veure’l i fer-ne difusió al canal de You Tube de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians. Es pot accedir directament clicant aquí.

[Text: Valentí González; fotografies: la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians]

diumenge, 12 de gener del 2025

Primera sortida de treball del 2025 a Torrelles de Llobregat


Les sortides de treball de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 2025 han començat el dissabte passat. En aquesta ocasió, hem anat a Torrelles de Llobregat (el Baix Llobregat).

A l'inici del recorregut es va fer una petita explicació
referent al paisatge que es veurà durant la sortida
[Foto: Josep Nuet Badia]

El recorregut començà en una pista que surt de la carretera que connecta Torrelles de Llobregat amb Begues, concretament la que passa pel costat de can Nicolau (185 m d'altitud), des d'aquí, fent una petita baixada, passem pel costat d'unes instal·lacions d'hípica, properes al mas de cal Carnero (171 m). A partir d'aquest punt el recorregut continua pel fondal espectacular de la riera de Can Claver, que va pujant poc a poc fins a la Roca del Barret (299 m), ja en el terme municipal de Begues. Aquí vam dinar. La tornada es va fer per un camí que, per la carena, passa pel costat de can Bruguera (287 m). Finalment, el camí baixa fins a connectar amb el camí d'anada, al costat de l'hípica.


La Roca del Barret, en el terme municipal de Begues,
és un gran conglomerat del Triàsic amb el seu característic
color vermell
[Foto: Valentí González]

Durant el descans del dinar en la Roca del Barret
[Foto: Jaume Ríos]

Al llarg del recorregut vam trepitjar dues de les tres formacions geològiques que caracteritzen el massís Garraf-Ordal i que defineixen, per les característiques de la roca, tres colors diferents en el substrat. Gairebé durant tot el recorregut vam estar sobre pissarres del Cambroordovicià (Garraf negre) i quan vam arribar a la Roca del Barret estàvem sobre gresos i conglomerats de la fàcies Bundsandstein del Triàsic (Garraf vermell). Molt a prop es veia algun cim amb el color blanc de les calcàries i dolomies de la fàcies Müschelkalk, també del Triàsic (Garraf blanc).

Observant la flora durant l'inici del recorregut
[Foto: Valentí González]

El corriol passa per indrets molt frondosos
[Foto: Valentí González]

Una imatge de l'alzinar que hi ha al costat
de la riera de Can Claver
[Foto: Valentí González]

De tornada, pel camí que hi ha a la vora de can Bruguera
[Foto: Josep M. Soler]

Durant el recorregut vam observar un paisatge típic d'aquest sector oriental del massís Garraf-Ordal. Un paisatge vegetal dominat per les brolles silícies cobertes de pi blanc i, en el fondals, frondosos i espectaculars alzinars. En aquesta ocasió, el treball consistí en la recollida màxima de dades florístiques del lloc. Tot i que l'època no era la més adient i moltes de les plantes estaven en un estat molt primerenc, vam aconseguir una bona llista d'espècies.

A les llicorelles era fàcil trobar petits
grups de melic de Venus
(Umbilicus rupestris)
[foto: Adela Martín]

Selaginella denticulata, una falguera que
sembla una molsa, trobada al fondal de
la riera de Can Claver
[Foto: Elena Juliachs]

El dia va començar una mica ennuvolat però, poc a poc, es van obrir clarianes, deixant pas a un dia ben assolellat i amb poc fred.

La relació de plantes que vam observar és la següent:
  1. Agrimonia eupatoria L.
  2. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  3. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
  4. Anagallis arvensis L.
  5. Antirrhinum orontium L.
  6. Apium nodiflorum (L.) Lag.
  7. Araujia sericifera Brot.
  8. Arbutus unedo L.
  9. Arctium minus Bernh.
  10. Arundo donax L.
  11. Asparagus acutifolius L.
  12. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  13. Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E. Meyer
  14. Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
  15. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
  16. Bidens subalternans DC.
  17. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  18. Calendula arvensis L.
  19. Calicotome spinosa (L.) Link
  20. Calluna vulgaris (L.) Hull
  21. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
  22. Cardamine hirsuta L.
  23. Carex pendula Huds.
  24. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
  25. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
  26. Caucalis platycarpos L.
  27. Cistus albidus L.
  28. Cistus monspeliensis L.
  29. Cistus salviifolius L.
  30. Clematis flammula L.
  31. Clematis vitalba L.
  32. Convolvulus althaeoides L.
  33. Conyza bonariensis (L.) Cronq.
  34. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  35. Coriaria myrtifolia L.
  36. Corylus avellana L.
  37. Crataegus monogyna Jacq.
  38. Cynoglossum creticum Mill.
  39. Cynosurus echinatus L.
  40. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
  41. Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
  42. Daphne gnidium L.
  43. Datura stramonium L.
  44. Daucus carota L. subsp. carota
  45. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  47. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  48. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
  49. Erica arborea L.
  50. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
  51. Euphorbia characias L. subsp. characias
  52. Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia
  53. Euphorbia segetalis L.
  54. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  55. Fragaria vesca L.
  56. Fumaria capreolata L.
  57. Galactites tomentosa Moench
  58. Galium aparine L. subsp. aparine
  59. Galium maritimum L.
  60. Genista triflora Rouy
  61. Geranium columbinum L.
  62. Geranium molle L. subsp. molle
  63. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  64. Geranium rotundifolium L.
  65. Hedera helix L.
  66. Helleborus foetidus L.
  67. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  68. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
  69. Hypericum androsaemum L.
  70. Hypericum perforatum L.
  71. Inula conyza DC.
  72. Inula viscosa (L.) Ait.
  73. Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus
  74. Lapsana communis L. subsp. communis
  75. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
  76. Leucanthemum vulgare Lam.
  77. Ligustrum vulgare L.
  78. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  79. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  80. Medicago arabica (L.) Huds.
  81. Mentha suaveolens Ehrh.
  82. Mercurialis annua L. subsp. annua
  83. Olea europaea L.
  84. Origanum vulgare L.
  85. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  86. Oxalis corniculata L.
  87. Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  88. Paspalum dilatatum Poiret in Lam.
  89. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  90. Pinus halepensis Mill.
  91. Pinus pinaster Ait.
  92. Pinus pinea L.
  93. Pistacia lentiscus L.
  94. Pistacia terebinthus L.
  95. Plantago lanceolata L.
  96. Plantago major L. subsp. major
  97. Polycarpon tetraphyllum (L.) L.
  98. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  99. Populus × canadensis Moench.
  100. Potentilla reptans L.
  101. Prunella vulgaris L.
  102. Prunus mahaleb L.
  103. Prunus spinosa L.
  104. Psoralea bituminosa L.
  105. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  106. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  107. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
  108. Quercus ilex L. subsp. ilex
  109. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. huguetiana Franco & G. López
  110. Ranunculus bulbosus L.
  111. Reichardia picroides (L.) Roth
  112. Rhamnus alaternus L.
  113. Rosa agrestis Savi [sp. cf.]
  114. Rosa sempervirens L.
  115. Rosmarinus officinalis L.
  116. Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs
  117. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
  118. Rubus canescens DC.
  119. Rubus ulmifolius Schott
  120. Rumex crispus L.
  121. Ruscus aculeatus L.
  122. Sanguisorba minor Scop.
  123. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  124. Scrophularia sp. [Gen. confer]
  125. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  126. Selaginella denticulata (L.) Spring
  127. Senecio pterophorus DC.
  128. Senecio vulgaris L.
  129. Setaria viridis (L.) Beauv.
  130. Silybum marianum (L.) Gaertn.
  131. Smilax aspera L. subsp. balearica (Willk.) Malagarriga
  132. Sonchus oleraceus L.
  133. Sonchus tenerrimus L.
  134. Sorbus domestica L.
  135. Spartium junceum L.
  136. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
  137. Stipa bromoides (L.) Dörfler [gen. cf.]
  138. Tagetes minuta L.
  139. Trifolium angustifolium L.
  140. Trifolium pratense L.
  141. Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
  142. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  143. Verbena officinalis L.
  144. Veronica hederifolia L.
  145. Veronica persica Poiret in Lam.
  146. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  147. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
  148. Xanthium echinatum Murray subsp. italicum (Moretti) O. Bolòs et J. Vigo

Text: Valentí González; fotografies: Valentí González, Elena Juliachs, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Jaume Ríos i Josep Maria Soler.