Primera sortida de treball del 2026 de l'ERB

Aquest passat dissabte l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya inicià les sortides de treball botànic de l'any 2026. En aquesta ocasió visitàrem els turons de Montcorb, al municipi de Riudarenes, a la comarca de la Selva. Aquesta sortida és la quarta del curs La Fisonomia vegetal de Catalunya. Prèviament, el dijous es va presentar la segona conferència del curs titulada La Fisonomia vegetal de la Depressió Central, a càrrec de Valentí González.

El grup posant sota un roure de fulla gran, al costat
de l'ermita de la Mara de Déu de Montcorb
[Foto: Valentí González]

El recorregut de la sortida començà a prop de can Gelats Nou (103 m d'altitud). Vam seguir per una pista ampla que porta a can Campets però abans d'arribar a la masia ens vam desviar per un corriol cap el sud-oest, per pujar a un turonet (111 m) on ens vam aturar força estona per fer un parell d'inventaris fitosociològics en unes brolles de bruc d'escombres amb sureres.

Observant la flora que es feia en un talús força humit
[Foto: Valentí González]

Durant l'aixecament d'uns dels inventaris
[Foto: Josep Maria Soler]

Després vam continuar pel corriol i vam tornar de nou a la pista ampla del principi. Des d'aquí vam continuar fins el torrent de Vilarràs on vam fer una altra aturada llarga per apuntar les plantes que es feien al costat del torrent i d'uns camps de conreu adjacents.

El grup treballant al costat del torrent de Vilarràs
[Foto: Imma Selva]

La flora menuda ens obligava a agenollar-nos
per observar les seves característiques
[Foto: Valentí González]

Més tard vam arribar a uns boscos de roure africà, que hi ha al nord de la masia de Montcorb, on vam dinar. Després del descans vam continuar ampliant la llista d'espècies i ens vam dirigir fins a l'ermita de la Mare de Déu de Montcorb (90 m). Des d'aquí vam iniciar la tornada cap els cotxes, gaudint d'una vesprada magnífica.

Estudiant la roureda on vam dinar
[Foto: Anna Bonnín]

Al costat de l'ermita de Montcorb
[Foto: Imma Selva]

Amb la informació botànica recollida durant la sortida tindrem material per treballar durant les reunions dels dijous, especialment amb els dos inventaris fitosociològics que haurem de classificar.

Vam gaudir d'un dia assolellat i molt net, amb fred a primera hora del matí i quan va començar a fer-se fosc.

Durant la tornada vam gaudir d'un cel espectacular
[Foto: Maria Congost]

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Anthoxanthum odoratum L.
2. Araujia sericifera Brot.
3. Arbutus unedo L.
4. Artemisia verlotiorum Lamotte
5. Arum italicum Mill.
6. Arum maculatum L.
7. Asparagus acutifolius L.
8. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
9. Aster pilosus Willd.
10. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
11. Bidens subalternans DC.
12. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
13. Calicotome spinosa (L.) Link
14. Calluna vulgaris (L.) Hull
15. Cardamine hirsuta L.
16. Carex flacca Schreber
17. Carex pendula Huds.
18. Celtis australis L.
19. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
20. Chelidonium majus L.
21. Cistus monspeliensis L.
22. Cistus salviifolius L.
23. Clematis flammula L.
24. Cornus sanguinea L. subsp. sanguinea
25. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
26. Crepis sancta (L.) Bornm. subsp. sancta
27. Cynosurus echinatus L.
28. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
29. Datura stramonium L.
30. Daucus carota L. subsp. carota
31. Dianthus armeria L. subsp. armeria
32. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
33. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
34. Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Willk.) A. et O. Bolòs
35. Erica arborea L.
36. Erica scoparia L. subsp. scoparia
37. Euphorbia amygdaloides L.
38. Euphorbia peplus L.
39. Evonymus europaeus L.
40. Fraxinus excelsior L.
41. Genista monspessulana (L.) L. Johnson
42. Genista triflora Rouy
43. Geranium dissectum L.
44. Geranium robertianum L.
45. Geranium rotundifolium L.
46. Hedera helix L.
47. Hypochaeris radicata L.
48. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
49. Ligustrum vulgare L.
50. Lilium martagon L.
51. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
52. Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum
53. Lunaria annua L. subsp. annua
54. Luzula forsteri (Sm.) DC.
55. Medicago arabica (L.) Huds.
56. Oenothera biennis L.
57. Phillyrea angustifolia L.
58. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
59. Phytolacca americana L.
60. Pimpinella saxifraga L.
61. Pinus pinaster Ait.
62. Pinus pinea L.
63. Platanus orientalis L.
64. Poa annua L.
65. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
66. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
67. Potentilla reptans L.
68. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
69. Prunella vulgaris L.
70. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
71. Quercus x streimii Heuff.
72. Quercus canariensis Willd.
73. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
74. Quercus ilex L. subsp. ilex
75. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
76. Quercus pubescens Willd.
77. Quercus suber L.
78. Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy et Foucaud
79. Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria
80. Rosa sempervirens L.
81. Rostraria cristata (L.) Tzvelev
82. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
83. Rubus ulmifolius Schott
84. Ruscus aculeatus L.
85. Salvia verbenaca L.
86. Sambucus nigra L.
87. Sanguisorba minor Scop.
88. Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch subsp. scoparius
89. Sedum rupestre L. subsp. reflexum (L.) Hegi et E. Schmid
90. Senecio vulgaris L.
91. Silene latifolia Poiret
92. Silene nutans L.
93. Silybum marianum (L.) Gaertn.
94. Sonchus tenerrimus L.
95. Sorbus torminalis (L.) Crantz
96. Spergula arvensis L.
97. Stachys officinalis (L.) Trevisan
98. Stellaria holostea L.
99. Stellaria media (L.) Vill.
100. Thymus vulgaris L.
101. Ulex parviflorus Pourr.
102. Valeriana officinalis L.
103. Veronica persica Poiret in Lam.
104. Viburnum tinus L. subsp. tinus
105. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker [sp. cf.]
106. Viola sylvestris Lam. subsp. sylvestris

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Maria Congost, Valentí González, Imma Selva i Josep Maria Soler]

Sortida de treball a Sant Roc de Gurb

El passat dissabte, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida botànica de treball de cada mes. Aquesta sortida correspon a la tercera del curs La fisonomia vegetal de Catalunya. En aquest cas, visitàrem els voltants de l'ermita de Sant Roc, al municipi de Gurb, comarca d'Osona.

El grup al final de la jornada de treball als Terressos del Tir
[foto: Valentí González]

El recorregut començà a Sant Andreu de Gurb (568 metres d'altitud), passà pel fons del torrent del Puig, per un paratge conegut com el Bosc Encantat, i continuà fins a l'ermita de Sant Roc (602 m). Des d'aquí vam pujar al cim del turó (634 m) que hi ha a l'oest de l'ermita, des d'on vam veure unes impressionants vistes dels voltants i dels badlands que hi ha al seu vessant oest.

Tres imatges durant el treball de camp
[Fotos, de dalt a baix: Àngels Morell, Anna Bonnín i Imma Selva] 

Badland és una paraula anglesa amb la qual es denomina un tipus de paisatge en el què l'erosió del vent i de l'aigua sobre un terreny sedimentari i tou (margues i guixos) ha provocat la formació de barrancs i petits canyons gairebé denudats de vegetació. Aquest tipus de paisatge és molt conegut als Estats Units i a Catalunya no és molt estès però a la plana de Vic i els seus voltants tenim alguns exemples.

Badlands, a l'oest del turó
[foto: Valentí González]

Vam tornar de nou a l'ermita de Sant Roc i vam completar la sortida fent la volta pel turó, tornant al punt d'inici passant de nou pel fons del torrent del Puig.

 A prop de l'ermita de Sant Roc,
en una roureda força esclarissada.
[fotos: Valentí González]

Durant el recorregut vam observar la vegetació que es feia al nord i a l'est del turó, amb rouredes esclarissades barrejades amb pi roig, en un ambient una mica humit i sobre un terreny no gaire pendent; en contrast amb l'oest i el sud del turó, en un ambient més sec, on els badlands estaven més ben formats i on els pendents eren considerables, amb joncedes i llistonars desenvolupats sobre la base.

Una branqueta de teix (Taxus baccata)
[foto: Adela Martín]

Un moment per descansar i repassar els apunts,
al cim del turó
[foto: Àngels Morell]

Durant la jornada de treball vam apuntar les plantes que es feien en els diferents ambients que anàvem visitant i vam fer algun inventari de vegetació.

La llista de plantes observades és la següent: 

1. Acer campestre L.
2. Acer opalus Mill. subsp. opalus
3. Agrimonia eupatoria L. subsp. eupatoria
4. Anemone hepatica L.
5. Aphyllanthes monspeliensis L.
6. Arctium minus Bernh.
7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
8. Atractylis humilis L. subsp. humilis
9. Bidens subalternans DC.
10. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
11. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
12. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
13. Bupleurum rigidum L. subsp. rigidum
14. Carduncellus monspelliensium All.
15. Carex flacca Schreber
16. Catananche caerulea L.
17. Centaurium erythraea Rafn.
18. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
19. Cirsium vulgare (Savi) Ten. subsp. vulgare
20. Clematis vitalba L.
21. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. ramosum (Costa) Silvestre
22. Convolvulus cantabrica L.
23. Coriaria myrtifolia L.
24. Coris monspeliensis L.
25. Cornus sanguinea L.
26. Crataegus monogyna Jacq.
27. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
28. Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang
29. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
30. Daphne laureola L. subsp. laureola
31. Daucus carota L.
32. Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
33. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
34. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
35. Echinops ritro L. subsp. ritro
36. Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.
37. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz subsp. nasturtiifolium
38. Eryngium campestre L.
39. Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
40. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
41. Euphorbia serrata L.
42. Fragaria vesca L.
43. Fraxinus excelsior L.
44. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
45. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
46. Globularia cordifolia L.
47. Globularia vulgaris L.
48. Hedera helix L.
49. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
50. Helichrysum stoechas (L.) Moench
51. Helleborus foetidus L.
52. Hippocrepis comosa L.
53. Hypericum humifusum L.
54. Ilex aquifolium L.
55. Inula conyza (Griess.) DC.
56. Inula salicina L.
57. Juniperus communis L. subsp. communis
58. Juniperus communis L. subsp. hemisphaerica (J. et C. Presl) Nyman
59. Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. catalaunica (Senn. ex Szabó) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
60. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
61. Lavandula latifolia Medic.
62. Ligustrum vulgare L.
63. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot
64. Lithospermum fruticosum L.
65. Lonicera xylosteum L.
66. Mercurialis annua L. subsp. annua
67. Molinia coerulea (L.) Moench
68. Odontites luteus (L.) Clairville
69. Ononis tridentata L.
70. Picris hieracioides L. subsp. hieracioides
71. Pimpinella saxifraga L.
72. Pinus sylvestris L.
73. Plantago albicans L.
74. Plantago lanceolata L.
75. Plantago major L. subsp. major
76. Potentilla neumanniana Reichenb.
77. Prunella vulgaris L.
78. Prunus spinosa L. subsp. spinosa
79. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
80. Quercus ilex L. subsp. ilex
81. Quercus pubescens Willd.
82. Quercus subpyrenaica E. H. del Villar
83. Ranunculus bulbosus L.
84. Reseda fruticulosa L. subsp. barrelieri (Bertol ex Miller in DC.) Fdez. Casas, J. Molero et Pujadas
85. Reseda suffruticosa Loefl.
86. Robinia pseudoacacia L.
87. Rosa pouzinii Tratt.
88. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
89. Rubus ulmifolius Schott
90. Ruscus aculeatus L.
91. Sambucus nigra L.
92. Sanguisorba minor Scop.
93. Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
94. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
95. Sorbus domestica L.
96. Spiranthes spiralis (L.) F. Chev.
97. Stachys officinalis (L.) Trevisan
98. Succisa pratensis Moench
99. Taxus baccata L.
100. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
101. Teucrium polium L. subsp. capitatum
102. Teucrium pyrenaicum L. subsp. guarense P. Monts.
103. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
104. Viburnum lantana L.
105. Viola hirta L.

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Valentí González, Adela Martín, Àngels Morell i Imma Selva]

L'Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC) en l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny

Els passats 19 i 20 de novembre s'ha celebrat l'XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny en Sant Esteve de Palautordera (el Vallès Oriental). Aquestes jornades se celebren cada quatre anys en combinació amb les dels altres parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.

En aquesta trobada, organitzada per les diputacions de Barcelona i de Girona i per l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, s'han presentat treballs de tota mena relacionats amb el massís del Montseny: gestió, temes socials, paleontologia, història, etnologia, climatologia, hidrologia, hàbitats i ecosistemes, vegetació i fauna. En total cinquanta-cinc treballs de recerca.

Cartell de la trobada a l'escenari
del teatre Pare Casals
de Sant Esteve de Palautordera 
[foto: Josep Nuet Badia]

En aquesta ocasió, l'Equip de Recerca Botànica, del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC) ha participat amb la presentació del treball: Estudi dels boscos i matollars del Montseny, 2. La dinàmica de la vegetació dels Roures de Ridaura.

Aquest treball és la segona part d'un estudi fet a la roureda de roure de fulla gran que hi ha al paratge de can Ridaura del Montseny. La primera part ha estat publicada recentment a Miconia, revista botànica catalana independent. La podeu consultar aquí.

A l'inici de la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Aquest estudi dels Roures de Ridaura forma part d'un projecte molt més general que es proposa estudiar l'estat actual i la dinàmica dels boscos i dels matollars de tot el massís i que anirem publicant a mesura que es vagin obtenint resultats. Aquests dos articles sobre la roureda de Ridaura són els primers que surten a la llum.

Concretament, l'estudi fet per Àngel M. Romo, Valentí González i Josep Nuet Badia, membres de l'ERB-CEC, explica com és aquest bosc de roure de fulla gran (Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae) de Ridaura en l'actualitat, les condicions ambientals en les que hi viu, com ha evolucionat des de mitjans de segle XX fins ara. Finalment, planteja què pot passar en endavant amb aquesta roureda i, en general, amb la resta de rouredes de roure de fulla gran del Montseny, futur que depèn de la seva gestió i de com evolucionarà el canvi climàtic.

Un moment durant la intervenció en la presentació del treball
[imatge extreta de la retransmissió en directe de la Trobada]

Un dels resultats importants del treball ha estat descartar que aquesta roureda estigues patint un procés de «mediterraneïtzació» a conseqüència del canvi climàtic, tal  com s'havia publicat fa una vintena d'anys. 

Així la situació actual es totalment el contrari, atenent al que ha estat publicat i ara nosaltres hem observat: mapes de vegetació fets en diferents èpoques, observació d'ortofotografies de diferents anys i la història humana del paratge, més els resultats derivats del nostre estudi al llarg d'aquest any, indiquen tot plegat que la vegetació potencial eurosiberiana, representada en el paratge de Ridaura per la roureda de roure de fulla gran, ha recuperat el seu lloc original.

De tota manera no es tracta d'una roureda de fulla gran ben típica, perquè arrela sobre substrat esquistós, mentre que les més típiques ho fan sobre substrat granític i sòls oligotròfics.

Interior de la roureda de roure de fulla gran de Ridaura
[foto: Valentí González, 21-VI-2025]

La XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny, s'ha  celebrat al teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera, amb capacitat per a més de 300 persones. Durant els dos dies han comptat amb una important assistència de públic, molt interessat en tots aquests temes relacionats amb el Montseny. 

A més, els que no es van poder desplaçar, van poder seguir totes les ponències, en directe, per Internet. 

Ara, si us interessa, les podeu tornar a seguir al canal de Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Com sempre, les comunicacions presentades seran publicades per la Diputació de Barcelona, i estaran a disposició dels investigadors i de les persones interessades.

[Text: Valentí González i Josep Nuet Badia]

Sortida de treball botànic al Montmell

El passat dissabte 8 de novembre, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya realitzà l'habitual sortida de treball mensual. En aquesta ocasió visitàrem la serra del Montmell, al municipi del Montmell, a la comarca del Baix Penedès. Aquesta sortida forma part del curs La fisonomia vegetal de Catalunya, amb el qual l'ERB-CEC celebra el 20è aniversari.

El grup a la carena de la serra del Montmell
[Fotografia: Valentí González]

El recorregut començà a l'Àrea recreativa forestal del Montmell (601 m), al sud de la serra, passà pel costat de l'església nova de Sant Miquel (627 m) i d'aquí, per un corriol que puja, ens vam apropar fins a l'ermita de Sant Miquel del Montmell (707 m). D'aquí pujàrem, per un camí força pedregós i costerut, fins a un coll que separa dos turons: el de l'esquerra amb les ruïnes del castell del Montmell (781 m), i el de la dreta coronat per la Creu del Cap de la Serra (782 m). Caminàrem un tros pel corriol que va per la carena cap al puig de la Talaia, però, a mig camí, ens aturàrem a fer les interpretacions sobre la vegetació que teníem davant. Després dels exercicis, continuàrem per un corriol que baixa cap per l'obaga al nord de la serra, per darrere de les cingleres del castell i que dona la volta a la serra, connectant amb el camí de pujada. D'aquí tornàrem a la zona recreativa.

Al començament de la sortida la pluja ens obligà
a protegir-nos
[Fotografia: Josep Nuet Badia]

Interior de l'ermita de Sant Miquel de Montmell
[Fotografia: Àngel Romo]

Després de dinar, sense pluja, vam fer la pujada
cap a la carena de la serra
[Fotografia: Valentí González]

La Creu del Cap de la Serra. A la dreta, el castell de Montmell
[Fotografia: Maria Congost]

Caminant per la carena,
 entre un mosaic de brolles i garrigues
[Fotografia: Marga Losantos]

Durant tot el recorregut vam apuntar les plantes que anàvem observant i, a la carena de la serra, aprofitant les imatges del Quadern 1 de Miconia, revista botànica catalana independent, vam fer les observacions sobre la vegetació de la serra. La diferència de vegetació entre els dos vessants era evident: mentre que al vessant orientat al sud predominaven les brolles, les garrigues i en alguns sectors les màquies, al vessant encarat al nord predominava l'alzinar.

Margalló (Chamaerops humilis)
[Fotografia: Adela Martín]

Antirrhinum barrelieri
[Fotografia: Maria Congost]

Bruc d'hivern (Erica multiflora)
[Fotografia: Maria Congost]

Chaenorhinum origanifolium
[Fotografia: Valentí González]

A la carena de la serra vam fer els exercicis
d'interpretació de la vegetació
[Fotografia: Valentí González]

Al matí va estar molt tapat amb pluja feble fins al migdia. Després de dinar, aprofitant que va deixar de ploure i fins i tot va sortir el sol, vam poder fer la pujada cap a la carena i completar tot el recorregut.

A la carena, mentre fèiem els exercicis
d'interpretació de la vegetació
[Fotografia: Sílvia Monés]

De baixada, fent alguna explicació a l'interior de l'alzinar
[Fotografia: Imma Selva]

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Acer monspessulanum L.
2. Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.
3. Ajuga iva (L.) Schreb.
4. Alyssum maritimum (L.) Lam.
5. Amelanchier ovalis Medic.
6. Anthyllis vulneraria L. subsp. gandogeri (Sagorski) W. Becker
7. Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. litigiosum (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
8. Antirrhinum majus L.
9. Aphyllanthes monspeliensis L.
10. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
11. Asparagus acutifolius L.
12. Asperula cynanchica L. subsp. brachysiphon (Lange in Willk. et Lange) O. Bolòs et J. Vigo
13. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
14. Asplenium ruta-muraria L.
15. Asplenium trichomanes L.
16. Astragalus incanus L. [sp. cf.]
17. Atractylis humilis L.
18. Biscutella laevigata L.
19. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
20. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
21. Bupleurum fruticescens L.
22. Bupleurum fruticosum L.
23. Carex halleriana Asso
24. Centaurea linifolia L. subsp. linifolia
25. Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes
26. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
27. Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. cadevallii (O. Bolòs et Vigo) Laínz
28. Chamaerops humilis L.
29. Chondrilla juncea L.
30. Cistus albidus L.
31. Cistus clusii Dunal
32. Cistus salviifolius L.
33. Clematis flammula L.
34. Convolvulus althaeoides L.
35. Conyza canadensis (L.) Cronq.
36. Coronilla emerus L. subsp. emerus
37. Crepis albida Vill.
38. Dactylis glomerata L.
39. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
40. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
41. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
42. Erica multiflora L.
43. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz subsp. nasturtiifolium
44. Eryngium campestre L.
45. Erysimum grandiflorum Desf. subsp. collisparsum (Jord.) O. Bolòs et J. Vigo
46. Euphorbia characias L.
47. Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
48. Euphorbia nicaeensis All.
49. Euphorbia serrata L.
50. Ficus carica L.
51. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
52. Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
53. Galium lucidum All.
54. Genista hispanica L.
55. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
56. Geranium dissectum L.
57. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
58. Globularia alypum L.
59. Globularia vulgaris L.
60. Hedera helix L.
61. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
62. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
63. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours.
64. Helichrysum stoechas (L.) Moench
65. Helleborus foetidus L.
66. Hippocrepis comosa L.
67. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
68. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
69. Inula viscosa (L.) Ait.
70. Juniperus oxycedrus L.
71. Juniperus phoenicea L.
72. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
73. Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
74. Lithospermum fruticosum L.
75. Muscari comosum (L.) Mill.
76. Olea europaea L.
77. Ononis minutissima L.
78. Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hackel
79. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
80. Pallenis spinosa (L.) Cass.
81. Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
82. Phillyrea angustifolia L.
83. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
84. Phlomis lychnitis L.
85. Picris hieracioides L.
86. Pinus halepensis Mill.
87. Pistacia lentiscus L.
88. Plantago sempervirens Crantz
89. Polygala rupestris Pourr.
90. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
91. Prunus spinosa L.
92. Psoralea bituminosa L.
93. Quercus coccifera L.
94. Quercus faginea Lam. subsp. faginea
95. Quercus ilex L. subsp. ilex
96. Reichardia picroides (L.) Roth
97. Rhamnus alaternus L.
98. Rhamnus lycioides L.
99. Rosa sempervirens L.
100. Rosmarinus officinalis L.
101. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
102. Ruscus aculeatus L.
103. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
104. Sanguisorba minor Scop.
105. Saxifraga fragilis Schrank
106. Scabiosa atropurpurea L.
107. Sedum album L.
108. Sedum album L. subvar. album
109. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
110. Sideritis hirsuta L.
111. Smilax aspera L.
112. Sonchus tenerrimus L.
113. Sorbus domestica L.
114. Stachys officinalis (L.) Trevisan
115. Staehelina dubia L.
116. Stellaria media (L.) Vill.
117. Stipa offneri Breistr.
118. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.
119. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
120. Teucrium polium L. subsp. capitatum L. Arcang.
121. Thalictrum minus L. subsp. minus
122. Thesium humifusum DC. subsp. divaricatum (Jan ex Mert. et Koch in Röhling) Bonnier
123. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria
124. Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
125. Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
126. Viburnum tinus L. subsp. tinus
127. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

[Text: Valentí González; fotografies: Maria Congost, Valentí González, Marga Losantos, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Sílvia Monés, Àngel Romo i Imma Selva]

Primera sortida de treball del curs La fisonomia vegetal de Catalunya

El passat dissabte, l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya (ERB-CEC) va iniciar el cicle de sortides de treball de camp de la temporada 2025-2026. En aquesta ocasió vam visitar el circ de Morenç (el Ripollès).

El grup prop del Pla de Coma Ermada [foto: Valentí González]

Amb aquesta sortida s'inicia el curs La fisonomia vegetal de Catalunya. Un curs dedicat a estudiar diferents indrets representatius de la diversitat vegetal del nostre país, no gaire coneguts, i que corresponen a alguna de les tres grans unitats de relleu de Catalunya: els Pirineus, la Depressió Central i el Sistema Mediterrani. Aquest curs l'organitza l'ERB-CEC perquè l'any vinent es commemorarà el vintè aniversari de la seva creació el juliol del 2006

Prèviament, el dijous anterior, es va fer la primera de les tres conferències que formen part del curs, en la qual es van explicar les principals característiques del sistema pirinenc.

El recorregut que vam fer durant la sortida començà a l'estació d'esquí de Vallter 2000 (2155 m d'altitud), continua pel corriol que puja paral·lel al torrent de la Portella per desviar-nos cap el sud-est per un altre corriol que va pel Pla del Coma Ermada. Des d'aquí ens tornem a desviar al nord-oest per arribar a la Portella de Mentet, un coll fronterer a 2411 m. La tornada a Vallter 2000 va ser pel corriol que baixa directe al costat del torrent de la Portella.

Al Pla del Coma Ermada [foto: Anna Bonnín]

Ben protegides del fred, mirant les poques plantes
que havia en flor, prop de la Portella de Mentet
[foto: Àngels Morell]

A la Portella de Mentet, amb unes vistes magnífiques
cap a la vall de Mentet, el Tres Esteles i, al fons a la
dreta, el Canigó tapat amb alguns núvols al cim
[foto: Sílvia Monés]

Baixant de la Portella de Mentet, amb unes vistes
privilegiades del Gra de Fajol Petit, el Gra de Fajol
(a la dreta) i el puig del Lladres (a sota) [foto: Jordi Pérez]

Observant les poques plantes en flor que es feien en el
torrent de la Portella [foto: Valentí González]

Un dels objectius d'aquest curs és aprendre a interpretar el paisatge in situ amb la ajuda de fotografies, ja sigui imatges oblíqües o sobre ortofotografies. Durant el recorregut ens vam aturar en un parell de llocs per fer aquestes observacions sobre les fotografies i per fer perfils de vegetació. Amb aquests exercicis vam poder observar i interpretar com és el paisatge subalpí que estaven trepitjant: boscos de pi negre, matollars de neret, matollars de bàlec i ginebrons, matollars de bruguerola, prats de festuca supina, prats de pèl caní, gespets, vegetació de vora de riu, vegetació de tartera, etc.

En una de les aturades per treballar el paisatge
[foto: Imma Selva]

Per fer tot aquest treball vam comptar amb la ajuda d'un nou producte pedagògic de Miconia-Revista botànica catalana independent. Es tracta del número 1 de la sèrie Quaderns. Com el seu nom indica és un quadern de treball fet expressament per aquest curs, on està especificada tota la informació referent de les tres unitats de relleu que té Catalunya i de les nou sortides de camp que es faran al llarg del curs. A més compta amb les imatges que es necessitaran per fer els exercicis, espais en blanc per dibuixar perfils, prendre anotacions, etc.

El Quadern 1 de la revista Miconia és una 
de les eines de treball durant aquest curs
[foto: Valentí González]

Vam gaudir d'un dia molt bo, amb bona visibilitat que ens va permetre gaudir del paisatge alpí d'aquest sector dels Pirineus. El sol va predominar durant gairebé tota la jornada, tot i que al mig dia es va posar molt núvol. Ens vam haver de tapar força a la Portella de Mentet, per protegir-nos del vent fred.

Tot i que l'època de la visita no era la més adient per veure espècies en plena floració, vam poder observar algunes flors: Gentiana acaulis [foto: Adela Martín], Saxifraga stellaris [foto: Marga Losantos] i Erigeron uniflorus [foto: Maria Congost], respectivament. 

[Text: Valentí González; fotografies: Anna Bonnín, Maria Congost, Valentí González, Marga Losantos, Adela Martín, Sílvia Monés, Àngels Morell, Jordi Pérez i Imma Selva]