dimecres, 15 de març de 2017

L’ERB comença un estudi botànic a la serra de Malacara (la Segarra)


Aquest mes de març, l’Equip de Recerca Botànica (ERB) del Centre Excursionista de Catalunya ha començat un estudi botànic a la serra de Malacara. L’objectiu d’aquest projecte és doble: fer el mapa de vegetació de la Serra i l’elaboració d’un catàleg de flora el més exhaustiu possible.

La serra de Malacara està situada al municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, i a uns 2,7 km al sud del poble de Ferran. És una serra petita, allargada i orientada d’est a oest, amb una altitud màxima de 702 metres i que està envoltada de camps de conreu de cereal. Aquests cultius es troben per sobre dels 610 metres d’altitud, per tant el desnivell que s'ha de superar per arribar al cim no passa dels 40-50 metres com a molt.

Just al mig de la serra es troba el conjunt arquitectònic de Malacara, format per un antic castell, reconvertit actualment en una casa senyorial, i l'església de Santa Maria, just al costat. La importància d’aquestes construccions fa que aquest conjunt formi part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Els integrants de l'ERB al davant de l'església de Santa Maria
[Foto: © Josep Nuet Badia]
L’estudi que es farà des de l’ERB es desenvoluparà, en principi, durant els mesos de març, abril i maig i consistirà en tres sortides de treball i en diverses sessions de laboratori en el CEC, que es duran a terme durant aquests mesos.

Abans de la primera sortida de treball, es van fer dues reunions de preparació de l’estudi. En la primera sessió (2 de març) es van explicar els criteris de treball que s’han de tenir en compte per desenvolupar un projecte d’aquest tipus i en la segona sessió (9 de març) es va treballar amb les ortofotografies per delimitar espais de coberta vegetal diferent. 


Durant una de les sessions preparatòries al CEC
[Foto: © Valentí González]

Durant la primera sortida de treball, que es va realitzar el 12 de març, es van plantejar dos objectius: l’observació de lluny de la serra per fer una descripció general de la mateixa i l’observació de prop per descriure els espais de coberta vegetal diferents marcats en la segona sessió preparatòria. 


El vessant nord de la serra de Malacara.
Les pinedes i els caducifolis dominen aquest vessant.
Entremig destaca el color blanc d'algun ametller en flor.

[Foto: © Valentí González]


El vessant sud de la serra de Malacara
Els carrascars i les garrigues són els dominants en aquest sector
A dalt de tot destaca el castell de Malacara
[Foto: © Josep Nuet Badia]


El grup treballant en la descripció general de la serra
[Foto: © Valentí González]


L’orientació geogràfica de la serra, clarament est-oest, fa que tingui un vessant orientat al nord i un altre al sud. Des del punt de vista botànic, aquest factor és força interessant perquè marca unes diferències en la vegetació força evidents. Hi trobem un vessant sud on predominen les garrigues i els carrascars i un vessant nord on les pinedes de pinassa i les rouredes dominen el paisatge. El substrat litològic correspon a margues i gresos calcaris. 


Durant la sortida vam tenir un temps fred i ennuvolat durant les primeres hores del dia però que es va anat aclarint, quedant un dia seré i calorós.

La llista de plantes que vam observar durant aquesta primera sortida és la següent:
  1. Acer monspessulanum L. 
  2. Alyssum alyssoides (L.) L.
  3. Aphyllanthes monspeliensis L. 
  4. Artemisia herba-alba Asso 
  5. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes 
  6. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. 
  7. Bupleurum rigidum L. 
  8. Buxus sempervirens L. 
  9. Calendula arvensis L. 
  10. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. 
  11. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna 
  12. Diplotaxis erucoides (L.) DC. 
  13. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum 
  14. Erophila verna (L.) F. Chev. 
  15. Erodium cicutarium (L.) L´Hér. in Aiton 
  16. Erodium malacoides (L.) L´Hér. 
  17. Eryngium campestre L. 
  18. Ficus carica L. 
  19. Fumana ericoides (Cav.) Gand. 
  20. Genista hispanica L. 
  21. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.  
  22. Geranium rotundifolium L. 
  23. Globularia vulgaris L. 
  24. Hedera helix L. 
  25. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC. 
  26. Helichrysum stoechas (L.) Moench 
  27. Iris germanica L. 
  28. Jasminum fruticans L. 
  29. Juniperus communis L. subsp. communis 
  30. Juniperus oxycedrus L. 
  31. Koeleria vallesiana (Honcheny) Gaud. 
  32. Lamium amplexicaule L. 
  33. Lavandula latifolia Medic. 
  34. Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Senn. et Barrau) O. Bolòs, J. Vigo, Masalles et Ninot 
  35. Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard. 
  36. Lithospermum arvense L. 
  37. Lonicera etrusca Santi 
  38. Muscari neglectum Guss. ex Ten. 
  39. Narcissus assoanus Dufour 
  40. Pallenis spinosa (L.) Cass. 
  41. Phlomis lychnitis L. 
  42. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco 
  43. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb 
  44. Prunus spinosa L. 
  45. Quercus coccifera L. 
  46. Quercus faginea Lam. 
  47. Quercus ilex L. subsp. ilex 
  48. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais 
  49. Rosmarinus officinalis L. 
  50. Rubia peregrina L. 
  51. Salvia verbenaca L. 
  52. Santolina chamaecyparissus L. 
  53. Scandix pecten-veneris L. 
  54. Sedum sediforme (Jacq.) Pau 
  55. Senecio vulgaris L. 
  56. Stipa offneri Breistr. 
  57. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f. 
  58. Thlaspi perfoliatum L. subsp. perfoliatum 
  59. Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. 
  60. Thymus vulgaris L. 
  61. Viburnum lantana L.
  [Text: Valentí González; fotos: © Valentí GonzálezJosep Nuet Badia]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari