Segon bloc del curs Flora i vegetació de la Serralada Litoral

La setmana passada vam continuar amb el curs Flora i vegetació de la Serralada Litoral organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica.

El curs començà el mes d'abril amb un primer bloc, dedicat a la vegetació de les muntanyes calcàries de la Serralada Litoral, constituït per una sessió teòrica telemàtica i una excursió al Roc de Forellac, a les Muntanyes de l’Ordal, entre els municipis de Corbera (el Baix Llobregat) i Gelida (l’Alt Penedès). 

 

 

El grup, després del dinar, posant davant
de la fageda del Montnegre
[foto: Valentí González]

 

El dijous 20 de maig començàrem el segon bloc amb una sessió teòrica per videoconferència, en la qual es va parlar sobre la vegetació de les muntanyes silícies de la Serralada Litoral. Aquesta sessió teòrica es va complementar amb una sortida, el dissabte 22 al Montnegre. 

 

 

Al començament de l'excursió,
mentre s'explicava una introducció general
del que es faria durant la sortida
[foto: Miquel Femenia]

 
Durant la sortida de pràctiques vam fer un recorregut que començà a la urbanització La Font del Montnegre (580 m d’altitud), al municipi de Sant Iscle de Vallalta (el Maresme), des d’aquí vam passar per la font del Faig i vam continuar, per bon camí, fins a la carena del massís. Arribats a la carena vam seguir per aquesta en sentit oest, passant pel Turó Gros (760 m), un dels punts més alts del Montnegre, fins al coll de Basses. Des d’aquí van continuar de baixada pel GR 5 fins un punt on vam seguir una altra pista, cap a l’est, que ens portà directament al punt d’inici de l’excursió. 

 

 

Primera parada a la font del Faig, a pocs metres
del començament del recorregut. A partir d'aquí els cursetistes
es van separar en dos grups diferents i guiats per un instructor
[foto: Josep Maria Soler]

 

Durant el recorregut fins a la carena, vam veure com la vegetació perennifòlia típica mediterrània, que s’havia observat durant el viatge en cotxe fins a la urbanització (alzinars, suredes i pinedes de pi pinyer), anava canviant progressivament fins a un bosc caducifoli de roures. Aquestes rouredes de la part alta del Montnegre, en el vessant que mira al Maresme, estan afavorides pels vents humits que provenen de la Mediterrània que en topar amb aquestes muntanyes s’eleven i es condensen en forma de boires. Aquest aport d’humitat crea les condicions adients per al desenvolupament d’aquestes rouredes que, al vessant obac, s’estenen en grans superfícies. Aquestes rouredes estan formades per dos roures diferents: el roure de fulla gran (Quercus petraea) i el roure africà (Quercus canariensis). Aprofitant la presència d’aquests dos roures vam poder observar amb detall quines són les seves diferències per a una correcta determinació. 

 

 

Les rouredes de la carena del Montnegre
són realment espectaculars
[Foto: Maria Congost]

 

 

Anotant les plantes que observàvem
[foto: Josep Maria Soler]

 
Una vegada en la carena vam observar la vegetació que es feia al sotabosc d’aquestes rouredes i vam poder veure altres boscos que es desenvolupen al vessant orientat cap el nord, on hem de destacar la famosa fageda del Montnegre, molt important perquè aquest punt constitueix un dels límits en la seva distribució a Catalunya. Sota l’ombra de la fageda i arrecerats del vent fred que feia vam dinar. 

 

 

Dos moments d'explicació a l'ombra d'un faig enorme
[foto: Josep Maria Soler, a dalt, i Maria Congost, a baix]

A la tarda i baixant pel GR5 vam tenir l’ocasió d’observar una castanyeda i vam aprofitar per repassar el tipus d’explotació que es feia anteriorment en aquests boscos. Posteriorment i fins al lloc d’inici del recorregut vam observar i estudiar la flora que ens anàvem trobant. 

 

 

Baixant pel GR5, vam tenir l'ocasió d'observar
una castanyeda
[foto: Josep Maria Soler]

 

 

En aquest segon bloc han participat 22 cursetistes. Al llarg de tot el recorregut es van complir totes les mesures de seguretat anti-Covid estipulades per l'Escola de Muntanya del CEC i es van fer dos grups, cada un dirigit per un instructor de l'Equip de Recerca Botànica.

 

Vam gaudir d'un bon dia de muntanya. Una mica núvol pel matí i assolellat per la tarda tot i que, en algun moment puntual, un vent fred de llevant ens va obligar a abrigar-nos una mica.

 

A punt d'acabar el recorregut circular de l'excursió
ens vam topar amb una població
de conillets (Antirrhinum majus)
[foto: Miquel Femenia]

En el mes de juny es durà a terme el tercer bloc del curs. Aquesta tercera part estarà dedicada a la vegetació de ribera que es fa a les muntanyes de la Serralada Litoral. Aquest bloc també estarà constituït amb una sessió teòrica per videoconferència i amb una sortida de pràctiques, en aquesta ocasió visitarem un tram del riu Daró, a les Gavarres. 

 

Durant la sortida de pràctiques al Montnegre es van observar les següents plantes:

1. Ajuga reptans L.
2. Anthoxanthum odoratum L.
3. Antirrhinum majus L.
4. Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris
5. Arbutus unedo L.
6. Arctium minus Bernh.
7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
8. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
9. Bromus ramosus Huds.
10. Calicotome spinosa (L.) Link
11. Cardamine impatiens L.
12. Carex digitata L.
13. Carex distachya Desf.
14. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
15. Castanea sativa Mill.
16. Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
17. Cistus monspeliensis L.
18. Cistus salviifolius L.
19. Clematis flammula L.
20. Clematis vitalba L.
21. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. majus
22. Corylus avellana L.
23. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
24. Cruciata glabra (L.) Ehrend.
25. Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. hypocistis
26. Daphne laureola L. subsp. laureola
27. Digitalis lutea L. subsp. lutea
28. Dipsacus fullonum L.
29. Doronicum pardalianches L.
30. Erica arborea L.
31. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
32. Euphorbia biumbellata Poiret
33. Euphorbia helioscopia L.
34. Fagus sylvatica L.
35. Festuca arundinacea Schreb.
36. Fragaria vesca L.
37. Galium aparine L. subsp. aparine
38. Genista triflora Rouy
39. Geranium columbinum L.
40. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
41. Hedera helix L.
42. Hypericum androsaemum L.
43. Hypericum perforatum L.
44. Ilex aquifolium L.
45. Inula conyza DC.
46. Inula viscosa (L.) Ait.
47. Lamium flexuosum Ten.
48. Lapsana communis L. subsp. communis
49. Lathyrus linifolius (Reichard) Bässler subsp. montanus (Bernh.) Bässler
50. Lepidium campestre (L.) R. Br.
51. Leucanthemum vulgare Lam.
52. Lilium martagon L.
53. Lonicera implexa Ait.
54. Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum
55. Lotus corniculatus L.
56. Luzula forsteri (Sm.) DC.
57. Luzula sylvatica (Huds.) Gaud. subsp. sylvatica
58. Melica minuta L. subsp. major (Parl.) Trab.
59. Melica uniflora Retz.
60. Mercurialis perennis L.
61. Myosotis ramosissima Rochel in Schultes
62. Orobanche crenata Forsk.
63. Plantago major L.
64. Poa annua L.
65. Poa nemoralis L.
66. Polygala vulgaris L.
67. Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
68. Populus tremula L.
69. Potentilla reptans L.
70. Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
71. Prunella vulgaris L.
72. Prunus avium (L.) L.
73. Psoralea bituminosa L.
74. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
75. Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau
76. Quercus canariensis Willd.
77. Quercus ilex L. subsp. ilex
78. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
79. Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy et Fouc.
80. Ranunculus ficaria L. subsp. ficariiformis Rouy et Fouc.
81. Reichardia picroides (L.) Roth
82. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
83. Rubus canescens DC.
84. Rubus ser. glandulosi Wimm. et Grab.) Focke
85. Rubus ulmifolius Schott
86. Ruscus aculeatus L.
87. Sambucus ebulus L.
88. Sanguisorba minor Scop. subsp. muricata (Gremli) Briq.
89. Sanicula europaea L.
90. Sarothamnus arboreus (Desf.) Webb subsp. catalaunicus (Webb) C. Vic.
91. Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch subsp. scoparius
92. Senecio pterophorus DC.
93. Silene latifolia Poiret
94. Silene vulgaris (Moench) Garcke
95. Smilax aspera L.
96. Solidago virgaurea L. subsp. virgaurea
97. Sorbus domestica L.
98. Sorbus torminalis (L.) Crantz
99. Stachys alpina L.
100. Stachys officinalis (L.) Trevisan
101. Stachys sylvatica L.
102. Stellaria holostea L.
103. Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum
104. Tamus communis L.
105. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
106. Teucrium scorodonia L. subsp. scorodonia
107. Trifolium pratense L.
108. Trifolium repens L.
109. Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt
110. Urtica dioica L.
111. Verbascum [s. l.]
112. Veronica officinalis L.
113. Viola sylvestris Lam. subsp. riviniana (Reichenb.) Tourlet  

[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost, Miquel Femenia, Valentí González i Josep Maria Soler]