Segon bloc del curs Flora i vegetació de la Serralada Litoral
La setmana passada vam continuar amb el curs Flora i vegetació de la Serralada Litoral organitzat per l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica.
El curs començà el mes d'abril amb un primer bloc, dedicat a la vegetació de les muntanyes calcàries de la Serralada Litoral, constituït per una sessió teòrica telemàtica i una excursió al Roc de Forellac, a les Muntanyes de l’Ordal, entre els municipis de Corbera (el Baix Llobregat) i Gelida (l’Alt Penedès).
El dijous 20 de maig començàrem el segon bloc amb una sessió teòrica per videoconferència, en la qual es va parlar sobre la vegetació de les muntanyes silícies de la Serralada Litoral. Aquesta sessió teòrica es va complementar amb una sortida, el dissabte 22 al Montnegre.
Al començament de l'excursió, mentre s'explicava una introducció general del que es faria durant la sortida [foto: Miquel Femenia] |
Durant la sortida de pràctiques vam fer un recorregut que començà a la urbanització La Font del Montnegre (580 m d’altitud), al municipi de Sant Iscle de Vallalta (el Maresme), des d’aquí vam passar per la font del Faig i vam continuar, per bon camí, fins a la carena del massís. Arribats a la carena vam seguir per aquesta en sentit oest, passant pel Turó Gros (760 m), un dels punts més alts del Montnegre, fins al coll de Basses. Des d’aquí van continuar de baixada pel GR 5 fins un punt on vam seguir una altra pista, cap a l’est, que ens portà directament al punt d’inici de l’excursió.
Durant el recorregut fins a la carena, vam veure com la vegetació perennifòlia típica mediterrània, que s’havia observat durant el viatge en cotxe fins a la urbanització (alzinars, suredes i pinedes de pi pinyer), anava canviant progressivament fins a un bosc caducifoli de roures. Aquestes rouredes de la part alta del Montnegre, en el vessant que mira al Maresme, estan afavorides pels vents humits que provenen de la Mediterrània que en topar amb aquestes muntanyes s’eleven i es condensen en forma de boires. Aquest aport d’humitat crea les condicions adients per al desenvolupament d’aquestes rouredes que, al vessant obac, s’estenen en grans superfícies. Aquestes rouredes estan formades per dos roures diferents: el roure de fulla gran (Quercus petraea) i el roure africà (Quercus canariensis). Aprofitant la presència d’aquests dos roures vam poder observar amb detall quines són les seves diferències per a una correcta determinació.
Anotant les plantes que observàvem [foto: Josep Maria Soler] |
Una vegada en la carena vam observar la vegetació que es feia al sotabosc d’aquestes rouredes i vam poder veure altres boscos que es desenvolupen al vessant orientat cap el nord, on hem de destacar la famosa fageda del Montnegre, molt important perquè aquest punt constitueix un dels límits en la seva distribució a Catalunya. Sota l’ombra de la fageda i arrecerats del vent fred que feia vam dinar.
Dos moments d'explicació a l'ombra d'un faig enorme [foto: Josep Maria Soler, a dalt, i Maria Congost, a baix] |
En aquest segon bloc han participat
22 cursetistes. Al llarg de tot el recorregut es van complir totes les
mesures de seguretat anti-Covid estipulades per l'Escola de Muntanya del
CEC i es van fer dos grups, cada un dirigit per un instructor de l'Equip de
Recerca Botànica.
Vam gaudir d'un bon dia de muntanya. Una mica núvol pel matí i assolellat per la tarda tot i que, en algun moment puntual, un vent fred de llevant ens va obligar a abrigar-nos una mica.
A punt d'acabar el recorregut circular de l'excursió ens vam topar amb una població de conillets (Antirrhinum majus) [foto: Miquel Femenia] |
En el mes de juny es durà a terme el tercer bloc del curs. Aquesta tercera part estarà dedicada a la vegetació de ribera que es fa a les muntanyes de la Serralada Litoral. Aquest bloc també estarà constituït amb una sessió teòrica per videoconferència i amb una sortida de pràctiques, en aquesta ocasió visitarem un tram del riu Daró, a les Gavarres.
Durant la sortida de pràctiques al Montnegre es van observar les següents plantes:
- Ajuga reptans L.
- Anthoxanthum odoratum L.
- Antirrhinum majus L.
- Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris
- Arbutus unedo L.
- Arctium minus Bernh.
- Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
- Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
- Bromus ramosus Huds.
- Calicotome spinosa (L.) Link
- Cardamine impatiens L.
- Carex digitata L.
- Carex distachya Desf.
- Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
- Castanea sativa Mill.
- Centaurea pectinata L. subsp. pectinata
- Cistus monspeliensis L.
- Cistus salviifolius L.
- Clematis flammula L.
- Clematis vitalba L.
- Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. majus
- Corylus avellana L.
- Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
- Cruciata glabra (L.) Ehrend.
- Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. hypocistis
- Daphne laureola L. subsp. laureola
- Digitalis lutea L. subsp. lutea
- Dipsacus fullonum L.
- Doronicum pardalianches L.
- Erica arborea L.
- Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
- Euphorbia biumbellata Poiret
- Euphorbia helioscopia L.
- Fagus sylvatica L.
- Festuca arundinacea Schreb.
- Fragaria vesca L.
- Galium aparine L. subsp. aparine
- Genista triflora Rouy
- Geranium columbinum L.
- Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
- Hedera helix L.
- Hypericum androsaemum L.
- Hypericum perforatum L.
- Ilex aquifolium L.
- Inula conyza DC.
- Inula viscosa (L.) Ait.
- Lamium flexuosum Ten.
- Lapsana communis L. subsp. communis
- Lathyrus linifolius (Reichard) Bässler subsp. montanus (Bernh.) Bässler
- Lepidium campestre (L.) R. Br.
- Leucanthemum vulgare Lam.
- Lilium martagon L.
- Lonicera implexa Ait.
- Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum
- Lotus corniculatus L.
- Luzula forsteri (Sm.) DC.
- Luzula sylvatica (Huds.) Gaud. subsp. sylvatica
- Melica minuta L. subsp. major (Parl.) Trab.
- Melica uniflora Retz.
- Mercurialis perennis L.
- Myosotis ramosissima Rochel in Schultes
- Orobanche crenata Forsk.
- Plantago major L.
- Poa annua L.
- Poa nemoralis L.
- Polygala vulgaris L.
- Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar
- Populus tremula L.
- Potentilla reptans L.
- Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
- Prunella vulgaris L.
- Prunus avium (L.) L.
- Psoralea bituminosa L.
- Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
- Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau
- Quercus canariensis Willd.
- Quercus ilex L. subsp. ilex
- Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
- Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy et Fouc.
- Ranunculus ficaria L. subsp. ficariiformis Rouy et Fouc.
- Reichardia picroides (L.) Roth
- Rubia peregrina L. subsp. peregrina
- Rubus canescens DC.
- Rubus ser. glandulosi Wimm. et Grab.) Focke
- Rubus ulmifolius Schott
- Ruscus aculeatus L.
- Sambucus ebulus L.
- Sanguisorba minor Scop. subsp. muricata (Gremli) Briq.
- Sanicula europaea L.
- Sarothamnus arboreus (Desf.) Webb subsp. catalaunicus (Webb) C. Vic.
- Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch subsp. scoparius
- Senecio pterophorus DC.
- Silene latifolia Poiret
- Silene vulgaris (Moench) Garcke
- Smilax aspera L.
- Solidago virgaurea L. subsp. virgaurea
- Sorbus domestica L.
- Sorbus torminalis (L.) Crantz
- Stachys alpina L.
- Stachys officinalis (L.) Trevisan
- Stachys sylvatica L.
- Stellaria holostea L.
- Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum
- Tamus communis L.
- Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
- Teucrium scorodonia L. subsp. scorodonia
- Trifolium pratense L.
- Trifolium repens L.
- Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt
- Urtica dioica L.
- Verbascum [s. l.]
- Veronica officinalis L.
- Viola sylvestris Lam. subsp. riviniana (Reichenb.) Tourlet
[Text: Valentí González; fotos: Maria Congost, Miquel Femenia, Valentí González i Josep Maria Soler]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari