Sortida de treball a la salada del Rebollón (els Monegros, Aragó)

En el marc de les activitats que l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya està desenvolupant per celebrar el centenari del naixement del Dr. Oriol de Bolòs, l’excursió mensual d’aquest mes de març ha estat a la depressió de l’Ebre, concretament a la salada del Rebollón, en la comarca aragonesa de la Ribera Baja del Ebro, en la regió dels Monegros.

El grup posant entre un pradell d'albardí (Lygeum spartum).
Per darrera es veu la depressió on es troba la salada del Rebollón,
entre camps verds de cereal. Al fons a l'esquerra, un
gran exemplar de savina turífera (Juniperus thurifera)
[foto: Valentí González]

Cal recordar que entre els anys 1948 i 1955 el Dr. Bolòs i el seu mestre, Josias Braun-Banquet, van recórrer la depressió de l’Ebre fent estudis fitogeogràfics que van quedar escrits en una publicació titulada Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme. Aquest llibre es va publicar l’any 1957 i constitueix, molt probablement, un punt d’inflexió perquè despertà un gran interès en la comunitat científica per la riquesa natural d’aquell territori, fins al moment força oblidat.

El conjunt de llacunes endorreiques que hi ha entre Sástago i Bujaraloz també va ser visitat pels dos botànics. La salada del Rebollón és una d’elles i, actualment, és de les millor conservades. Aquestes llacunes es caracteritzen per estar inundades només temporalment i per lluir una característica capa blanca de sal en el seu fons durant l'epoca més seca.

L’excursió consistí en una aproximació a la salada del Rebollón i un recorregut pels seus marges. La tornada es va fer per uns vessants encarats al nord, que hi ha tocant a la salada i que es trobaven coberts de brolles i espartars. 

Dos moments durant l'observació de la flora associada a la salada
[fotos: Imma Selva, a dalt, i Maria Congost, a baix]

Tot i que les plantes estaven en un estat molt primerenc vam poder gaudir d’una flora especial a la que no estem acostumats. Per una banda la vegetació halòfila associada a la salada i per una altra la vegetació de les brolles continentals i espartars, típica d’aquests terrenys calcaris i guixencs d'ambient força extrem, amb una pluviositat molt escassa i unes oscil·lacions de temperatura molt acusades.

Estudiant la flora de les brolles i dels espartars.
Al fons la salada del Rebollón
[foto: Valentí González]

Sota una savina turífera observant un exemplar d'èfedra
[foto: Anna Bonnín]

Sota la impressionant savina turífera que hi ha al
costat de la salada del Rebollón
[foto: Ia Calvet]

Per la tarda ens vam apropar a la llacuna de la Playa, també al municipi de Sástago. Aquesta llacuna és molt gran, amb una longitud de 3 km i una amplada màxima de 2 km. Antigament hi havia una explotació salina molt important que va funcionar entre l'any 1703 i el 1870. A l’actualitat només en queden les restes.

La llacuna de la Playa amb les ruïnes dels edificis
relacionats amb l'explotació salina
[foto: Imma Selva]

A primera hora ens va ploure però a partir de mig matí va deixar de fer-ho i durant el migdia i la tarda van gaudir d’un dia força assolellat. No va fer gaire fred i el vent no va ser molest.

La relació de plantes que vam observar és la següent: 

1. Aeluropus littoralis (Gouan) Parl.
2. Agropyron cristatum (L.) Gaertn.
3. Alyssum alyssoides (L.) L.
4. Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.
5. Arabis parvula Duf. in DC.
6. Artemisia herba-alba Asso
7. Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
8. Asphodelus cerasiferus Gay
9. Asphodelus fistulosus L.
10. Astragalus monspessulanus L.
11. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
12. Camphorosma monspeliaca L.
13. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
14. Carlina corymbosa L.
15. Dactylis glomerata L.
16. Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl in Engl. et Prantl
17. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
18. Elymus repens (L.) Gould
19. Ephedra nebrodensis Tineo ex Guss.
20. Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
21. Erophila verna (L.) F. Chev.
22. Eruca vesicaria (L.) Cav.
23. Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz
24. Eryngium campestre L.
25. Euphorbia serrata L.
26. Frankenia pulverulenta L.
27. Fumaria officinalis L.
28. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
29. Geranium rotundifolium L.
30. Glaucium corniculatum (L.) J. H. Rudolph
31. Gypsophila struthium L. in Loefl.
32. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
33. Helianthemum squamatum (L.) Pers.
34. Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours.
35. Helichrysum stoechas (L.) Moench
36. Juniperus thurifera L.
37. Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
38. Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
39. Limonium s.l.
40. Lithospermum arvense L.
41. Lithospermum fruticosum L.
42. Lygeum spartum L.
43. Muscari neglectum Guss. ex Ten.
44. Ononis tridentata L.
45. Phlomis lychnitis L.
46. Plantago albicans L.
47. Rhamnus lycioides L.
48. Rosmarinus officinalis L.
49. Salsola kali L.
50. Salvia verbenaca L.
51. Senecio auricula Bourg. ex Coss.
52. Senecio vulgaris L.
53. Sideritis s.l.
54. Sisymbrium irio L.
55. Sisymbrium orientale L.
56. Sonchus oleraceus L.
57. Stellaria media (L.) Vill.
58. Stipa s.l.
59. Suaeda vera Forsk. ex J. F. Gmel. in L.
60. Teucrium polium L.
61. Thymus vulgaris L.
62. Tulipa sylvestris L.
63. Veronica hederifolia L. subsp. hederifolia

[Text: Valentí González, fotos: Anna Bonnín, Ia Calvet, Maria Congost, Valentí González i Imma Selva]