dissabte, 1 de febrer del 2025

Presentació de la Nova flora i atles corològic de Montserrat


La sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya va ser el lloc triat per a presentar la Nova flora i atles corològic de Montserrat, del nostre company Josep Nuet Badia, que tingué lloc el dijous, 30 de gener del 2025, a les set del vespre.

Invitació a la presentació celebrada a la sala d'actes del CEC

En l’acte hi intervingueren Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que ha editat el llibre, Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya, i l’autor de l’estudi, Josep Nuet Badia.

D'esquerra a dreta: Josep Nuet, autor de la Nova Flora
i atles corològic de Montserrat
Eduard Cayón, president
del CEC, 
i Núria Mañé, directora de les Publicacions
de l'Abadia de Montserrat [foto: Valentí González].

La presentació va comptar amb una gran afluència dels companys de l’Equip de Recerca Botànica (ERB-CEC), amics del CEC i d’altres entitats i institucions (Universitat de Barcelona, Institució Catalana d’Història Natural, Jardí Botànic Mar i Murtra, Patronat de la Muntanya de Montserrat, Museu de Ciències Naturals de Granollers), que van omplir tota la sala d’actes. També es van rebre nombroses adhesions a l’acte d’amics que no hi van poder assistir per diferents motius.

Una mica abans de començar, la sala d'actes del CEC ja era plena
dels que no es volien perdre la presentació [Foto: Imma Selva].

Vista de la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya
durant la presentació de la Nova flora i atles corològic de Montserrat
[Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

L’acte va començar amb una salutació d’Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya, que va dedicar unes paraules d’elogi a l’autor per la feina feta, que és una mostra tangible de l’actitud de l’entitat orientada al coneixement, el respecte i la protecció de la natura. Va tenir també un elogi per a la feina de recerca i pedagogia que duu a terme l’Equip de Recerca Botànica del CEC, del qual en Josep Nuet és un dels animadors.

A continuació Josep Nuet va llegir les adhesions rebudes i passà a entregar els exemplars dedicats als amics que es van oferir des del primer moment a acompanyar el nostre company en l’exploració de la muntanya. Així, Eulàlia Nuet —que a més ha corregit gentilment el llibre—, Josep M. Soler, Valentí González, Àngel M. Romo i Àngels Morell, van rebre cadascú el seu volum dedicat i l’abraçada d’agraïment de l’autor. Finalment, entregà el volum a Frederic Fosalba, monjo de Montserrat, sotsprefecte de l’Escolania i també botànic, per la seva col·laboració en diversos aspectes, com ara facilitar la consulta de l’herbari de Montserrat del P. Adeodat Marcet o cedir dades meteorològiques i florístiques per a aquest estudi.

Eulàlia Nuet rep el llibre dedicat [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Josep Nuet explica la col·laboració que aportà Josep M. Soler
en la Nova flora [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Valentí González, un instant abans de fondre's en una abraçada
amb Josep Nuet [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Àngel M. Romo, també rep el llibre dedicat per a agrair l
a seva col·laboració 
 [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Josep Nuet, explica la col·laboració que li prestà Àngels Morell
en aquesta obra 
 [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].


Frederic Fosalba, monjo de Montserrat, també va rebre el reconeixement
per la seva col·laboració generosa en diferents camps
[Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

A continuació, Josep Nuet, en una presentació documentada però àgil, ens explicà l’objectiu de la Nova flora, les dificultats de l’exploració, els resultats obtinguts i el paper dels herbaris en les recerques sobre la flora. Després detallà l’estructura del llibre i aportà unes mostres dels aspectes que tracta de: la muntanya —amb unes dades climàtiques preocupants—, la història de les exploracions botàniques —amb unes imatges de diferents membres de la família Salvador i un plec del seu herbari—, el catàleg florístic —l’estructura de la informació i els detalls històrics de les plantes descrites a partir d’exemplars montserratins—, i l’atles corològic, amb diferents mostres de la distribució particular de cada planta. Aportà, a més, unes conclusions, més aviat negatives, a causa de l’impacte climàtic i zooantròpic sobre la flora. Al final donà les gràcies a una sèrie d’institucions i botànics que havien col·laborat en l’estudi.

Vista parcial de la sala d'actes del CEC
durant la presentació del procés d'elaboració
de la Nova flora [Foto: Santi Sotos (Comunicació CEC)].

Núria Mañé, directora de les Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, durant la seva intervenció
[Foto: Valentí González].

Després de la presentació, Núria Mañé parlà de l’obra, que considerà molt laboriosa i ben treballada, feta per un autor prou conegut i valorat a Montserrat. També dedicà unes paraules a destacar el bon clima humà que percebia en el CEC i donà les gràcies al Patronat de la Muntanya de Montserrat per haver contribuït a l’edició del llibre. També destacà que el llibre s’ha publicat dins el marc del Mil·lenari de Montserrat, que és una data molt significativa per a tot l’entorn montserratí.
Finalment, Eduard Cayón va cloure la presentació expressant la seva satisfacció i orgull per poder presidir actes com aquest, i felicità novament l’autor per la Nova flora i atles corològic de Montserrat.
Els assistents a la presentació tingueren ocasió de comprar el llibre i n’exhauriren l’estoc que en portà la llibreria Horitzons, que cobrí aquest servei.
Acabat l’acte els assistents van poder conversar, felicitar l’autor i demanar-li que els signés el llibre.

[Text: Valentí González i Josep Nuet Badia; fotos: Valentí González, Josep Nuet Badia i Imma Selva, Santi Sotos].

diumenge, 19 de gener del 2025

Estrena del documental La riera de la Vall de Can Carreres, un paratge natural d’interès local


El passat dimecres, dia 15 de gener, es presentà al teatre de Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat el documental La riera de la Vall de Can Carreres, un paratge natural d’interès local.


Aquest documental ha estat realitzat per la comissió de Natura de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians amb l’edició i el muntatge de Xavier Sánchez (@elmarge). En el documental ha participat activament Valentí González, membre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

L’objectiu del documental era mostrar a la ciutadania de la ciutat els valors naturals i culturals que té la riera de la Vall de Can Carreres. Hem de tenir present que aquesta riera va ser declarada com a paratge natural d’interès local per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en el Ple del passat 29 de febrer del 2024, a ran d'una moció presentada per la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians i que va tenir el vot favorable de tot el consistori.



Al documental s’expliquen els resultats dels estudis que, des de fa uns anys, s’estan desenvolupant en la riera per membres de la comissió de Natura. Estudis sobre la geologia, les mines d’aigua, la flora i la vegetació i la fauna que hi viu i que fa servir la riera com a lloc de pas, de cria, de descans i d’alimentació.



Posteriorment a l’estrena del documental es va fer una taula rodona, en la qual van participar:

Josep Maria Cervelló, geòleg (la Rutlla-CES).
Andreu Burguera, naturalista (la Rutlla-CES).
Valentí González, botànic (la Rutlla-CES i ERB-CEC).
Josep Maria Panareda Clopés, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona.
Javier López Herranz, regidor de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

L’acte va tenir com a presentadora i moderadora de la taula rodona a Mireia Mendoza (la Rutlla-CES). En el debat es van tractar diferents temes, entre els quals la necessitat de protecció i conservació de la riera, i en extensió de tota la vall de Can Carreres, i que aquest paratge sigui un lloc de descoberta i d’educació ambiental per als ciutadans de Sant Boi de Llobregat.



Acabada la taula rodona, la presidenta de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians, Maria Lledó Barrera, va fer la cloenda de l’acte agraint al públic la seva presència.


A l’acte va assistir molta gent. El teatre de Cal Ninyo, amb un aforament de 150 persones, estava ple de gom a gom.

El documental està penjat i disponible per a tothom que vulgui veure’l i fer-ne difusió al canal de You Tube de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians. Es pot accedir directament clicant aquí.

[Text: Valentí González; fotografies: la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians]

diumenge, 12 de gener del 2025

Primera sortida de treball del 2025 a Torrelles de Llobregat


Les sortides de treball de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 2025 han començat el dissabte passat. En aquesta ocasió, hem anat a Torrelles de Llobregat (el Baix Llobregat).

A l'inici del recorregut es va fer una petita explicació
referent al paisatge que es veurà durant la sortida
[Foto: Josep Nuet Badia]

El recorregut començà en una pista que surt de la carretera que connecta Torrelles de Llobregat amb Begues, concretament la que passa pel costat de can Nicolau (185 m d'altitud), des d'aquí, fent una petita baixada, passem pel costat d'unes instal·lacions d'hípica, properes al mas de cal Carnero (171 m). A partir d'aquest punt el recorregut continua pel fondal espectacular de la riera de Can Claver, que va pujant poc a poc fins a la Roca del Barret (299 m), ja en el terme municipal de Begues. Aquí vam dinar. La tornada es va fer per un camí que, per la carena, passa pel costat de can Bruguera (287 m). Finalment, el camí baixa fins a connectar amb el camí d'anada, al costat de l'hípica.


La Roca del Barret, en el terme municipal de Begues,
és un gran conglomerat del Triàsic amb el seu característic
color vermell
[Foto: Valentí González]

Durant el descans del dinar en la Roca del Barret
[Foto: Jaume Ríos]

Al llarg del recorregut vam trepitjar dues de les tres formacions geològiques que caracteritzen el massís Garraf-Ordal i que defineixen, per les característiques de la roca, tres colors diferents en el substrat. Gairebé durant tot el recorregut vam estar sobre pissarres del Cambroordovicià (Garraf negre) i quan vam arribar a la Roca del Barret estàvem sobre gresos i conglomerats de la fàcies Bundsandstein del Triàsic (Garraf vermell). Molt a prop es veia algun cim amb el color blanc de les calcàries i dolomies de la fàcies Müschelkalk, també del Triàsic (Garraf blanc).

Observant la flora durant l'inici del recorregut
[Foto: Valentí González]

El corriol passa per indrets molt frondosos
[Foto: Valentí González]

Una imatge de l'alzinar que hi ha al costat
de la riera de Can Claver
[Foto: Valentí González]

De tornada, pel camí que hi ha a la vora de can Bruguera
[Foto: Josep M. Soler]

Durant el recorregut vam observar un paisatge típic d'aquest sector oriental del massís Garraf-Ordal. Un paisatge vegetal dominat per les brolles silícies cobertes de pi blanc i, en el fondals, frondosos i espectaculars alzinars. En aquesta ocasió, el treball consistí en la recollida màxima de dades florístiques del lloc. Tot i que l'època no era la més adient i moltes de les plantes estaven en un estat molt primerenc, vam aconseguir una bona llista d'espècies.

A les llicorelles era fàcil trobar petits
grups de melic de Venus
(Umbilicus rupestris)
[foto: Adela Martín]

Selaginella denticulata, una falguera que
sembla una molsa, trobada al fondal de
la riera de Can Claver
[Foto: Elena Juliachs]

El dia va començar una mica ennuvolat però, poc a poc, es van obrir clarianes, deixant pas a un dia ben assolellat i amb poc fred.

La relació de plantes que vam observar és la següent:
  1. Agrimonia eupatoria L.
  2. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  3. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
  4. Anagallis arvensis L.
  5. Antirrhinum orontium L.
  6. Apium nodiflorum (L.) Lag.
  7. Araujia sericifera Brot.
  8. Arbutus unedo L.
  9. Arctium minus Bernh.
  10. Arundo donax L.
  11. Asparagus acutifolius L.
  12. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  13. Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E. Meyer
  14. Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
  15. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
  16. Bidens subalternans DC.
  17. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  18. Calendula arvensis L.
  19. Calicotome spinosa (L.) Link
  20. Calluna vulgaris (L.) Hull
  21. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
  22. Cardamine hirsuta L.
  23. Carex pendula Huds.
  24. Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Senn.) A. et O. Bolòs
  25. Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs et J. Vigo
  26. Caucalis platycarpos L.
  27. Cistus albidus L.
  28. Cistus monspeliensis L.
  29. Cistus salviifolius L.
  30. Clematis flammula L.
  31. Clematis vitalba L.
  32. Convolvulus althaeoides L.
  33. Conyza bonariensis (L.) Cronq.
  34. Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker
  35. Coriaria myrtifolia L.
  36. Corylus avellana L.
  37. Crataegus monogyna Jacq.
  38. Cynoglossum creticum Mill.
  39. Cynosurus echinatus L.
  40. Dactylis glomerata L. subsp. glomerata
  41. Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
  42. Daphne gnidium L.
  43. Datura stramonium L.
  44. Daucus carota L. subsp. carota
  45. Diplotaxis erucoides (L.) DC.
  46. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  47. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  48. Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
  49. Erica arborea L.
  50. Erodium malacoides (L.) L'Hér.
  51. Euphorbia characias L. subsp. characias
  52. Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia
  53. Euphorbia segetalis L.
  54. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  55. Fragaria vesca L.
  56. Fumaria capreolata L.
  57. Galactites tomentosa Moench
  58. Galium aparine L. subsp. aparine
  59. Galium maritimum L.
  60. Genista triflora Rouy
  61. Geranium columbinum L.
  62. Geranium molle L. subsp. molle
  63. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  64. Geranium rotundifolium L.
  65. Hedera helix L.
  66. Helleborus foetidus L.
  67. Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Fossat
  68. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
  69. Hypericum androsaemum L.
  70. Hypericum perforatum L.
  71. Inula conyza DC.
  72. Inula viscosa (L.) Ait.
  73. Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus
  74. Lapsana communis L. subsp. communis
  75. Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
  76. Leucanthemum vulgare Lam.
  77. Ligustrum vulgare L.
  78. Lithospermum purpurocaeruleum L.
  79. Lonicera implexa Ait. subsp. implexa
  80. Medicago arabica (L.) Huds.
  81. Mentha suaveolens Ehrh.
  82. Mercurialis annua L. subsp. annua
  83. Olea europaea L.
  84. Origanum vulgare L.
  85. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  86. Oxalis corniculata L.
  87. Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  88. Paspalum dilatatum Poiret in Lam.
  89. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  90. Pinus halepensis Mill.
  91. Pinus pinaster Ait.
  92. Pinus pinea L.
  93. Pistacia lentiscus L.
  94. Pistacia terebinthus L.
  95. Plantago lanceolata L.
  96. Plantago major L. subsp. major
  97. Polycarpon tetraphyllum (L.) L.
  98. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  99. Populus × canadensis Moench.
  100. Potentilla reptans L.
  101. Prunella vulgaris L.
  102. Prunus mahaleb L.
  103. Prunus spinosa L.
  104. Psoralea bituminosa L.
  105. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
  106. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  107. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
  108. Quercus ilex L. subsp. ilex
  109. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. huguetiana Franco & G. López
  110. Ranunculus bulbosus L.
  111. Reichardia picroides (L.) Roth
  112. Rhamnus alaternus L.
  113. Rosa agrestis Savi [sp. cf.]
  114. Rosa sempervirens L.
  115. Rosmarinus officinalis L.
  116. Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs
  117. Rubia peregrina L. subsp. peregrina
  118. Rubus canescens DC.
  119. Rubus ulmifolius Schott
  120. Rumex crispus L.
  121. Ruscus aculeatus L.
  122. Sanguisorba minor Scop.
  123. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  124. Scrophularia sp. [Gen. confer]
  125. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  126. Selaginella denticulata (L.) Spring
  127. Senecio pterophorus DC.
  128. Senecio vulgaris L.
  129. Setaria viridis (L.) Beauv.
  130. Silybum marianum (L.) Gaertn.
  131. Smilax aspera L. subsp. balearica (Willk.) Malagarriga
  132. Sonchus oleraceus L.
  133. Sonchus tenerrimus L.
  134. Sorbus domestica L.
  135. Spartium junceum L.
  136. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
  137. Stipa bromoides (L.) Dörfler [gen. cf.]
  138. Tagetes minuta L.
  139. Trifolium angustifolium L.
  140. Trifolium pratense L.
  141. Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
  142. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  143. Verbena officinalis L.
  144. Veronica hederifolia L.
  145. Veronica persica Poiret in Lam.
  146. Viburnum tinus L. subsp. tinus
  147. Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
  148. Xanthium echinatum Murray subsp. italicum (Moretti) O. Bolòs et J. Vigo

Text: Valentí González; fotografies: Valentí González, Elena Juliachs, Adela Martín, Josep Nuet Badia, Jaume Ríos i Josep Maria Soler.