diumenge, 15 de desembre de 2019

Sortida de treball de camp a la muntanya de Sant Antoni (el Baix Llobregat)


El passat dissabte dia 14 vàrem fer la corresponent sortida de treball del mes de desembre de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar la muntanya de Sant Antoni, al municipi de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat.

El grup al davant de l'ermita de Sant Antoni,
al cim del Montpedrós
[Foto: © Valentí González]

La muntanya de Sant Antoni, també coneguda com Montpedrós, és una muntanya de 350 m d’altitud i en el seu cim hi ha l’ermita de Sant Antoni. Es troba entre tres municipis: Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

El recorregut que vàrem fer començà al final del carrer Ginesta de Santa Coloma de Cervelló i continuà per la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts. Al poc temps agafàrem un corriol que puja i passa pel costat de la Roca Dreta. Aquesta roca, d’uns 15 metres d’alçada i de paret vertical, està amagada al mig d’un alzinar i té preparada una petita via ferrada. 


Al mig de l'alzinar, al costat de la Roca Dreta
[Foto: © Àngels Morell]
Sobre la Roca Dreta viu el polipodi
(Polypodium vulgare ssp. serrulatum)

[Foto: © Josep Nuet Badia]

El recorregut continuà fins arribar a un dipòsit d’aigua. Des d’aquí vam pujar fins el cim de la muntanya pel corriol que surt cap a la carena i vam deixar la pista d’accés normal a la dreta. Aquest corriol passa pel mig d'una vegetació de brolles i garrigues i ens va permetre veure tot un conjunt de roques poblades de moltes espècies de líquens, alguns dels quals força rars.

El color groc llimona del líquen Acarospora destacava
en algunes de les roques que havia al cim del Montpedrós
[Foto: © Valentí González]


Vam dinar al cim, al costat de l’ermita i entre les restes, ja molt amagades, d’un antic castell medieval. Gràcies als forts vents dels dies anteriors, que havien netejat l’atmosfera, vam gaudir d’unes vistes magnífiques dels Pirineus (Port del Comte, serra de Cadí, serra del Verd, Pedraforca, Ensija, Tosa d’Alp, Puigmal, sector de Núria), en gran part nevats. També es veia molt bé la muntanya de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, els cingles de Gallifa i de Bertí, el Matagalls i el turó de l’Home, la serra de Collserola, la plana de Barcelona, el delta del Llobregat i gran part del massís del Garraf- Ordal. La baixada es va fer per la carena de la Torrassa, al nord-oest. De baixada vam poder visitar una pedra que té gravats diversos símbols megalítics que podrien ser de l’edat del Bronze o del final del Neolític i les restes d’una torre de defensa de l’antic castell: la Torrassa. Travessàrem un alzinar força frondós i vam arribar de nou a la pista que va cap a Sant Vicenç dels Horts i vam tornar fins els cotxes. 

Davant la pedra amb gravats megalítics
[Foto: © Àngels Morell]

El paisatge general que vam observar és un espai forestal en el qual l'alzinar predomina en els vessants obacs. En canvi, als vessants més assolellats domina la brolla però amb un recobriment arbori de pi blanc. Aquesta brolla és substituïda per la garriga, als llocs més rocosos i pendents. Els fondos obacs estaven coberts per bardisses, sobretot d'arítjol, molt denses i impenetrables. 

A la brolla era força abundant l'arboç (Arbutus unedo)
[Foto: © Àngels Morell]
Als marges dels boscos es podia trobar
l'espantallops (Colutea arborescens)

[Foto: © Maria Congost]
Sobre les roques i en llocs ombrívols
vivien diverses espècies de falgueres

[Foto: © Maria Congost]
Als fondos ombrívols es desenvolupava una bardissa
exuberant
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Vam gaudir d’un dia força clar i assolellat però una mica ventós a primera hora del matí, amb unes temperatures força agradables per ser desembre. A última hora del dia el cel es va tapar una mica.

La relació de plantes diferents que vam observar és la següent:
  1. Agave americana L.
  2. Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  3. Alyssum maritimum (L.) Lam.
  4. Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz
  5. Arbutus unedo L.
  6. Arctium minus Bernh.
  7. Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball
  8. Asparagus acutifolius L.
  9. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
  10. Asplenium trichomanes L.
  11. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
  12. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.
  13. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
  14. Cardamine hirsuta L.
  15. Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubbard
  16. Centaurea melitensis L.
  17. Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  18. Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  19. Cistus albidus L.
  20. Cistus monspeliensis L.
  21. Cistus salviifolius L.
  22. Clematis flammula L.
  23. Colutea arborescens L.
  24. Convolvulus althaeoides L.
  25. Coriaria myrtifolia L.
  26. Cynosurus echinatus L.
  27. Dactylis glomerata L.
  28. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  29. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  30. Echium vulgare L.
  31. Erica arborea L.
  32. Erica multiflora L.
  33. Euphorbia characias L.
  34. Ficus carica L.
  35. Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  36. Galactites tomentosa Moench
  37. Galium maritimum L.
  38. Geranium columbinum L.
  39. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
  40. Geranium rotundifolium L.
  41. Gladiolus [s. l.]
  42. Globularia alypum L.
  43. Hedera helix L.
  44. Helichrysum stoechas (L.) Moench
  45. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. pubescens (Vis.) Paunero
  46. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. villosa Pignatti
  47. Hypericum perforatum L.
  48. Inula viscosa (L.) Ait.
  49. Juniperus oxycedrus L.
  50. Lonicera implexa Ait.
  51. Mercurialis annua L.
  52. Moehringia pentandra Gay
  53. Olea europaea L.
  54. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
  55. Pallenis spinosa (L.) Cass.
  56. Parietaria officinalis L.
  57. Phagnalon saxatile (L.) Cass.
  58. Phillyrea angustifolia L.
  59. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  60. Pinus halepensis Mill.
  61. Pistacia lentiscus L.
  62. Plantago lanceolata L.
  63. Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
  64. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
  65. Polypogon viridis (Gouan) Breistr.
  66. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb
  67. Prunus mahaleb L.
  68. Psoralea bituminosa L.
  69. Quercus cerrioides Willk. et Costa
  70. Quercus coccifera L.
  71. Quercus ilex L. subsp. ilex
  72. Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais
  73. Quercus petraea (Matt.) Liebl.
  74. Quercus pubescens Willd.
  75. Quercus pubescensXpetraea
  76. Reichardia picroides (L.) Roth
  77. Rhamnus alaternus L.
  78. Rosmarinus officinalis L.
  79. Rubia peregrina L.
  80. Rubus canescens DC.
  81. Rubus ulmifolius Schott
  82. Ruscus aculeatus L.
  83. Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  84. Sanguisorba minor Scop.
  85. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  86. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  87. Smilax aspera L.
  88. Sonchus oleraceus L.
  89. Sonchus tenerrimus L.
  90. Sorbus domestica L.
  91. Spartium junceum L.
  92. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
  93. Ulex parviflorus Pourr.
  94. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  95. Viburnum tinus L. subsp. tinus
[Text: © Valentí González; fotos: © Maria Congost, Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari